Cercar en aquest blog

dijous, 5 de juliol de 2012

MENÚ DIA 7 DE JULIOL AL SÀEZ


RESTAURANT SÀEZ
MENÚ DIA 7 DE JULIOL
  • DETALL DEL XEF

PER A COMENÇAR:
  • AMANIDA DE POMA AMB FORMATGE DE CABRA
  • LA NOSTRA COQUETA DE DACSA

CONTINUEM AMB:
  • ARRÒS MELÓS DE CLOTXINES, POLP I VERDURES DE TEMPORADA

COM A PLAT PRINCIPAL:
  • LLUÇ AMB SALSA VERDA

PER A FINALITZAR:
  • EL NOSTRE POSTRE


EL PREU DEL MENÚ SÓN 15 EUROS. INCLOU BEGUDA I CAFÉ.

dimecres, 4 de juliol de 2012

La cimera europea; del joc al xoc?


Passada l'època d'exàmens i mentre preparem ja els continguts del segon número que eixirà al setembre-octubre, la gent d'Economia 21 hem posat en marxa una sèrie d'articles setmanals que publicarem a la web sobre diferents temes, alguns d'ells de l'actualitat econòmica. 

En aquest primer article ens centrem en una anàlisi sobre la cimera europea; és realment un èxit de l'Estat espanyol i Itàlia? Ha estat un punt d'inflexió en la crisi europea i valenciana? S'han afrontat les principals debilitats a curt termini? És sostenible aquesta Europa asimètrica políticament?  Això i més, passat pel filtre de l'anàlisi materialista i interessada del jocs entre diferents agents, és el que trobareu a aquest primer article. 

A partir d'ara, tots els dilluns podreu consultar les novetats. A més, hi ha l'opció de deixar comentaris i/o aportacions, per a enriquir les anàlisis i el debat. 

*Cal remarcar que Economia 21 no és una revista amb continguts especialment pensats per a públic en general, i tampoc una revista de divulgació científica per a especialistes. És el que ens abelleix en cada moment, amb el recursos limitats que tenim... Amb això vull dir que no és com llegir literatura; alguns passatges requereixen d'una lectura pausada i és possible que d'una re-lectura. Esperem que pague la pena... ;)

Tota el material a: http://economia21.net/
Article "La cimera europea; del joc al xoc?": http://economia21.net/2012/07/02/la-cimera-europea-del-joc-al-xoc/

Llig, participa, difon! ;)

Pau

Economia 21

Fa uns mesos, diversos estudiants de la facultat d'economia de València ens reuníem per a posar 
 en marxa un nou projecte, la revista Economia 21. El grup de gent que hem començat el projecte pretenem donar una visió alternativa i crítica de l'actualitat econòmica, i també donar resposta a la manca d'estudis econòmics des d'una perspectiva pròpia, valenciana. 

Després d'algun temps de treball, vam poder presentar al maig el primer número de la revista. En ell, podreu trobar:
1.- Dossiers:
    a) L'evolució salarial al País Valencià 2002-2011. Anàlisi gràfica i numèrica de com han evolucionat a nivell agregat variables com els salaris, la productivitat, els costos laborals, els marges empresarials... per a acabar amb una qualificació de les darreres reformes i acords en matèria laboral, així com dels possibles escenaris que ens esperen. 
    b) Anàlisi del sistema de finançament de l'autonomia valenciana. Anàlisi comparativa del finançament que rebem de l'estat espanyol, que posa de relleu la insuficiència dels recursos així com de les possibles alternatives. 

2.- Pensament econòmic: fragment de la multidisciplinar Rosa Luxemburg sobre el paper del crèdit (i del sistema financer) al capitalisme: mitjà d'adaptació o de destrucció?

3.- Internacional: breus notícies sobre els esdeveniments econòmics més rellevants o curiosos, amb una especial atenció a les nacionalitzacions a l'Amèrica Llatina. 

4.- Opinió: trobareu diferents reflexions sobre qüestions tan diverses com les expectatives davant la situació actual, el model del bé comú o el paper de la marca (comparació entre la marca Spain i la marca Bcn). 

