Als mesos de fred als camps i a la muntanya escasseja el color de les flors que esclatarà en primavera i continuarà a l’estiu. Només unes poques plantes com el petorret (Erica multiflora) o l’argelaga (Ulex parviflorus) donen tocs de color de rosa o groc als matollars, brolles i la malesa que forma el sotabosc dels pinars.
La flor de foixarda sembla un coixinet d'agulles de cabet
En aquestes comunitats vegetals més aclarides o a les vores dels camins, i sempre sobre sòl calcari, trobarem també la planta que avui ens ocupa lluint les originals i inconfusibles flors que semblen un petit coixinet redó amb agulles de cap blau. És la foixarda o segullada (Globularia alypum) una planta que, per ser tan corrent a les nostres terres, passa desapercebuda però si ens fixem podem gaudir de la bellesa de les petites flors durant tot l’hivern.
A més a més ha sigut una planta emprada en medicina tradicional popular pel seu poder porgant i laxant, antiinflamatori i cicatritzant, si bé últimament ha caigut en desús perquè pot produir còlics intestinals, diarrees i vòmits.
Víctor Cerdà i Jesus Bellvís, han marxat a Pamplona per montar una paradeta promocional del síndrome rett que gràcies a "La Victoriosa", tots vosaltres ja conegueu. Aquesta nit es disputarà el partit del Barça-Osasuna que podreu veure a Telecinco a partir de les 22:00h.
No sabem encara ben cert com ho han aconseguit, però segons ens conten, els jugadors del Osasuna eixiran en algun moment del partit amb la camisa verda contra el Síndrome de Rett que moltes persones del poble vareu comprar a "La Victoriosa", recordeu?
A finals de mes, l'equip de www.cazarettos.org s'ha plantejat el repte de realitzar el trajecte existent des de València fins a l'Hospital San Juan de Dios en Catalunya, per entregar un xec de 50.000 Euros recaptat durant tot aquest any per tot el territori nacional. Seran un total de 400 km en bicicleta que tindran que realitzar en 24 hores.
Aprofitem també per ensenyar-vos a tots els agraïments que, des de l'hospital San Juan de Dios, ens han enviat per la recaptació aconseguida en aquest gran repte.
El Grupo Local SEO-Levante lo integramos Licenciados en Ciencias
Ambientales, Licenciados en Biología, Técnicos Forestales,
Farmacéuticos, estudiantes de Turismo y biología, Profesores, y
aficionados al mundo de la ornitología, es decir, somos un grupo
variopinto de socios de la Sociedad Española de Ornitología con una
finalidad en común, trabajar de forma voluntaria por la divulgación, el
conocimiento y la conservación de las aves y la naturaleza en general. Su primera Coordinadora, y miembro fundador, Mayra Sucías Mollá, os invita a conocernos.
El Grupo Local SEO - Levante inicia sus actividades con una jornada de
presentación, la cual se llevará a cabo en el Tancat de la Pipa
(Catarroja, Valencia), y que estará dirigida tanto a socios como a gente
interesada en conocer de primera mano la linea de actuación que va a
seguir el grupo. ¡¡Os esperamos!!
Ací us deixe un article que em pareix interessant publicat per Enric Senabre al seu blog.
És cert que el riure és un antídot contra la depressió i les males notícies. Prendre's les coses amb humor sol ser una bona manera de passar els tràngols de la vida. Ridiculitzar els nostres problemes o fer acudits sobre situacions dramàtiques ens ajuda a superar-les i continuar vivint mentre busquem refugis de felicitat. És cert, i no vull negar-ho, però faig aquest comentari per tal d'aplicar-lo a la nostra resposta davant els últims retalls del govern valencià. Perquè tot i que fot que et baixen el sou, tots som capaços de comprendre que quan no n'hi han diners, poca cosa més es pot fer. Fins ací, res que objectar. Si cal col•laborar per fer més gran la Comunitat de veïns (a partir d'ara CV), doncs ahí estem nosaltres. Ara bé, el que més ens toca els nassos és saber que el deute acumulat per la nostra insigne CV ha vingut de pagar-li un Scalextric de tamany real als fills de Camps, un aeroport sense avions als nets de Fabra i un parc d'atraccions als amics de Zaplana. Durant tot aquest temps de gloriós regnat del Partit Popular (a partir d'ara PP) a la CV, hem sabut que erem la comunitat més endeutada, que els diners estaven balafiant-se sense mesura i amb interessos obscurs, per no dir massa evidents, que augmentaven els casos de corrupció i que el suposat milacre econòmic de la CV només era una bombolla unflada de cement injectat per inversions públiques que han enriquit mans privades. I ara ve el que volia dir realment, perquè, què hem fet nosaltres durant tots aquests anys? No vull dir els votants del PP ni els "idiotes" -en el sentit clàssic de passotes i abstencionistes-, que ja sé que n'estaven ben contents sentint-se en una CV de joguet. Vull dir nosaltres, la gent d'esquerres, nacionalista, benpensant, militant i participativa. Sí, què hem fet nosaltres? I direu, manifestar-nos, renegar entre dents, maleir, queixar-nos en veu alta a la faena i al mercat, avergonyir-nos de ser valencians identificats a tot arreu per les majories peperes i... riure'ns de nosaltres mateixos. Perquè no em direu que la broma audiovisual a l'estil Xavi Castillo, l'acudit graciós sobre el tamany de l'acaldessa del cap i cassal i el comentari despectiu sobre la talla intel•lectual dels nostres governants no ha estat present de manera abrusadora. I no critique que en hajam refugiat en l'humor ni tan sols discutisc els seus efectes terapèutics, però no podreu negar-me que ha estat una vàlvula d'escapament ben eficaç personalment, però totalment inútil a efectes polítics. Potser hem relativitzat massa, potser no ens hem pres seriosament el talant dels senyors que ens governen i ara ens trobem que aquelles conductes tan irrisòries tenien efectes devastadors, no sols per als seus votants sinó per a tot el País (ai, perdó, CV). Potser l´humor ens ha excusat d'intervenir políticament, o simplement ens ha fet minimitzar el problema o menysprear-lo, o qui sap, era l'únic consol que ens quedava. Però siga com siga, ara veiem clar que s'han acabat els temps dels acudits i hem de començar a actuar. Poca broma, com deia l'Stepv en referència als acudits de Font de Mora.
