Cercar en aquest blog

dissabte, 5 de maig de 2012

"El futur és un país estrany. Crisi econòmica i canvis socials" Conferència de l'historiador Josep Fontana impartida al Claustre Obert de la Universitat de València

Dijous, escoltant el professor Fontana al Paraninf de la Universitat de València, em va tornar el vell sentiment que, quan tenia trenta-cinc anys menys, em feia considerar la Història una font del major plaer intel·lectual.

Entendre el mon, quina fantasia! Però és possible, fins i tot, guanyar un poc de llum i anar esbrinat el futur, que ha d'estar, ha de tornar, sens dubte, a les nostres mans. Josep Fontana començava així:

"Permeteu-me que comenci explicant a què ve el títol que he triat per aquesta xerrada. Des de fa més de dos segles hem estat educats en una concepció de la societat que es basava en el principi que el progrés era el motor de la història. No m’estic referint a cap mena d’interpretació esquerrana, menys encara marxista, sinó a una cosa tan respectable i acceptada com el que els anglosaxons anomenen la “interpretació whig de la història”, segons la qual, cito el que diu la wikipèdia, “es representa el passat com una progressió inevitable cap a cada vegada més llibertat i il·lustració”. O sigui que es veu la història com “un progrés continuat cap a una societat millor”.

És possible que aquesta visió semblés una representació satisfactòria del que passava al món als segles XIX i XX. De fet s’havia convertit en la base de les concepcions polítiques dominants i de les previsions generals de futur. Els historiadors parlàvem d’un ascens sense interrupcions des dels orígens. Les grans etapes de la història eren la revolució neolítica que havia vist néixer l’agricultura, el descobriment del món en l’era dels grans viatgers, que havia permès d’estendre el comerç a escala planetària, i la revolució industrial, que havia multiplicat la capacitat de producció de béns. En el terreny de la societat, els mals del feudalisme i de les monarquies absolutes havien restat endarrere quan la revolució francesa va conquerir les llibertats individuals; més endavant, l’esforç del moviment obrer va ajudar a que anéssim guanyant drets i serveis socials. Tot això havia comportat que visquéssim en un món més lliure, en què havia anat millorant el nivell de vida dels ciutadans. Semblava lògic pensar que el futur seguiria aquestes mateixes pautes de progrés i llibertat.

En alguna mesura aquestes coses eren veritat, però no eren, com potser pensàvem, el fruit d’una regla interna de l’evolució humana –allò de què teníem la història del nostre costat-, sinó la conseqüència d’uns equilibris de forces en què els guanys havien estat menys el fruit de revolucions triomfants, que el resultat de pactes i concessions obtinguts dels estaments dominants a canvi d’evitar una revolució que capgirés les coses. Per dir-ho senzillament: des de la revolució francesa fins cap a 1970 les classes dominants de la nostra societat van viure atemorides per fantasmes que els pertorbaven el son, fent-los témer que ho podien perdre com a conseqüència d’un daltabaix revolucionari. Els seus enemics fantasmals van anar canviant de rostre; primer eren els jacobins, després els carbonaris i els maçons, més endavant els anarquistes, els comunistes finalment. Eren amenaces imaginàries; però la freqüència dels atemptats, les vagues i les revoltes els donaven credibilitat i facilitaven que es poguessin negociar millores socials. Les manifestacions del primer de maig, que es van celebrar per primera vegada entre nosaltres el 1890, sabem que van produir un pànic irracional, totalment injustificat, en la nostra burgesia; però van ser la base per aconseguir, mitjançant llargues negociacions, una jornada de treball de 8 hores, contra les 10 o 12 que regien abans...."

De segur que tingueu ganes de continuar llegint:
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/05/03/valencia/1336077471_038127.html

dijous, 3 de maig de 2012

S.D.VALLADA PARTITS CAP DE SETMANA

DISSABTE 5-5-2012
PARTITS A CASA
Infantil:
10.00 H.S.D.Vallada & F.B.Ontinyent "C"
Cadet:
11.45 H.S.D.Vallada & F.B.Ontinyent "C"
PARTIT FORA
11.00 H. C.D.Xàtiva F.B."B" & S.D.Vallada
(camp Paquito Coloma Xàtiva)
DIUMENGE 6-5-2012
PARTITS A CASA
Aleví:
10.00 H. S.D.Vallada & Esport Base Moixent

Infantil:
11.30 H. S.D.Vallada & Esport Base Moixent
PARTIT FORA:
2ª Regional Aficionats
17.30 H. U.E. Barxeta & S.D.Vallada

2º ANIVERSARI GLAÇÓ DISSABTE 5 DE MAIG

2º ANIVERSARI GLAÇÓ 5 DE MAIG!!! GLAÇÓ COMPLEIX 2 ANYS I VOS CONVIDA A UNA NIT PLENA DE SORPRESES, QUE NO OBLIDARÀS!! TINDREM FESTA SKYY AMB AZAFATES I PHOTOCALL,FESTA BURN EXPERIENCE AMB ELS MILLORS REGALS I AZAFATES DE LA NIT.... SORTEJAREM 2 VIATGES MOMENTO AVENTURA, I MOLTES MÉS SORPRESES... PER A QUE LA NIT SIGA PERFECTA BOTERO DJ AMB LA MILLOR MUSICA DEL MOMENT. GLAÇÓ PUB VALLADA

dimecres, 2 de maig de 2012

Cistelleres vallaïnes, els vostres drets reclameu!!!

