Endevina, endevinalla... La cistelleta de vímet.

Ahí va un altra endevinalla (amb retràs).

On està realitzada aquesta fotografia?

(Paco, si la saps, reservat un poquet ;-))

El masclisme fastigós

El masclisme no és nou. Són milers d’anys de submissió de la dona, de sotmetre’s a la força de l’home, a la llei de l’home, a la voluntat de l’home. Però el paper de la dona durant la Primera Guerra Mundial, la fam de llibertat de la ciutadania, d’homes i dones, i, especialment, després de la Segona Guerra Mundial i el maig del 68 francès, el masclisme va anar quedant en reductes conservadors. El franquisme era el major reducte, no conservador sinó ultraconservador, d’Europa. Érem “la reserva espiritual d’occident”. Ací manteníem vigent allò més ranci, reaccionari i dolent de l’herència moral i espiritual de la cultura judeocristiana, tot allò que la societat europea estava llevant-se de damunt. 

"Érem “la reserva espiritual d’occident”. Ací manteníem vigent allò més ranci, reaccionari i dolent de l’herència moral i espiritual de la cultura judeocristiana, tot allò que la societat europea estava llevant-se de damunt"

Ací el camí serà llarg i tortuós. El franquisme no s’ha condemnat com calia, s’ha justificat i alabat; molts assassins franquistes han mort sense que ningú els condemnara ni tan sols moralment, i altres continuen vivint sense que se’ls faça sentir el menyspreu pels seus actes abjectes. La conseqüència lògica és que el franquisme sociològic continua vigent en amples capes de la població. Francisco Javier León de la Riva, el ginecòleg d’Ana Botella ficat en política per Aznar, és una mostra evident d’aquesta repugnant herència. 

León de la Riva, l’alcalde de Valladolid, és el típic polític de la dreta pura i dura, seguidor del seu mentor José María Aznar, que milita còmodament en el partit de Rajoy, en el partit que pretén ser alternativa de govern presentant-se com una opció tranqui-la, moderada, moderna i de centre. En qualsevol partit pot eixir algú que fique la pota fins la gola però el que no té justificació és que els màxims dirigents no condemnen declaracions tan fastigoses com les fetes pel repel·lent alcalde. No tot el PP és així, però eixe partit té un alta concentració de gent que anhela l’antic règim d’amos i servents, de senyors amb poder i de gent sense cap dret, d’homes que manen i de dones que obeeixen. 

"En qualsevol partit pot eixir algú que fique la pota fins la gola però el que no té justificació és que els màxims dirigents no condemnen declaracions tan fastigoses com les fetes pel repel·lent alcalde"

El dirigents del PP saben com pensen els que els voten i no estan dispostos a perdre cap vot, per això, lluny de retraure-se’l han aplaudit a León de la Riva. Segons ha declarat l’alcalde de Valladolid, Gallardón i Rajoy li han enviat missatges pel mòbil per donar-li ànims i recolzament. No m’estranyaria que Sánchez Dragó també li enviara una felicitació a León de la Riva. Pensa com ell, només que li agraden més jovenetes, però per a ell les dones, o les xiquetes, són “zorritas, putas...”, com per a qualsevol mascle, mascle. 

Sánchez Dragó conta la seua aventura pedòfila, amb xiquetes de tretze anys, perquè, diu, ha passat el temps i el delicte ha prescrit. León de la Riva fa declaracions menyspreables i fastigoses respecte a Leire Pajín des de la seguretat del poder. Ambdós tenen en comú la vilesa, la covardia i la repugnància que produeixen i la militància política i moral en el reducte de la putrefacta reserva espiritual d’occident.

Al Azraq

Font: http://escriurepernocallarres.blogspot.com/

L’Estat francés imposa la reforma de les pensions!

Finalment, el passat divendres 22 d’octubre el Senat francés aprovà la polèmica reforma de les pensions, presentada i impulsada pel govern de Sarkozy.

Els punts més conflictius d’aquesta reforma són l’endarreriment de l’edat legal de jubilació (dels 60 als 62 anys) i de la jubilació completa per a aquells qui no han cotitzat els anys pertinents als 67) i l’ampliació del temps necessari de cotització (dels 40 als 41’5 anys).

La reforma ha provocat, durant els últims mesos, massives protestes i jornades de vaga arreu de tot l’estat francés. Tanta ha estat la magnitud de les mobilitzacions (amb accions com l’ aturada de les refineries, dipòsits de combustible, transport viari i ferrocarril, provocades per les treballadores i treballadors) i tant el suport general a aquestes, que la reforma de Sarkozy ha arribat a veure’s seriosament amenaçada.

Les diverses Vagues Generals (la darrera de les quals va comptar amb al voltant d’un 70% de suport), les massives protestes socials i el bloqueig de sectors estratègics, (com el de l’energia) posaven en difícil situació al govern conservador, neoliberal, capitalista, opressor (no oblidem que a l’Estat francès hi ha diverses nacions i llengües que no compten amb reconeixement oficial, com per exemple el català al Rosselló) i racista (recordem les expulsions de gitanos romanesos) francés.

Tot i aquesta situació de massiu rebuig social a la proposta de reforma, aquesta va estar aprovada el divendres passat (amb 177 vots del centre-dreta de Sarkozy front als 153 de l’oposició). Malgrat açò, la lluita continua. Per a aquest dijous, 28 d’octubre, data en què està previst que el text que ix del Senat siga votat nova i definitivament per ambdues Cambres, hi ha convocada una nova jornada de mobilitzacions.

Davant aquest fet, des de l’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera, volem manifestar:

- El nostre suport a les accions realitzades pels agents socials a França, les quals considerem que s’alcen contra un poder econòmic injust, precari i explotador. El govern francès no ha dubtat en anomenar “salvatges” a aquells que estan realitzant accions necessàries al carrer per provocar un canvi de la situació social en què es troba la societat. És un salvatge qui defensa una societat justa, o és un salvatge qui insisteix en la permanència d’un sistema econòmic injust i explotador?.

- És de vital importància destacar el paper de les i els joves, (especialment dels i les estudiants) que ha tingut lloc en aquestes jornades de lluita. Defensem aquesta implicació juvenil en les lluites socials. Estudiants, perquè som els treballadors de demà, organitzem-nos!

