Ells no ens ho han comunicat, però nosaltres els hem trobat...
Ací el teniu: MOROS I CRISTIANS EN VALLADA
Felicitats per la iniciativa!
divendres, 26 de juny del 2009
dimecres, 24 de juny del 2009
Compte enrere
Estem en els dies més llargs de l’any; fa calor, abelleix passejar per la nit després de sopar... En definitiva ha arribat l’estiu. Tan sols queden tres mesos per a les esperades festes de moros i cristians.Han passat nou mesos de dur esforç: loteries, bingos i rifes, a més del mal de cap de buscar les pertinents activitats per muntar la desfilada de capitania, encara s’afegix el fer xilaves noves per al gran esdeveniment.
Des d’estes línees vull retre un xicotet homenatge a eixes persones que amb el seu esforç estan fent que este projecte siga una realitat.
Tots els components han hagut de fer esforços, però com en qualssevol associació sempre hi ha una o dues persones que carreguen en quasi tot. La capitana també s’ha tret la part buscant-se les seues coses, així com buscant alguns pressupostos i espectacles per a la desfilada. Viatges amunt i a vall amb altres components per anar aclarint el ball i eixir a una vora.
Però si que hi ha una persona que es mereix un reconeixement especial. Una xica que ha participat tant en la faena que es veu, com en la que no. La que s’ha encarregat de dur la responsabilitat de dur els comptes preparar les loteries... La llista és massa llarga per enumerar-les totes.
Una xica de rostre eixerit, somriure fàcil, de cos predisposat per a la faena, esperit voluntariós i constant amb les seues obligacions –que ha agafat ella perquè ningú les volia-.
En estes dates en les que hi ha més faena: reunions per muntar el llibre de moros, donar mides per encomanar els trages...Quan la gent respon a la crida amb la passivitat,per la seua ment apareix un brot d’enuig, però si pel contrari la gent va responent, encara que ella sempre s’endu la major part del treball, continua amb els esforços estirant del carro, i als seus ulls espurneja un esguard de dinamisme i constància. Gràcies Paula perquè sense tu açò no havera anat endavant.
També hi ha que donar-li les gràcies a Alexis, -el de la Sal del Romer-, ja que ell ha sigut de gran ajuda per muntar la desfilada.
I com no agrair als propietaris dels bars i pubs que han permés la realització dels bingos, tanmateix com a la gent que hi ha assistit.
Ara ja quasi que està la faena enllestida, i prompte l’únic mal de cap serà que les inclemències del temps no facen ninguna mala passada.
Passivitat i indiferència. (Segona part.)
Ahir de vesprada tingué lloc a la casa de la cultura, concretament al local de les ames de casa. -Molts de vosaltres sabeu que no és un local gaire gran-. La conferència El paper de la família en les drogodependències.
Vaig arribar amb una mica de retard, així que la gent ja estava asseguda. En principi en vaig sorprendre del nombre, i es que clar, el tema es força interessant, però no m'enssenayare en la vida. Per què m'havia de sorprendre? Si al Centre excursionista passava el mateix quan feiem un acte públic? Erem 5 persones comptant-ne una de l'ajuntament. O siga que no anaren ni una mínima part de les ames de casa.
Què en pensaria la assistenta social? Què som un poble on no els interessa el tema? Què passem de tot?
Ella al cap i a la fí cobra el mateix si en som 5 com 50, però o m´ho pareixia a mi o els seus ulls reflectien un nota de frustració.-No és per a menys-.
Què passa,? Què els pares d'este poble tenent tanta informació al respecte que no cal que hi hanaren?
¿No hi ha cap pare que encara que haja tingut els seus flirtejos amb drogues com el tabac, l'alcohol o altres drogues es preocupe de recabar informació per a trasmetrer-la als seus fills?
Pense que amb esta actitud de passivitat i indiferència tot el que estiga subvencionat anirà endavant, però si els diners han d'eixir d'associacions o l'ajuntament no es farà res.
Vaig arribar amb una mica de retard, així que la gent ja estava asseguda. En principi en vaig sorprendre del nombre, i es que clar, el tema es força interessant, però no m'enssenayare en la vida. Per què m'havia de sorprendre? Si al Centre excursionista passava el mateix quan feiem un acte públic? Erem 5 persones comptant-ne una de l'ajuntament. O siga que no anaren ni una mínima part de les ames de casa.
Què en pensaria la assistenta social? Què som un poble on no els interessa el tema? Què passem de tot?
Ella al cap i a la fí cobra el mateix si en som 5 com 50, però o m´ho pareixia a mi o els seus ulls reflectien un nota de frustració.-No és per a menys-.
Què passa,? Què els pares d'este poble tenent tanta informació al respecte que no cal que hi hanaren?
¿No hi ha cap pare que encara que haja tingut els seus flirtejos amb drogues com el tabac, l'alcohol o altres drogues es preocupe de recabar informació per a trasmetrer-la als seus fills?
Pense que amb esta actitud de passivitat i indiferència tot el que estiga subvencionat anirà endavant, però si els diners han d'eixir d'associacions o l'ajuntament no es farà res.
dilluns, 22 de juny del 2009
Més Platón i menys prozac
En esta moderna societat que ens ha tocat viure, en la que tenim quasi tot alló que volem. De vegades es quan més sols i buits ens trobem. De vegades creguent que aquesta vida és un fàstic i com som de desgraciats. Cada vegada hi ha més gent que acudix a la consulta del psicòleg o psiquiatra per a consultar-li els seus neguits que el turmenten i el fan infeliç.