Quan encara no havíem acabat de digerir els torrons, la polèmica sobre la utilització del balcó de l'edifici de la llar de les persones grans com escenari del discurs dels reis mags, es manifestava en els comentaris a l'entrada d'Iron Maiden, al qual fins i tot li proposaren que es presentara a les eleccions. La seua resposta combinava, com té per costum, raó i radicalitat democràtica.
L'Amic dels llibres ens portava un relat, Olives a mitges, ben farcit de filosofia i adobat amb paraules i expressions populars, que no ens deixava indiferents.
Els responsables del bloc ens traslladaven la invitació de Marieta a l'Exposició del col·lectiu Indivisual a Xàtiva, una bona oportunitat per a gaudir de l'Art en les més originals representacions artístiques. El bloc servia també per sol·licitar professor o professora de Llatí i Grec i de Física per a donar classes particulars. En la secció Dimecres, dia dels documentals ens portaven La isla de las flores, de Jorge Furtado. Aprofiteu l'oportunitat i gaudiu-lo, son onze minuts que paguen la pena.
Sento Xufero reprenia l'Endevinalla per partida doble i Kike demostrava que la seua mirada observadora funcionava no sols per trobar enigmes, sinó també per endevinar tant la primera com la segona Endevinalla, que era ben difícil.
Camot Roder de La Costera compartia un article de Luis Fernando Veríssimo, Protegim les dones, que reflexava una actitud que trobem ben sovint: sota l'aparença de veneració cap a les dones s'amaga una voluntat, potser no conscient, d'ubicar-les en un determinat paper i rol. Hipatia ho posava de manifest. I també ens feia una bona aportació per a la reflexió amb Bandolers a escala mundial, que ens portava a la memòria el terrible terratrèmol d'Haití i ens informava sobre les pràctiques poc ètiques de les grans productores d'aliments, que fins i tot s'aprofiten de les grans catàstrofes per a fer guanys.
En el món actual, on tots estem connectats per l'ordinador, la telefonia, internet i altres mitjans de comunicació, m'estranya sentir coses com "ai, la joventut, és que no lligen res!!"
No és cert, perquè els adolescents (i els majorets també) ens passem el dia llegint i redactant missatges, twits, mails, consultant la wikipedia, mirant programes sense anuncis en televisions a la carta, fent compres on-line, fent entrades a blogs... i qui diu que això no és llegir?
En realitat, el que estem fent és llegir, i llegir d'una manera molt eficaç, seleccionar la informació, re-escriure el que ens interessa, tornar-ho a publicar, recomanar-nos pel·lícules, viatges, productes, cançons, llibres, etc. Ahí entren en joc tota una sèrie d'aptituds lingüístiques, actitudinals i creatives que es van fent més grans conforme anem fent un ús continuat i racional de les tecnologies de la comunicació.
Això és el que estic observant i segurament ens passarà a tots els que llegim el blog de valladacity, des dels Molinets a Santa Creu, però també des del teu sofà a l'escriptori d'una altra persona del poble que no saps ben bé qui és ni a on passa la setmana, però que també llig i t'aporta comentaris plens d'idees. En el meu cas, la cosa ha anat així: jo no era lectora del blog, un dia vaig començar a vore què era i els vaig enviar una foto que pensava que era bonica per a compartir-la amb la gent. La van publicar, que bé! Després em va paréixer que podríem celebrar el dia de les llengües, els vaig enviar un mail i em van dir "molt bé, tu escriu alguna coseta i la publiquem". I a partir d'ahí, encara no tinc clar qui ha organitzat este blog, però la idea i el resultat no poden millorar, tant el blog com el google plus.