5.- Ressenyes:
    a) Llibres: qual la paraula solidaritat és sinònim de robatori: "L'espoli fiscal del País Valencià", de Celestí Gimeno.
    b) Col·lectius: Seminari d'economia crítica Taifa. 
    c) Iniciatives: Hi ha eixida! 

Podeu consultar-lo íntegrament a la web, així com descarregar en pdf els dos dossiers: 

A més, podreu deixar comentaris i aportacions per a enriquir les anàlisis, els debats i la revista. 

Llig, participa, difon! ;)

Pau

FESTA CUTTY SARK AL GLAÇÓ



DISSABTE 7 DE JULIOL FESTA CUTTY SARK !!!

DISFRUTA DE LES COPES CUTTY SARK I OBTINDRÀS REGALS COM ENTRADES DE CINE, LLANTERNES, PETAQUES...

COMENÇA EL MES DE JULIOL AMB LA MILLOR FESTA!!

GLAÇÓ PUB VALLADA

dimarts, 3 de juliol de 2012

Números del sorteig de les fotos del mercat solidari del 23 de juny

           (Pilar Chorques Requena)

La Sexta




En La Sexta diuen les coses de manera que s'entenen i això és molt perillós per a qui està acostumat a fer i desfer d'esquenes als ciutadans. El poble és, com en temps medievals, el que treballa i genera la riquesa per a que les classes privilegiades puguen malbaratar en articles de luxe a preus astronòmics (per exemple 300.000 € per un rellotge) mentre milions de famílies pateixen la misèria provocada per l'avarícia, la corrupció i la falta drets i de justícia.

La dreta pàtria no respecta ni tan sols les normes del capitalisme que imperen a Europa i quasi tot el món. Per a que el seu sistema (el capitalista) funcione cal que funcione una justícia independent, cal que els mitjans de informació, si més no els públics, puguen realitzar la seua tasca sense interferències partidàries, cal que els diners públics estiguen controlats per evitar la corrupció per a la qual cosa calen institucions de control amb funcionaris que no depenguen del partit guanyador. El sotmetiment de les institucions als partits en el poder, la privatització galopant d'amples sectors públics, mitjançant l'externalització de serveis, afavoreix tot el contrari.

El Premi Nobel d'Economia, Finn Kydland, en una entrevista recent en La Vanguardia, donava algunes claus per a que el sistema capitalista funcione. “El único crecimiento sostenible que crea empleo a largo plazo es el que logra la innovación y, para lograrlo, se requiere que empresarios inteligentes inviertan en trabajadores bien formados.” Aquests no és, evidentment, el cas d'Espanya on es retalla i precaritza l’educació, els treballadors ben formats han d’anar-se’n fora i els empresaris intel·ligents cal cercar-los amb cresol. Kydland i Prescott van rebre el Nobel per demostrar que era essencial per a les nacions tindre institucions que garantiren l'estabilitat a llarg termini. “Una sociedad civil madura debe trascender los partidos y crear instituciones sólidas para el bien común”, diu Kydland, i afegeix: “Es importante que ustedes aprendan a preservar sus instituciones y su sistema económico de los intereses partidistas a corto plazo.

Les reformes estructurals que calen al nostre país no són doncs les que està fent el govern sinó les encaminades a la construcció d'institucions fiables per als ciutadans que estiguen per damunt d'interessos partidistes. Institucions que funcionen de manera autònoma, governe qui governe, responent al vertader interès general: el de la immensa majoria de la població. Açò tan simple, i tan fàcil d’entendre, és vital per a la democràcia.

La ciutadania no pot consentir que la justícia permeta multar a un aturat amb 300 € per exercir el seu dret a manifestar-se pacíficament com està passant amb membres del 15M. Ni consentir el boicot publicitari a La Sexta per denunciar públicament el que realment passa i assenyalar amb el dit als corruptes i els responsables directes del malbaratament dels diners públics. Ni deixar que ni hi haja a la presó cap dels imputats pel cas Gürtel. Ni permetre gastar milions d’euros en fasts sense trellat mentre es retalla en serveis bàsics per al present i el futur de la societat.