Per posar un exemple, jo conec a un xic, que malgrat treballar a la millor empresa de Vallada era infeliç. No per la insguretat laboral del qui és mà d´obra no especialitzada, sinò perquè no valoraba allò que tenia: Un lloc de treball al poble on resideix amb tots els avantatges que això comporta, un bon ambient amb els companys de treball, uns amos que tracten bé al treballador i son puntuals amb el pagament de les nòmines, a més de donar tots els drets que la llei marca als treballadors.
Ara que està en l´atur és quan se n´adonat d´allò que tenia i no valoraba i ara ho ha perdut a conseqüència de la crisi.
És clar que quan tot va bé, hom vol més del que té i no valora eixes xicotetes coses que donen la felicitat i de vegades no sabem apreciar.
Clar que en estes dates, si a hom el banc li lleva la casa o pasa pont i calderes per a arribar a fí de més, l´envaix la desesperació i de poc li valen coples. Així i tot els cristians creients pensen; Déu proveirà, ja vindran temps millors, mentre estem la familia junta i amb salut anirem fent.
Són eixa classe de persones que assaboreixen el temps en que veuen al seus fills jugar feliços amb un somriure a la boca. Els qui valoren l´esforç de la parella, bé siga fent la faena de casa o al lloc de treball. Aquells qui donen gràcies a Déu o a les forces de la natura per estar vius, o pasejant pel camp sota un cel blau i lluminós.
Per descomptat hom ha de posar voluntad i tot el que estiga de la seua banda per millorar la seua situació, evol.lucionar i prosperar, però dins del mal cal aprendre a vore la part positiva de les coses i a traure´n profit.
Però no tots som iguals ni pensem el mateix. Hem d´aprendre a viure el moment, sense anclar-nos en el passat ni obssesionar-nos en el futur assaborint el present. Açò que es diu tan fàcil i ja deia el poeta Kavaffis no resulta fàcil a tot-hom de posar en pràctica. Bona prova d´açò és que cada vegada hi ha més gent que acudix al psicòleg, independentment que en estos temps de crisi el nombre aumenta considerablement.
És clar que molts problemes requerixen ajut psicólogic, però molts altres es podrien sol.lucionar amb ajuda fil.lossòfica. Tot és qüestió de perspectiva i com es veja el problema. De vegades la fil.lossofia i la psicologia s´unixen alhora de donar una sol.lució.
Quans llibres d´autoajuda hi ha que el seu rere fons és fil.losòfic? Com per exemple: Contes per a pensar, de Jorge Bucay. Llibres que no deixen indiferent al lector i que poden fer-nos viure un vida més plena i feliç.
Comentava un dia amb un altre col.laborador d´aquesta revista, Tonet, que em deia que alhora de llegir li agradaven els clàssics, ja que si un text tenia per exemple 2000 anys i havia arribat als nostres dies era perquè era bó, i mereixia la pena fer l´esforç que de segur es voria recompensat. Això és el que passa amb les obres dels grans pensadors que si han sobreviscut fins hui és per quelcom.
Però si el lector coneix estes obres o pensa que poden ser massa avorrides un llibre molt recomanable que ens parla del que ací us he esmentat és:Més Plató i menys prozac, de Lou marinov El qual ens convida a endinssar-nos en el extens món de la fil.lossofia i els grans pensadors de la història, a més de posar-nos exemples de cassos de la vida qüotidiana en els que la fil.lossofia presta el seu ajut. El llibre el podeu trobar a la biblioteca municipal en castellà.
Espere que estes recomanacions que circulen per internet vos serveixquen d´ajut per a fer front a la crisi que sotraga estos temps:
VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA...
He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.
He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!
He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.
He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.
He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.
He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.
He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa.
He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.
He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.
He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.
He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.
He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.
Feliç lectura i bones Pasques.
Un amic dels llibres.
Per posar un exemple, jo conec a un xic, que malgrat treballar a la millor empresa de Vallada era infeliç. No per la insguretat laboral del qui és mà d´obra no especialitzada, sinò perquè no valoraba allò que tenia: Un lloc de treball al poble on resideix amb tots els avantatges que això comporta, un bon ambient amb els companys de treball, uns amos que tracten bé al treballador i son puntuals amb el pagament de les nòmines, a més de donar tots els drets que la llei marca als treballadors.
Ara que està en l´atur és quan se n´adonat d´allò que tenia i no valoraba i ara ho ha perdut a conseqüència de la crisi.
És clar que quan tot va bé, hom vol més del que té i no valora eixes xicotetes coses que donen la felicitat i de vegades no sabem apreciar.
Clar que en estes dates, si a hom el banc li lleva la casa o pasa pont i calderes per a arribar a fí de més, l´envaix la desesperació i de poc li valen coples. Així i tot els cristians creients pensen; Déu proveirà, ja vindran temps millors, mentre estem la familia junta i amb salut anirem fent.