I tornant al tema de la lectura diré que per la meua professió estic en contacte amb els joves. Potser el que més lligen són les lectures obligatòries, però alguns dies quan els dius que vagen entrant a l'aula i et diuen que "ja va...ja va...ara...ara,... espera't que acabe de llegir este capítol que està superinteressant,és que no sé si la mataran!", ahí vas i t'alegres molt, els preguntes quin llibre és i resulta que són "Els jocs de la fam", de Suzanne Collins (informació i resum punxant ací)
I això no és tot, no, damunt va i em diu la xiqueta: "L'estic llegint en anglès, es diu "The Hunger Games", això sí que és el que es diu deixar mocats als que diuen que no lligen.
Per si teniu fam de lectura o preferiu mirar el tràiler, ací el teniu. Que passeu un bon dia i compartiu moltes coses interessants en la vida real i en la comunitat "virtual". Per cert, algú ja se l'ha llegit??
Fonts: Wikipèdia, l'enciclopèdia lliure i www.youtube.com
Les fotografies ja les teniu penjades al G+.
Prompte publicarem les bases de la nova convocatòria on esperem que participen aquells aficionats del poble i tot aquell que es passe pel nostre poble, d'ací al 9 d'octubre, que serà la data límit per presentar fotografies per a aquesta nova edició.
També podeu visitar des de avui, l'exposició de borses de pa, muntada a la panificadora BAMJAF. L'exposició està oberta, i encara que ja estiguen penjades les borses, podeu dur-ne de més. No cal que siguen una filigrana de borses, simplement que siguen borses de tela, de punt de gantxo, de creu, saquets, etc... reutilitzables.
Fa temps que no "rode" pel territori virtual de Valladacity, per la qual cosa no sé si algú haurà fet una entrada com esta. El cas és que Aitana, una xiqueta de Tarazona, pateix una malaltia rara que requereix una costosa operació, per la qual cosa s'ha posat en marxa una campanya de recollida de taps de plàstic amb la finalitat de quedar-se'ls una empresa de reciclatge i arreplegar diners suficients. L'empresa SEUR arreplega els taps gratuitament.
Podríem coordinar-nos la gent de Valladacity i arreplegar taps? Es podrien deixar en un local municipal o associacional com Cáritas i quan n'hi haguera una considerable quantitat, SEUR que se'ls emportara. Jo vos comunique la notícia i la idea per ajuntar-ne més i més depressa. Pense que amb poc esforç tots podem col·laborar.
Este proper cap de setmana tindrà lloc a la localitat de Llombai la tradicional fira dels Borja coincidint com tots els anys amb la celebració la festivitat de Sant Antoni. En l'enllaç de baix tingueu tota la informació pertinent.
El punt de partida del documental és la Festa pel Valencià, celebrada el 9 d'octubre de 2010 a la ciutat de València. Aquest va ser l'acte de cloenda de les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en Valencià, festes d'estima per la llengua que duu endavant, des de fa un quart de segle, l'entitat cívica Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua.
Després de més de 25 anys, les primeres generacions de valencians que han estudiat en la nostra llengua són persones adultes que fan tots els possibles per viure en català a casa, al carrer i al treball. Aquesta idea és la que ha donat nom al documental Una llengua que camina.
La vivesa del català al País Valencià la sustenten les persones i el camí ferm de la normalització és real gràcies als pasos, al compromís individual de multitud de ciutadans que incorporen el català als diferents àmbits de la vida, que el fan útil i necessari. Són avanços lents, com qui camina per una costera, però ferms i efectius.
La base del documental és el retrat de la vida diària de cinc persones que viuen a distints punts del territori valencià i que ens permeten fer una radiografia de la llengua de nord a sud, de les ciutats i dels pobles.
El protagonista més conegut és Xavi Sarrià, lletrista i cantant del grup Obrint Pas, que viu al Cap i Casal, València. Xavi és un reflex d'eixa primera generació de joves que ha estudiat en valencià. Ell ens mostra la rica proliferació de grups de música en valencià i explica les causes d'aquest fenomen.
Gerard Pitarch viu i treballa a Castelló de la Plana, va ser un dels primers que estudiaren en valencià a la Plana Alta. Té dues filles que ja van a l'escola en valencià. Ell és dermatòleg a l'Hospital General de Castelló i ens mostra l'ús de la llengua al món de la sanitat.
Mar Iglesias és periodista i viu a la ciutat d'Alacant. A més, és de les poques professores que imparteixen les seues classes en català a la Universitat d'Alacant. A través del seu cas, es fa una anàlisi de l'ús de la llengua als mitjans de comunicació del País Valencià i es mostra la seua voluntat de fer explícita la llengua a la capital del migjorn valencià.
Una altra protagonista és Dariana Groza, nouvinguda d'origen romanés que va descobrir que al País Valencià existia una altra llengua quan va anar a matricular el seu fill a l'escola del poble on viu, Catarroja, a l'Horta Sud. A hores d'ara, el seu interés pel català l'ha convertida en tècnica del Voluntariat pel Valencià, un programa creat per l'entitat cívica Escola Valenciana.
Justament un dels impulsors d'Escola Valenciana és Diego Gómez, que ha estat president d'aquest moviment cívic durant quasi una dècada. Diego és mestre a una escola pública de Carcaixent, a la comarca de la Ribera, i ens obri les portes a la gran xarxa social en defensa del català a l'escola i al carrer que està fent aquesta entitat.
