Cercar en aquest blog

divendres, 21 de setembre de 2012

Convocatòria Ple Ordinari per al 25 de setembre

El Grup Municipal Socialista informa a la població de la convocatòria de Ple Ordinari de l'Ajuntament de Vallada per al pròxim dimarts 25 de setembre, a les 20 hores, al Saló de Plens de l'ajuntament, amb el següent ordre del dia que se'ns ha fet arribar (l'adjuntem com a imatge, punxeu-hi damunt):


En el punt 6, referent a les mocions que presenten els grups municipals, el Grup Socialista ha presentat diverses mocions que considerem de gran interés, com ara la referent a la modificació de l'ordenança municipal d'ocupació de la via pública (les taules i cadires que trauen al carrer els bars i restaurants) o una altra contra les retallades en l'educació pública que està duent a terme el Govern del Partit Popular. 

Recordem a tota la població que els plens són actes públics, oberts a tots els ciutadans, en els quals es tracten temes d'interés general que és interessant i bo conéixer de primera mà, i per això el Grup Socialista animem als valladins i valladines que hi acudisquen i que coneguen l'activitat i les propostes, les iniciatives i els posicionaments dels seus representants polítics, per tal de fer efectius els seus drets democràtics de ser informats i d'implicar-se i participar en la vida pública del seu municipi.



Nou bloc de servicis professionals

Al medi natural, a l'igual que a l'agrari o l'urbà, l'home du a terme actuacions dirigides al seu aprofitament i conservació. Aquestes actuacions, sempre han de realitzar-se d'acord amb el principi de sostenibilitat i amb el major grau d'eficàcia i eficiència possible. Per a que aquestes premisses es puguen acomplir, es necessita l'ajuda de professionals que dissenyen l'opció òptima per a la consecució dels objectius fixats i dirigisquen la seua execució al medi.

Dit açò, els tècnics superiors específicament formats per al foment i conservació dels boscs al nostre país són els Enginyers de Monts.


Eduardo Calabuig, Enginyer de Monts col·legiat, dissenya i elabora projectes, informes i estudis en el medi natural dividits en les següents àrees:

  • REPOBLACIÓ FORESTAL.
  • ORDENACIÓ FORESTAL.
  • EVALUACIÓ D'IMPACTE I RESTAURACIÓ AMBIENTAL.
  • INCENDIS FORESTALS.
  • ORDENACIÓ CINEGÈTICA.
  • RESTAURACIÓ HIDROLÒGICA-FORESTAL.
  • OBRA CIVIL FORESTAL.
  • INFORMES I ESTUDIS ESPECÍFICS.

Per a més informació al voltant de cada àrea podeu consultar www.eduardocalabuigengineer.blogspot.com

Nova pàgina web valladina: Els viatges assossegats, poètics i sensuals de Paco Tortosa.

El nostre veí Paco Tortosa ha estrenat fa poc aquesta web amb la que pretén centralitzar tot el seu treball, anunciar allò que fa i allò que ven, i en definitiva, donar-se a conèixer fent ús de les noves tecnologies.
Amb els viatges assossegats, poètics i sensuals del nostre benvolgut amic Paco, gaudir del temps lliure, la natura i la bona companyia, i culturitzar-se alhora, mai ha sigut tan fàcil.
Enhorabona Paco!

Podeu fer una ullada en www.pacotortosa.com


dijous, 20 de setembre de 2012

eldiario.es



Dimarts  18 de setembre va iniciar el seu camí un nou diari digital al que desitgem una llarguíssima trajectòria i el recolzament dels demòcrates que compartim la idea de que el pensament únic ens porta a una dictadura disfressada. Sense llibertat d’expressió no és possible la democràcia i amb tots els mitjans de comunicació en mans del capital no és possible la llibertat d’expressió, doncs el que paga mana. 

Vos convide a visitar eldiario.es d’on he tret la presentació del director Ignacio Escolar que pose a continuació. 




Ignacio Escolar es periodista. Es el director de eldiario.es. Fundador i primer director de Público. Autor de escolar.net. Analista polític en radio i televisió: en Hoy por Hoy de la Cadena SER o en Las Mañanas de Cuatro. Més en www.escolar.net/about.







Da igual el soporte. Más allá de un papel manchado de tinta o de los bits de Internet, un periódico es una relación de confianza entre una redacción y sus lectores. Es eso lo que hoy nace, lo que queremos construir. Para lograr esa confianza, te pedimos paciencia y te ofrecemos transparencia y honestidad: estos son nuestros accionistas, éste es nuestro equipo, ésta es nuestra línea editorial.

Nuestros principios son claros y nunca los vamos a esconder. Estamos orgullosos de ellos. Defendemos los derechos humanos, la igualdad de oportunidades y una democracia mejor, más abierta a los ciudadanos y menos opaca. Estamos con la libertad, con la justicia, con la solidaridad, con el progreso sostenible de la sociedad y con el interés general.

Queremos reivindicar los viejos valores de nuestro oficio, el periodismo, que vive hoy un momento crucial: nunca antes ha sido tan necesario para los ciudadanos y nunca antes ha sido tan débil ante el poder. En eldiario.es no nos resignamos ante esa frustrante ecuación. Somos un grupo de periodistas que aspira a comprar su libertad. Queremos ser dueños de la redacción en la que trabajamos para así garantizar nuestra independencia editorial.

Creemos en la función social de la prensa: un oficio que no puede ser un hobby, pero que tampoco es un negocio más. Creemos, como dijo Albert Camus, que el trabajo de un periodista pasa por "reconocer el totalitarismo y denunciarlo. No mentir y saber confesar lo que se ignora. Negarse a cualquier clase de despotismo, incluso provisional". 

Confiamos en vosotros. Os pedimos vuestra colaboración para ayudarnos a crecer y para que nos señaléis qué es lo que hacemos mal. También te rogamos algo de paciencia por los probables errores del estreno; que vuelvas mañana, y al siguiente, y esperamos que por muchos años más. Queremos que eldiario.es sea tu casa y que esta relación de confianza que nace hoy, este periódico, crezca fuerte y vaya a más.

Bienvenidos a eldiario.es

dimecres, 19 de setembre de 2012

En quin món vivim?

Hola, m'agradaria que mirareu aquest vídeo.
La sinceritat en els ulls d'aquest xic és realment impactant...

Temps era temps




Temps era temps, no tan llunyà, que no hi havia televisió a les cases i, aleshores, quan feia fred a la vora del foc o quan feia calor a la fresca, a la porta de casa, es contaven rondalles, històries curtes que atemorien els xiquets, els transmetien valors o els posaven en contacte amb les arrels de la seua cultura. El progrés ha fet desaparèixer aquest costum. Ara sols podem conèixer algunes d'aquestes narracions al través de la lectura, per exemple, de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor. Però el fenomen rondallistic és universal. Com a mostra aquesta rondalla de Sudan:

Temps era temps, l'aguiló i el gall eren amics. Cada matí l'aguiló anava a veure el seu amic i parlaven de moltes coses. Però un dia el pollastre va decidir fer-li una broma i el va rebre amb una ala estesa que li amagava una pota.
Que tens? – Va preguntar l'aguiló – Que has perdut una pota?
Que va – li va respondre el gall – Que no saps que no hi ha carn al poble? M'he hagut d'arrencar una pota per a que els meus fills la facin servir d'esquer per pescar i així, tindre alguna cosa que bullir a l'olla.
Si? No sabia que poguérem arrencar-nos una pota – va dir l'aguiló – Doncs és bona idea. Demà ho faré jo.
L'endemà de bon matí l'aguiló va cridar als seus fills i els va explicar la nova forma de pescar.
Però pare, no et moriràs si t'ho fem això? – li va dir el fill major.
No, això no et mata. El meu amic el gall ho ha fet i està tan content – Va dir el pare aguiló.
Així que els fills van estirar-li la pota fins que la van arrencar.
Al cap d'una estona van tornar amb els peixos que havien pescat però, en arribar a casa, van trobar al pare retorçant-se de dolor i a punt de morir. Els va fer acostar-se al capçal del llit i els va dir:
Si us haguera escoltat, fills meus, ara no m'estaria morint. Tot això ha passat per fer cas de l'absurd consell del meu amic al gall. Ell és el causant de la meua mort.

En Sudan es conta aquesta rondalla per explicar per què els aguilons cada vegada que veuen un pollet l'atrapen i se'l mengen. Ací podem contar-la per a explicar que si arrenquem les potes del cos social, com són la sanitat, l'educació, els drets laborals i socials tindrem un final semblant al de l'aguiló pare. Perquè potser que quan ens referim a aquestes qüestions haurem de començar dient: Temps era temps... 

Iron Maiden

dimarts, 18 de setembre de 2012

L'economia és ideologia, estúpid!




Venia jo hui amb la bici pensant en l'últim article que he publicat, quan de sobte me s'ha aparegut un dimoni amb barbes blanques i cabells llargs que m'ha dit:
"Però Enriquit'ho, com es possible que te n'hages oblidat de mi? Sóc l'avi Carles Marx, el iaio que t'ha inspirat bona cosa de pensaments i reflexions sobre la societat en la què vius. Quan et vaig llegir l'entrada al blog em vas donar un disgust de tres parells de nassos (va dir collons, però tampoc vull dir-ho tot). Que no saps que aquesta gentola que mana ara a l'Estat espanyol són els representants més desatacats de la burgesia liberal? Que no saps que la seua ideologia no és més que el reflex dels seus interessos de classe? Quan defensen la llibertat, només parlen de la llibertat econòmica, no de la de les dones. Quan denuncien els impostos només són els dels empresaris els que volen eliminar! I quan defensen l'educació, és l'educació classista i diferenciada la que els interessa, la que forma als treballadors per a treballar i als burgesos per a governar! 
Sembles un babau amb aquestes consideracions ideològiques! Res de res! Totes les mesures polítiques que estan prenent van clarament dirigides a afiançar el poder econòmic de classe que no volen perdre. Aquesta gent només va a missa si és diumenge, no ho oblides mai!"

I així em parlava l'amic Carles Marx, quan va desaparéixer de sobte entre camps de xufa i carabasses. Però només fer-se fonedís es va presentar un angelet amb cara de bona persona que també es va dirigir a mi d'aquesta manera:
"Henry-quito, home, no faces cas al iaio aquest d'en Carles, ell no va viure a les societats democràtiques modernes, ell només parla de les societats decimonòniques desestructurades, sense societat civil ni organitzacions ciutadanes. No t'oblides que durant el segle XX s'han produït moltes transformacions i els obrers s'han organitzat en sindicats, voten als seus partits en eleccions democràtiques i no s'empassen totes les mentides de les classes dominants. 
A les societats complexes del segle XXI, a les classes burgeses dominants els fa més falta la ideologia que la pura economia, per això aquesta gent de la dreta neoliberal necessita un discurs convincent, una ideologia que mobilitze la ciutadania, necessiten convéncer, a més de véncer! Clar que és la ideologia, estúpid, perquè la ideologia és l'aparell que els permet mantenir la seua dominació econòmica. T'ho diu el tito Antoni Gramsci"

I també va desaparéixer de sobte, igual que Carles, i ambdós em van deixar pensant, si no seria que en el cas de la dreta governant, ideologia i economia convergeixen en un mateix discurs, sense contradiccions, sense fissures. Negar el dret a l'avortament a les dones dona diners a les clíniques privades i propicia els viatges a Londres del franquisme, reformar l'educació crea masses de treballadors obedients, i recaptar més diners per IVA de les classes mitjanes i baixes deixa més tranquils els grans empresaris i els defraudadors. Potser sí que és la ideologia, estúpid, perquè aquesta ideologia està reforçant el guany privat desmesurat d'uns pocs i el repartiment desigual i injust dels recursos, limitats, del planeta. Potser per això la batalla, també, és ideològica. 

Article d’Enric Senabre al seu blog Observatori de la ciutadania