Són eixa classe de persones que assaboreixen el temps en que veuen al seus fills jugar feliços amb un somriure a la boca. Els qui valoren l´esforç de la parella, bé siga fent la faena de casa o al lloc de treball. Aquells qui donen gràcies a Déu o a les forces de la natura per estar vius, o pasejant pel camp sota un cel blau i lluminós.
Per descomptat hom ha de posar voluntad i tot el que estiga de la seua banda per millorar la seua situació, evol.lucionar i prosperar, però dins del mal cal aprendre a vore la part positiva de les coses i a traure´n profit.
Però no tots som iguals ni pensem el mateix. Hem d´aprendre a viure el moment, sense anclar-nos en el passat ni obssesionar-nos en el futur assaborint el present. Açò que es diu tan fàcil i ja deia el poeta Kavaffis no resulta fàcil a tot-hom de posar en pràctica. Bona prova d´açò és que cada vegada hi ha més gent que acudix al psicòleg, independentment que en estos temps de crisi el nombre aumenta considerablement.
És clar que molts problemes requerixen ajut psicólogic, però molts altres es podrien sol.lucionar amb ajuda fil.lossòfica. Tot és qüestió de perspectiva i com es veja el problema. De vegades la fil.lossofia i la psicologia s´unixen alhora de donar una sol.lució.
Quans llibres d´autoajuda hi ha que el seu rere fons és fil.losòfic? Com per exemple: Contes per a pensar, de Jorge Bucay. Llibres que no deixen indiferent al lector i que poden fer-nos viure un vida més plena i feliç.
Comentava un dia amb un altre col.laborador d´aquesta revista, Tonet, que em deia que alhora de llegir li agradaven els clàssics, ja que si un text tenia per exemple 2000 anys i havia arribat als nostres dies era perquè era bó, i mereixia la pena fer l´esforç que de segur es voria recompensat. Això és el que passa amb les obres dels grans pensadors que si han sobreviscut fins hui és per quelcom.
Però si el lector coneix estes obres o pensa que poden ser massa avorrides un llibre molt recomanable que ens parla del que ací us he esmentat és:Més Plató i menys prozac, de Lou marinov El qual ens convida a endinssar-nos en el extens món de la fil.lossofia i els grans pensadors de la història, a més de posar-nos exemples de cassos de la vida qüotidiana en els que la fil.lossofia presta el seu ajut. El llibre el podeu trobar a la biblioteca municipal en castellà.
Espere que estes recomanacions que circulen per internet vos serveixquen d´ajut per a fer front a la crisi que sotraga estos temps:
VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA...
He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.
He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!
He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.
He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.
He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.
He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.
He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa.
He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.
He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.
He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.
He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.
He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.
Feliç lectura i bones Pasques.
Un amic dels llibres.
Passivitat i indiferència
Hola a tots/es. Fa poc que conec el blog i m'he decidit a exposar una queixa sense ànim d'ofendre a ningú, però dient el que es cert.
M'ha alegrat molt de vore la conferència que va a fer-se al local de les ames de casa sobre drogodependències.
Pense que s'haurien de fer mes coses d'este tipus; malauradament, este poble és xicotet i hi ha poca gent que reponga davant d'actes culturals. Jo personalment ho he experimentat quan estava al Centre Excurssionista de Vallada.
Fa uns anys enrere un grup de joves: Javi Siles, Juan Francés, Kike Perez, Quique (Sardina), Paco el Xeu, Humberto, Edu -Maximet- i com no el que no ha fallat mai i continua ahí, Manolo Cano. Ens unia l'esport de muntanya al temps que organitzavem activitats culturals:excursions fora del poble a peu o en bicicleta, projeccions de video d'excurssions que haviem realitzat, cel.lebravem el dia del arbre, també un més per decembre ferem tres conferències una d'energia solar, una sobre el mon dels fongs i els bolets i l'altra sobre esports de gravetat (gravity bike).
Nosaltres ho feiem de manera desinteresada sense demanar res a canvi, sols l'assistència de la gent del poble.-No cobravem entrada-.
Després de posar esforços, de vegades deixant de fer coses per muntar l'activitat, a l'hora de la veritat no venien ni quatre rates. La situació ens deixava decebuts als qui haviem estat organitzant-ho. Però una altra vegada ho tornavem a intentar de nou. La resposta es reptia passivitat i indiferència.
De totes les activitats que hem fet, en molt poques la gent ha repost, en altres han vingut si ha hagut un berenaret o esmorzar pel mig pagat pel Centre i en la majoria dels casos ens emportavem l'espardenyadà.
Amb açò, l'ùnic que vull dir benvolguts conveïns, és que en lloc de queixar-vos tant de que no es fa res, que respongau un poc donant suport, el qual de vegades només consistix en asistir a l'acte, i amb això els organitzadors es donen per satisfets i en tornen a organitzar més. O millor encara, que no espereu a que algú monte algo, si no que ho monteu vosaltres.
Si la reposta es negativa, tothom es cansa i al remat fa com vosaltres, passa de tot.
Ara el Centre està algo paraet, pero se fan cosetes, sobre tot escalada i senderisme. Per a més info: http://ceadc.blogspot.com/
Santi Boix.
M'ha alegrat molt de vore la conferència que va a fer-se al local de les ames de casa sobre drogodependències.
Pense que s'haurien de fer mes coses d'este tipus; malauradament, este poble és xicotet i hi ha poca gent que reponga davant d'actes culturals. Jo personalment ho he experimentat quan estava al Centre Excurssionista de Vallada.
