Cercar en aquest blog

diumenge, 28 d’octubre de 2012

La música és una curiosa manifestació humana




La música és una curiosa manifestació humana. És una realitat documentada que, sense tindre aparentment cap utilitat pràctica per a la supervivència, ha acompanyat les societats des dels seus orígens de forma constant i en tot el món. A la cova Mosseguellos, sense anar més lluny, es va descobrir fa poc un instrument musical de fa 15.000 anys, i ara, no hi ha qui no associe els moments més importants de la seu vida a una peça musical. Però, si és veritat que s’escolta molta música, també és veritat que la immensa majoria no ha estudiat música ni ha tocat un instrument.

A l'antiguitat clàssica la música era una de les arts liberals, és a dir, una de les arts que estudiaven els homes lliures de les classes dominants per adquirir coneixements generals i destreses intel·lectuals, en oposició a les arts vulgars que eren les destreses professionals de la gent que treballava, els oficis de les classes populars. Les liberals (dels homes lliures) eren set arts que es dividien en dos nivells: el “trivium” i el “quadrivium”. 

El “trivium” estava format per les disciplines relacionades amb l'eloqüència: La gramàtica, per utilitzar correctament la llengua. La dialèctica, per buscar la veritat mitjançant la lògica i la raó. I la retòrica, que ensenyava a expressar-se de manera acolorida i arribar a connectar amb el interlocutor.

El “quadrivium” es componia de disciplines científiques relacionades amb les matemàtiques: La aritmètica, que ensenyava els números. La geometria, que ensenyava a calcular. La astronomia, que estudiava el moviment dels astres. I, sorprenentment, la música. Sabien ja a l'antiga Grècia la importància de la música per a l'aprenentatge?

Ara coneguem, gràcies a estudis conscienciosos fets amb instrument modenissims, que el cervell humà consta de dos hemisferis, cada un del quals té funcions diferents i complementàries, units per una sèrie de connexions neuronals denominat cos callós. Quan més gros és els cos callós més fluida és la connexió entre els dos hemisferis i millor la coordinació general del cos i de ment. En l'hemisferi dret del cervell està localitzat el sentit de l'emoció, de l'expressió, la creativitat, la improvisació i la melodia, mentre que l'hemisferi esquerre controla el llenguatge, lògica i raonament però també el ritme i el control motor de l'execució musical.

Els estudis han establert que els xiquets que toquen un instrument una mitjana de dos hores i mitja a la setmana desenvolupen un 25% més el cos callós, és a dir, que les connexions neuronals entre els dos hemisferis, necessàries per a qualsevol activitat, és molt major. Mentre toquen un instrument musical estan fent funcionar, simultàniament, l'hemisferi esquerre, necessari per al control del ritme i de les mans, i de l'hemisferi dret, que dirigeix l'emoció i la melodia. La necessitat fa augmentar les fibres nervioses que connecten les dos meitats i fa al cervell molt més eficient i productiu, augmentant el nivell de coordinació d’ambdues parts, especialment en els menuts. 

La música és una curiosa manifestació humana, una de les arts dels homes lliures que els fa més poderosos perquè desenvolupa l’arma més poderosa del gènere humà: el cervell. 

Iron Maiden

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- L'escrius anònimament. Escriu el teu nom o busca't un pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.