"Perdoneu pero soc un "Vallaí" que molt al meu pesar i per cuestions de
feina ha tingut que "emigrar" fora del poble i ara no ´m'antere de
xafardejos com aquest...Que a passat al llar dels jubilats?.
No vullc jutjar a ningú abans de saber ben be el que passa pero per els
comentaris plasmats no me dona massa bona espina lasunt...
Enviat per Anònim a VALLADA City el 30 de gener de 2010 9:32 "
Tal i com vos anunciàvem fa uns dies amb una informació treta d'un periòdic digital, l'Ajuntament ens ha comunicat que, efectivament, a Vallada s'ha instal·lat un servei digital per al ciutadà, anomenat Bústica Ciutadana, on qualsevol podrà expresar-se lliurement per:
Com ja és tradició, el proper dia 13 de febrer eixiran de Canals diversos autobusos que aproparan els joves del poble i de la comarca al popular Carnestoltes de Pego. 
No soc amic dels bancs.
Pegueu una ulladeta al que he trobat a la xarxa:
http://amicsarbres.blogspot.com/2008/02/jo-reforeste.html
La foto és un document, on es pot apreciar la vegetació d'abans de l'incendi del 94, encara que sols la de la solana del penyó, que la de l'ombria era molt més impressionant."
La foto a la que es refereix es aquesta, i el text diu així:
Un moment abans de menjar la "gatxamiga" postplantà de bellotes
El logo de l'Associació, el va fer Rolando Esteve Blasco, un dels membres de la colla, que ja no està entre nosaltres.
Diumenge, 31 de gener
ASUSTAVIEJAS
Amb el malnom de “asustaviejas” s’anomena al sud d’Espanya als especuladors immobiliaris, que compren cases antigues per rehabilitar-les i procuren desfer-se’n dels ocupants de les vivendes utilitzant males arts. Els diuen els “asustaviejas” perquè la majoria de les víctimes, es a dir els ocupants dels immobles antics, solen ser persones majors amb pocs recursos.
Esta pràctica, ja menyspreable en si mateixa, resulta fins i tot delictiva quan es realitza fent un descarat abús de poder. Els autors d’estos fets queden, si mes no, desautoritzats davant de la societat que te valors, universalment reconeguts, de respecte als majors. Especialment si estes actuacions, de baixa condició moral, venen de gent que es diu cristiana practicant. Hi hauria que recordar-los la “Carta als Ancians” del Papa Joan Pau II que diu: “una societat que es prea de justa i humana, necessita instancies i espais de respecte, reverencia i reconeixement per als ancians, a més de procurar el seu permanent esplai i recreació, per a cada persona que ha acumulat i decantat el tresor de la saviesa”.
Del que ha passat estos dies podem treure altres lliçons. Apart del retrat dels ofensors cal ressenyar el paper del ofesos. Persones majors, pot ser debilitades físicament per el pas dels anys, però amb tota la força que dona la raó i la dignitat, han resistit i fet front a l’abús d’autoritat i han sabut mantindre un lloc que pertany a totes les persones majors del poble. Pot ser els joves poden prendre exemple.
Més articles relacionats ací
"Desde el centre excursionista volíem demanar la publicació de l'última entrada que s'ha fet al nostre bloc, ya que es tracta de un agraïment al Ajuntament de Vallada per la concesió de una ajuda al centre per la equipació de la zona de escalada situada al costat de la penya del àguila. moltes gràcies i salutacions"
Estimats lectors i lectores;
Aquesta be podria ser una carta dedicada als pares, procedent d’una mestra, una psicòloga o una asistenta social, però no és així.
Conservaré el meu anonimat per raons obvies que més avant pudreu comprendre, però si que vos diré, per a que vos situeu, que tinc entre 20 i 25 anys i soc una xica normal d'una típica família normal valladina, que m'ha educat el millor que ha pogut.
Sí, soc joveneta, però amb prou coneixement per parlar i opinar amb la suficient credibilitat.
El tema va de drogues, un tema que, al meu parer, tots coneguem molt be però del que tots ens fem els tontos, joves i no tan joves, o al menys, eixa és la impressió que jo tinc.
La veritat és que no sen per ón començar... Fa uns anys, massa per a l’edat que tinc, que el tema de les drogues va aparèixer en la meua vida. De la meua i de la te totes les amigues i amics que tenen la meua edad. Això que quede ben clar desde un principi. La droga no és un cas aïllat, si no un tema del que cada cap de setmana tots ho vivim en les nostres carns, uns més lluny i altres més a prop.
Poc a poc i desde edats molt tempranes, moltes, moltíssimes persones del meu voltant, que han estudiat amb mí o que conec de tota la vida, amics que he anat fent d'ací i de fora... han anat caiguent... provant a vore com és... consumint esporàdicament i finalment enganxant-se. Amigues i amics, tots per igual. Cregueu-me, no exagere. Em pose a fer contes i, al menys 3 de cada 10 que conec, sé amb certeça que consumeix habitualment....
