Oli d'oliva

Aquests dies, especialment els cap de setmana, els camps s'animen amb un moviment inusual de cotxes, persones, de crits, rialles i de vegades cançons que ressonen en els marges de pedra seca i trenquen el silenci dels oliverars. A l'hora d'esmorzar i de dinar el fum de fogueres marca el punt d'encontre dels plegadors. Ja de vesprada, a poqueta nit, toca fer cua per descarregar la collita a l'almàssera on les olives seran moltes, fins que formen una pasta amb la qual s'ompliran els esportins, i premsades per extraure l'apreciat suc daurat. 

Aquest procés s'ha repetit durant mil·lennis. El conreu de l'olivera ha sigut una benedicció per a les persones que ho aprofitaven tot d'aquest arbre i dels seus fruits però, com en tantes altres coses, la forma de vida actual fa que balafiem gran part dels productes que utilitzem. I l'oli no és una excepció, amb els perjudicis que això provoca. 

La forma de vida actual ens ha dut ha abandonar pràctiques mil·lenàries d'aprofitament de les matèries primeres (reciclatge s'anomena ara) que mitigava la greu contaminació mediambiental que la humanitat deixa com empremta al planeta. Podem recordar que fins fa molt poc temps (encara se'n fa en alguna casa) a les cases es preparava sabó amb l'oli de cuina usat i la morca, el solatge que quedava al fons de les gerres de l'oli. 

Ara que és època de fer olives, moldre-les a l'almàssera i emportar-nos l'oli a casa, caldria recordar la gravetat de la contaminació per l'oli domèstic, el que sobra a la cuina i aboquem al fem o a la pica d'escurar. Hem de ser conscients que un sol litre d'oli pot contaminar un milió de litres d'aigua i, a més, que barrejat amb altres residus forma taps al desaigüe i a les clavegueres, on alimenta als escarabats i als rosegadors.