- L’aprovació de la Reforma de les Pensions és una mostra més de la deriva antidemocràtica i dictatorial que estan adoptant els diferents estats de la Unió Europea. La massiva i ampla oposició a la reforma no ha estat suficient per a l’Estat francès, que únicament ha fet cas de les exigències del Capital.

- - Els estats (entre ells l’Estat espanyol) presenten les reformes polítiques com necessàries i imprescindibles. Eixes reformes no responen a res més que a l’opció política neoliberal i a les exigències del gran Capital. Únicament són imprescindibles i necessàries per a la minoria dominant: són totalment perjudicials per a la majoria treballadora. Les reformes són reaccionàries; entenem que cal un canvi profund, però no en la direcció de les reformes capitalistes.

- Front la ideologia reformista i interclassista que preconitzava el final del conflicte social, la realitat mostra com la lluita de classes no desapareix, no s’extingeix mai: es manté latent en el subsòl social fins que torna a reaparèixer en tot el seu potencial. Les mobilitzacions franceses són bona il·lustració d’això.

- En aquests moments de canvis polítics torna a posar-se de manifest la necessitat de mantenir sempre una lluita organitzada amb perspectives de conquesta del poder polític. És evident que l’anomenat diàleg social ha suposat retrocessos històrics per a la classe treballadora del nostre país.

- Al nostre país, després de la Vaga General del passat 29-s cal continuar la lluita contra la reforma laboral, la reforma de les pensions i les retallades socials. Allò necessari i imprescindible per als i les treballadores, aturats/es, jubilats/des, precaris/es, estudiants... és organitzar-se, mobilitzar-se i formular alternatives globals que responguen als nostres interessos.

Amb l’Escarot, joves en lluita!

La Costera, 25 d’octubre de 2010

L’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera

jovescostera.ppcc.cat // lescarot@cajei.cat

Conèixer el nostre territori; Otos.

Sempre s’ha dit que hi ha dos tipus de turistes; aquell que ho veu tot amb ulls infantils i es deixa seduir per tot allò que veu i  aquell al qui no li agrada res  del que veu. Jo m’englobe en el primer grup, per tant la meua curiositat per vore qualssevol racó del nostre territori en mou a recórrer qualssevol indret. Des que vaig llegir Pana negra de Joan Olivares, tenia l’assignatura pendent d’anar a Otos al poble dels rellotges de sol. Este diumenge passat després de dinar férem una escapada a este encisador poblet de la Vall d’Albaida.

Per seguir llegint feu clic ací.

Monóleg de Rafa Alarcon al Glaçó, aquest divendres 29 a les 23h

Ací, un video-book de les seues participacions televisives:

Elogi de l’anonimat

En aquest blog es fa referència molt sovint al fet de que molts participants ho fan de manera anònima. Els que participen a cara descoberta solen remarcar-ho i, de vegades, es dirigeixen als anònims amb certa sorna. Però no serà tan dolent l’anonimat quan el món està ple de societats anònimes. Els majors deien que la millor empresa per a treballar és aquella en la que no coneixes l’amo, és a dir, de amo anònim. Així pots pensar que treballes per a la societat i ho fas més agust que si estàs veien la cara de qui t’explota i coneixes les seues mesquineses.

Deia ma mare que quan va veure, en una pel•lícula, a una actriu asseguda al wàter li va caure el món damunt. Ella de menuda creia que els artistes eren com déus que no tenien eixes necessitats. Des d’aleshores veu als artistes com a persones que fan una feina, millor o pitjor, com qualsevol persona, sense l’aura divina que tenien abans. Per això diuen que ningú és mestre en la seu terra. Perquè en la nostra terra ens coneixen, saben com som, de quina família venim, les maldats comeses des de xicotets, els errors de joventut... És a dir, coneixen les nostres misèries.

Totes les persones tenen alguna història passada, més o menys important, de la qual no estan molt orgullosos. Totes les persones tenen una família en la qual cada membre també té les seues històries. L’anonimat evita que les opinions vessades siguen mediatitzades per aquesta càrrega negativa. Evita els atacs personals per desprestigiar les opinions quan no poden rebatre’s amb arguments.

Quan un llig un escrit anònim el valorarà per el que diga l’escrit. Quan no coneguem l’autor ens centrem en el que diu, en la idea que transmet. Però quan el coneguem sol apareixer eixe: xe, redéu, que m’ha de dir este a mi..., o, mira tu el que diu la filla de fulà... o el pare de mengà..., pues mira que son tio..., pues s’auelo era... Un escrit anònim et deixarà indiferent, t’agradarà, et servirà per alguna cosa o no, però sempre serà per el que diga l’escrit, no per que ho haja dit fulanito o menganita. No estarà devaluat per l’opinió, basada en qüestions purament personals i subjetives, que tinga qui llig de qui escriu.

Charlie Chaplin, Charlot, tenia debilitat per les xiques molt jovenetes. Karl Marx era un masclista. Lenin venia d’una família burgesa. Li lleven aquests fets importància a la seua obra? Per descomptat que no. Però els enemics d’aquests autors, que no van poder rebatre amb raonaments la seua obra, van buscar en la seua vida personal tot el que van poder per a desprestigiar-los. Qui no coneix aquests elements jutja l’obra per ella mateixa, sense estar contaminat per elements que res tenen a veure en el que exposen els autors.

Per altra banda està la por o precaució a manifestar opinions contraries a qui exerceix el poder de manera despòtica. Quan es veuen i es viuen represàlies per vessar opinions s’evita fer-ho de forma oberta. L’anonimat és, aleshores, l’única eixida que permet dir el que se pensa i mantindre el treball, l’estatus social, o simplement permet estar a l’aixopluc d’atacs personals. Hi ha gent a la que la seua posició personal li permet expressar-se amb llibertat però hi ha altra gent que és vulnerable. Fan mal aquestes persones per expressar-se anònimament? Haurien de callar i no dir el que en realitat pensen?

És de covards expressar-se de manera anònima? Potser, o potser simplement és no posar la cara, innecessàriament, per a que te la trenquen. El que és de covards i no té justificació és aprofitar l’anonimat per insultar o per fer afirmacions desagradables o ofensives, sense raonar-les o sense aportar dades. Com també és de covards, i no té justificació, insultar, ofendre i abusar de l’autoritat, emparat per la impunitat que un càrrec o una determinada posició social puga proporcionar, per molt que l’autor vaja a cara descoberta. Sol donar-se el cas de qui galleja de donar la cara quan en realitat pot fer-ho perquè té les espatlles ben guardades.