Una Llengua que Camina dirigit per Amanda Gascó Richart i realitzat per Faules Produccions és una producció de VilaWeb amb Coproducció de TV3 - Televisió de Catalunya.
Direcció: Amanda Gascó Richart
Ajudant de Direcció: Cristina Vergara Sequeiro
Guió: Vicent Partal, Amanda Gascó, Cristina Vergara Sequeiro i Nacho Gil Cid de Diego
És una tradició que tots els principis d'any desitgem a familiars i amics canvis a millor i ens proposem, a nosaltres mateixos, metes a aconseguir per als propers dotze mesos. Aquest any el que més s'ha escoltat ha sigut el desig de no anar a pitjor. La crisi va començar en 2008 però fins a enguany no s'havia tingut una percepció tan negativa del futur.
Hi ha motius per al pessimisme? Potser sí. Fins ara hi havia gent que pensava que el PP, en l'oposició, que criticava les mesures impopulars de Zapatero ens trauria del forat quan guanyara les eleccions. Hi havia esperança. Però el començament del nou govern ha confirmat que seran els més dèbils, els treballadors, els que carregaran amb les despeses del balafiament i de la festa dels rics.
El pitjor és adonar-se'n que els comicis de novembre van donar un xec en blanc a Rajoy, que va traure majoria més que absoluta sense comprometre's a res, i ara, amb tot el poder a les mans i quatre anys per davant, pren mesures que són agressions descarades a les classes treballadores i protecció de les classes altes i els seus interessos. Les retallades socials, en sanitat, educació i salaris anunciades confirmes les pitjors previsions dels que avisaven de qui era el PP i a quins interessos responia.
Tots, fins i tot el mateix govern, coincideixen en que la política econòmica aplicada disminuirà poder adquisitiu, baixarà el consum i augmentarà l'atur, doncs està orientada exclusivament a rebaixar el deute i sanejar la banca amb diners públics. Crear ocupació, paraula que està sempre en la boca dels polítics, és relegat a un lloc incert, el lloc on estan les expectatives de futur de milions de joves i no tan joves sense treball ni possibilitat de trobar-lo.
El nou any reuneix, a priori, condicions suficients per poder afirmar que canviarà les nostres vides. Si creix l'atur i empitjoren les relacions laborals de qui treballa, deixant els assalariats desarmats davant dels empresaris; si es dificulta l'accés a la sanitat i empitjora la seua qualitat; si l'ensenyament retalla pressupost i professors; si els serveis socials passen de ser un dret a ser caritat, com abans; si en lloc de reduir la desigualtat social es potencia que els rics siguem més rics i els pobres més pobres, no cap dubte que canviarà les nostres vides... a pitjor.
Desitge, amb tota la força de la que soc capaç, que aquests mals auguris no s'acomplisquen. Que la democràcia i la participació ciutadana sàpiga impedir la rapinya de l'estat de benestar aconseguit amb tant de patiment pels nostres pares i avis. Que condemnem i fem pagar als corruptes i balafiadors les conseqüències dels seus robatoris i malbarats. Que lluitem per l'essència de la democràcia i la convivència en pau que és la reducció de la desigualtat social. Desitge, en fi, que l'any 2012 siga pròsper i feliç per a tots els ciutadans que treballen per aconseguir un món millor, és a dir, per a tots els que facen alguna cosa per merèixer-ho.
La nit de reis al poble va estar plena de màgia i somriures... de xiquets, però també de majors.
Feia molt de temps que no es veia tanta gent ocupant tota l'avinguda i després la plaça major, plena de punta a punta.
Ningú pot negar que gràcies a la col·laboració i implicació de un gran nombre de persones, aquesta festa de reis, aquest any, ha sigut diferent i ha tingut una molt bona acollida i reconeixement... les cares dels més menuts així ho reflectien.
Decoració, indumentàries, ambientació... tot ha estat molt treballat i fet amb molt de gust.
I parlant de reconeixement, què tal si, a través del nostre bloc, li enviem als reis mags i als seus ajudants la nostra enhorabona pel gran treball que varen fer anit al visitar el nostre poble?
Ara som nosaltres qui hem d'escriure a ells per a dir-los que així es fa, que ens ha agradat molt la seua entrada i que, per suposat, els esperem de nou l'any que ve!
L´equip cadet del S.D. Vallada va participar el passat dia 4 a la ciutat esportiva del València C.F. al trofeu "COPA COCACOLA". Van disputar el primer partit contra el Plus Xàtiva i van perdre 1-0.
En canvi, van guanyar el segon partit contra l' E.F. Albal per 3-0.
A pesar de no passar a l´altra ronda , el més important és que van ser triats com a candidats al premi "Vicente Del Bosque" que valora tant el comportament exemplar com l'esforç, el companyerisme, etc. a banda dels resustats esportius.
Ara podran ser elegits entre tots els equips d'Espanya que han disputat la "COPA COCACOLA", i han segut triats com ells per a guanyar aquest premi .
Esta actitud ja és un premi per a ells i tots el membres de l´escola. Enhorabona!
