dilluns, 26 de novembre del 2012

Vallada en 1956

Imatge obtinguda a partir d'un fotograma captat el dia 1 de maig de 1956. Aquest fotograma pertany al primer vol fotogramètric que va cobrir tot el país i fou realitzat per la Força Aèria dels EE.UU. dins d'un conveni de col·laboració militar amb Espanya.

Es tracta, quasi total certesa, de la fotografia aèria més antiga que es disposa del nostre poble i un document històric de gran valor.

Que cadascú observe i valore les diferències amb l'actualitat.


Eduard Calabuig

7 comentaris:

  1. Què passada Eduardo!
    Moltes gràcies per compartir estes coses!

    ResponElimina
  2. I al entrar de Valla el primer que es veu el taller de Kiko Marco i la casa de Alcover.

    IMPRESIONANT porte un bon rato pasant de una al altra i no capte els llocs

    ResponElimina
  3. Eduardo, quan vaig veure per primera vegada el vòl, em va sorprendre el poble, sí, però molt més veure les serres tan pelades que hi havien, (quasi podies contar els pins) Clar, tenia en ment les inmenses pinedes que es van cremar en l'incendi del 94.

    ResponElimina
  4. Les inmenses pinades que comentes Paco GB eren en en la seua majoria de repoblació forestal, estic ultimant un article al respecte. De fet, l'estat dels monts observat abans del 94 va ser un dels més vigorosos després de segles d'aprofitaments no sostenibles. A mi també em va impactar, sobretot l'explotació d'algeps en els Campellets i, no tant les degradades masses forestals (que també, però era la tònica dominant) sino fins on aplegaben els bancalets.

    ResponElimina
  5. Quan estudiava la carrera vaig fer un curs d'interpretació de fotografia aèria, font imprescindible per a la informació geogràfica.
    Aleshores no hi havia ordinadors, ni digitalització d'imatges, ni tantes coses, i s'utilitzaven uns aparells denominats estereoscopis per a poder vore en tres dimensions. Era impresionant mirar el poble des del cel, les serres, els barrancs, el Campello, els camins i els carrers, se'm passaven les hores.
    L'únic vol que havia fet la cobertura completa de la península Ibèrica aleshores (l'any 79-80) era el de l'exercit dels Estats Units. Ens preguntàvem, encara innocents, si haurien demanat permís a l'Estat espanyol o, simplement, l'havien fet.
    També em va cridar l'atenció l'absència d'arbres i, preguntant els majors, deduïem la resposta que apunteu: hi havia un ús no sostenible del terreny forestal, encara que ara puga dir-se que "la serra estava neta". Eixos bancalets fins els cims de les montanyes, prova de la necessitat que passaven els que quasi res tenien, despertaren igualment la meua curiositat i l'ocasió per a que mon pare m'explicara com amb nou anys anava amb la burreta als bancalets de m'auelo baix la Penya el Sol, que eren la seua responsabilitat, pobret meu!, quan havia d'haver estat jugant.
    Eduard, en saps molt, esperem el teu article i gràcies per portar unes imatges tan xules.

    ResponElimina
  6. Gràcies Marina, subscric les teues paraules al 100% i altra de les coses que cal remarcar és que no han passat tants anys des del 56 i hem passat de la sobreexplotació a la subexplotació dels nostres boscs, que al bosc mediterrani (gestionat des que arribà l'home) és igual de negatiu.

    Ahh, jo encara he aplegat a utilitzar els estereoscopis.

    ResponElimina
  7. En efecte Eduardo als anys 50 es va reforestar, exclusivament amb pins, les nostres serres (encara pots trobar cossiolets de ceràmica trencats). No tots es van cremar, a la zona del Penyó es va fer una "tallà" el gener del 94.
    Per la reforestació es van prohibir els ramats de cabres blanques i es van despoblar la majoria de les muntanyes, ja que sols l'agricultura no garantia la subsistència dels habitants de les heretats menudes.
    Marina, encara hi havia un grup menys afortunat que no tenia ni un pam de terra: la majoria dels que anaven a fer garbes, que sols tenien un manollet d'espart del que trenaven la cordeta per lligar la garba. De xicotet anant en m'aguelo al "ganao" un home em va recomanar: "xiquet vés amb t'aguelo i les cabres i almenys menjaràs" allò em va sonar molt extrany, que volia dir que la gent no menjara?, ciència ficció, o realitat actual?
    Eduardo, ja tinc ganes de llegir l'article!

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.