L’anonimat és una opció, tan bona com qualsevol altra, per a debatre idees en certes situacions polítiques i socials, i les aportacions anònimes són tan valuoses com les aportacions signades. Tant de bo no calguera fer-ho però les coses són com són i qui va d’anònim els seus motius tindrà, perquè tots mengem i anem al wàter.

Iron Maiden

Nova enquesta al bloc: Deurien o no deurien participar al bloc, els partits polítics del nostre poble?

Dona't l'èxit de la nostra última enquesta, em vullgut seguir amb aquesta nova eina per a proposar-vos un altra pregunta: Deurien o no, participar al bloc, els partits polítics del nostre poble?

L'enquesta diu així:

"Normalment els partits parlen i els ciutadans escolten. Però les noves tecnologies permeten que els ciutadans diguen als partits el que pensen. Creus que els partits haurien de penjar ací els seus comunicats per a que els ciutadans pogueren comentar-los?"

• SÍ - Sí, deurien de fer-ho, modernitzar-se i enfrontar-se a l'opinió del poble per a fer propostes e intervencions realistes i realment necessàries.
•  
• NO- No, per a fer això ja hi han altres opcions més tradicionals què fins ara han funcionat be. Els partits polítics no tenen per què sentir l'opinió de ningú i donar explicacions del que fan. L'excés de llibertat d'opinió de les noves tecnologies és dolenta.

Participeu! En un mes farem donarem per finalitzada l'enquesta.

Paraules d'una llengua

Moixent sube un 75% la tasa de basura para restaurantes en los últimos siete años

Los bares y restaurantes de Moixent abonarán este año un total de 600 euros por la tasa de basura, un 7% más de lo que pagaron el pasado año. El PSPV ha criticado que la cifra se ha incrementado en un 75,89% en los últimos siete años, cuando accedió a la alcaldía el popular Vicente Dubal.

El concejal y diputado provincial del PSPV, Josep Lluís de la Piedad, ha calificado de «inaceptable y fuera de lugar» el incremento de la tasa de basura, «ya que ésta afecta de forma directa a todas las familias independientemente de los recursos económicos de cada una de ellas».

La tasa de basura para los empresarios de bares y cafeterías era de 341,12 euros en el año 2003, justo cuando Dubal llegó a la alcaldía, recuerda De la Piedad. En 2007 el incremento fue del 33% ya que la tasa ascendió hasta los 456 euros. Desde 2007 la tasa ha continuado al alza, el año pasado eran 560 euros y en 2010 la cifra se ha situado en 600 euros.

La tasa en esta población es superior a la de otras poblaciones vecinas. En Xàtiva la tasa se sitúa en 440 euros y en Vallada en 282. Incluso en la ciudad de Valencia se paga menos de la mitad que en Moixent, 266 euros. De la Piedad asegura que Dubal dijo que no subiría los impuestos por encima del IPC.

 

Font: LAS PROVINCIAS http://www.lasprovincias.es/v/20101015/ribera-costera/moixent-sube-tasa-basura-20101015.html

El govern espanyol censura la ILP malgrat el recull de 650.000 firmes.

Nota de Premsa

El Govern espanyol censura la ILP Televisió Sense Fronteres!

La Iniciativa Legislativa Popular Televisió Sense Fronteres va nàixer arran de la censura del PP del País Valencià titella de l’espanyolisme més ranci (i de la complicitat de l’oposició del PsoE, titella de l’espanyolisme “menys ranci”) a TV3, materialitzada en els tancaments de repetidors. Des de llavors, centenars de voluntaris s’han mobilitzat per recollir les firmes necessàries per a garantir que tota la gent de parla catalana puga gaudir de tota la programació en llengua pròpia.

El passat mes de juny, Acció Cultural del País Valencià, entitat promotora de la ILP, va entregar al “Parlamento español” més de 650.000 firmes, superant amplament el mínim requerit.

Aquesta setmana hem conegut que el “gobierno de España” ha impedit la tramitació d’aquesta ILP al Congrés espanyol, al·legant que no hi ha suficient pressupost econòmic per a dur a terme el projecte.

Davant d’aquesta censura espanyola, des de l’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera, denunciem que:

• La negació de la tramitació deixa clar quina és la seua concepció de la democràcia: han impedit que la voluntat de més 650.000 persones siga escoltada i debatuda al Congrés.
• L’argument econòmic és ridícul: de tots és sabut l’espoli fiscal que patim com a poble. Així doncs, Espanya ens nega els nostres propis diners per a promocionar la nostra llengua i cultura.
• La negació de la tramitació suposa un atac més de l’Estat espanyol contra la cultura del nostre poble. L’Estat espanyol mostra una vegada més el seu menyspreu front la nostra llengua i la nostra cultura.
• Altra vegada s’ha demostrat que això de “l’Espanya plural” no és res més que propaganda barata.
• El govern del PsoE torna a mostrar que a Espanya el nostre poble no hi té cabuda.

Des de l’Escarot, l’Assemblea de Joves de la Costera sempre hem defensat, i el temps ens està donant la raó, que la única opció per a evitar la desaparició com a poble és assolir un marc nacional nou format pels diferents pobles que compartim una mateixa identitat, els Països Catalans. I el camí per aconseguir aquest marc democràtic és la lluita.

Amb l’Escarot, joves en lluita per la llengua i la cultura!

La Costera, 20 d’octubre de 2010

L’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera 

 jovescostera.ppcc.cat // lescarot@cajei.cat

L'Ajuntament informa:

“Com a conseqüència de les obres q van a realitzar-se en l´edifici de l´Ajuntament, les oficines municipals estaran ubicades temporalment en l´antic Centre de Salut.

La Policia Local i l´Alcaldia estaran en les oficines del Parc Estratègic. 
Preguem disculpen les molèsties.”