Per altra banda, vos informem que els partits de la S.D.Vallada per al cap de setmana son els següents:
DISSABTE 7:
Partits a casa
Infantil:
10.00 H. S.D.Vallada & Xàtiva futbol base (segon i primer classificats jugant-se el liderat )
Després d'una llarga espera i d'intentar quadrar horaris i dies, comuniquem als guanyadors del primer concurs de fotografia Vila de Vallada 2011 que l'entrega de premis es realitzarà el dia 6 de gener a les 18h. a la planta baixa de la casa de la cultura.
L'Ajuntament de Vallada ha volgut col·laborar i ficar de la seua part, per el que hi haurà, a banda d'un aplaudiment i diploma, també un regal per a cadascun dels premiats.
(Preguem a aquells que estiguen encarregant-se aquest any d'organitzar i dur a terme la cavalcada de reis, que poden fer ús del nostre bloc per a realitzar els seus comunicats. Gràcies)
En commemoració del 79é aniversari de les Normes de Castelló, el dissabte 17 de desembre es van organitzar durant tot el dia diferents actes públics i festius a la ciutat de Castelló de la Plana.
Recordem que amb el nom de «Normes de Castelló» o «Normes del 32» es coneix l'acord que signaven, a Castelló de la Plana, el 21 de desembre 1932, representants del món de la cultura i del valencianisme polític i institucions culturals de tot el País Valencià, i que certificava l'adopció amb lleus matisos de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, i que s'havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana, del 1918. Les «Normes de Castelló» poden ser enteses en l'actualitat en dues direccions complementàries: per una banda, com un símbol de la unitat de la llengua; de l'altra, l'aposta per la normalitat de la llengua, ja que la codificació del català era un pas imprescindible perquè pogués acomplir la funció de vertebració de la societat de tot l'àmbit lingüístic.
Es tracta d'un fet de gran importància que cal recordar, celebrar i reivindicar. És per això que trobades i confluències dels darrers mesos han
Al gener de 2011 encara no ens fèiem idea de com de difícil anava a resultar l'any.
Kike "animava" el bloc amb una pel·lícula de dibuixos molt recomanable: Un curt "de mort". Si no el vegéreu l'any passat, no deixeu de vore'l ara. La seua Endevina, endevinalla, una de les seccions més populars, era el repte personal de moltes de les persones seguidores del bloc i s'encertava en temps rècord.
La temporada de l'oliva s'acabava a les almàsseres. Camot Roder de La Costera ens contava la seua impresió sobre el poc oli que donen les olives, Bandolers d'ahir i avui.
Iron Maiden compartia la lectura dels discursos del cap d'una illa del Pacífic, amb una visió del mon i la vida integrals i integradores, que qüestiona profundament el que anomenem civilització: Els Papalagi, un llibre molt recomanable. També ens traslladava unes interessants reflexions de Martí R. Electrique sobre la nova normativa que regula el consum de tabac als establiments públics, i que tan polèmica ha resultat i resulta encara: Fumador versàtil,que va rebre nombrosos comentaris.
Els responsables del bloc li donaven una volta a les endevinalles i proposaven una molt ben treballada Prova de coneixement del medi.
Compartien els vídeos del programa Nuestras bandas de música, dedicat íntegrament a la banda de la Unió Protectora Musical de Vallada, que va guanyar el primer premi del Certamen de Torrevieja, provocant orgullosos comentaris dels lectors
Tanmateix compartien el vídeo One Goal, en el que "furgolistes", que han patit l'amputació de diversos membres als conflictes de Sierra Leona, demostren que l'afany de superació humana pot compensar les minves físiques. Un al·legat contra les violències i les guerres. I també ens traslladaven l'escrit de Pere Miquel Guillem sobre l'Escalada en la zona de l'Ermita de Vallada, on ens mostrava contrari al mercantilisme i consumisme que fins i tot arriben a fer amb el nostre patrimoni natural. L'escrit rebia molts comentaris que matisaven les afirmacions de Pere. A la campanya per recollir els diners necessaris per mantindre el bloc s'apuntaven fins i tot els Reis d'Orient, que dipositaven a la bustia d'un dels responsables del bloc una aportació pecuniària i una carta emocionant i emocionada, Moltes gràcies de tot cor.
Isidoro feia la seua habitual predicció meteorològica, D'il·lusió també es viu, ben adobada pel seu bon coneixement de la saviesa popular.
Que els Reis Mags d'Orient vinguen ben carregats i que, si no ens portem tot allò que hem demanat, al menys que no s'enduguen el poc que tinguem, que ja no ens refiem massa de les famílies reials....
La planta d’avui no la trobarem en estat silvestre per les nostres muntanyes. Si la posem ací és perquè, potser siga per les pel·lícules americanes i la televisió, però si hi ha una planta que represente aquestes festes de Nadal és el grèvol (Ilex aquifolium L.).
És un arbust que pot fer-se arbre de fins 20 metres d’alçada que creix en la muntanya mitjana del clima mediterrani en llocs ombrívols i humits de boscos de faigs, roures o pi roig, fins els 2000 metres d’altitud. Té preferència pels sòls silicis raó per la qual no el trobem a les nostres terres majoritàriament calcàries.
