Els prohoms de la Revolució francesa, conscients de la gran habilitat demostrada pels capellans per utilitzar les formes de culte i les festes per a lligar els homes al seu domini, van intentar fer servir els mateixos mitjans per vincular els homes a la llibertat i les bones costums laiques amb la finalitat de fer conscients als ciutadans dels seus drets i obligacions. Però les idees revolucionaries, en expansió en tota Europa, toparen amb l'església espanyola que proclamà, amb èxit, el increïble i aberrant crit de “vivan las cadenas”.
Les festes passades fan honor a aquest crit contrarevolucionari. Lluny de gaudir de les festes populars i divertides d'un poble de ciutadans lliures en una societat democràtica i plural, hem vist el de sempre: les festes de tradició franquista on l'autoritarisme i exclusivisme catòlic es fa palés a cada activitat i la por a la lliure expressió política o ideològica ofega els tímids intents de crítica i oferta alternativa.
"la por a la lliure expressió política o ideològica ofega els tímids intents de crítica i oferta alternativa"
Unes festes basades, quasi en exclusiva, en les processons i el bous no són admissibles al segle XXI en una societat democràtica. Cal estimular el potencial creatiu local com el que s'ha aguaitat, al marge de les festes oficials, en l'intent de ballar les danses, en l'espectacle que va oferir Serra Grossa o en la deliciosa nit de jazz a l'ermita.
"Cal estimular el potencial creatiu local com el que s'ha aguaitat, al marge de les festes oficials, en l'intent de ballar les danses, en l'espectacle que va oferir Serra Grossa o en la deliciosa nit de jazz a l'ermita."
Pot ser cal repensar les festes tenint en compte que no tots són catòlics, fugint de falses tradicions imposades d'arrel franquista, fent festa popular i divertida potenciant la sociabilitat i la participació creativa sense barreres ideològiques ni religioses, evitant que el poble siga un simple espectador.
"evitant que el poble siga un simple espectador. I açò no vol dir que no hi hagen processons i misses on els i les joves puguen lluir vestits caríssims. Tampoc vol dir que no hi haja bous."
I açò no vol dir que no hi hagen processons i misses on els i les joves puguen lluir vestits caríssims. Tampoc vol dir que no hi haja bous. Només vol dir que no podem seguir cridant “vivan las cadenas” perquè som ciutadans lliures en una societat democràtica. Es tracta de pensar que les festes són un aparador que mostra als visitants el que som com a poble i el que podem oferir. I estic segur que podem oferir alguna cosa més que la rància olor mescla de ciri cremat i excrement de vaca, el soroll estrident de les campanes i un terme ple de creus i marededéus.
Iron Maiden
Tens tota la raó amb el què proposes.
ResponEliminaLes festes alternatives, són una sol·lució.
Són molts els pobles què estan fent ús d'aquesta nova forma d'entendre la festa i la cultura, on la religió i el respecte per la natura i el mig ambient, estan sempre presents, sense anar més lluny:
Carcaixent: http://faca-festesalternatives-carcaixent.blogspot.com/
O per exemple les famoses FAB de Borriol (Festes Alternatives als Bous): http://www.fab-borriol.org/
Per a fer aquestes coses, les persones del poble s'han de buscar la vida i demanar ajudes, o siga que s'ha d'oblida allò de que l'Ajuntament ens ho done tot mastegaet...
Per aconseguir-ho, fan falta persones compromeses, actives i que vixquen en aquest temps i no anclades en el passat...
No soy partidario de una fiesta o de otra, simplemente me da lo mismo.
ResponEliminaPero creo que criticas un modelo de fiesta, sin tener capacidad de organizar otro.
Un saludo
Evident ment no tinc, ni deuria tindre ninguna persona sola, capacitat per organitzar les festes d'un poble. Entre altres coses perquè és tasca d'una part important d'aqueix poble organitzar unes festes “participatives”. Però aquest fet no m'invalida per a exercitar el dret de criticar el que no em pareix bé i proposar el que, segons el meu parer, deuria fer-se. A mi no “me da lo mismo” que les festes s'organitzen amb criteris de tradició nacionalcatòlica o que s'organitzen amb criteris democràtics, participatius i populars. I el primer que qüestionaria és el llenguatge utilitzat. Jo llevaria allò de festes “patronals”. Després de tot és l'església la que fica els sant i les marededéus els dies que hi havia festa des de temps immemorials i no al revés.