Moltes gràcies

MARIA BOLUDA

Hola:
Pareix que el temps assolellat va consolidan-se per a llarg termini, tot indica que el pont d'1 novembre, continuarà anticiclònic i pot ser que continue així fins a la segona setmana de nov.
No obstant el proper diumenge mos passarà un front del nord-est que provocarà una baixada de temperatures i es possible que algún arruixat per la vesprada que passará rápidament. Aixi pareix vores en el mapa que adjunte.

Resultats de la votació democràtica i participativa: Comentaris anònims SÍ o NO

Be, ha aplegat el dia 18, i com pugueu veure a la vostra esquerra, els resultats de les votacions són clars i no deixen pas a cap dubte (48 a 16): Tornem a activar l'opció de comentaris anònims.

En aquestes dues setmanes en les que sols es podia comentar creant-se un compte a google (gmail), sols dues persones (de les més de 200 que ens visiten diàriament) han donat el pas de crear-se un compte i, a a la vegada, de començar a ser col·laboradors (lliures de pensament i acció) del nostre bloc. La necessitat crea l'hàbit... no? Veritat que no vos ha costat res el fer-se aquest compte?
Però be, vosaltres maneu (com ha de ser ara i sempre).

A partir d'ara doncs, podeu tornar a comentar de manera anònima, encara que, com sempre, nosaltres vos recomanem que, al desplegable de comentaris, al menys, fiqueu un nom inventat o no (on posa NOM/URL), per a evitar confusions i "personalitzar" d'alguna forma les vostres participacions puntuals.

Un altra cosa: Com hem vist que això de les votacions ha tingut molt bona acollida, si a algú se li ocurreix alguna altra votació d'aquest tipus, referent a la vida del poble de Vallada, que ens ho comunique i la afegirem al nostre bloc per veure els resultats (o, com diuen al poble, "se li agrairà")

Endevina, endevinalla... "El jolivert, ben trocejaet..."

El guanyador de l'endevinalla passada, ha sigut Paco, qui, ja des del principi, ho va encertar però sense dir explicitament el lloc, per donar més joc a l'assumpte...
Enhorabona Paco.

Ara, per a variar un poc, vos mostre en una mateixa fotografia, gent i poble, cames i carrer...

Qui són aquestes dos persones que xarren al carrer i de quin carrer es tracta?
El següent dilluns, la resposta.

I els joves què?

És interessant, ja que ací no fem res per frenar-ho, veure com els francesos no cedeixen en les mobilitzacions per evitar reformes laborals, que perjudiquen les condicions de treball, i reformes de pensions que pretén pujar de 60 a 62 anys l’edat per jubilar-se (ací ens jubilem als 65 i volen pujar-ho als 67 anys). A la mobilització dels treballadors s’afegit ara la dels estudiants i açò ha posat nerviós a Sarkozy i al seu govern.

Per què ixen els estudiants al carrer en una qüestió que els pilla tan lluny com la jubilació? Pot ser siga pel que resava una pancarta en la manifestació massiva de Paris: “Per una vida després del treball”. O pot ser fora perquè no volen que, com deia John Lenon: la vida siga quelcom que passa mentre un està ocupat en altres coses.

Quan els joves accedeixen al mercat de treball els espera la temporalitat i la precarietat. L’atur jove en Espanya és el més alt de la Unió Europea, vora del 30% de la població activa de menys de 25 anys, quinze punts per damunt de la mitjana europea. I si la gent es jubila més tard, qui donarà treball als joves? Però ací estem tan tranquils.

Diuen que la generació actual serà la primera en segles que viurà pitjor que els seus pares. Els joves espanyols pareix que ho tenen assumit, pel que demostra la seua passivitat indolent, però els francesos han reaccionat perquè saben que la reforma els perjudica. “No vull ser un estudiant als vint, un aturat als vint-i-cinc i un precari als seixanta dos”, deia un manifestant. Els joves tenen motius per preocupar-se. A l’actual nivell d’atur cal afegir que l’ampliació de l’edat de jubilació privarà als joves d’un milió de llocs de treball potencials.

Però el govern francès també té motius per preocupar-se. La participació estudiantil pot radicalitzar les mobilitzacions. Per això intenta neutralitzar el moviment jove acusant-los de ser utilitzats per sindicalistes i professors compromesos, sabent que no és cert. El que sap és que les protestes d’estudiants de 2006 van fer retirar la llei de contractació laboral que pretenia imposar Dominique de Villepin i que el dijous varen haver incidents i ferits per les mobilitzacions d’adolescents en nombroses ciutats de França.

Iron Maiden

GLAÇÓ AMB L'ESPORT

DISSABTE 16
DISFRUTA DE LES NITS DE GLAÇÓ.

Primera aproximació a la meteorologia de part d'un Valladí

En primer lloc agraïr l'atenció de Vallada City, per a participar en el bloc.

El motiu d'esta participació no és altra que la de compartir inquietuds sobre el temps que farà en els pròxims deu-quinze dies.

¿I per què en quinze dies?.
Perque com tots sabeu el temps en la TV, és uns dels programes més vists i en el que les previsions, com és normal, es donen en un màxim de 3/4 dies.
Clar està, perque pronosticar a més llarg termini, es sinònim de en el major dels casos d'errar el pronòstic, en tot allò què significa eixe fet per a la cadena de TV, a més que fins el dia d'avuí la fiabilitat  després d'eixos 3 dies resulta poc exacta.

Al dia d'avuí hi ha una gran quantitat de models de predicció com pugen ser:

• GFS            (Model americà d'aviació)
• ECMWF    (Centre Europeu de predicció a mig termini)
• UKMO       (Model britànic de predicció)
• JEM            (Model global canadiense)    
• JMA           (Model japonés)
• NOGAPS   (Model de la marina de EEUU)

D'ells s'extrau la informació i les possibles variacions que dia a dia vagen produïnt-se.

I eixe és el repte. Ens equivocarem, quasi segur, però un seguiment dels models ens anirà ensenyant-nos com interpretar allò que d'enigmàtic i interessant té l'oratge.
Aixì que ahí va la primera previsió.

Adjunte dos fitxers un del centre Europeu i l'altre del GFS, es pot observar que cadascun situa l'anticicló a un lloc distint.

En el cas del Europeu, tendriem fred i pluja, el GFS, fred i un anticicló, per a més llarg temps, és possible que fins primer de novembre tinguem més Sol que altra cosa.

Els seguirem...