És una planta dioica, és a dir, que fa flors d’un sol sexe en peus diferents. Són flors petites de color blanc groguenc o rosat, però el que l’ha posat en perill d’extinció són els fruits, les petites drupes de color roig brillant que ressalten sobre el verd fosc de les fulles punxants i adornen les festes nadalenques. Per aquesta raó és una planta protegida en Aragó, Balears, Catalunya i País Valencià.
Hui, que cel·lebrem el Dia del Innocents, no m'he pogut resistir de compartir amb vosaltres el vídeo de la campanya Comparte, un experiment de l'ONG Acción contra el hambre.
Si mirem els ulls de les altres persones, és tan difícil no trobar idèntica fragilitat i negar la solidaritat!!
Els genocidis es basen en negar la condició humana als que no son com nosaltres. Recordeu El tercer home: si sols son puntets de llum que s'apaguen i no pensem que son persones és ben fàcil apretar un botó i que desapareguen per al nostre benefici.
Però som i son éssers humans i hem de reconeixer i respectar la condició humana de totes i tots.
Aprendre de les xiquetes i dels xiquets, triar la innocència.
Què 2012 siga un bon any i recuperem la solidaritat, l'esperança, la fe en les persones.
El club d´atletisme "camallarga", vos desitga que trobeu al 2012 pau i salut i vos convidem a la "Sant Silvestre 2011" del proper divendres 30 a les 19.30 h.
La valoració general de la dansà d'anit, és que no puc estar més content. Però la veritat és que com cada any va superant l'anterior, per a l'any que ve es pot esperar qualsevol cosa. Si el primer any va ser el de la sorpresa, del a veure què passa i finalment, bona rebuda i millor companyia. L'any passat l'ajuntament es va oferir per al que es necessitara i la participació en augment. Enguany la major alegria ve per la recuperació de la participació local. Què voleu que vos diga, em sembla genial que, ni que siga una xicoteta part dels antics balladors, hagen tornat a la plaça, i sobretot per ballar les passadetes locals. Enhorabona i gràcies.
La cosa va anar dalt que baix com en anys anteriors: 20:00 Van apareguent els primers grupets, disposats a repassar un poc, un dia d'intensa basca, no sabíem on feia més calor dins o fora de casa (ni tractant-se de la planta baixa d'una casa antiga).
21:00 Merescut refresquet.
21:30 Comencen els preparatius del sopar a l'escalinata del Diví Jutge, on tots col·laboren muntant taules, trent cadires, amanides, picadeta, beguda... érem vora cinquanta persones sopant! Altres van vindre després de sopar.
23:00 Després de sopar toca canviar-se. Enguany, cedint als "suggeriments" d'uns i altres vam decidir (el quadre d'Énguera/Vallada) vestir-nos a la manera tradicional. Però ho he dit moltes vegades, la roba no ha de ser un impediment per a que participeu i sabeu que podeu fer-ho amb roba de carrer.
23:30 Passacarrer dels grups forasters fins la Plaça de Sant Joan, on ens esperava la Banda Unión Musical Valladina i el grup de balladors de Serra Grossa.
23:50 Baixada per Sant Vicent a la Plaça Major.
PER A VEURE TOTES LES FOTOS i CONTINUAR AMB EL RESUM DE LA NIT...
L'equip responsable del bloc sol·licitava una donació (o "arguilando") per a mantindre'l. Poca cosa, 28 euros, si valorem l'aportació informativa i de debat constructiu que Vallada CITY aporta al poble.
La Llar de Nuri publicitava la seua proposta de Sopar de Cap d'Any.
Iron Maiden escrivia sobre un dels temes que més encertadament tracta i més polèmica crea: la manipulació informativa i la utilització que les religions fan de la feblesa humana. Amb Bones i laiques festes nadalenques, una reflexió a partir d'un article sobre les adaptacions que les religions han fet dels seus dogmes als calendaris festius pre existents, molt adequadament complementada pels seus lectors, que ens recomanaven el documental Zeitgest; i la importància de que a l'espai públic es respecten totes les creences i cap predomine.
L'Amic dels llibres compartia el seu Insomni, un conte de Nadal, pensaments vitals i reflexions personals que no ens podien deixar indiferents.
Fins l'any que ve, que no pinta massa clar i per al que ens caldran tots els bons desitjos i tota la bona voluntat. Bon vent i barca nova, valladines i valladins!!!
Als 65 amics i amigues que ja formen part de VALLADA City PLUS, recordar-los que mitjançant les "quedades" podeu disfrutar d'aquells que teniu
més lluny durant aquestos dies tots alhora, com si estaguereu en casa.
El 21 de desembre, degut a la situació del sol respecte a la terra, es produeix el dia més curt de l'any i la nit més llarga. Comença aleshores l'estació de l'hivern, a l’hemisferi nord, amb les festes de Nadal, un Nadal cristià que desborda el propi significat religiós per convertir-se en la gran festa del món occidental i fins i tot d'amplis territoris orientals. La cultura cristiana va absorbir manifestacions ancestrals i ha imposat moltes formes sense oblidar, però, que el calendari solar és el medi temporal que marca el transcórrer de la història.
