Gran part de la ciutadania
s'estranya de la quantitat de corrupció, mentides i poca vergonya, que ompli
cada dia els noticiaris dels mitjans de comunicació i destrueix les vides de
milers de persones. Entre la gent major podem escoltar expressions com: com
poden fer això? No tenen consciència? Entre els més joves, però, no causa tanta
sorpresa, tot i que són els més perjudicats per les polítiques mampreses pel
govern. Per què passa això?
Potser perquè en la llarga nit de
la dictadura s'utilitzava la consciència com un element de control social.
Molts recordaran les apel·lacions al “gusanito de la conciencia”, aqueix
remordiment que provocava actuar malament o tan sols tindre mals pensaments,
especialment entre els xiquets i adolescents. La culpa ha sigut una ferramenta
fonamental per debilitar i controlar el poble. Els mateixos que predicaven la
caritat i el bonisme, per amansar les classes populars, eren cruels i egoistes
per mantindre els seus privilegis sense cap temor al “gusanito”.
La democràcia va alçar, en part,
la boira que ocultava la raó i va permetre tindre una visió distinta de la
consciència. Va deixar de ser aqueixa entitat misteriosa que tots portavem
dins, personificada en el “gusanito de la conciencia”, que preconitzava la fe
en la bona consciència dels poderosos, per a ser la conclusió racional d'un
judici d'acord amb els valors suprems de l'èxit social a través dels diners. El
resultat d'aquest judici, la consciència, depenia dels valors, per tant, uns
valors equivocats porten a conclusions, a consciències, molt permissives amb la
corrupció, la mentida i la injustícia.
Per això, potser, hi ha gent que
encara creu en una consciència innata amb valors humans universals de justícia
social que espera bones accions dels poderosos, i altra gent amb la consciència
construïda amb els valors predominants de l'èxit i els diners, que justifica
tot el que ens ha dut al desastre. Açò pot explicar per què, amb un sistema
democràtic que permet triar, es vota majoritàriament a partits que defenen
societats injustes i polítics descaradament corruptes.
El “gusanito de la conciencia” ha
mort enverinat pels valors de la ideologia dominant. La consciència elaborada
amb aquests valors, del tot val per guanyar diners, deixa molt tranquils als
delinqüents que atempten contra els més elementals drets humans, com el dret al
treball, a l'educació, a la sanitat, o a la vivenda digna. És absurd esperar
penediment ni rectificació de qui pensa que no actua contra els valors que la
societat accepta.
Cal doncs, recuperar els valors
de la solidaritat i la justícia social per construir, de bell nou, una
consciència racional estructurada en lleis que castigue les accions dolentes
per a l'interès general, la mentida i la corrupció que ens ofega.
Iron Maiden
GLA%C3%87O+copia.jpg)