A la justícia no li va arribar la transició i continua en mans dels poders que sostenien a Franco durant la llarga nit de la dictadura. Els intents d'administrar una justícia independent i justa han sigut avortats amb ma de ferro. Els mitjans públics de comunicació social han estat al servei del partit de torn, excepte durant el darrer període en la RTVE, amb la direcció de Fran Llorente, que ja s’ha acabat amb el nou director d’informatius. Els mitjans privats han estat al servei del capital que, posant o llevant publicitat, han fet prosperar als submisos i han enfonsat als que informaven de la veritat.

Informació i justícia, dos pilars de la democràcia, en mans partidistes. Sempre del mateix partit i amb les ràncies directrius ideològiques que olen a encens. Per això cal impedir que la gent es mobilitze i mostre al carrer el seu descontent, i per això cal acabar amb La Sexta, perquè diuen les coses de manera que s'entenen...

Iron Maiden

dilluns, 2 de juliol de 2012

Breu comparativa dels Grans Incendis de 1994 vs 2012



Eduardo Calabuig Vila
Enginyer de Monts
Imatge Las Provincias
 Comparativa
GIF’s    1994
GIF’s   2012
Causes
Diverses (negligències, intencionats, naturals, etc.) Majoritàriament negligències.
Negligències.
Condicions Meteorològiques
Adverses. Escala del 30 àmpliament superada.
Adverses. Escala del 30 superada.
Combustibles afectats
Models de matolls alts, pinars baixos i alts d’elevada inflamabilitat i carrega.
Models de matolls i pinars baixos d’elevada inflamabilitat i carrega (part de la superfície afectada es superposa a l’afectada en 1994 per l’incendi de Millars).
Política forestal
Major inversió en extinció que en prevenció.
Major inversió en extinció que en prevenció.
Ordenació forestal
Monts abandonats sense cap projecte d’ordenació vigent des de les grans repoblacions forestals.
Monts abandonats des dels incendis de 1994, sense cap projecte d’ordenació. Silvicultura inexistent.
Possibilitat de regeneració
Bastant amplia per la maduresa dels pinars.
Bastant deficient (esperable) en l’incendi de Dos Aigües per la simultaneïtat d’incendis i bastant amplia (esperable) en Andilla.
Simultaneïtat
7 GIF’s simultanis i 44 menors de 10 ha durant la catàstrofe.
2 GIF’s simultanis i múltiples conats (<1 ha).
Superfície afectada
138.000 ha (10% de la superfície forestal valenciana d’aquella època).
40.000-50.000 ha (estimacions no oficials però probables).
Municipis afectats
72 municipis.
27 municipis (de moment).
Durada dels focs
15 dies sense treva.
4 dies (encara no extingits).
Mitjans d’extinció
Poc tecnificats i amb mala organització, insuficients i gran lentitud en la resposta.
Altament tecnificats, bastant organitzats i especialitzats, en major nombre que en 1994 i major agilitat i capacitat de resposta.
Víctimes mortals
14 víctimes (civils, militars i bombers)  i nombrosos ferits.
1 víctima mortal (pilot d’helicòpter estavellat a Yàtova).
Cost econòmic de l’extinció
1.325.450.000 € (Per a tots els GIF’s nacionals de l’any 1994).
No disponible.



Observant la magnitud de les dades, la catàstrofe de 1994 supera àmpliament la que està ocorrent a l’interior de València i el sud de Castelló però no per això deixa de ser una vertadera catàstrofe. Curiosament, es dona una peculiaritat molt interessant i és que la majoria de les variables que incideixen en la magnitud d’un Gran Incendi Forestal (GIF) són molt semblants (combustibles, meteorologia, simultaneïtat, etc.).
Gran part de les masses forestals valencianes es troben abandonades, sense cap aprofitament forestal, i les infraestructures mínimes de prevenció (àrees tallafoc fonamentalment) brillen per