Aquests dies de primavera no cal anar molt lluny per a
trobar-nos amb les besneules, i de segur que ens criden l’atenció les seues
flors, blaves en l’aferragós o besneula blava (Cynoglossum
creticum) i d’un roig
vinós la besneula o llengua de gos (Cynoglossum
cheirifolium). La forma de les fulles, pareguda a la
llengua que trauen els gossos per a refrescar-se, ha donat nom al gènere d’aquestes
dos plantes, doncs això és el que significa el nom genèric “Cynoglossum”: llengua de gos.
Una germana d’aquestes que es cria pel nord, la Cynoglossum officinale, ha sigut
cultivada per les seues propietats medicinals, molt estudiades en farmàcia,
però hui en dia només s’empra en homeopatia. Les dues espècies que tinguem ací
no han sigut objecte de cap estudi a fons però sabem que les llavors contenen
un alcaloide, la cinoglosina, que es capaç de paralitzar el sistema nerviós,
que tenen propietats antiespasmòdiques, narcòtiques, emol·lients i
cicatritzants, aplicant les fulles picades sobre les ferides.
Però encara que no tingueren cap aplicació ni propietat
podem passar una bona estona gaudint de la meravella d’aquestes flors i de la
geometria perfecta dels seus fruits.
Hola Manel, jo volia preguntar-te per un altra planta: la estevia o stevia, no se el seu nom cert. Si et podria conrrear a Vallà, en maceta xicoteta o necessita més profunditat a les arrels, o simplement en el marge del bancal perquè no necessita més aigua que la que poca que plou ací.
ResponEliminaTb saber com aprofitar eixes propietats com a edulcorant.
L’estèvia (Cavanilles li va posar eixe nom en honor del botànic valencià Pere Jaume Esteve) és una planta tropical que no conec massa be, però a internet hi ha molta informació perquè es presenta com la panacea (i jo soc home de poca fe).
ResponEliminaPareix ser que en test va be perquè no arriba al metre d’alçada i les arrels són superficials i no requereixen molta profunditat. Potser hi haja problema en el tipus de terra que l’estèvia prefereix àcid i la majoria del terme és calcari, és a dir, bàsic. De tota manera la planta no produeix la mateixa quantitat d’esteviòsids i rabonòsids, els components que la fan edulcorant i medicianl, ací que en Paraguai, d’on és originària. L’estèvia paraguaiana conté fins a cinc vegades més que la que podem criar ací.
La producció d'edulcorant no és fàcil, es fa per processos industrials (pot veure-ho ací: http://youtu.be/OPGW84n5Hy0 o llegir-ho ací: http://www.biostevia.com/pdf/procesos_producion.pdf