Cercar en aquest blog

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Ordre i justícia



La brutalitat de la policia anti-avalots espanyola ha tornat a ser, desgraciadament, notícia en tot el món i la seua actuació aplaudida per la delegada del govern i el ministre d'interior doncs, segons ells, defensaven l'ordre. Atès que hem pogut veure agressions indiscriminades de la policia a ciutadans pacífics de totes les edats exercint el dret constitucional a manifestar-se, abusos, mentides, vexacions i incompliments de la llei per part de qui ha de aplicar-la, cal preguntar-se pel binomi ordre-justícia. Que és més important? Està justificada la injustícia per evitar el desordre?

L'experiència del franquisme ens diu que la justícia no és necessària per l'ordre social. La repressió a la dissidència i la força bruta van mantindre quaranta anys d’ordre i silenci. Doncs aleshores, que és l'ordre? Segons el diccionari és la disposició regular de les coses, les unes en relació a les altres, és a dir, que mantindre l'ordre social actual és mantindre als dirigents dirigint, als corruptes robant, als banquers abusant, a l'església manipulant consciències amb la panxa plena i al poble pagant, patint i callant. Aquest és l'ordre a preservar per les forces pagades amb els nostres diners? 

En canvi la justícia és una virtut moral per la qual hom pensa i obra segons dret i veritat. És allò que cal fer segons dret i raó. De vegades però el dret i la raó qüestionen l'ordre establert, aquest ordre que ens presenten com natural, ineludible i fatalment inexorable, que no és més que el muntatge d'unes persones per perpetuar els seus privilegis en detriment de la resta. En una societat amb grups d'interessos contraposats és difícil harmonitzar un ordre social estable, doncs el que és bo per als interessos d'uns és lesiu per als interessos dels altres. El contracte social es fa necessari i l’acord entre classes socials imprescindible. Per aconseguir-ho la justícia, és a dir, el dret i la raó, esdevé essencial. 

Els poderosos sembla que no pensen el mateix. La injustícia de les classes dominats imposada per la força és la resposta obligada, diuen, per mantindre l’ordre, oblidant que el desordre l’han provocat ells al trencar el pacte social fent abús indecent del seu poder. Com diu Joan Fuster, “el binomi «desordre-injustícia» resulta d’una fal·làcia monumental. Per poc que hi pensem, de seguida se’ns acut una primera objecció inapel·lable: la de preguntar, ingènuament, si la injustícia, qualsevol injustícia, no és ja, en si, un desordre. I, de fet, potser la injustícia és el pitjor dels desordres, perquè corca i corromp el fonament mateix de l’ordre, que és, si hem de creure el tòpic, la justícia.”

Iron Maiden

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- L'escrius anònimament. Escriu el teu nom o busca't un pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.