Vull aportar reflexions sobre perquè la economia actual creix infinitament.
Per una part, es perque els diners s'emitixen a partir d'un deute amb
interés, i com que no existixen els diners per a a pagar l'interes, hi ha
que emitir més diners amb un nou deute amb interés, i en un futur hi haurà
que tornar a emitir més diners per a pagar el nou interés, i així, "el lio
que no pare", mai es podran pagar els interessos. Però hi ha més motius. A
vore, tal com estan hui les coses, els empresaris son uns paràsits que
guanyen diners aprofitant-se del treball d'altres persones, aleshores, quan
més venguen, més diners guanyen, sense cap esforç, perquè l'esforç el
fan els treballadors. Així, tenen molt d'interés en bombardejar-nos amb
publicitat: "compra, compra, compra, compra".
Pero ara imaginem que arrasem amb totes les empreses capitalistes i fem
empreses cooperatives. La cosa canvia, ara ja ningú s'aprofita del treball
d'un altre. Així que qui vullga guanyar més diners, ha de treballar més.
Així que ens fem la pregunta: ¿qué es millor, tindre més diners o més
temps lliure? ¿és millor tindré un mòbil d'ultima generació o un BMW, o
es millor rodejar-te de gent que t'estime? Així que amb tot açò, en teoria
els productors ja no tindrien tant interés en vendre molt, perquè això
significaria treballar més. Pero no sé, hem de tindre en compte que fins i
tot amb empreses cooperatives, ens trobem a la economia de mercat, i hi ha
competència, així que segurament, com a productors, intentarem tindre el
màxim nombre de clients possible, si no, ens arrisquem a quedar-nos sense
res perquè algu altre conseguisca els nostres clients, i no per mala
intenció, sino simplement perque treballa millor i els clients el
preferixen. O també pot passar que un competidor compre una màquina més
productiva, aleshores nosaltres hem de comprar-la també per a estar al
mateix nivell, i per a això ens calen diners, així que vullguem o no, hem
de vendre, vendre, vendre. Així que tinc dubtes de que inclús amb diners
sense interés i empreses cooperatives es puga frenar el creixement.
Per a evitar el creixement infinit, se m'ha passat pel cap un sistema que
podriem anomenar "comunisme descentralitzat", ja que la centralització ha
demostrat ser un desastre, un autoritarisme insoportable (URSS, Xina, Cuba,
etc.) Aprofitaria la descentralització de l'economia de mercat, però sense
diners ni intercanvi de mercaderies (no confondre amb intercanvi de
productes). En resum, vindria a ser un sistema on cadascú es relaciona amb
altres persones, fent el que més li agrada i/o alló en que està més
capacitat. I després la gent agafaria el que necessitara. No es tan
descabellat com sembla, la gent no pot estar tot el dia sense fer res,
s'avorrix, així que tard o d'hora fa alguna cosa i, a més, la activitat
crea vincles amistosos, així que puc afirmar sense temor a equivocar-me, que
a la gent li agrada fer coses. I en quant a que cadascú agafe el que
necessite, ¿hi ha perill de que algú agafe massa? NO, si aconseguim
convéncer a la gent de que és millor rodejar-te de gent que t'estime que
tindre un BMW o viatjar hui a Japò, demà al Carib i a l'altre a Irlanda,
¿Que se t'ha perdut pel món? No dic que no siga bo viatjar, però no cal
viatjar tant. Però reconec que aquest sistema no té una resposta clara a la
pregunta: ¿que passa si algú té la mala costum de consumir molt i no fer
res en absolut? Vaja, ¿que fem? ¿arrear-li d'osties? Jejejejeje ¿massa
autoritari no? I ací és on els diners solucionen el problema. ¡Vaja!, ¿no
podrem lliurar-nos dels diners?
Però encara tinc esperança en l'economia de mercat. Per una part, hem de
tindre ben clar que els productors faran tot el possible per vendre el
màxim, jo mateix, moltes vegades desitje que els ordinadors tinguen virus
perquè aixi puc aconseguir més diners, de la mateixa manera que un metge
desitja que hi hagen malalties (no va a dir-ho mai, pero ho desitja). I no es
que gaste molt, però com tot el món, necessite un mínim de diners. Açò
en quant als productors, però com a consumidors tinguem un gran poder i una
gran responsabilitat, podem provocar el decreixement consumint el mínim
possible. SÍ, hi hauria menys treball, però es que no hem de vore llocs de
treball fixos de 8 hores, sino vore una quantitat de treball global que, al
repartir-la, toquem per exemple a 5 hores diaries cadascún, que no hi haja
un que treballe 10 hores i altre que no treballe. I com que al caure la
demanda baixen els preus i, per altra banda, al crear cooperatives
eliminariem els paràsits empresarials, doncs jo crec que treballant 5 hores
podriem cobrir les nostres necessitats perfectament.
En conclusió, que en una primera etapa de canvi, hem d'arrasar amb totes les
empreses capitalistes (¡demane poc!) i sustituir-les per empreses
cooperatives. A més, hem de crear diners sense interés. I també hem de
procurar consumir el mínim possible per a provocar el decreixement.