Fa uns anys enrere un grup de joves: Javi Siles, Juan Francés, Kike Perez, Quique (Sardina), Paco el Xeu, Humberto, Edu -Maximet- i com no el que no ha fallat mai i continua ahí, Manolo Cano. Ens unia l'esport de muntanya al temps que organitzavem activitats culturals:excursions fora del poble a peu o en bicicleta, projeccions de video d'excurssions que haviem realitzat, cel.lebravem el dia del arbre, també un més per decembre ferem tres conferències una d'energia solar, una sobre el mon dels fongs i els bolets i l'altra sobre esports de gravetat (gravity bike).
Nosaltres ho feiem de manera desinteresada sense demanar res a canvi, sols l'assistència de la gent del poble.-No cobravem entrada-.
Després de posar esforços, de vegades deixant de fer coses per muntar l'activitat, a l'hora de la veritat no venien ni quatre rates. La situació ens deixava decebuts als qui haviem estat organitzant-ho. Però una altra vegada ho tornavem a intentar de nou. La resposta es reptia passivitat i indiferència.
De totes les activitats que hem fet, en molt poques la gent ha repost, en altres han vingut si ha hagut un berenaret o esmorzar pel mig pagat pel Centre i en la majoria dels casos ens emportavem l'espardenyadà.
Amb açò, l'ùnic que vull dir benvolguts conveïns, és que en lloc de queixar-vos tant de que no es fa res, que respongau un poc donant suport, el qual de vegades només consistix en asistir a l'acte, i amb això els organitzadors es donen per satisfets i en tornen a organitzar més. O millor encara, que no espereu a que algú monte algo, si no que ho monteu vosaltres.
Si la reposta es negativa, tothom es cansa i al remat fa com vosaltres, passa de tot.
Ara el Centre està algo paraet, pero se fan cosetes, sobre tot escalada i senderisme. Per a més info: http://ceadc.blogspot.com/
Santi Boix.
Inscripció en l'Escola d'Estiu
Durant el mes de juliol de 2009 es durà a terme l´escola d´estiu en la qual es pretén que els xiquets i xiquetes facen deures, manualitats, jocs, activitats de cohesió de grup, activitats aquàtiques, una excursió per la localitat i un gran festival de fi d´estiu on l´objectiu prioritari és fomentar el companyerisme i la diversió.
Per inscriure´s s´ha d´ingressar al següent número de compter els 50€ amb el nom del xiquet/a i passar per l´ajuntament de 9h:00 a 14h:00 amb el resguard de l´ingrés i preguntar per Marta.
CCC: 3082 1114 64 3067448625
Per inscriure´s s´ha d´ingressar al següent número de compter els 50€ amb el nom del xiquet/a i passar per l´ajuntament de 9h:00 a 14h:00 amb el resguard de l´ingrés i preguntar per Marta.
CCC: 3082 1114 64 3067448625
Acuerdo con Avanzafitness de Xàtiva
El Ayuntamiento de Vallada (SERVISPORT) ha llegado a un acuerdo con el Club Deportivo Avanzafitness de Xàtiva para la realización de los cursos de natación y aquagym para el próximo mes de julio.
El horario de las actividades será el siguiente:
- Aquagym a las 9h:00
- Natación niños a las 10h:00 y a las 20h:00
- Natación adultos a las 20h:00
Las actividades se desarrollarán del 1 al 31 de julio, ambos inclusive, de lunes a viernes, siendo el precio de la actividad de 45 €.
Para más información o inscripciones pueden pasar por el pabellón municipal.
Vallada, junio de 2009
EL AYUNTAMIENTO”
El horario de las actividades será el siguiente:
- Aquagym a las 9h:00
- Natación niños a las 10h:00 y a las 20h:00
- Natación adultos a las 20h:00
Las actividades se desarrollarán del 1 al 31 de julio, ambos inclusive, de lunes a viernes, siendo el precio de la actividad de 45 €.
Para más información o inscripciones pueden pasar por el pabellón municipal.
Vallada, junio de 2009
EL AYUNTAMIENTO”
diumenge, 21 de juny del 2009
divendres, 19 de juny del 2009
Conegueu el SARC?
Hola a tots els vallains;En primer lloc, disculpeu el meu valencia, pero com que vaig patir la represio en el seu moment, pues ara lescric com lescric... No obstant, als meus fills els parle en valencia, no com altres...
Bueno, a lo que vaig...
Recientment, me enterat de lexistencia dun organisme anomenat SARC (Servei de Asistencia y Recursos Culturals), el cual sencarrega dinformar i ofertar als ajuntaments, centenars dactivitats culturals i de formacio per a la gent dels pobles.
El SARC funciona de la seguent forma:
1- Envia un llibre amb totes les activitats ofertades per a l'any siguient, que van desde Arts Plastiques (pintura, escultura, fotografia...) fins a espectacles de tot tipus aixi com tallers, charrades i cursos. El llibre el pugueu vore aci: http://www.sarc.es/userfiles/catalogos09/index.htm
2- El Ajuntament contracta aquestes activitats, tantes com puga gastarse en el area de cultura y esport (o tantes com crega convenient per a no culturisar molt a la gent)
3- El SARC paga, sí, paga el 30-40-50% de estes activitats que el ajuntament contracta, tot depen del numero de habitants que tinga la població. En el cas de Vallada, si no man informat mal, el SARC pagaria el 50% de la activitat...
