La Web 2.0 i els anonymous

En tot el que està passant al nord d’Àfrica hi ha coses sorprenents i inesperades com per exemple el paper jugat per Internet i les xarxes socials en la informació, organització i convocatòria d’accions polítiques concretes. Hom parla del poder revolucionari de les noves tecnologies, encapçalades per Facebook i Twitter, que són, junt als blocs, les estrelles de la Web 2.0

El terme Web 2.0, no és una nova tecnologia, sinó que es defineix com una actitud que pretén fer de l’usuari un element actiu; per aconseguir-ho s’utilitza la plataforma de la web tradicional però implementant aplicacions amb funcions més dinàmiques que permeten major capacitat d’actuació i d’interacció a l’usuari. Naixen així les xarxes socials on és l’usuari qui controla la seua informació, al marge de governs i mitjans de comunicació.

Una característica d’aquestes revoltes al món àrab és que no estan protagonitzades per partits d’oposició, sinó que han sigut directament els ciutadans anònims, farts de misèria, sense perspectives de futur i assedegats de llibertat, els que han coordinat les mobilitzacions a través d’Internet. Encara que en aquests països la incidència de la xarxa no és massa gran, ha sigut suficient com per generar un bloc de persones ben informades que han estès la seua influència a la resta de la societat, amb el resultat que coneguem.

Si en països en via de desenvolupament s’aconsegueixen els resultats que estem veient a Tunísia i Egipte, que pot passar en països industrialitzats on la connexió a la xarxa és gairebé universal? Internet i les xarxes socials són ferramentes molt poderoses per connectar persones amb interessos comuns o, simplement, per vessar opinions crítiques, amb la seguretat de que sempre trobarà algú que les escolte. Un abús, una injustícia, una crítica penjada en un bloc, està a l’abast de tot el planeta instantàniament.

Per a canviar les coses, però, no sols cal estar informat, també calen accions reals i concretes. I la xarxa de la Web 2.0 ofereix la possibilitat de debat i coordinació per convocar a tots al mateix espai per guanyar sensació de força. Aquesta possibilitat té aplicacions banals, com la convocatòria de “botellons”, però té altres aplicacions, com hem vist a Tunísia i Egipte.

La Web 2.0 no és la generadora dels canvis, però ha sigut el mitjà per a que les persones canalitzaren el descontent i organitzaren accions multitudinàries amb objectius clars. Internet, blocs, xarxes socials, telefonia mòbil, són ferramentes barates, universals, combinables i d’efecte immediat, que han servit de catalitzadors per a llevar-se del damunt a dictadors i corruptes.

Un moviment ciutadà, sense dirigents, articulat mitjançant un grapat de blocaires i participat per multitud d’anònims opinant i fent propostes: aquesta és la Política 2.0 que està sorprenent als polítics. Ací tinguem un espai virtual de llibertat, sense control de les elits estatals, autonòmiques, locals, religioses o caciquils, per a compartir entre tots i denunciar i acabar amb abusos, injustícies i corrupcions.

La política és acció i la fan les accions reals dels ciutadans però ara hi ha una ferramenta amb un efecte viral poderós per a què la ciutadania s’informe, s’expresse lliurement i es faça escoltar per milers de ciutadans simultàniament. Una ferramenta que fa possible que “anonymous” prenga cos i siga el conformador de l’opinió pública, al marge del poder i dels mitjans de comunicació i persuasió habituals, perquè serà l’opinió de tots els “anonymous” discutida, raonada, contrastada, d’on es puga destil·lar un mínim comú d’idees que possibiliten l’acció política pertinent dels ciutadans anònims. Una idea pot multiplicar-se per l’infinit en la xarxa. I potser siga la teua idea, amic “anonymous”.

Iron Maiden