Cercar en aquest blog

dissabte, 14 de juliol de 2012

Un poc d'humor per al cap de setmana: El avión español.


Están todos los pasajeros en la sala de embarque esperando la salida del vuelo cuando de repente llegan el piloto y copiloto impecablemente uniformados con anteojos oscuros y bastón blanco tanteando el camino..
La empleada de la compañía aclara que, si bien es ciego, es el mejor piloto y copiloto que tiene la Empresa.

Con todos a bordo, el avión comienza a tomar velocidad con los pasajeros aterrorizados.    El avión sigue tomando velocidad pero no despega... continúa la carrera y sigue en tierra.   Cada vez el final de pista está más cerca y en una explosión de histeria general los pasajeros comienzan a gritar como poseídos!

En ese momento el avión, milagrosamente, toma altura ...entonces el piloto le dice al copiloto...

- El día que los pasajeros no griten,  ¡¡¡ Nos hacemos MIERDA !!!!!!
Moraleja:

Así está hoy ESPAÑA, gobernada por ciegos que no ven, o no quieren ver, la realidad.  A la espera de que el pueblo "GRITE" para levantar vuelo.


divendres, 13 de juliol de 2012

NEGLIGÈNCIA, FOC, NEGLIGÈNCIA, FOC...


Els últims incendis produïts a Cortes de Pallàs i a Andilla, i el fet de què cada 5 minuts passe un helicòpter en direcció a la serra de Mariola m'han empentat a escriure aquesta entrada i denunciar públicament un fet molt greu que passa al nostre poble, que en el seu moment ja vaig denunciar a l'ajuntament i a dia de hui no s'ha fet res per resoldre.

El tractament d'aigües d'ambdues piscines és molt rudimentari, podríem dir-ne que es fa a ull. He vist vindre a l'inspector de sanitat més d'una vegada i fer la vista grossa, no se si perquè a la llei es recull que les piscines construïdes abans 2002, no se li apliquen les mateixes normes de seguretat que a les de nova construcció i simplement deuen de proporcionar una seguretat mínima, o bé per una altra cosa. 
L'emmagatzemament dels productes químics, no compleix ni de lluny les mesures de seguretat mínimes, pots ser a la piscina del poliesportiu ara si (des de l'any passat), però a la Saraella... NO.

La piscina de la Saraella es tracta amb SOSA CAUSTICA I CLOR. Normalment és el socorrista qui s'encarrega de tractar les aigües. En la resta de piscines en les quals he treballat, hi ha una persona que s'encarrega de forma exclusiva d'açò, per la importància i la serietat que suposa, i perquè no és la feina del socorrista.
La piscina de la Saraella té una depuradora que es troba en un xicotet soterrani, en eixe mateix soterrani es troba:
  • La depuradora
  • Productes de neteja
  • Productes sanitaris (per a curar i tractar als banyistes)
  • LA SOSA I EL CLOR, normalment aquestos productes es trobem ben junts, i junt a la depuradora, que moltes vegades desprèn aigua.
No estic siguent per a res exagerada. El clor sol anar dins d'un bidó amb tapa, però la sosa va en una bossa, i quan l'obris, queda oberta i van eixint grànuls d'aquest producte poc a poc.
Els socorristes de la piscina, tenen un sol recipient per tirar a ull aquestos productes, aquest any s'han superat fent-los tirar els productes amb un “recojedor” de granera.
L'any passat vaig demanar reiterades vegades més seguretat, quasi vaig tindre que suplicar que em compraren 2 recipients per tirar els dos productes i finalment em vaig negar a fer-ho.

Si com jo, fa molts anys que no dones química, i algú et diu que el tractament d'aigües es fa així i has de fer-ho, pot semblar-te estrany i pots denotar una mancança de seguretat bestial, però no eres conscient de fins quin punt és perillós, tindre CLOR I SOSA a un lloc molt HUMIT.

La reacció que es produeix està catalogada com una de les més sorprenents pica ací:

 

Com sabeu, la piscina de la Saraella es troba a un paratge natural. El soterrani es troba en contacte amb la natura, tenint el primer arbre a menys d'un metre.

Per ara no ha passat res, però seria el més normal del món que passara alguna cosa.

Demane per favor, que s'aneu passant per l'ajuntament i demaneu la seguretat que mereixen les nostres muntanyes ja cremades no fa tant de temps.

Gràcies.

dijous, 12 de juliol de 2012

Projecció de vídeo a la casa de la cultura.

     


     Este proper divendres a les 8:00 de la vesprada el Centre excursionista vos convida a vindre a la casa de la cultura a la 2ª planta per visualitzar el vídeo de l'acampada que es va fer el passat mes de juny als Campellets. Si vares vindre és una bona ocasió per recordar-la i si no, vine per vore com ho pots passar de bé una altra vegada.
     El Centre excursionista agraïx la col·laboració de l'excel·lentíssim ajuntament de Vallada per deixar-nos el local i l'equip de so.
     En acabar la projecció  pujarem a sopar "de sobaquillo" a l'àrea recreativa de l'ermita.
     Si vols col·laborar amb el Centre excursionista i vols anar a la moda més refrescant d'este estiu, pots provar-te la samarreta del Centre per encomanar-te'n una. Estaran en breu a la venda al preu de 8 euros. 
     Ah! I Tant si vingueres com si no, pots vore les fotos de l'excursió al Río Fraile a Bicorp en els àlbums de Valladacity+ i a la pàgina del Centre del facebook.
     Salut i aventura!