Y ya esta. Sembla perfecte, no? Sembla un organisme realment interesant y amb una finalitat extraoridinaria y de veres que ho es. Pero depen de la poblacio, el SARC cumplis el seu objectiu de culturisació o no...
Me explique:
He conseguit un llibret que publica el SARC, que es diu TEULADI que es publica cada tres mesos i on is, de cada poble, totes les activitats culturals que van a ferse. El meu TEULADI es del primer trimestre, y inevitablement e anat a vore el que es fa en Vallada i el que es fa en els voltants. A Moixent, per exemple, ni an contratades si no recorde mal, 9 activitats, mentre que en Vallada, sols 2 activitats.
Ma sorprengut tant que vaig intentar preguntar a algu que sabera del tema, y em van contar que Vallada, centra les contratacions del SARC per al mes d'Agost (mes de les festes patronals), de manera que per una banda se ahorra uns cuants dinerets (sense deixar de oferir a la gent "caramelets" per a festes) i per altra banda, que no se rasca molt les bujaques al hora de elegir les mes baratetes...
Que pasa así?
Es sert tot asó?
Exigisc al Ajuntament (que ha demostrat que sap de lexistencia daquest blog), que faja publiques les contratacions del SARC per a lany 2009 per comprobar si aso es cert o no. El seu silenci sera el seu verdugo.
La web del SARC, on pugueu buscaro vosatros es: http://www.sarc.es/d220_agenda_teuladi.html
Moltes gracies per ascoltame.
ESTAT DE DEMOCRÀCIA, A ON?
Ens han enviat aquest escrit per a la seua publicació:
Any 2009 de l'era cristiana. A tot el territori espanyol impera la democràcia.
Any 2009 de l'era cristiana. A tot el territori espanyol impera la democràcia.
A tot? No!!! Hi ha un petit poble a la comarca de la Costera al País Valencià on encara està instaurada la dictadura més reaccionaria.
Un poble on la gent encara ret pleitesia.
Un poble on la gent a canvi d'un lloc de treball ven el seu vot.
En aquest petit poble, s'hagueren pogut portar empreses, però això no interesava , ja que així se col.locava a la gent en empreses de la dipu lo que significava, més vots.
Quin interés manifesten pels ciutadans?
Fa uns anys enrere es feren uns curssos d'informàrica i d'anglés, la gent respongué bé.
Què passa que no és pot fer una escola d'adults perquè es culturitzen els nostres adults?
Quina política fan de cara al medi ambient?
Sols fan repoblacions si la Generalitat es dona una subvenció?
Quan Rubén Belda era regidor si que es feia el dia de l'arbre per als qui voleren anar. I ara? Queda palés que us importa un rave el medi ambient. Sols us interessa arreglar sendes, -la qual cosa està molt bé-. Però queden moltes a fer encara i no us preocupeu ni de recuperar una font.
Quina democràcia i quina llibertat hi ha? Si la gent te por. "No, que no en vegem amb els d'esquerres no em facen com un d'ells", o "no puc parlar en públic amb vosaltres, no pensen malament de mí."
Per favor on anem a parar, ja n'hi ha prou...
Quan de temps em d'estar així com fà seixanta anys?
Obriu els ulls d'una vegada o teniu les voluntats comprades?
Heu venut la vostra ànima al diable, i ara no teniu ni tan sols la llibertat per poder anar a vore una funció de teatre de Serra Grossa.
Bon profit, atentament, Joan Baptista Basset
Felicitació a l'Ajuntament de Vallada
Hola, Bon dia a tots;
Encara que no soc militant del partit existent, m'agradaria felicitar a l'Ajuntament per utilitzar aquest blog per informar-nos a tots, malgrat les opinions que de vegades (massa sovint...) es publiquen ací en la seua contra.
Crec que diu molt de la seua part (o de la part de la persona que envia les entrades en el seu nom).
Segueixc el blog desde que va sorgir i se que els membres de Valladacity, han insistit molt a l'Ajuntament en que participe, vullc dir, que no ha sigut algo que naixquera inmediatament... Així i tot, el felicite.
M'agradaria que, de paso, l'oposició també fera ús d'aquest blog, per a les seues comunicacions.
Això era tot.
Que passeu tots un bon cap de setmana!
MRC
Encara que no soc militant del partit existent, m'agradaria felicitar a l'Ajuntament per utilitzar aquest blog per informar-nos a tots, malgrat les opinions que de vegades (massa sovint...) es publiquen ací en la seua contra.
Crec que diu molt de la seua part (o de la part de la persona que envia les entrades en el seu nom).
Segueixc el blog desde que va sorgir i se que els membres de Valladacity, han insistit molt a l'Ajuntament en que participe, vullc dir, que no ha sigut algo que naixquera inmediatament... Així i tot, el felicite.
M'agradaria que, de paso, l'oposició també fera ús d'aquest blog, per a les seues comunicacions.
Això era tot.
Que passeu tots un bon cap de setmana!
MRC
Un niño llamado Pepe i otro llamado Pesoe...