Jo sempre m’he negat (i no serà perque no m'han oferit voltes, com si fora lo més normal del món...). Podria haver provat per vore com era això i no haver seguit mai més... quí sap? Però ara, després de 4 anys desde que les drogues van aparèixer, puc dir que me’n alegre moltíssim de no haver-ho fet, perquè són moltíssimes les persones del meu voltant que estan enganxades... símplement perque un dia van dir: “A vore que se sent si...”
Lo més dur per a mí és conviure amb aquestes persones. Vore com no són capaços de reconèixer que són drogadictes (sí, sona mal, però qui consumeix droga, habitualment o no, és un drogadicte), vore com no són capaços de passar-s´ho be sense consumir els caps de setmana, vore com, malgrat els anys que jo se que ells s’esnifen, segueixen amagant-se als banys dels locals on anem (en Vallada o fora del poble), dins del cotxe, amb el seu bitllets, el DNI o un simple CD de música... com si fòren xiquets... com si tot fora un joc...
Conec de tres casos on inclús la parella sap que l'altre consumeix i tant se li fa...
De vegades pense en com són, bones persones, estudiants o treballadors exemplars, d’una personalitat magnífica, honestos, justos, tots amb famílies normals inclús exemplars... i no cap dins de mí, com poden fer el que fan...
Estic farta d’esperar sola, com un bitxo extrany, a que elles es col·loquen al bany. Estic farta de tants i tants viatgets per acompanyar al cantonet per a quedar amb el proveïdor, estic farta de la violència que desperta moltes vegades en les persones que més vullc, estic farta de disputes i rinyes amb persones a les que estime tant... de vegades senc com si jo formara part d’aquest mal somni, com si jo fora partícip d’ell, com si jo tinguera la culpa de tot açò, que sé que ocorre i que no puc fer res al respecte... perque sembla que jo siga la mala...
Amb el temps, he anat preguntant a persones de confiança, opinant sobre la situació, perque el que més em preocupa es que serà del dia de demà, quan aquestos amics meus tinguen una família... I quan més preguntes faig, més pense que deuria d'haver-me callat...
Són dos les persones amb les que més parle: Un cosí meu de 30 anys i una tia de 48.
El meu cosi hem conta que, si be ell, el tema de les drogues no el va conèixer tan jove com jo, les persones més properes a ell que sap que consumeixen, ho han començat a fer quan ja estaven ben “granaets”, als 24 anys o per ahí, i que, tan mateix, tenen el comportament del que vos parlava abans... com si fòren xiquets... Alguns d'ells ja comencen a tindre problemes psicològics amb depresions i atacs d'ansietat, també em comenta que cada vegada més, són incapaços de disfrutar amb el que tenen, de disfrutar amb les petites coses de la vida... Alguns d'ells també, són ja casats, i duen aquesta “doble vida” en secret...
Respecte a ma tia... ella s'asusta molt quan li trac aquestos temes, però per a la meua sorpresa, reconeix que ella també coneix a gent de Vallada, de la quinta més o menys, que són consumidors, però clar, són casos aïllats i més reduïts, però lo cert es que van començar de joves, i ara segueixen igual... bueno... igual no... pitjor... tenen els seus problemetes... efectes secundaris que són ara quan estan sorgint... efectes secundaris de drogues de fa 40 anys, consumides en menor quantitat que ara...
Què serà el que ens depare el futur amb les persones d'aquesta dècada drogodependents?
Quines seràn les enfermetats físiques o psicològiques que sorgiran a rel de tot aquest consumisme desenfrenat i que a tots s'ens fot?
Què estan fent mal els nostres pares?
Què està fent la justícia, el govern, o qui tinga que intervindre en el control d'aquesta situació?
I no m'agrada clavar-me en política però: Què fa el nostre Ajuntament per oferir a aquesta joventut altres possibilitats diferents a jugar al fútbol o fer esport mal fet? Activitats que estimulen la “mollera”, que creen associacionisme culturat i recolçat per l'Ajuntament... cultura senyors, cultura...
En fi... són preguntes d'una adolescent que ja no sap on pertany ni a quí defendre i que moltes vegades es sent perduda entre tanta i tanta gent coneguda, però desconeguda a la vegada...
I ja deixe ja de donar-vos el roll.
Moltes gràcies per publicar açò que vos conte i donar-me veu desde l'anonimat a mí i a tanta gent que s'expresa en aquest bloc.
Anime a més gent a participar, sobre tot en altres temes que no siguen de política, ja que moltes vegades sembla açò un camp de batalla (i jo mateixa reconec que he acabat parlant de política...).
Se que vosaltres també penseu igual que jo en quant a la poca participació del poble, però no se si es que la gent no s'entera de l'existència del bloc o que...
Podrien anunciar tot el que va per ahí apegant-se a les parets. Els pubs podrien anunciar les festes que fan, els col·lectius que hi han per Vallada, la residència, el llar dels jubilats i tota aquesta gent que vol anunciar algo al poble, podria fer-ho desde ací, no? Ademés de publicar articles d’opinió o coses que ens preocupen, tal i com estic fent jo ara...
Bueno me calle. Ara sí. Fins un altra.
