I PERQUÈ NO COOPERATIVES?

El misteriós "IRON MAIDEN" ens envia este nou escrit:

Si Adam Smith, autor de les idees que donen suport al liberalisme, arribà a la conclusió que la riquesa d'una nació era el resultat de l'interés individual (la mà invisible que regula el mercat) i la productivitat que augmenta amb la divisió del treball, Marx va ser qui explicà com funcionava el sistema capitalista, desenvolupant l'aspecte del treball en relació amb la misèria del treballador i amb la plusvàlua (part del treball que no es paga al treballador).

Deia Marx que l'home es social, per això el liberalisme, que defensa l'egoisme individual com beneficiós, va contra l'home. A banda d'això reconeix, en "El manifest comunista", que "en el segle curt que du d'existència com a classe sobirana, la burgesia ha creat energies productives molt mes grandioses i colossals que totes les passades generacions juntes". I açò ho escrivia en 1848, que no diria ara.

Després de mes de 160 anys de lluita entre estes dues formes de concebre la societat, estem en un punt en el qual veiem que les enormes energies productives del capitalisme ens han dut a espletar el planeta, a l'amenaça del canvi climàtic, a la misèria de milions de persones en el tercer mon i en el quart mon (bosses de misèria a l'interior de països rics), l'amenaça de l'emigració de milions de persones que fugint de la misèria arriben als països rics; però en lloc de replantejar-se el sistema continuem a la mateixa.

Per això m'ha agradat veure que hi ha gent que pensa en maneres alternatives de societat. L'economia social (els interessats poden cercar aquesta entrada en Wikipedia) es una d'eixes maneres diferents de concebre la societat. Es basa, fonamentalment, en la pressa de decisions de forma democràtica i en la primacia de les persones i del treball sobre el repartiment dels beneficis.

La cooperativa es una de les formes d'economia social i a Vallada, pel tipus de producte que es treballa, es fàcil d'introduir amb èxit. Així ho han demostrat mes de quatre vegades els treballadors del poble. Però que ha passat per a que fracassaren tots els intents? Per a mi el problema ha sigut que no hi havia la formació necessària per tindre consciència cooperativista. Quan es muntava una cooperativa en realitat era un altra empresa amb mes d'un "amo", que no tardaven gens en barallar-se, i que no mes cercaven repartir els beneficis. Possiblement amb un poc mes d'educació, formació i informació foren possibles cooperatives agressives i competents, en una economia de mercat, i democràtiques, equitatives i solidaries en el seu funcionament intern.