ResponEliminaEstic molt d'acord amb allò de que les festes han de ser el més participatives i populars possible Iron, si la gent no partricipa, quines festes són eixes?.
ResponEliminaEl que m'ha "xocat" és on dius "en L'INTENT de ballar les danses". Enguany 80 persones vam ballar lliurement.
A veure si m'envien les fotos de l'acte i penge una entrada.
Paco G.B.
Hola Paco
ResponEliminaDic l'intent perquè crec que eixes 80 persones es quedaren amb ganes de ballar. Vaig veure com t'empentaven els penats, donant-te pressa, i el llarg pasdoble per tal que deixareu la plaça. Sincerament vaig pensar que era una falta de respecte per part dels organitzadors municipals cap a les persones que s'havien desplaçat a Vallada per ballar.
Per cert, no entenc molt de ball, però crec que els penats, que supose que cobrarien, ho van fer fatal. Molt vestit i molta creu al coll però no s'aclarien massa, parant-se i mirant-se uns als altres per a veure que havien de fer. Mentre que entre els “espontanis” hi havia parelles que ho feien molt be, amb passos que no havia vist mai.
En quant a la participació de la gent del poble no és una cosa que sorgisca espontàniament. Cal treballar-ho i preparar-ho i poc a poc anirà sumant-se gent. Aquest blog és una mostra de que hi ha en Vallada gent que pensa i que fa coses. En poc que es treballe i es potencie la participació sense entrebancs pot emergir qualsevol sorpresa positiva.
No estem totalment d'acord amb tu, Iron, quan dius "En poc que es treballe i es potencie la participació sense entrebancs pot emergir qualsevol sorpresa positiva"...
ResponEliminaNosaltres, els coordinadors del bloc, em animat a fer en aquestos dos anys, varies coses, i le sorpreses positives de les què parles, han sigut mínimes... PARTICIPACIÓ CERO, inclús buscant alicients, com una càmera de fotos com a premi... CERO participació...
No sabem si es por o mesenfotisme... i lo pitjor és que no sabriem dir-te quina de les dues posibilitats prefeririem que fora...
Sad but True
Hi ha opinió política diversa manifestada en aquest blog. Hi ha inquietud literària també manifestada en aquest blog. Hi ha manifestacions plàstiques com les magnífiques fotos de Hein Rich o les pintures de Marietta Cuxufleta (Marietta no sé si és de Vallada). Hi ha moviment entre els músics per fer alguna cosa diferent com la nit de Jazz a l'ermita. Hi ha un grup de teatre a la Associació Serra Grossa que edita, a més a més, vídeos etnològics de qualitat. S'ha posat la llavor per a que torne a sorgir un grup de danses. La preocupació per l'ecologia s'ha manifestat sovint en aquest blog però, a més, en l'exposició “A 4 metres” i el blog “VerdeOscuro”.
ResponEliminaTot açò són iniciatives personals, treballs individuals però que al veure-ho tot junt en aquest blog em fa ser optimista. He vist, com digueu, que els concursos literari i de fotografia no han tingut cap participació però això no vol dir que altres iniciatives, o les mateixes més treballades, no tinguen participació. No podria parlar-se amb els mestres de llengua per a preparar algun tipus d'activitat comptant amb aquest blog? I amb els de naturals o tecnologia? Pot ser és una bovada però quan parle de potenciar la participació vull dir treballar-se els temes, embolicar a més gent.
Els entrebancs són molt i variats però deia Napoleó que la victòria pertany als més perseverants.
Tens raó Iron... la veritat és que pensant-ho així, sí que hi ha gent amb ganes de fer coses que no siguen les de sempre...
ResponEliminaPerò així i tot, necesitem més participació i menys por...
Per cert, per al concurs de històries curtes i fotografia, es varen enviar cartes a els instituts de la contornada (als mestres de literatura i llengua) i també a Vallada es varen repartir a la porta de casa, algunes de aquestes cartes... però res de res...