Cercar en aquest blog

divendres, 8 de març de 2013

8 de Març, Dia de les Dones


8 de març de 2013, Dia de les Dones, quina cosa escriure per al bloc del meu poble? què puc portar a la finestra que compartim que em permeta sentir legítim orgull i que servisca d'homenatge i reivindicació de les dones?
D'una manera natural, he recordat les referents que ja vaig portar en una altra ocasió, les dones parlamentàries de la legislatura constituent, Las Constituyentes, com titula el seu documental Oliva Acosta.

Perquè elles són paradigma del que fa la política amb les dones, perquè en son exemple de treball i dignitat, de les dificultats, de la responsabilitat amb que assumiren els seus càrrecs representatius, de la invisibilitat de les dones en la política. No les coneguem, ignorem quin va ser el seu paper i quines decisions van estar capaces de prendre juntes, les de la dreta i les de l'esquerra.

M'he despertat amb unes paraules de María Dolores de Cospedal que diu que les quotes de dones son una ofensa i un exemple de masclisme!! Hauria d'haver-se escoltat les dones constituents, hauria d'aprendre de les que en saben en compte de creure's que és secretària general d'un partit polític exclusivament pels seus mèrits. Ni ella, ni cap de nosaltres estaríem a la vida pública sense les altres dones, les que abans van reivindicar els nostres drets, les ignorades. Com va dir Carlota Bustelo, "yo, si voy sola, no voy". Clar que Carlota és feminista i per a Cospedal dir feminisme és insultar...

No puc estar d'acord amb ella. Jo crec que no és de justícia que les dones no hi estem. M'hauran de convèncer de que si les dones no obtinguem resultats similars, amb la mateixa o millor preparació, és per raons objectives i no per esquemes mentals discriminatoris. Jo crec que hi ha vares de medir diferents i, ens n'adonem o no, no emprem el mateix criteri per a valorar les dones i els hòmens. I crec que, com societat que pretén ser democràtica, els poders públics han de remoure els obstacles per a la plena igualtat de les dones i els hòmens.

Sense les dones, no hi ha democràcia. (publicat al portal e-Mujeres)
 
María Izquierdo va treballar per l'amnistia dels mestres republicans. “Li la vaig guanyar a Clavero, el ministre, a pols, per interpel·lacions, insistint molt”, sosté. Ana María Ruiz-Tagle va lluitar per l'ocupació i la igualtat salarial. Mercedes Moll es va obstinar que les dones pogueren ser militars. Maria Dolors Calvet va lluitar per a traure de la presó a les que havien avortat. “I havia processades per anticonceptius”. “Al final es va quedar en una batalla ridícula per part de la dreta, del sector que s'oposava a l'ús dels anticonceptius. Jo li deia als senyors: però si vostè no ho va a prendre, per què s'oposa? És com el de l'avortament, vostè va a avortar? Aleshores, per què té vostè que opinar de tot i manar en tot?”, preguntava María Dolores Pelayo, que va crear els centres de planificació familiar. Carlota Bustelo, impulsora d'aquestes guerres, es va baixar fins i tot de les llistes del PSOE perquè pensava que al partit no li interessaven les dones.

I així fins a 27, entre diputades i senadores de tots els partits. Són les polítiques pioneres de la democràcia, les que van dir que no anaven a donar les gràcies per haver adquirit uns drets que el franquisme els havia arrabassat, les que es van eixir de l'hemicicle quan es va votar l'article masclista de la Constitució –encara vigent– sobre la successió al tron; les que van fer que la democràcia fóra realment una democràcia i, no obstant açò, pocs hui se'n recorden d'elles.

Oliva Acosta arreplega en Les constituents els seus testimonis en primera persona, els seus sentiments, la seua alegria per les coses que es van aconsseguir però també el seu afany per seguir lluitant. “El contingut del principi d'igualtat està sense fer (...), anem a omplir-ho amb polítiques noves, imaginatives (...). El certificat de defunció del patriarcat encara no s'ha expedit”, explica Ruiz-Tagle en el documental. Asunción Cruañes demana que cap dona s'avergonyisca: “Crec que al món li fa falta el poder nostre (...), cal tenir poder i cal cercar-lo, honradament”.

La política és massa important com per a què la facen només ells, conclou María Izquierdo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- L'escrius anònimament. Escriu el teu nom o busca't un pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.