En el pecat està la penitència

Alguns recordaran que fa anys, al principi dels ajuntaments democràtics, al cine de Terol es convocava al poble per informar del que feia l'equip de govern. La gent que volia dir o preguntar alguna cosa prenia la paraula i els responsables explicaven i contestaven. A l'alcalde d'aleshores l'acusaven falsament de fer-se la casa i omplir-se la butxaca a costa de l'Ajuntament. També li tiraven en cara que no “enxufava” a la seua gent. Era un alcalde decent, de convicció democràtica, i això li va costar perdre l'alcaldia.

L'alcalde següent el primer que va fer va ser llevar l'assignació que rebien alcalde i regidors que van passar a cobrar 1 pesseta simbòlica. Que cara ens ha eixit aqueixa pesseta!! Sense cobrar han acumulat bens i patrimoni; han comprat vots i voluntats amb treballs públics, com si els diners públics no els pagarem entre tots, i han posat en llocs de responsabilitat a ignorants i llepaculs per assegurar-se continuar en la poltrona. Mai més va tornar a informar-se a la gent del que es cuinava al consistori, tot i que la mala olor del guisat empudegava el poble.

La història continua amb un producte d'aquest sistema corromput. Un fillol nascut en política d'aquest caldo de cultiu no podia ser d'altra forma: fals, mentider, sense paraula, dèspota i incapaç. Aquests qualificatius estan tots documentats, alguns davant de notari, excepte l'últim. Incapaç és l’adjectiu més suau, doncs encara no sabem si és un ignorant incompetent o és alguna altra cosa pitjor. L'alegria amb la que s'han transferit milions d'euros, que hem de pagar entre tots, a mans privades fa mala olor.

Com hem pogut arribar ací? La crisi està deixant al descobert les nostres misèries. Vendre el vot, la decència i la dignitat ens desarma i ens menysprea. Potser el que està passant ens servisca d'experiència per valorar l'honestedat de les persones, a no pensar que és un fava qui no aprofite l'ocasió de corrompre's, sinó que és una persona íntegra. Encara que a molts els coste entendre-ho, hi ha gent que prefereix ser honest a tindre bens de manera indigna, i que fa política per conviccions ètiques, ideològiques i democràtiques, i no per omplir-se la butxaca. 

En canvi, empentats per la ideologia de la indignitat, hem perdut massa ocasions de posar al front de les institucions públiques a persones solvents i respectables. En un sistema polític d'eleccions periòdiques, com el nostre, permetre un deute tan descomunal com el de l'Ajuntament té molt a veure amb l'elecció reiterada d'individus deshonests. I el pitjor de tot és que ho sabien i esperaven que els afavoriren amb les sobralles els pocavergonya que elegien. Una vegada exhaurit el pastís dels diners públics aquesta gent s’ha quedat amb el deute, sense les engrunes i sense la decència i la dignitat venudes. Diuen que en el pecat està la penitència.

Iron Maiden