Hola, bueno dias a todos;
Me gustaría expresar mi opinion respecto a las continuas luchas PSOE-PP que existen en el pueblo.
Ya se que este blog no es, para nada, partidista de nada y apolítico, pero la situación contínua de tensión existente entre ambos bandos está siendo infantil.
Solo me gustaría decir dos cosas:
Al PP que se preocupe de sus ciudadanos, de sus viejos, adultos y sobre todo, de los jóvenes. Que les escuche, porque son el futuro, y también que escuche la voz de valladinos y valladinas, empezando por este blog. Que haga política ciudadana, que no idiotice a la gente ni opte por "el pan del pueblo" como hacían los romanos. TODOS contamos.
Al PSOE, que haga algo más que atacar, atacar, atacar y atacar, que deje de malgastar papel (al PP lo mismo le digo), y que si lo usa que sea para proponer reformas, para hacernos ver lo que haría frente a lo que su rival hace mal, que proponga iniciativas, reales y posibles, y que no se lo deje todo para su librito de promesas (igual que hace el PP) que se imprime cuando tocan elecciones.
Dejémonos de "pues tu has dicho que tal", "mentira, eso lo has dicho tu", "tonto, eso es mentira porque lo dice en este papelito...", POR FAVOR!!!
PD: Como no, enhorabuena por el blog, es todo un ejemplo a seguir y un gran herramienta para mejorar, acorde con nuestro tiempo
“SESIÓN INFORMATIVA “EL PAPEL DE LA FAMILIA EN PREVENCIÓN DE LAS DROGODEPENDENCIAS”
El Ayuntamiento de Vallada, dentro del Programa Provincial de Actividades Preventivas para 2009 de la Diputación de Valencia, ha organizado la sesión informativa “El papel de la familia en prevención de las drogodependencias”.La familia constituye la primera instancia de socialización y la institución que globalmente tiene más influencia en la formación y desarrollo de los niños y los jóvenes. Dada la gran presencia social que tienen las drogas en la actualidad, se hace necesaria una intervención hacia la prevención de drogodependencias, especialmente en el ámbito familiar.
Esta charla va dirigida a todos los vecinos de la población (padres y madres, jóvenes, etc.). Tendrá lugar el próximo martes 23 de junio, en horario de 19.00 a 20.30 h, en la Casa de la Cultura (local de las Amas de Casa). Esperamos contar con vuestra asistencia.
EL AYUNTAMIENTO”
dimecres, 17 de juny del 2009
ESDEVENIMENTS ESPORTIUS EN VALLADA
27 JUNY 2009: A les 22h00 (Al jardí de la Pau)
“Exhibició Final de Curs: Escola Gimnàstica Rítmica”
Organitza: Excel.lentissim Ajuntament de Vallada - SERVISPORT
29 JUNY – 05 JULIOL 2009: A les 18h30 (diumenge a les 20h00)
“V Campus d´Estiu de Fútbol 2009”
Organitzen: Excel.lentissim Ajuntament de Vallada – SERVISPORT
10 i 11 JULIOL 2009: A partir de les 20h00 (Al Pabelló Cobert)
“Campionat 12h locals de fútbol sala”
Organitzen: Excel.lentissim Ajuntament de Vallada - SERVISPORT & Comparse El Tracte
25 JULIOL 2009: A partir de les 17h00
“X Volta a Peu Vallada” – II Circuit La Costera
Organitzen: Excel.lentissim Ajuntament de Vallada - SERVISPORT & Club Atletisme Cama LLarga
31 JULIOL 2009: A partir de les 22h00 (Al Jardí de la Pau)
“II Marató d´Spinning”
Organitza: Excel.lentissim Ajuntament de Vallada – SERVISPORT”
dissabte, 13 de juny del 2009
Esport i ganes de superació
Vos remitim un video que ha sigut publicat al blog del Centre Excursionista de Vallada i que resulta molt interesant pels valors de superació i ànims per disfrutar de la vida, de l'esport i de la bona música (OXES)
No te desperdici:
No te desperdici:
Falta de información en el Blog
Hola a todos;Me gustaría animar a la gente joven a que participara más en el blog así como a las distintas organizaciones deportivas, culturales, etc...
Visito el pueblo los fines de semana y suelo estar pendiente del blog para enterarme de las novedades que puedan existir. Hoy he venido al pueblo y me he enterado de que anoche fueron las 24h. de futbito.... Me hubiera encantado asistir al evento, pero nadie lo ha anunciado por ninguna parte...
No se si es culpa de los administradores del blog o de quién, pero un acontecimiento como este no puede pasar tan por alto.
Saludos y enhorabuena por el Blog a pesar de todo...
Nits de BINGO en Vallada
Hola a tots;Volia informar-vos de que la comparsa Els Templaris, està organitzant totes les nits de divendres, partides de Bingo als bars del poble.
Hi acudeix gent de totes les edads (més dones què homens, també hi ha que dir-ho...), però lo important és que s'ho passen molt be i que col·laboren amb una bona causa com és recaudar diners per a les festes i la capitania.
Vinga, que s'escampe la veu, que hi ha que pagar el Lleó!
Ràdio Caritas
Hola a toda la gente de Vallada;En primer lugar me gustaría felicitaros por la labor que desempeñais, dándole la palabra a la gente, libremente, para que se exprese con total subjetividad sin miedo a represalias de ningún tipo i también, favoreciendo la comunicación i la promoción de las diversas actividades y acontecimientos que se llevan a cabo en nuestro pueblo.