El solstici d’hivern ha sigut festejat pels pobles més antics amb rituals que giren al voltant del cicle solar. Cultures com la mesopotàmica, l’egípcia, l’ària, la semita, i també les del nou món, l’asteca i la maia festejaven el solstici d’hivern com la victòria del Sol, de la llum, sobre la foscor de la nit. El Sol començava, a partir d’aquest dia, a imposar-se sobre la nit. El dia començava a allargar-se i la nit anava fent-se més curta. El déu Sol s’imposava, amb la seua llum, a la resta de déus als quals donava vida.
Els jueus amb el monoteisme sotmeten tot, inclús el calendari, a l’adoració de l’únic déu, creador del món, del cel i de les estrelles, inclòs el Sol. Continuen les celebracions en les dates marcades pel calendari però les forces de la natura, abans adorades, queden relegades quan no desapareixen subjugades pel déu únic i omnipotent.
El cristianisme, fill del judaisme, manté aquesta visió del déu únic per damunt de tot. La data del naixement de Jesús no es coneix, no era important per als primers cristians, ja que el que consideraven important era la
Les festeres i festers d'aquest any, estan venent targetes per recaptar diners per a festes.
Aquestes targetes, numerades amb tres cifres, són per a tres mesos (del 12/12/2011 al 05/03/2012).
Funcionen de la següent forma:
Costen 10 Euros.
Si la numeració de la vostra targeta coincideix amb les tres últimes cifres del sorteig de l'ONCE de dilluns a dijous, guanyareu 20 Euros.
Si la numeració de la vostra targeta coincideix amb les tres últimes cifres del sorteig de l'ONCE del divendres, guanyareu 40 Euros.
(tot açò, com ja hem dit, jugant amb una única targeta, totes les setmanes, durant 3 mesos, és a dir, menys d'un euro a la setmana)
Passats aquestos tres mesos, hi haurà una altra venda de targetes, fins a un total de 3 remeses).
Ahir llegia una d'aquelles frases suposadament plenes de gràcia i enginy que deia: "La sorpresa de Nadal és obrir el teu regal del Pare Noël i llegir en el paquet allò de Piles no incloses en el joguet". Quin bolet! i damunt tot tancat el dia de Nadal !
I de seguida he pensat en quins jocs m'agraden, dels que no necessiten bateria, clar. En estiu, a la caseta sempre tinc prop un joc d'Scrabble o de Rummikub, el parxís... no tinc costum de jugar a les cartes ni a les dames, als escacs tampoc, què més?
Després he pensat en els més simples, els que pots practicar fins i tot quan vas pel camp, amb elements naturals. Jugues al sambori, a les pedretes, i sobre tot al que anomenàvem de xicotetes "Tereseta en ratlla", supose que en realitat seria "treset en ratlla".
A dalt hi ha tres maneres diferents de dibuixar el tauler per a triar. Les fitxes poden ser qualsevol cosa, boletes de paper, pedretes, botons, pipes...
De moment, res de nou, per a mi almenys. Però l'altre dia, desprès del dinar de quadrilla, vam arreplegar taula i mentre uns féiem el cafè, altres ja havien començat a jugar a un joc que jo no havia vist mai, sense piles ni play ni iphone ni res, simplement, unes ratlles en un tapet de paper com les de la foto inicial. Com sempre, vaig preguntar: "Això què és?" Em van contestar que és un joc que els agrada als búlgars. La convivència a Vallada es veu que funciona. Anem intercanviant coses interessants!! Però, clar, jo no estic al poble, així que si teniu curiositat i ganes de saber jugar a un joc que pareix interessant, ecològic i apropiat per a totes les edats, haureu de preguntar pel poble, als amics o als xiquets que van a escola amb altres xiquets, que són de llocs diferents però similars en el fons. Hi ha molts dies per davant. Pot resultar un bon entreteniment estos dies que ens trobarem junts amb un cafenet, un dinar, un soparet...
Per si no vos vaig donar prou la tabarra abans del 20-N amb Compromís-EQUO...
Aquest vídeo el varen penjar ahir al youtube i ja té més de 19.000 visites.
Són 8 minuts. Que el gaudiu.
A Vallada, els regidors del PSOE i AIPV governem l’Ajuntament amb l’esperit de la política noble: servir el poble a base de sacrificis personals. Una tasca que ha juntat un conjunt de persones de diversa ideologia, però amb l’objectiu de treballar per traure Vallada del pou en el que l’ha deixat l’equip anterior del PP del senyor Giner.
