Els “graffitis” tenen milers d’anys d’existència. Els romans ja escrivien per les parets desitjos, voluntats, agraïments als deus però també ocurrències, missatges eròtics o amorosos, anuncis comercials, insults i, fins i tot, cites d’autors clàssics, com s’ha pogut documentar als més de deu mil “graffitis” de Pompeia.
Més recentment és a partir dels anys seixanta que apareixen pintades amb contingut reivindicatiu i crític amb el poder. Sense llibertat d’expressió, amb una censura que no deixava escletxa per on manifestar la falta de llibertat, les parets foren el mitjà per a comunicar les consignes polítiques i convocatòries per a les mobilitzacions. La democràcia i la suposada llibertat d’expressió han acabat amb aquesta pràctica.
Heu vist el que fan els grafiters d’ara? Dibuixen mots o noms amb formes, volums i colors, de vegades cridaners i decoratius, però amb absència total de crítica. Son uns ciutadans tan ben educats que no protesten. Es limitem a decorar parets. I si hi ha algú que se’n surt, dient a les parets el que sent i no pot dir enlloc, arriba de seguida la brigada de neteja i fa desaparèixer a l’instant la “brutícia” de la paret. Només es permet que hi hagen pintades en llocs determinats i sense cap crítica. Les altres desapareixen a l’endemà de fer-les.
Però també retiren les fotografies molestes de les exposicions o amenacen als autors i actors d’obres de teatre crítiques. La pulcritud de les parets mostra la resignació social. Amb diners públics els polítics en el poder blanquegen qualsevol crítica que puga aparèixer a les parets... i als diaris, i a la televisió, i a les ràdios, i...
Iron Maiden
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.