Estic molt indignada. Volia escriure una entrada des de la meua indignació i això faria que poguera escriure algunes paraules desafortunades així que intentaré xafar-me la llengua i escriure amb el màxim de seny possible.
Els altercats dels últims tres dies a València per les concentracions contra les retallades a l'educació, han sigut l'empenta per fer-me escriure aquesta entrada.
Algú s'assabentat del que està passant a Grècia? Per a qui no sàpiga molt sobre la situació, pots mirar aquest vídeo i després continuar, per favor.
Per què si sabem que les mesures que han estat prenent els últims anys no són vàlides, les agarrem com a exemple i les seguim una a una? Que algú m'ho explique perquè vaig molt perduda.
Ens estan clavant por, molta por, en això es basa el nostre estat de benestar.
Per increïble que parega estic cabrejada i molt amb el professorat, i parle com a futura docent que algun dia pretenc ser. M'apleguen moltes notícies, que si els professors es reuneixen per a prendre mesures contra les retallades, que si decideixen no fer cap activitat extraescolar, que si ara no es disfressen en carnestoltes com a protesta... en fi, mesures que em pareixen molt bé, però, de veritat que no se n'adonen de la gravetat del problema? El problema fonamental no són les retallades, són les nenes i els nens que una vegada més estan perdent l'oportunitat de rebre una educació exemplar que els seues pares paguen dia a dia.
En fi, moltes vegades pense si aquestes multitudinàries concentracions són pels alumnes, o pel sou dels funcionaris. Si dic bé. Moltes altres vegades, quan la situació dels estudiants s'ha vist amenaçada per canvis al sistema educatiu, el professorat s'ha quedat a casa perquè si decidia anar a la vaga, perdia el sou d'eixe dia, més la part proporcional de pagues extra...
No pretenc cabrejar a ningú, pretenc conscienciar un poc sobre la força que pot arribar a tenir el personal educatiu, i de veritat que no estic generalitzant, que molts professors i professores estan realment conscienciats i conscienciades sobre el problema, i sempre han estat lluitant contra tota injustícia (siga contra l'alumne o contra el professorat).
Pense que ha arribat l'hora de prendre mesures més dràstiques. Penseu què passaria si tot el personal educatiu fera una vaga d'una setmana, tot el personal educatiu és tot el personal educatiu. Des dels infants fins als universitaris. Què passaria si ens ficarem d'acord, què passaria si s'adonarem de que caminem en la mateixa direcció? Es paralitzaria el sistema, els pares no podrien anar a treballar perquè no podrien deixar als fills en cap lloc, per tant no els quedaria un altra que sortir al carrer, no contra el professorat sinó a favor del sistema educatiu, i aniríem cap a una lluita conjunta que a hores d'ara no existeix perquè encara avui, i després de tot el que està passant, som una societat dormida baix el pretext d'una falsa democràcia.
Qui tinga por de tindre fam hui, en tindrà demà. Si la cosa segueix així, no cal que diga que seguiran baixant els salaris, ara per ara, ja no es contracta, quan algú es fica malalt, ningú el substitueix, però demà començaran els acomiadaments. Anem a esperar que passe això per a sortir al carrer de manera efectiva? De veritat anem a esperar a que la cosa estiga tan mal? El professorat tindrà por de cobrar menys, però ja hi ha moltíssima gent que passa fam. No ens anem a solidaritzar contra això? Quanta gent està cobrant l'atur en Vallada? A quanta gent se li ha acabat i no té feina ni en tindrà?
Demane per favor solidaritat amb el més feble. Demane mobilització. Demane que ningú tinga por i
que sempre seguisca lluitant per un món millor, sempre és sempre, i sempre es pot millorar tot.
Fa dos dies un amic va ser detingut per estar donant suport a la concentració al Lluís Vives, va passar més de 24 hores al calabós, la causa, suposat atemptat contra l'autoritat. És més greu del que sembla, doncs, ja va ser detingut fa uns any per estar al capdavant en les manifestacions i accions contra el pla Bolonya, si la cosa es fica lletja... aquest amic acabarà a la presó per reincidir, com un delinqüent per defensar un sistema públic i de qualitat senyores i senyors! I mentrestant, jo seguisc esperant desprès de 5 anys, un juí que pareix que mai arribe, un juí que tinc pendent contra personatges molt indesitjables del nostre benvolgut poble de Vallada, un juí contra una gentola que no van rebre l'educació adequada, aquestos si que són criminals.
No cal dir que no confie massa en la justícia Espanyola (sols cal donar un repàs pels últims casos, Camps, Urdangarin i tota la mandanga).
Així que, desperta i lluita!
Açò pense mentre somie desperta.