ISIDORO

Un País miserable

Quin poble, el valencià! Encara patint l'esquizofrènia paranoide incurable de no saber què és i com és, ni si és; encara dessagnant-se en el suïcidi volgudament voluntari elucubrant si pot parlar la seua llengua o no; encara odiant-se i devastant-se en una guerra sense treva ni final; encara devorant-se en un canibalisme fratricida exterminador; encara escopint damunt les despulles de l'esperpent cutre i miserable en què s'ha convertit. Quin poble! Voldríem dir tantes coses... No paga la pena, no hi ha res que s'ho valga. Per a mi, este poble ja és mort i soterrat. Només algunes frases de la cambra de dalt el retornen a la vida, com un estertor dolç. Vicent, no deixes d'escriure mai, no deixes que mora del tot.

FAMILIA, VESPRADA, DIUMENGE, TARDOR.

Els núvols estirats i immensos descansen en la solana. El sol es pon.
els gossos i els xiquets corren junts i lliures, lladren i criden pel bancal. Amb la brisa, les oliveres vinclen les seues rames plenes de fruit. Eixim a estirar les cames desprès del dinar. La fresqueta es deixa notar i les rebequetes que feia anys havíem retirat del nostre armari i havíem deixat en la caseta, hui ens fan bon paper. S'escolta lladrar un gos en la llunyania i dos dones xarrant que tornen cap a casa pel camí del pla. Les soques de les oliveres estan plenes de caragols: moros, mongetes...Ma mare i ma tia aprofiten per buscar-ne "cristians ja no se’n veuen", diu ma mare...

(per veure com segueix, fes click ací)

Nova pestanya al bloc: QUÈ FER EN VALLADA?

Estimats lectors i lectores de VALLADA City, fa uns dies hem introduït una nova penstanya al nostre bloc. La idea ens ha vingut de fora, proposada per un dels nostres col·laboradors, i és ell qui ha donat el primer pas amb tota la informació que en un principi hi apareix.

La pestanya, que podreu trobar dalt a la dreta, s'anomena QUÈ FER EN VALLADA? i va dirigida als valladins, però també a eixa gent que ve de fora i que visita temporalment el nostre poble o a aquella gent que simplement busca algun negoci, empresa i similar ubicada en Vallada.

En aquesta pestanya ens hem proposat reunir d'una forma clara i breu, tota aquella informació relacionada amb:

- ALLOTJAMENT.

- OCI NOCTURN.

- ESPORT I TEMPS LLIURE.

- CULTURA

- FESTES

- RESTAURACIÓ.

- NEGOCIS I EMPRESES.

Esperem que vos siga útil a vosaltres i a aquells que busquen informació concisa sobre alguna cosa en concret del nostre poble.

Per últim, vos demanem que si voleu col·laborar donant-nos informació que no hi apareixca a aquesta penstanya, corregir alguna errada, o anunciar el vostre negoci, no dubteu en enviar-nos-la. Recoredu que tot açò ho fem de forma desinteressada i que quan més col·laborem millor per al poble.

Això és tot, atentament, l'equip de VALLADA City.

_________________________________________

Pd: Vos deixem amb informació interessant sobre les estadístiques del nostre bloc en quant a visites i procedència de les visites durant els últims 30 dies. Esperem que vos agrade i que servixca als empresaris valladins per a fer-se una idea del potencial que supose anunciar-se GRATUÏTAMENT al nostre bloc.

Entrades i Pestanyes més vistes durant els últims 30 dies:

Publica un missatge

D'on ens visiten?

Endevina, endevinalla...

Com que Sento Xufero s'ha cansat del joc, prenc jo el testic i vos propose de nou, una endevinalla gràfica:
On està captada aquesta instantània?

El misteri es resoldrà la pròxima setmana....

El síndrome Rémulo

Cal donar la benvinguda al nou col•laborador d’aquest blog, Natzaré, i a la seua mirada crítica. Al qüestionar el paper de l’oposició ha posat el dit a la nafra. És evident que l’oposició no fa el que cal, car guanyarien si no fora així. Però al fons de l’escrit queda flotant la conseqüència del que es diu abans. És a dir, si l’oposició no fa més que criticar sense oferir res nou cal quedar-se amb els que governen ara, per a què canviar? I açò desmobilitza, desanima i conforma per a continuar igual.

Seguint eixe raonament ens pot passar el mateix que li passava a Rómulo, el rinoceront blanc que duia vint-i-tres anys tancat en un recinte de divuit metres de diàmetre, al zoo de Vivers, i quan el dugueren al Bioparc, en un recinte molt més gran, va estar dos anys donant voltes en cercle sense anar més enllà dels divuit metres.

El paper de l’oposició, entre elecció i elecció, és controlar el govern i denunciar a l’opinió pública, o al jutjat si cal, les possibles irregularitats. I és el que fan i el que tu critiques. En època d’eleccions és quan s’elabora el programa i s’ofereixen solucions al problemes detectats.

El problema, Natzaré, és que no hem d’esperar a veure què ens donen, a veure què ens ofereixen. Els partits democràtics, i els de l’oposició ho són, busquen gent que els aporten idees, bones intencions, força i frescor, com tu dius, per animar al poble a eixir més enllà dels divuit metres en els quals estan donant voltes des de fa mols anys. I gent com tu, que sap veure les coses i dir-les, fins i tot en valencià, seria acollit amb els braços oberts, estic segur, per qualsevol d’eixos partits.

Abans de la democràcia els polítics, sempre gent de llinatge, tractaven al poble com a xiquets, donant-li o llevant-li el que volien i el poble esperava d’uns o d’altres que els traguera de la misèria. El concepte “ciutadà” és una conquesta de la democràcia que fa que cada individu siga portador de drets polítics per exercitar-los participant al govern del municipi o del país. El ciutadà és el individu adult que no espera, com els xiquets, que li solventen els problemes, actua políticament per a que els governs, depositaris del poder col•lectiu, establisquen les condicions adequades per a viure amb dignitat i benestar.