Font: Revisionisme d'Adam Smith http://valencia-decreix.net/
Per una part, es perque els diners s'emitixen a partir d'un deute amb
interés, i com que no existixen els diners per a a pagar l'interes, hi ha
que emitir més diners amb un nou deute amb interés, i en un futur hi haurà
que tornar a emitir més diners per a pagar el nou interés, i així, "el lio
que no pare", mai es podran pagar els interessos. Però hi ha més motius. A
vore, tal com estan hui les coses, els empresaris son uns paràsits que
guanyen diners aprofitant-se del treball d'altres persones, aleshores, quan
més venguen, més diners guanyen, sense cap esforç, perquè l'esforç el
fan els treballadors. Així, tenen molt d'interés en bombardejar-nos amb
publicitat: "compra, compra, compra, compra".
Pero ara imaginem que arrasem amb totes les empreses capitalistes i fem
empreses cooperatives. La cosa canvia, ara ja ningú s'aprofita del treball
d'un altre. Així que qui vullga guanyar més diners, ha de treballar més.
Així que ens fem la pregunta: ¿qué es millor, tindre més diners o més
temps lliure? ¿és millor tindré un mòbil d'ultima generació o un BMW, o
es millor rodejar-te de gent que t'estime? Així que amb tot açò, en teoria
els productors ja no tindrien tant interés en vendre molt, perquè això
significaria treballar més. Pero no sé, hem de tindre en compte que fins i
tot amb empreses cooperatives, ens trobem a la economia de mercat, i hi ha
competència, així que segurament, com a productors, intentarem tindre el
màxim nombre de clients possible, si no, ens arrisquem a quedar-nos sense
res perquè algu altre conseguisca els nostres clients, i no per mala
intenció, sino simplement perque treballa millor i els clients el
preferixen. O també pot passar que un competidor compre una màquina més
productiva, aleshores nosaltres hem de comprar-la també per a estar al
mateix nivell, i per a això ens calen diners, així que vullguem o no, hem
de vendre, vendre, vendre. Així que tinc dubtes de que inclús amb diners
sense interés i empreses cooperatives es puga frenar el creixement.
Per a evitar el creixement infinit, se m'ha passat pel cap un sistema que
podriem anomenar "comunisme descentralitzat", ja que la centralització ha
demostrat ser un desastre, un autoritarisme insoportable (URSS, Xina, Cuba,
etc.) Aprofitaria la descentralització de l'economia de mercat, però sense
diners ni intercanvi de mercaderies (no confondre amb intercanvi de
productes). En resum, vindria a ser un sistema on cadascú es relaciona amb
altres persones, fent el que més li agrada i/o alló en que està més
capacitat. I després la gent agafaria el que necessitara. No es tan
descabellat com sembla, la gent no pot estar tot el dia sense fer res,
s'avorrix, així que tard o d'hora fa alguna cosa i, a més, la activitat
crea vincles amistosos, així que puc afirmar sense temor a equivocar-me, que
a la gent li agrada fer coses. I en quant a que cadascú agafe el que
necessite, ¿hi ha perill de que algú agafe massa? NO, si aconseguim
convéncer a la gent de que és millor rodejar-te de gent que t'estime que
tindre un BMW o viatjar hui a Japò, demà al Carib i a l'altre a Irlanda,
¿Que se t'ha perdut pel món? No dic que no siga bo viatjar, però no cal
viatjar tant. Però reconec que aquest sistema no té una resposta clara a la
pregunta: ¿que passa si algú té la mala costum de consumir molt i no fer
res en absolut? Vaja, ¿que fem? ¿arrear-li d'osties? Jejejejeje ¿massa
autoritari no? I ací és on els diners solucionen el problema. ¡Vaja!, ¿no
podrem lliurar-nos dels diners?
Però encara tinc esperança en l'economia de mercat. Per una part, hem de
tindre ben clar que els productors faran tot el possible per vendre el
màxim, jo mateix, moltes vegades desitje que els ordinadors tinguen virus
perquè aixi puc aconseguir més diners, de la mateixa manera que un metge
desitja que hi hagen malalties (no va a dir-ho mai, pero ho desitja). I no es
que gaste molt, però com tot el món, necessite un mínim de diners. Açò
en quant als productors, però com a consumidors tinguem un gran poder i una
gran responsabilitat, podem provocar el decreixement consumint el mínim
possible. SÍ, hi hauria menys treball, però es que no hem de vore llocs de
treball fixos de 8 hores, sino vore una quantitat de treball global que, al
repartir-la, toquem per exemple a 5 hores diaries cadascún, que no hi haja
un que treballe 10 hores i altre que no treballe. I com que al caure la
demanda baixen els preus i, per altra banda, al crear cooperatives
eliminariem els paràsits empresarials, doncs jo crec que treballant 5 hores
podriem cobrir les nostres necessitats perfectament.
En conclusió, que en una primera etapa de canvi, hem d'arrasar amb totes les
empreses capitalistes (¡demane poc!) i sustituir-les per empreses
cooperatives. A més, hem de crear diners sense interés. I també hem de
procurar consumir el mínim possible per a provocar el decreixement.
Font: Revisionisme d'Adam Smith http://valencia-decreix.net/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.