Efectivament tenim idees, ganes de treballar, programa… Però la realitat és que la situació caòtica en la que ens hem trobat l’economia de l’Ajuntament fa necessari buscar una solució perquè els valladins puguen continuar tenint els servicis que es mereixen. I no estem fent altra cosa: netejar, netejar i netejar… Però és molt estressant, desagraït i dur el dedicar-se nit i dia a eixa tasca. I crema. I desgasta. Açò no és anar-se’n de festa. Estem parlant de pagar proveïdors, factures per tots els costats, diners finalistes que s’han gastat en altres menesters, impostos cobrats als ciutadans i no pagats, i un llarc etc. que ara ha de pagar l’Ajuntament…
Per a una persona responsable i preocupada pel bé del poble, se li fa molt costera amunt coure el que estem coent. I eixa tensió ens ha fet i ens farà tindre problemes personals, familiars, polítics. És el que li ha passat a Servilio Alonso, regidor del PSOE,que per coherència i responsabilitat havia arribat a un punt que li semblava que calia dimitir d’algunes responsabilitats. Efectivament, la paraula dimissió no la coneix el PP, però l’equip de govern sí que la té clara:no estem per estar, sinó per servir. En el moment pensem que no podem, renunciem.
Davant d’eixa renúncia parcial, calia replantejar-se la divisió de tasques i reassignar dedicacions. I NO HA PASSAT SINÓ AIXÒ. Servilio Alonso continuarà amb les seues delegacions i amb l’activitat com a membre de l’Equip de Govern, però amb el suport i cooperació més ampla per part de la resta de l’equip.
Lamentem que el PP haja intentat aprofitar una situació personal ben comprensible per tal de fer allò que està acostumat: destruir. No corren temps de fer política tan baixa. Ben al contrari seria desitjable que s’arromangaren per ajudar a traure al poble de Vallada, que tant diuen que volen, de la situació tan lamentable en la que han deixat l’Ajuntament.
L’equip de govern, reitera la nostra voluntat ben ferma de treballar, treballar i treballar. Perquè el poble de Vallada es mereix que trobem eixides. Mal que els pese, per desgràcia, a uns pocs.
Tot just fa un any que, per iniciativa d'Amic dels llibres, el bloc encetava una nova secció, la de Refranys, frases fetes i locucions, que ha estat molt ben rebuda per crítica i públic (66 comentaris i aportacions!!). El nostre col·laborador ens feia també una bona proposta per a passar el Cap d'any a Ca les Senyoretes, d'Otos.
Iron Maiden ens recordava que la felicitat no és una mercaderia en unes dates en les quals és ben difícil resistir-se al consumisme desaforat i a la identificació entre el ser i el tindre. Reflexions plenes de la humil veritat de qui busca la felicitat en sí mateixa.
L'Endevina endevinalla de Kike continuava amb gran èxit i bones aportacions no sols de coneixement del nostre entorn físic sinò també de la seua toponimia.
El meteoròleg de capçalera, Isidoro, ens advertia del Temps complicat per als Reis, que no anava a ser obstacle per a que acompliren els desitjos de les xiquetes i els xiquets valladins.
Amb un comunicat del Grup Municipal del PSPV-PSOE, començava a visibilitzar-se al bloc la ja, a hores d'ara, llarga polèmica de les associacions de persones grans del poble.
Un altra de les seccions que més ha contribuït a l'aportació i al consens, la Biografia col·lectiva, s'inaugurava formalment amb la figura de Vicent Galiana Aparisi, el tio Cento "el Diosso".
Kike ens feia una proposta interessant per a baixar els excessos gastronòmics nadalencs, fer una pujada a peu al Penyò.
Marc ens convidava a la tradicional funció teatral que per Nadal organitza el Serra Grossa Teatre. En 2010 representaren la funció Anem a Betlem.
I, com no, des de les Efemèrides us desitgem un Bons Nadals o bons Dies Natalis Solis Invicti!!
Fa un temps, valladines i valladins demanaven un canvi en la cavalcada de reis, més espectacle, millor organització i, en definitiva, més màgia per als més menuts.
Fa uns dies, segons ens consta, l'equip de govern es va reunir amb la coordinadora de moros i cristians per veure si es podia fer alguna cosa al respecte.
Com ha quedat l'assumpte?
Hi hauran modificacions al respecte?
En aquestos canvis que es proposen, pot participar també la resta del poble o sols els moros/cristians?
Podem fer alguna cosa des de VALLADA City o VALLADA City PLUSper millorar-la també?
Missatge important d'AVAAZ.
Firmeu qui estiga d'acord. Gràcies.
Las últimas elecciones han vuelto a dejar al descubierto latremenda injusticia de nuestro sistema electoral, premiando desproporcionadamente a los grandes partidos y a algunas formaciones nacionalistas.
Así, el PP ha obtenidouna mayoría apabullante, a pesar de haber contado conapenas un 30 por ciento del censo electoral. Por contra, ha habido quien ha necesitado ¡casi 5 veces más de votos que otros para lograr sus escaños!Las principales fuerzas parlamentarias no quieran renunciar al statu quo, pero una gigantesca protesta ciudadana podría forzarles a incluir la reforma electoral como tema prioritario de esta legislatura.
Unámonos a las movilizaciones este domingoexigiendo el fin de un sistema que priva de voz a cientos de miles de ciudadanos.Haz click abajo para firmar la petición por una democracia justa y representativa, y obtener información sobre las manifestaciones... y no olvides correr la voz! Nuestro mensaje será entregado en las calles, a todos los grupos parlamentarios, y en cada oportunidad que se presente durante el próximo periodo legislativo:
