Cercar en aquest blog

divendres, 2 de novembre de 2012

MENÚ DIA 3 DE NOVEMBRE AL SÀEZ


SÀEZ RESTAURANT
       MENÚ DIA 3 DE NOVEMBRE
   DETALL DEL XEF

PER A COMENÇAR:

  - CREMA DE BOLETS AMB VIRUTES DE PARMESÀ I POLS DE XORIÇ

  -EL NOSTRE SAQUET DE VERDURES AMB OU DE CORRAL I MOSSETS D’IBÈRIC

CONTINUEM AMB:

  -ARRÒS MELÓS DE SÈPIA I CARXOFA

COM A PLAT PRINCIPAL:

 -CORDER A BAIXA TEMPERATURA AMB TERRINA DE CREÏLLA EN LA SEUA SALSA

PER A FINALITZAR:

  -LES POSTRES DE LA NOSTRA CUINERA
             
EL MENÚ INCLOU BEGUDA I CAFÉ. EL PREU SÓN 15 EUROS.

dimecres, 31 d’octubre de 2012

Endevina endevinalla

Vos propose una endevinalla per aquestos dies de festa. Advertisc que té un puntet de complicació, la foto no està feta a Vallada, però segur que heu passat per allí alguna vegada.
Vegent el que fa el personatge del primer pla, ben bé podria ser del poble.
Parle de primer pla, perquè es tracta d'un fotograma d'una pel·lícula rodada el 1964.
Tingueu varies respostes:
-Quí és el personatge?
-On està feta la foto?
-De quina pel·licula es tracta?
-Quin model de silló és?
-...



Passeu bona fogassa!

Un sillonet semblant:

Reunió informativa a la població del Grup Municipal Socialista

Este dijous 1 de novembre, a les 19 hores i al saló de la planta baixa de l'Ajuntament de Vallada, els regidors del Grup Municipal Socialista informaran a la població de diveros temes municipals recents de gran importància i interés:
  • Aigua potable: anul·lació definitiva de la pujada il·legal de les tarifes de l'aigua potable i devolució dels diners cobrats.
  • Valpark: resolució del contracte i pagament de la indemnització a la constuctora Guerola-Ferrovial per part de l'Ajuntament. 
  • Altres temes municipals
  • Torn obert de precs i preguntes

Convidem i animem tota la població a assistir a l'acte i a informar-se veraçment de l'estat dels diversos assumptes municipals d'interés general, un requisit indispensable per a exercir una ciutadania responsable en una societat democràtica. 


GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA
AJUNTAMENT DE VALLADA

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Us recomanem....

La recomanació de la setmana és un article conferència de la mexicana Marcela Lagarde sobre el paper de les dones en la cura de les persones, Mujeres cuidadoras: entre la obligación y la satisfacción

"Cuidar és, en el moment actual, el verb més necessari enfront del neoliberalisme patriarcal i la globalització inequitativa. I, no obstant açò, les societats actuals, com les del passat, fragmenten la cura i l'assignen com a condició natural a partir de les organitzacions socials: la de gènere (a les dones), la de classe, l'ètnica, la nacional i la regional-local."

Marcela Lagarde és catedràtica d'Antropologia Social a la Universidad Nacional Autonoma de México i va ser diputada al parlament mexicà. És una reconeguda teòrica i pràctica del Feminisme.

DEMÀ DIMECRES OSCAR TRAMOYERES AL GLAÇÓ

GRUP: OSCAR TRAMOYERES 
SALA: GLAÇÓ PUB
DATA: 31 OCTUBRE
LOCALITAT: VALLADA
ESPECTACLE: “Verdaderas mentiras”

ENTRADA: 3€
Mirad a las personas que tenéis alrededor... ¿Creéis que siempre os han dicho la verdad? ¿O que os pueden haber mentido? 
Ya os lo digo yo. Seguro que os han mentido, y más de una vez.
Todos mentimos. Desde tu madre a tus amigos, o de tu novia a tu jefe, todos decimos una mentira tras otra, como: 

Yo con esa ni borracho, el lunes empiezo la dieta, o... chupa chupa, que yo te aviso. 
Usamos las mentiras para sobrevivir, son algo así como nuestros mecanismos de autodefensa. 

Bueno, todo esto puede que no sea verdad pero, ¿a que parece mentira?




RECORDA DISSABTE TAPEJA AL GLAÇÓ EN HORARI DE FUTBOL AMB LA MILLOR SELECCIÓ DE MONTADITOS!!!

dilluns, 29 d’octubre de 2012

Adés i ara: retornar el món a les persones

No sé si algú ha vist en el Canal Nou 2 el programa Adés i ara, una sèrie documental que repassa el segle XX a través de la memòria oral de les vivències personals de més d'un centenar de valencians i valencianes d'entre 65 i 80 anys. Les històries que ens conten estes persones "majors" és la hem sentit emocionadament tantes voltes a casa de boca dels nostres avis, els nostres pares i els nostres familiars grans. Històries amerades sovint de patiments i penalitats, de guerres i postguerres, de fams i misèries, de pèrdues i retrobaments, de dolors i plors, de distància...  Però sempre, al capdavall, una història de persones, en un món fet a mida dels hòmens i les dones. Una història en blanc i negre que, tanmateix, ens resulta tan volguda i enyorada, que cala tan fondo en les entranyes. Tant, que a voltes hi voldríem anar, ni que fóra per uns moments, i respirar eixe aire fred i net en eixe paisatge de color terra. Voldríem tornar a un món que, en cada record evocat, ens apareix com un món humà i feliç que donava sentit a l'existència.

En el darrer capítol de la sèrie, les persones entrevistades parlaven de les relacions socials i humanes d'abans: les relacions amb el veïnat, la vida social al carrer, la família, les comunicacions, les festes i l'oci, etc. Són coses que alguns quasi ja no hem conegut però que en alguns aspectes han perdurat, tot i que estan en perill d'extinció, fins i tot als pobles més menuts, com ara eixir a la fresca a l'estiu. Veient les imatges i escoltant els protagonistes, corroborava una opinió i un estat d'ànim que he anat experimentant des de fa temps: tinc la sensació de viure en una societat d'individus aïllats, atomitzats i febles, competitius i insolidaris per la supervivència d'un sistema socioeconòmic violent i angoixats per la buidor d'una soledat que la naturalesa humana rebutja.  

S'ha escrit molt des de Marx sobre l'alienació, l'anomia i la despersonalització dels éssers humans en les societats industrials i, més encara, en l'era postindustrial i tecnològica en què ens trobem. La literatura sociològica n'està plena d'estudis i articles. Però no ens cal tota eixa paperassa a voltes indigerible. Només cal mirar al nostre voltant i descobrir el paisatge trist que s'hi veu: els carrers i les places del poble, els parcs i els jardins i els camins i paratges del terme romanen buits i apagats, de dia i de nit, i ni els caps de setmana ni els festius ni les vacacions alteren eixe panorama desolador que mai abans no s'havia produït. La gent s'està a casa o fuig fora davant d'un cementeri tan gran que no convida a l'alegria, el veïnatge i la convivència. No hi ha una sola ànima pels carrers i només els cotxes circulen i travessen l'asfalt d'uns espais que abans eren de vida i ara són carreteres interiors d'un escenari de silenci. Quatre bars amb remor de cerveses i converses eufòriques a dins, un xiquet que passa amb la bici sorprés de tanta foscor i de sobte se sent sol, un vell que camina amb nostàlgia amb la mirada perduda en un món que va massa ràpid i que no li fa un lloquet per a parlar i ensenyar tot allò que ell sap. Algú més pensa que això ha de canviar?

Quantes coses hem perdut pel camí? Quantes més deixarem que es perden? Fins a on estem disposats a deixar morir els paisatges de la nostra vida, eixos que estan enganxats a l'ànima i  de què no podem prescindir?

Ara ve Tots Sants, la collita de l'oliva, després Nadal, i Cap d'Any, i els Reixos, i l'hivern, i el fred... I les castanyes, i els moniatos, i les carabasses, i les vesprades de cine i... què més fem a l'hivern? Quantes coses hi podríem fer en grup? I recuperar els jocs tradicionals i jugar majors i xiquets els caps de setmana i omplir les places de samboris i telles i boletes i trompines i birles i cordes i cançons? I ensenyar als xiquets a córrer pel carrer, a fer cabanyes als arbres, a endinsar-se per la Saraella, a buscar figues i caquis...? I cinefòrums els dissabtes i diumenges de vesprada? I celebrar i compartir els costums i les festes tradicionals? I tallers de cuina, de fer sabó, de costura, d'espart, de remeis i ungüents... que tantes dones i hòmens del poble poden i volen ensenyar? I fer tertúlies de café i copa d'eixes que s'allarguen tota la vesprada? I tornar a fer que la gent, com abans, com sempre, isca al carrer, s'ajunte i es divertisca? Abans era la pista de ball, i el cine Montecarlo i els passejos pel Camí Reial... I hui què farem?

Açò és només una reflexió i una proposta de posar-nos en marxa. Caldria madurar-ho molt i crear alternatives. Algú més pensa que cal desterrar este mode de vida individualista i competitiu i crear un nou model cooperatiu i solidari que retorne el món i la vida a les persones i que, com adés, ens retorne eixa felicitat compartida que fa tant de temps que s'ha esvaït?



diumenge, 28 d’octubre de 2012

Atzembla

ATZEMBLA és un grup de música en Valencià, de Rock i Ska, d'uns xics molt joves de l'Horta. Un dels seus components forma part d'un altre grup de música, un grup revelació, ATUPA, els quals ja han estat a Vallada col·laborant de manera gratuïta amb l'Assemblea de Joves.

Els últims mesos Atzembla ha estat gravant el seu segon disc, "El teu viatge", que eixirà a la llum el pròxim 5 de novembre. Per poder assumir part de les despeses que ha suposat gravar aquest segon disc, han hagut de recórrer a fer un Verkami. El Verkami és 'crowdfunding', una nova manera de finançar grans idees i creadors independents, on cadascú pot aportar una quantia econòmica depenent de les seues possibilitats i a canvi, els creadors et recompensen segons l'aportació.

Sabem que els membres d'Atzembla estan interessats en col·laborar amb l'Assemblea de Joves del poble, per això, ens agradaria demanar la partició de la gent del poble, perquè de segur ens fan passar una bona estona.

Moltes gràcies!

Ací pots seguir de més a prop el seu projecte
Verkami ATZ
El teu viatge, capítol 1
El teu viatge, capítol 2

Ací escoltar i descarregar-te el seu anterior disc 'Arrels?
Descarregar Atzembla

I ací vore una notícia, hui publicada al Levante
Notícia




Nova denúncia


Gràcies per participar en aquesta secció que podreu trobar en l'apartat superior d'aquest bloc.

La música és una curiosa manifestació humana




La música és una curiosa manifestació humana. És una realitat documentada que, sense tindre aparentment cap utilitat pràctica per a la supervivència, ha acompanyat les societats des dels seus orígens de forma constant i en tot el món. A la cova Mosseguellos, sense anar més lluny, es va descobrir fa poc un instrument musical de fa 15.000 anys, i ara, no hi ha qui no associe els moments més importants de la seu vida a una peça musical. Però, si és veritat que s’escolta molta música, també és veritat que la immensa majoria no ha estudiat música ni ha tocat un instrument.

A l'antiguitat clàssica la música era una de les arts liberals, és a dir, una de les arts que estudiaven els homes lliures de les classes dominants per adquirir coneixements generals i destreses intel·lectuals, en oposició a les arts vulgars que eren les destreses professionals de la gent que treballava, els oficis de les classes populars. Les liberals (dels homes lliures) eren set arts que es dividien en dos nivells: el “trivium” i el “quadrivium”. 

El “trivium” estava format per les disciplines relacionades amb l'eloqüència: La gramàtica, per utilitzar correctament la llengua. La dialèctica, per buscar la veritat mitjançant la lògica i la raó. I la retòrica, que ensenyava a expressar-se de manera acolorida i arribar a connectar amb el interlocutor.

El “quadrivium” es componia de disciplines científiques relacionades amb les matemàtiques: La aritmètica, que ensenyava els números. La geometria, que ensenyava a calcular. La astronomia, que estudiava el moviment dels astres. I, sorprenentment, la música. Sabien ja a l'antiga Grècia la importància de la música per a l'aprenentatge?

Ara coneguem, gràcies a estudis conscienciosos fets amb instrument modenissims, que el cervell humà consta de dos hemisferis, cada un del quals té funcions diferents i complementàries, units per una sèrie de connexions neuronals denominat cos callós. Quan més gros és els cos callós més fluida és la connexió entre els dos hemisferis i millor la coordinació general del cos i de ment. En l'hemisferi dret del cervell està localitzat el sentit de l'emoció, de l'expressió, la creativitat, la improvisació i la melodia, mentre que l'hemisferi esquerre controla el llenguatge, lògica i raonament però també el ritme i el control motor de l'execució musical.

Els estudis han establert que els xiquets que toquen un instrument una mitjana de dos hores i mitja a la setmana desenvolupen un 25% més el cos callós, és a dir, que les connexions neuronals entre els dos hemisferis, necessàries per a qualsevol activitat, és molt major. Mentre toquen un instrument musical estan fent funcionar, simultàniament, l'hemisferi esquerre, necessari per al control del ritme i de les mans, i de l'hemisferi dret, que dirigeix l'emoció i la melodia. La necessitat fa augmentar les fibres nervioses que connecten les dos meitats i fa al cervell molt més eficient i productiu, augmentant el nivell de coordinació d’ambdues parts, especialment en els menuts. 

La música és una curiosa manifestació humana, una de les arts dels homes lliures que els fa més poderosos perquè desenvolupa l’arma més poderosa del gènere humà: el cervell. 

Iron Maiden