Yo, que soy nuevo en esto de las nuevas tecnologías, disfruto como un niño buscando y leyendo por la web... Hace un año, si alguien me hubiera contado que yo mismo, con mis propias manos, escribiría un artículo que toda la gente de mi pueblo, podría leer estuviese donde estuviese, lo hubiera tomado por loco...
Pero mira... aquí estoy escribiendo y creo que no se me da nada mal...
Bueno, no me enrollo...
Fué para mí una grata sorpresa sintonizar la radio el otro dia, mientras estaba en mi caseta de campo, y oir una voz que me era familiar: la voz de Oscar, la voz del bando de Vallada... Fué como un shock... Oscar felicitaba al equipo de fútbol del pueblo y lo animaba a seguir adelante en su trabajo, luego ponían música variada, alguna de la banda de música del pueblo, etc...
Luego, en el bar, alguien me explicó que se trataba de una Radio (creo que radio Caritas o radio Maria...), que cedía un pequeño espacio a la gente de Vallada. Yo no salía de mi asombro...
Desde entonces, siempre que llega la hora, y descanso por las tardes en la caseta, escucho la radio con una sonrisa en la cara, pensando en que con qué poco puede hacerse feliz a tanta gente... como vosotros también hacéis con este Blog.
Muchas gracias a todos. RGP
Os dejo la dirección de Caritas España por si alguien quiere colaborar: http://www.caritas.es/
Iniciativa "Jocs populars i tradicionals" al parage de les Ermites de Vallada
Hola a tots i a totes;M'agradaria felicitar a aquell que haja tingut la fantàstica idea de crear el recorregut de "Jocs populars i tradicionals" a la zona de les Ermites.
Em sembla una gran idea per a que majors i no tan majors juguen junts i també de que no es perga la tradició ni la memòria històrica que tots aquestos jocs hi tenen.
He vist que encara no està finalitzat, però sembla que s'està quedant prou be. Ara cal esperar que cap gamberro es carregue res amb cap pedra...
He disfrutant molt recordant jocs com El Quicot, El Sambori, etc...
De nou, enhorabona!
Això què és?!
Analitzar la cara de la gent quan per primera vegada veu l'escultura que ha amanegut en una de les rotones de l'entrada al poble deu de ser algo realment divertit...Tots hem estat espectants de saber que hi anava dalt del pòdium de cement que han estat construint durant semanes... expectació...
Jo m'imaginava no sé... una cistella... un molde per doblar junc, una garba de mimbre... en definitiva, algo relacionat amb el poble i la seua gent.
He vist moltes rotondes amb coses semblants. Antigues màquines per treballar la tela, molins per fer oli, prenses per fer vi, etc... Però el troç de ferro que una nau espacial ha deixat caure de la nit al dia... la veritat... no ho entenc...
El primer que em pasa pel cap es l'amiguisme... Un escultor famós, amic d'algú també famós, ha fet un tracte i chim pum.
L'altra cosa que s'em passa pel cap és que Vallada ha esdevingut capital europea de les arts plàstiques i, amb aquesta escultura, vol fer honor a la cultura i a l'art... improbable... encara que si és així, recomane al concejal/a de cultura que comence per promocionar i ajudar a la gent del poble, i no als de fora.
Què opineu al respecte?
Algú ens pot aportar un raig de claretat?
L'Ajuntament per exemple? Què representa l'escultura? De quí és? Quant ha costat?
Moltes gràcies per anticipat.
La Piscina de la Saraella ja està oberta!
Això és.La piscina de la Saraella ja esta operativa.
L'aigua està impecablement neta, i el Penyó i el Castell es reflecteixen en les seues aigües... Han canbiat el vidre que estava trencat, no obstant, segueix sense haver cap dutxa per llevar-se la sal i rentar-se abans d'entrar a l'aigua, i no han renovat els rejols blavets que algú havia arrancat...
Parage de les Ermites
Hola a tots;M'agradaria felicitar al responsable/es de la creació del parage de les ermites.
Dona gust pujar el cap de setmana i vore tanta i tanta gent de fora disfrutant de les instalacions... Tanta vida i tans turistes coneguent el poble, per a mí, sembla fantástic i m'ompli de satisfacció.
He d'admitir que en un principi era reàcia a la creació de tota aquesta megaextructura, però veig que està donant resultats... No obstant hi han d'altres coses que no m'agraden gens, com són les casetes de fusta, el parc multiaventura que cau a troços, les gamberrades que s'estan fent a la piscina, el mal ús dels diners que segur s'està fent en algunes instalacions, etc...
divendres, 12 de juny del 2009
JOSE i MAITE ES CASEN!
Des de luego, que faja falta que algú que no va a la boda tinga que comunicar estes coses al blog...
Pos això, que esta parelleta, que du ja 7 anys de relació, per fí, es casen.
Desitjem de tot cor que tot es vaja be en aquesta nova etapa de les seues vides
PD: Algú que envie una foto d'ells, no? Que jo no en tinc cap...
Pos això, que esta parelleta, que du ja 7 anys de relació, per fí, es casen.
