Tenim la sort de viure a un poble tranquil on mai no passa res; hi ha poc de trànsit, els xiquets encara poden anar amb les bicicletes pel carrer, no hi ha delinqüència... Però hi ha coses a la que tots els pares li tenen por, les males companyies i les drogues.Sempre s’ha dit que per allunyar als joves de la droga han de tindre alternatives d’oci on ocupar el temps lliure; esport, lectura, associacions... Hi ha una associació, la qual la dirigeix l’església, anomenada Juniors. Els Juniors admeten xiquets des d’els cinc o sis anys fins al setze, després passen a ser monitors.
La forma de treball consistix en reunir-los dissabte de vesprada o diumenge pel matí, allí fan jocs on es fomenten valors com: l’amistat, companyerisme, tolerància... Valors cristians que al mateix temps són necessaris per al bon funcionament de la nostra societat, al temps que complementaran la formació dels xiquets que seran els adults del futur. És utòpic pensar que si tots forem bons este món seria millor. Per això cal començar un canvi des de la nostra casa, es a dir el nostre poble, per poder a poc a poc canviant la societat.
Durant el transcurs de l’any escolar es fan activitats, després es cel.lebra algun campament d’estiu per fer la cloenda, agafant-se vacances fins al més d’octubre següent.
Alguns diuen que els Juniors és un invent de l’església per captar “ovelletes per al ramat”, ja que també es resa o es fa alguna missa. Molt bé, paro tingueu en compte que allí no ensenyen res mal, a més de tindre als xiquets i adolescents entretinguts, i de vegades també fan alguna reunió al llarg de la setmana.
Ací a Vallada Don Àngel el nostre rector, ha intentat dos o tres vegades posar el carro dels Juniors en marxa, però la gent no ha respost, no pels xiquets, sinó perquè fan falta monitors joves que facen més atractives les reunions que no adults de trenta-i-tants anys. Tots els inicis són costosos i més als pobles més menuts on el reduït nombre d’habitants llimita a les associacions. Seria un triomf per al poble que un projecte com aquest es posara en funcionament. Jo com a pare m’alegre que hi hagen com més alternatives d’oci millor i esta seria una molt bona opció, encara que la resposta l’ha de donar la joventut.
Aquest i altres articles els trobaràs al blog amicdelsllibres.blogspot.com
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Santi, hem sembla molt be que es desitje que al poble hi haja associacionisme juvenil i existeixquen iniciatives que donen als joves eixides i opcions d'oci.
ResponEliminaPerò no ens enganyem...
Al meu parer, l'esglèsia és l'esglèsia i el que vol és el ha vullgut sempre: captar ovelletes.
Com pots vore, no em fa cap gràcia l'esglèsia i qualsevol religió...
Parles de tolerància, però ells NO en tenen en molts aspectes, parles d'un canvi desde la nostra casa, però ens dius d'acudir a un altra que no és la nostra, dius que els valors cristians són necessaris per al bon funcionament de la nostra societat, i jo pense... i els que no som critians que?...
Ens fan cristians sense el nostre consentiment, quan encara no tenim capacitat de decisió, la comunió és un negoci, i quan ja tens cabet per pensar... la apostasia és missió imposible...
Ho senc però creuria en algo que actuara sense anar en segones... que em respectara independentment de les meues creencies, orientacions sexuals, decisions personals, gustos, etc...
No, no estic amb els Juniors.
L'esglèsia i la religió en general han sigut el càncer de la societat i la major causa de morts, guerra i dolor arreu del món.