La gent que fa política als pobles, si més no la gent d’esquerres, fa el que pot i té principis, pot ser no coincidisquen amb els teus, però té principis. Crec que és molt injust acusar-los de no tindre’ls. Perquè tenen principis estic segur que acabarien amb la por de perdre el treball, pagat amb diners públics, per expressar-se lliurement; que farien que cada valladí poguera votar en la urna i a qui volguera sense tindre que fer-ho, obligat, per correu i a un partit determinat; que tractarien a tots els ciutadans per igual, sense favoritismes, a l’administració que paguem tots els ciutadans; que no utilitzarien els drets ciutadans oferint-los com si foren dons i favors de l’amo; estic segur que, només amb això, aquest poble deixaria de tindre el síndrome Rémulo; i, estic segur, que no deixarien a una associació de pensionistes, amb més de quatre-cents afiliats, al carrer, sense local, per un capritx arbitrari.

Iron Maiden

CONSULTA HORARIS RENFE I CITA PRÈVIA AL METGE

Vos comuniquem que a partir d'ara podreu consultar els horaris de trens i agafar cita prèvia al metge des de el nostre bloc.
Teniu l'accés directe a la columna de l'esquerra.

Tots al mateix sac (de fem)

Hola a tot l'equip. Avuí m'estrene com a col·laborador. Espere no ferir cap sensibilitat...

Aquest escrit va dirigit a l'oposició (PSPV-PSOE i AIPV). En concret a l'últim pamfleto informatiu (encara que ben be açò que vullc dir podria servir per a tots els altres pamfletos que solen repartir per ahí...).

Començaré dient el que ells diuen al principi: "TAMBIÉN DEBEN SABER..."

Això mateix els dic jo: Tot el que dieu al paper aquest sobre Valpark, sobre el Centre de Salud, sobre la UDP, sobre la il·luminació en la via Park, sobre el plà d'urbanització de Vallada... Tot això està molt be, i si és cert, són coses MOLT greus que deurien d'animar-nos a pensar, a actuar i a decidir el nostre futur cap a... cap a què?

Que ens oferiu, Oposició? Ens oferiu alguna cosa? O l'únic que sabeu fer és criticar i ficar a caldo als demés? No se... però a mi, m'agradaria saber què esteu disposats a fer pel poble? Quines alternatives existeixen front a la problemàtica, no sols econòmica, si no cultural i d'oci en la que es troba enfangada el nostre poble?

Podrieu investigar al respecte, al menys, la meitat del que investigueu per a saber tooooot el que ens conteu al vostres pamfletos sobre els trapitxeos de l'Ajuntament i sa real magestat... ah! i si no és molt demanar, en valencià, per favor.

Sols per fer-ho en castellà ja esteu demostrant-nos la vostra ignorància i la vostra falta de respecte per la nostra terra i la nostra cultura. Si no m'equivoque, les vostres sigles, tant les del PSPV com les de AIPV, fan referència al País Valencià. Se vos ompli la boca abusant d'aquest joc de paraules per tal de reflectir que sou diferents i que penseu en la gent d'ací, però a mi... a mi al menys no m'enganyeu. La gent sense principis és la menys adecuada per a governar res...

És molt trist pensar en que la nostra situació actual depen d'aquells que ens governen, però encara és mes trist veure com les bones intencions, la força i la frescura de l'alternativa existent al poble, brillen per la seua absència...

NATZARÉ

L'Ajuntament "informa": Curs-taller "prevenció de la violència de génere i per a la no discriminació"

(De nou, un paperet a les portes, i cap correu que ens informe)

 Aquest taller es celebrarà el divendres 15 d'octubre de 16h a 21h en la "Casa de la Cultura".

PD: Ho escriguem en valencià (la llengua que parla el poble de Vallada).

ESCOLA DE TEATRE "LA COVA SANTA"

Durant el curs es treballarà:

• Deshinibició
• Expresió
• Dicció
• Dramatització
• Interpretació

Clases impartides per l'actor PAU ESTEVE

Matrícula lliure.
Passat pel local de la U.M. LA VALLADINA i matricula't.

ESCOLA DE MÚSICA "LA VALLADINA"

LA MÉS BARATA

PODRÀS TOCAR QUALSEVOL INSTRUMENT:

Flauta, Oboe, Fagot, Clarinet, Saxofon, Trompeta, Trompa, Trombó, Bombardí, Tuba, Percussió (caixa, bateria, xilofon, timbals, etc...), Piano, Guitarra, Dolçaina....

Profesors qualificats.

v mostra d'artesania i tradicions 16 y 17 de octubre 2010 bocairent

SABADO 16:
10:30h: PREGÓN por las calles de Bocairent
11:00h: INAUGURACIÓN de la V Muestra con vino de honor
11:00-14:00h: MUESTRA de productos y oficios artesanales y Mercado Medieval "La Farigola"
11:00-13:30h: PASEOS en carro
 16:00-21:00h: MUESTRA de productos y oficios artesanales y Mercado Medieval "La Farigola"
16:00-21:00h: PASEOS en carro
17:00-18:00h: ACTUACIÓN del "Cirquito" ("La Farigola")
18:00-19:30h: JUEGOS populares (juniors)
18:00h: ACTUACIÓN del grupo de "Danses" "Cardaors"
20:00h: ESPECTÁCULO de fuego ("La Farigola")

DOMINGO 17:
11:00-14:00h: MUESTRA de productos y oficios artesanales y Mercado Medieval "La Farigola"
11:00-13:30h: PASEOS en carro
12:00h: TALLERES de guiñol a cargo de "La Farigola"
 13:00h: DESFILE de Moros y Cristianos
13:30h: ACTUACIÓN de los "Cabolos" por el recinto de la Muestra
16:00-20:00h: MUESTRA de productos y oficios artesanales y Mercado Medieval "La Farigola"
16:00-20:00h: PASEOS en carro
17:00h: ANIMACIÓN de calle a cargo de los "Dimonis de Darrere la Vila"
18:00h: ACTUACIÓN del ballet de Esther Balsalobre y el grupo de "Xirimiters i Tabaleters l'ALjub"
19:00h: ACTUACIÓN de la Rondalla Bocairentina de jubilados
20:00h: CONCIERTO a cargo de Dani Miquel ("La Farigola").

OTRAS ACTIVIDADES
* DEGUSTACIONES de productos típicos de la zona ofrecidos por diferentes establecimientos y asociaciones.
* SABADO Y DOMINGO  de 12:00 a 14:00h: Consumición con TAPA GRATIS.
*DEL 11 al 17 de octubre: EXPOSICIÓN del Patronato Provincial de Turismo "Miradas al Camino", Sala de Joan de Joanes.
*TODOS los MONUMENTOS, ermitas y museos de la localidad permanecerán abiertos
*VISITAS GUIADAS al hostal fundado en el 1873.