Desitjem de tot cor que tot es vaja be en aquesta nova etapa de les seues vides
PD: Algú que envie una foto d'ells, no? Que jo no en tinc cap...
Socorrer al socorrista
(comentari fet a la entrada feta per l'Ajuntament, respecte al contracte de socorrista, i que és mereix una entrada a banda)"Sinceramente, encuentro vergonzoso el cómo se confunde el trabajo de amo de llaves, recaudador, persona de limpieza y socorrista.
A parte de haber trabajado de socorrista en otros sitios y tener amigos que lo són, dudo que sea legal que una misma persona, y más un socorrista (el cual no debe distraerse de su función, por los posibles riesgos que ello conlleva, que no son pocos) deba también:
- Tendrán la obligación del cobro de las entradas diarias al recinto de la piscina, y la comprobación de los bonos de temporada.
-Limpiar del recinto de la piscina.
-Abrir y cerrar del recinto de la piscina.
-Cobrar a los usuarios.
-Limpiar del recinto de la piscina.
-Abrir y cerrar del recinto de la piscina.
-Cobrar a los usuarios.
Pero bueno, como siempre hay quien necesita trabajar... ¿Para que dejar de apretar la tuerca desde arriba, no?
El personal del Ayuntamiento podrían dar ejemplo incluyendo este tipo de tareas de más en su trabajo, por ejemplo barriendo la oficina, la plaza, limpiando los cristales del edificio, recibiendo a toda la gente que acuda... suena a broma, no? Pues creo que debería ser igual, o al menos, que se pagara como es debido.
Un saludo"
Bajo una pequeña estrella
Hola, buenos dias a todos: Que nos pasa que ya hace muchos dias que no mandamos nada, se nos ha terminado la cuerda, ánimo y mandar cositas. Yo mando un poema para compartirlo como siempre con todos vosotros.
Bajo una pequeña estrella
Que me disculpe la coincidencia por llamarla necesidad.
Que me disculpe la necesidad, si a pesar de ello me equivoco.
Que no se enoje la felicidad por considerarla mía.
Que me olviden los muertos que apenas si brillan en la memoria.
Que me disculpe el tiempo por el mucho mundo pasado
por alto a cada segundo.
Que me disculpe mi viejo amor por considerar al nuevo
el primero.
Perdonadme, guerras lejanas, por traer flores a casa.
Perdonadme, heridas abiertas, por pincharme en el dedo.
Que me disculpen los que claman desde el abismo el disco
de un minué.
Que me disculpe la gente en las estaciones por el sueño
a las cinco de la mañana.
Perdóname, esperanza acosada, por reírme a veces.
Perdonadme, desiertos, por no correr con una cuchara de agua.
Y tú, gavilán, hace años el mismo, en esta misma jaula,
inmóvil mirando fijamente el mismo punto siempre,
absuélveme, aunque fueras un ave disecada.
Que me disculpe el árbol talado por las cuatro patas de la mesa.
Que me disculpen las grandes preguntas por las pequeñas
respuestas.
Verdad, no me prestes demasiada atención.
Solemnidad, sé magnánima conmigo.
Soporta, misterio de la existencia, que arranque hilos de tu cola.
No me acuses, alma, de poseerte pocas veces.
Que me perdone todo por no poder estar en todas partes.
Que me perdonen todos por no saber ser cada uno de ellos,
cada una de ellas.
Sé que mientras viva nada me justifica
porque yo misma me lo impido.
Habla, no me tomes a mal que tome prestadas palabras patéticas
y que me esfuerce después para que parezcan ligeras.
Wislawa Szymborska
Bajo una pequeña estrella
Que me disculpe la coincidencia por llamarla necesidad.
Que me disculpe la necesidad, si a pesar de ello me equivoco.
Que no se enoje la felicidad por considerarla mía.
Que me olviden los muertos que apenas si brillan en la memoria.
Que me disculpe el tiempo por el mucho mundo pasado
por alto a cada segundo.
Que me disculpe mi viejo amor por considerar al nuevo
el primero.
Perdonadme, guerras lejanas, por traer flores a casa.
Perdonadme, heridas abiertas, por pincharme en el dedo.
Que me disculpen los que claman desde el abismo el disco
de un minué.
Que me disculpe la gente en las estaciones por el sueño
a las cinco de la mañana.
Perdóname, esperanza acosada, por reírme a veces.
Perdonadme, desiertos, por no correr con una cuchara de agua.
Y tú, gavilán, hace años el mismo, en esta misma jaula,
inmóvil mirando fijamente el mismo punto siempre,
absuélveme, aunque fueras un ave disecada.
Que me disculpe el árbol talado por las cuatro patas de la mesa.
Que me disculpen las grandes preguntas por las pequeñas
respuestas.
Verdad, no me prestes demasiada atención.
Solemnidad, sé magnánima conmigo.
Soporta, misterio de la existencia, que arranque hilos de tu cola.
No me acuses, alma, de poseerte pocas veces.
Que me perdone todo por no poder estar en todas partes.
Que me perdonen todos por no saber ser cada uno de ellos,
cada una de ellas.
Sé que mientras viva nada me justifica
porque yo misma me lo impido.
Habla, no me tomes a mal que tome prestadas palabras patéticas
y que me esfuerce después para que parezcan ligeras.
Wislawa Szymborska
Subscriure's a:
Missatges (Atom)