dimecres, 11 de juliol de 2012

MENÚ DIA 14 DE JULIOL AL SÀEZ


RESTAURANT SÀEZ
MENÚ DIA 14 DE JULIOL
  • DETALL DEL XEF

PER A COMENÇAR:
  • GASPATXO ANDALÚS DE MELÓ D’ALGER AMB PERNIL
  • CIGAL·LETES SALTEJADES AMB VERDURES

CONTINUEM AMB:
  • ARRÒS MELÓS DE NEGRE

COM A PLAT PRINCIPAL:
  • CORDER A BAIXA TEMPERATURA AMB PURE DE CREILLA I PIMENTONS DEL PADRÓ

PER A FINALITZAR:
  • EL NOSTRE POSTRE


EL PREU DEL MENÚ SÓN 15 EUROS. INCLOU BEGUDA I CAFÉ.

dimarts, 10 de juliol de 2012

XIII VOLTA VALLADA 2012

El club d´atletisme "CAMALLARGA", vos convida a participar a la XXIII Volta Vallada el proper dia 21 de Juliol

També  vos convidem a participar a la "VERIFICACIO DEL CIRCUIT"  que farem el proper dissabte dia 14 aprofitant que no  hi ha cap carrera del circuit de la Costera ales 19.30 H..

Com sabeu , La VERIFICACIO  DEL CIRCUIT ,  es  recorrer-lo de forma divertida i no competitiva per tots aquells que vullguen , cadascú  al seu ritme ,  i després soparem a l´ermita com a  inici de la setmana de la VOLTA VALLADA 2012.

VOS ESPEREM.

CLUD D´ATLETISME "CAMALLARGA .VALLADA"




dilluns, 9 de juliol de 2012

Yo soy español, español, español...



“Podria semblar que l'esport és una reproducció inofensiva de la guerra (...) Als camps de l'estranger, els homes guanyen els seus trofeus o perden el seu honor lluitant en nom de la nació (...) com si determinessen tot l'honor nacional”. La confirmació d'aquestes paraules, de Michael Billig en “Nacionalisme banal”, les hem viscut aquesta setmana d'exaltació patriòtica espanyola. La meravellosa victòria dels “herois espanyols” ha reforçat el sentiment d'unitat de la nació. Tots “som espanyols, espanyols, espanyols” perquè hem guanyat. Hem guanyat?

La guerra sempre ha tingut eixa virtut d'unificar les nacions front a l'enemic exterior, emmascarant la lluita de classes entre compatriotes, d'ací la descomunal promoció de la “inofensiva guerra” de la selecció espanyola contra la resta d'Europa que ha debilitat el debat polític entre espanyols de primera, de segona i de tercera que la realitat s'encabota en evidenciar. Mentre açò passava València cremava en flames després d'anys sense invertir ni un euro en la prevenció d'incendis forestals; els nostres majors sortien sorpresos de la farmàcia després de pagar part de les medicines, el que minva la ja curta pensió; Rajoy, més patriota que ningú, avançava que en juliol continuarà amb “los ajustes que España necesita”. España, Una, Grande...
El que amaga el “yo soy español, español, español” és que hi ha espanyols molt patriotes que evadeixen capitals per no pagar hisenda perquè altres espanyols molt patriotes, que ens governen, ho permeten. Que gent, a la que li s'ompli la boca d'Espanya, han estat robant impunement els diners públics perquè la gent que ara ens aplica receptes “duras pero necesarias” ho ha permès. Espanyols som tots, però uns crien el pollastre i altres se'l mengen.

“Nosaltres” vam guanyar als francesos, per dos gols de Xavi Alonso, en una batalla que va reforçar el sentiment de pertinença a la nació espanyola, la nació que privilegia a les classes altes amb tractaments fiscals vergonyosos, desmunta l’estat de benestar, fa pagar la crisi a les classes mitjanes i desprotegeix a les classes més necessitades. França no ha guanyat l'eurocopa però ni la sanitat ni l'educació han patit cap retall, ha apujat el salari mínim, ha deixat l'edat de jubilació com estava abans de la reforma de Sarkozy, ha suprimit l'exempció de l'impost sobre la fortuna i ha anul·lat la apujada de l'IVA aprovada pel govern anterior, ha apujat al 75% la cotització als ingressos superiors al milió d'euros, i ha igualat els imposts del capital al nivell dels del treball. I ja no són promeses electorals, són fets. El ministre Ayrult, en anunciar les mesures, va apel·lar al patriotisme. No pot dir-se patriota aquell que evadeix capitals a paradisos fiscals, ni aquell que fuig d'arrimar el muscle quan la pàtria el necessita, doncs en moments de necessitat qui més té ha de contribuir més.

França demostra que hi ha altra manera d’afrontar la crisi repartint la càrrega. Ací, com que tots som espanyols, estem molt contents de ser els millors d’Europa i del món. Però encara no sabem si els herois de la selecció cotitzaran a hisenda ni com. Estem acostumats a que els nostres herois de l'esport tinguen els diners fora del país, que els esportistes i “figures” que venen de fora cotitzen a tipus baixos per les exorbitants quantitats que reben. Tot legal. Com a tontos, no? Així ens va.

Espanya és el país europeu amb major desigualtat, especialment agreujada els darrers dos anys de crisi per a les classes populars (que no per a les altes que han augmentat la seua riquesa). Col·leccions de cotxes de superluxe, rellotges de 300.000 € o primes milionàries pagades amb diners públics, que es neguen per a sectors bàsics, contrasten amb l'empobriment galopant de les classes populars i la desfeta del sector públic que mitigava la desigualtat injusta. Al recer de l’eufòria patriòtica s’anuncien noves mesures “necessàries”. La felicitat de la victòria actuarà com el soma del Món feliç d’Huxley.

Diu Billig que “l'esport és una reproducció inofensiva de la guerra” però, veient el que està passant, crec que no és tan inofensiva.

Iron Maiden