Serra Grossa: Homenatge a Miguel Hernández.

L'once d'octubre es celebrarà un acte cultural en homenatge a Miguel Hernández en Vallada.

PD: Es roguem per enèsima vegada als de Serra Grossa que ens comuniquen aquestes coses, perque mai ho fan. Els recordem que aquest bloc reb unes 200 visites diàries, per lo tant, és una bona manera d'informar i estalviar un poc en paper (vosaltres que també aposteu per l'ecologia, o al menys, això doneu a entendre...).

Per a qui vulga saber més sobre Miguel Hernández: http://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Hern%C3%A1ndez

Aquest diumenge, dia de l'acció global contra el canvi climàtic.

Feu click sobre la imatge per a veure-la en gran.

9 d’octubre. Per la Terra i el treball: seguem cadenes!

Penge el comunicat de l'Escarot - AJLC en relació a la diada nacional:

9 d’octubre. Per la Terra i el Treball: seguem cadenes!

El 9 d’octubre és una data assenyalada per a aquells que ens sentim valencians, ja que commemorem l’entrada de les tropes catalanes a la ciutat de València i la implantació dels Furs de València l’any 1238, que ens donaria una identitat cultural, comuna amb la resta dels Països Catalans, fins a l’actualitat. No obstant això, en aquesta data tant assenyalada que teòricament hauríem de celebrar com a poble viu i respectat tant en l’aspecte cultural com en el social, vivim un altre 9 d’octubre lamentant la precària situació nacional i social del nostre poble.

Som un poble i com diria el mestre Fuster: un sol poble. Un poble situat a l’est de la Península Ibèrica, delimitat al nord per l’eix dels Pirineus - fins l’estany de Salses i la serra de les Corberes –; a l’oest per les valls que baixen fins a l’Ebre i les muntanyes que voregen l’altiplà castellà; al sud, el riu Segura; a l’est, cap al mar, les illes properes. Som Països Catalans. El 9 d’octubre ens recorda el nostre origen com a poble, ens recorda aquestos lligams; les institucions espanyoles intenten negar-los.

Tot i ser un poble posseïdor d’una llengua i una cultura mil·lenàries, l’Estat espanyol –amb els seus partits d’Estat (Pp-PsoE) i els seus mitjans de comunicació “oficials”- nega eixa particularitat com a poble i nega la nostra unitat. Som un poble perseguit culturalment per les institucions espanyoles. Aquestes institucions s’encarreguen de discriminar i perseguir la llengua, fomentant el conflicte lingüístic, la substitució lingüística i el sentiment d’auto-odi. No és casual que no tinguem mitjans de comunicació en valencià, que retallen les línies de valencià a les escoles, que els polítics abracen el castellà, que a les ràdios no puguem escoltar la música en català, que acollim immigrants en castellà... Quin poble normal faria un ús tan covard de la cultura pròpia?

Cal fer menció també a la delicada situació social que patim com a poble, provocat per un sistema econòmic precari,injust i explotador; recolzat per l’Estat espanyol i per les classes dominants burgeses. Podem dir que Capitalisme i Espanya funcionen com una única força opressora sobre els i les treballadores del nostre poble.

Davant d’aquest precària situació nacional i social, des de l’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera, creiem que és necessària la implicació juvenil en tots aquells problemes que ens trobem com a poble oprimit i com a classe explotada. Creiem que la implicació dels i les joves és necessària per aconseguir objectius nacionals i socials, perquè som el present i el futur del nostre poble.

Joves, perquè som el futur, hem de començar a revertir aquesta situació. Com?

- Utilitzant la llengua a tot arreu. Parlar-la, ensenyar-la, difondre-la; a classe, al treball, al carrer, a casa, a les festes... Acollim immigrants en la nostra llengua; ensenyem-los la riquesa dels Països Catalans, per a que tots participem del projecte històric del nostre poble.

- A La Costera, organitzant-nos amb l’Escarot- l’Assemblea de Joves de La Costera i altres col·lectius i plataformes juvenils potenciant tota la capacitat de crítica, d’acció, de creació, de formulació i materialització d’alternatives dels joves, perquè el futur és a les nostres mans!

- Organitzant-nos al sindicat d’estudiants –SEPC- promovent un ensenyament que estiga adaptat a la nostra realitat com a poble.

- Als llocs de treball, promoure la llengua, ensenyar-la, i organitzant-nos en sindicats i plataformes i treballar per un model econòmic adaptat a les necessitats dels i les treballadores del nostre poble.

- Formar grups de música de tot tipus i circuits musicals que normalitzen la producció nacional.

- Produir programes de ràdio, pàgines web, revistes i demés publicacions fomentant la llengua i l’esperit de lluita del nostre poble.

- Criticar i participar al nostre entorn: no quedar-nos callats quan un professor ens parla en castellà quan hauria de fer-ho en català; no acceptar la marginació lingüística; lluitar contra el tancament de línies en valencià; reivindicar l’ús normalitzat de la llengua del país.

Per tot açò, apostem per la constitució d’un Estat propi, al considerar que és l’única via possible per a garantir la supervivència i el ple desenvolupament dels Països Catalans, en harmonia i solidaritat amb la resta de pobles del món. I apostem per un país on siga la classe treballadora qui controla els mitjans de producció. Perquè és el nostre dret legítim, perquè és la nostra via cap a la dignitat social i nacional.

Organització, intel·ligència, entusiasme,força, creativitat, acció...

En una paraula: JOVES.

Amb l’Escarot, el futur a les nostres mans!

La Costera, 7 d’octubre de 2010

L’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera

jovescostera.ppcc.cat // lescarot@cajei.cat

Ruta ADENE per les nostres serres.

El 17 d'octubre l'associació ecologista ADENE d'Énguera, organitza una excursió per la ruta Ermita-Tossal-Penya del Sol-Penyó-Sumidors.

Segur que heu fet la volta, però del què es tracta ací, és conéixer una gent del veïnat que porta molts anys en la defensa d'una Serra que compartim.

