Plantes d’ací: Ferri busterri

Qui no coneix el ferri busterri? És una planta amb unes flors tan originals que resulten inconfusibles però en Vallada hi ha, si més no, tres espècies molt semblants del gènere Fumaria: Fumaria capreolata, Fumaria officinalis i Fumaria parviflora. La més abundant  és la Fumaria capreolata, que s’enfila per damunt da parets o d’altres plantes, i quan hi ha moltes en un bancal, des de certa distància, pareix que hi ha fum arran de terra, el que justificaria, per a alguns autors, el nom del gènere.  Per a Plínio el nom és degut a que el suc de la planta provoca llagrimeig i fa olor a fum. Altra versió, apuntada per Safraneret, diu que el nom ve del francés "fumier" que vol dir femera o fematera, perquè incorporada als muntons de fem accelerava el procés de descomposició o compostatge.

La Fumaria officinalis, com assenyala el nom específic que s’aplica a les plantes amb aplicacions medicinals (officinalis significa farmàcia o botiga), és utilitzada en medicina per les propietats diürètiques, laxants i depuratives, contra la caspa i l’excés de greix al cabell, entre altres aplicacions. A més a més tenia aplicacions màgiques, doncs es creia que esguitar la infusió de fumària per tota la casa, una vegada per setmana, tenia la virtut d’atraure els diners, i el seu fum espantava els esperits dolents. 

La Fumaria parviflora té les flors més menudes, com el seu nom indica, i conté l’alcaloide fumarina, com les seves germanes de gènere, pel que qualsevol d’elles, a dosis elevades, pot resultar tòxica.

Totes tres podem trobar-les als camps de conreu, vores de camins, marges, erms, etc. o en les parets d’edificis abandonats aprofitant qualsevol escletxa dels murs.  

Menuda Natura