divendres, 23 de desembre del 2011

Bones festes del solstici d’hivern


El 21 de desembre, degut a la situació del sol respecte a la terra, es produeix el dia més curt de l'any i la nit més llarga.  Comença aleshores l'estació de l'hivern, a l’hemisferi nord, amb les festes de Nadal, un Nadal cristià que desborda el propi significat religiós per convertir-se en la gran festa del món occidental i fins i tot d'amplis territoris orientals. La cultura cristiana va absorbir manifestacions ancestrals i ha imposat moltes formes sense oblidar, però, que el calendari solar és el medi temporal que marca el transcórrer de la història. 

El solstici d’hivern ha sigut festejat pels pobles més antics amb rituals que giren al voltant del cicle solar. Cultures com la mesopotàmica, l’egípcia, l’ària, la semita, i també les del nou món, l’asteca i la maia festejaven el solstici d’hivern com la victòria del Sol, de la llum, sobre la foscor de la nit. El Sol començava, a partir d’aquest dia, a imposar-se sobre la nit. El dia començava a allargar-se i la nit anava fent-se més curta. El déu Sol s’imposava, amb la seua llum, a la resta de déus als quals donava vida. 

Els jueus amb el monoteisme sotmeten tot, inclús el calendari, a l’adoració de l’únic déu, creador del món, del cel i de les estrelles, inclòs el Sol. Continuen les celebracions en les dates marcades pel calendari però les forces de la natura, abans adorades, queden relegades quan no desapareixen subjugades pel déu únic i omnipotent. 

El cristianisme, fill del judaisme, manté aquesta visió del déu únic per damunt de tot. La data del naixement de Jesús no es coneix, no era important per als primers cristians, ja que el que consideraven important era la
mort i resurrecció de Jesús, no el naixement. Orígenes, un dels pares de l’església cristiana del segle III, deia que “no cal parlar del naixement de Jesús, manifestat en la seva resurrecció, ja que són els déus pagans dels quals es celebra els naixements “. La veritable festa era, doncs, la Pasqua Florida.

Les comunitats cristianes d’orient, però, començaren a celebrar el naixement de Jesús el 6 de gener, per fer-ho coincidir amb una antiga celebració egípcia del tretzè dia del solstici o Sol Nou.  El patriarca Ciril de Jerusalem ja va demanar al papa Juli I (337-352 dC) que proclamara la data exacta del naixement de Jesús, però va ser el papa Liberi, a l’any 354, qui va fixar com a data immutable del naixement de Jesús la nit del 24 al 25 de desembre, el dia que els romans festejaven el solstici d’hivern seguint el calendari julià. Els cristians ortodoxes continuen celebrant el Nadal el 6 de gener.

L’església catòlica, fidel a les paraules del papa Gregori III que deia que “els cristians no han de destruir els temples pagans, sinó solament els ídols que s'hi troben, i després beneir-los i convertir-los en temples de culte a Déu”, ha convertit la festa ancestral del reconeixement de la força renovadora del Sol en el símbol del naixement de Jesús com el vertader Sol, el que venç les tenebres del mal. 

Les tradicions de veneració a la natura dels pobles més antics no han desaparegut, però. Els arbres adornats per Nadal són un reconeixement a l’arbre com a font de matèria primera d’objectes necessaris per a la nostra vida i benestar . La fusta ens ha proveït als humans de cases, bigues, llenya, ferramentes, taules, cadires, armaris, i un llarg etc. el que fa a l’arbre mereixedor de la festa de gratitud que està en el fons de l’avet nadalenc engalanat amb llums i regals. Una reminiscència pagana del culte als elements naturals que han mantingut, i han estès per tot l’occident,  els pobles aris. 

La precària situació del medi natural que ens envolta no aconsella, però, homenatjar els arbres sacrificant pins i avets. L’home és capaç de crear déus però, com va dir Seattle, el cabdill dels indis duwamish al president dels Estats Units d’Amèrica, “ l’home no va crear el teixit de la vida, tan sols n’es un fil. Allò que feu a aquest teixit, us ho feu a vosaltres mateixos”. 

Que gaudiu de pau i felicitat en les festes del solstici d’hivern.
Iron Maiden  

2 comentaris:

  1. Com molt be diu el amic Ruben:
    Que tinguem tots unes bones festes de NADAL i a el que no li pareguen be que no les tinga, osiga que les treballe.

    ResponElimina
  2. Baron rojo, si creus que saps qui es el pseudonim Iron Maiden o teu imagines no deuries desvelar noms, per què si tingueres una mica de disciplina en el joc no faries el comentari. Jo tambe se qui eres tu, però per desencia al blog meu calle.

    Bona nit.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.