Més informació en adene.es

Nova ferramenta al bloc: QUÈ PASSA PEL POBLE?

Si mireu a la columna de la dreta, podreu veure una nova ferramenta informativa on anirem penjant allò que passa al poble per a que no se vos passe res per alt.
Ens agradaria que la gent col·laborara, enviant-nos aconteciments, anècdotes i altres coses que al seu parer, deurien estar en aquesta llista.
Moltes gràcies.

BINGO AL GLAÇÓ

El divendres per la nit, al Glaçó, hi haurà BINGO organitzat per la comparsa el tracte.

No falteu!

Ontinyent y Vallada, al Certamen de Torrevieja

Escultura del Palau de l'Òpera de València

JÉSSICA SÁNCHEZ. | Las Provincias, 06.10.10 -

La Sociedad Unión Artística Musical de Ontinyent ha sido seleccionada para participar en el IV Certamen Internacional de Bandas de Música de Torrevieja que tendrá lugar el 11 de diciembre. La Unión Protectora Musical de Vallada también participará en este evento. El certamen de Torrevieja ha adquirido gran prestigio por su óptima organización.

COMENTARIS ANÒNIMS: SÍ o NO

Demanem disculpes per la decisió que varem prendre fa uns dies d'eliminar la possibilitat de comentar anònimament les entrades del nostre bloc.

Encara que han passat dos anys i podem dir que tothom coneix de l'existència del nostre bloc, encara no ens fem a la idea de que els comentaris amb nom o pseudònims, són encara una utopía en aquest poble, consecuència d'una barreja de por, però també de desconeixement de les noves tecnologies.

Per a que la decisió sobre l'anonimat o no, no siga cosa nostra, ho deixem a les vostres mans:
Em creat una enquesta en la que podeu votar amb un simple click. La podeu veure en la part superior de la columna de l'esquerra. Doneu-li al Sí o al No i preneu "Votar". Aixina de simple.

Teniu fins al 18 de Septembre a les 00h de la nit per fer les votacions.
Al dia següent publicarem els resultats i prendrem una decisió basada en la participació democràtica de tots els valladins, tal i com tindria que ser sempre.

De nou, vos demanem disculpes.

JOVES, DESPRÉS DE LA VAGA, QUÈ?

El passat dimecres 29 de setembre els i les joves –junt amb la resta de treballadors/es- vam poder protestar massiva i col·lectivament contra la situació que vivim i ens volen fer viure.

Quan a La Costera l’atur està per damunt dels 8.000 treballadors/es, al País Valencià arriba quasi als 500.000 i al conjunt dels Països Catalans supera els 1.200.000 treballadors/es; quan aquest mes la meitat dels acomiadats total del treball han segut joves, fruit dels contractes “basura” que ens fan (de pocs mesos i amb salaris de misèria); quan el sistema d’estudis no ens ensenya a pensar, a criticar, a innovar, a crear, a proposar, a actuar...sinó que ens ensenya a callar, a ser submisos, a passar, a conservar, a “vomitar” textos i no a entendre; quan el sistema d’educació públic ja no és capaç de cobrir les necessitats i molts joves han hagut de recórrer a l’educació privada –i pagada!-; quan emancipar-se és poc menys que una utopia...

Quan passa tot això, amb que ens respon el govern? Amb el magnífic programa de Reformes, que va començar pel Pla Bolonya, continua per la Reforma Laboral – mateixa recepta: més precarietat, més temporalitat, salaris més baixos, més contractes en formació i en pràctiques, que faciliten els acomiadaments ràpids i barats!!! - i continuarà amb la Reforma de les Pensions.

El “Gobierno” respon amb un enduriment de les nostres condicions de treball i d’estudi. La Vaga General fou una resposta a tota eixa política neoliberal i anti-obrera. En Zapatero ja ha dit que “no habrá rectificaciones”, perquè la Reforma Laboral és “necessària i imprescindible”. Perquè sabem que sols és necessària i imprescindible per al Capital (multinacionals, banca, asseguradores, inversors...): la Reforma Laboral és per a que ells maximitzen beneficis a costa d’endurir les condicions de vida de la majoria treballadora i especialment dels i les joves!

L’Escarot - l’Assemblea de Joves de La Costera, denunciem eixe pensament únic, eixes receptes úniques i absolutes que el Capital ha imposat via el seus partits – Pp-PsoE; Rajoy i Zapatero- i via els seus mitjans de comunicació –grup Prisa, Vocento,etc.-. Perquè el que necessitem els i les joves són uns estudis que ens ensenyen a analitzar, a reflexionar, a crear, a innovar, a desenvolupar els treballs; perquè el que necessitem els i les joves és que quan acabem els estudis, tinguem treballs dignes, que ens permeten emancipar-nos i construir el nostre projecte de vida.

Per això, front la seua recepta de més explotació i més precarietat, cal plantar-los cara. Com?

- A La Costera, organitzant-nos amb l’Escarot- l’Assemblea de Joves de La Costera i altres col·lectius i plataformes juvenils potenciant tota la capacitat de crítica, d’acció, de creació, de formulació i materialització d’alternatives de la joventut.

- A les aules, organitzar-nos en el sindicat d’estudiants –SEPC- i plataformes estudiantils, per a canviar el model educatiu adaptant-lo a les necessitats com a joves.

- Als llocs de treball, organitzar-nos en sindicats combatius i altres col·lectius de treballadors per a defensar els nostres drets i avançar cap al control de l’empresa i l’economia.

- Participar al CSA La Lloca de Canals i crear altres espais juvenils des d’on desenvolupar activitats de debat, reflexió, crítica, oci alternatiu...avançant cap a l’emancipació juvenil.

- Participar al nostre entorn: participar als actes, accions i mogudes que tenen lloc a la comarca (mobilitzacions, xerrades, assemblees, casals,...); no baixar al cap; no callar...

I des d’eixa xarxa de fronts, respondre, resistir i aturar els seus atacs; i des d’eixa resistència, avançar en la formulació i materialització d’alternatives.

Organització, intel·ligència, entusiasme,força, creativitat, acció...En una paraula: JOVES.

Amb l’Escarot, joves en lluita!

La Costera, 5 d’octubre de 2010

L’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera

jovescostera.ppcc.cat // lescarot@cajei.cat