Com sempre, a curtes de temps, atrotinadament faig aquesta entrada, però la situació actual i l'ú de maig quasi m'obligaven.
Sobre la necessitat de fer un recull de cançons de taller va fer una entrada Iron Maiden:
Cançons de taller, memòria col·lectiva.
Vicent va fer una entrada al seu Blog sobre una cançó de taller que li van cantar sa mare i s'aguela. Ma mare també me la cantava però desconeixia la causa per la qual es va crear. Furonejant per la xarxa he trobat dos referències de periòdics, de tirada estatal, a una vaga de les cistelleres valladines el juny del 1929, per tal de reclamar millors condicions de treball:

El Heraldo de Madrid 18 juny del 1929


  

 ABC 26 de juny del 1929

L'activitat als tallers de cistelles no era massa sorollosa comparada amb altre tipus d'indústries, cosa que permetia que les dones cantaren sovint, els homes també ho feien sobretot al bancal, això s'ha perdut amb la implantació dels "transistors", avui en dia quasi ningú canta mentre treballa, i menys per criticar als empresaris.
La temàtica era ben variada, humorístiques, religioses, crítica social, cròniques del cor...
Retornant a la cançó, la lletra de la versió que em cantava ma mare fa aixina:

MENÚ DIA 5 DE MAIG




RESTAURANT SÁEZ
MENÚ DEL DIA 5 DE MAIG


DETALL DEL XEF
  • ROSQUILLETA DE ROQUEFORT
  • ESPUMA DE FOIE
  • XÚPITO DE CASTANYA

PER COMENÇAR
  • CREMA DE CARXOFA AMB XIPS D´AQUESTA I OLI DE TIMÓ.

  • CARABASSETES FARCIDES DE CARN, CRUIXENT DE FORMATGE PARMESÀ , UNA SALSA DE SAFANÒRIA I REDUCCIÓ DE VI

CONTINUEM AMB
  • ARRÒS MELÓS DE POLP AMB PERNIL I UN VEL DE CANSALADA IBÈRICA.

 COM A PLAT PRINCIPAL:
  • TURBOT (RODABALLO) CONFITAT AMB EL SEU PIL-PIL, NIU DE PALLA I REBOSAT AMB UNA FALSA SAL.

PER FINALITZAR:
  • BROWNIE DE XOCOLATA AMB GANACHE DE MADUIXA I GELAT DE VAINILLA.


EL MENÚ SÓN 15 EUROS PER PERSONA. INCLOU UNA BEGUDA I CAFÉ.


EL DIA 1 DE JUNY ES REALITZARÀ UN MENÚ DESTACAT PER UNA CATA DE VINS,  EL QUAL CONSISTIRÀ  EN 6 PLATS I CONTAREM AMB LA PARTICIPACIÓ D’UN ENÒLEG. EL PREU SERÀ DE  20 EUROS I LES PLACES SERÀN LIMITADES.

Butlletí d'Informació Municipal. Abril de 2012.

Aquestos són els temes que s'han tractat a l'Ajuntament de Vallada i amb els que l'equip directiu ha estat treballant durant el mes d'abril.
  • ¿?
  • ¿?
  • ¿?
  • ¿?
  • ¿?
  • ¿?
  • ¿?
  • ¿?
  • ¿?
  • ¿?
  • ¿?
  • ¿?
Si no sabeu de què va açò, feu una ullada picant ací damunt.

PD: Encara que fóra genial, no estem demanant un BIM com aquest (piqueu ací damunt), però sí un breu resum del que es fa al nostre Ajuntament, perquè, com el nom indica, és nostre.
Nou o deu enunciats redactats al llarg d'un mes (30 dies). Tampoc demanem la Lluna... o sí?

Ens vegem a finals de juny.

dimarts, 1 de maig de 2012

Novecento: Sempre serem treballadors i hem de sentir-nos treballadors



Novecento (1900) és una nissaga que conta, amb un bell llenguatge cinematogràfic, les lluites socials ocorregudes a Itàlia entre 1900 i 1945 però que pot servir per a qualsevol lloc d'Europa. És, al meu parer, una obra d'art amb utilitat social que hauria de ser visionada cada primer de maig, com amb Ben-Hur per setmana santa, tot i la duració, potser excessiva, del film. 

La història, que uneix drama, guerra, història i romanç, es desenvolupa en una finca del Vall del Po, seguint la vida de dos xiquets que naixen el mateix dia: un el fill de patró i l'altre el fill d'un camperol. La dialèctica que s'estableix entre les realitats d'on creixen els dos menuts serveix de guia per a que Bertolucci ens mostre les lluites socials, la politització, el naixement de les organitzacions de classe i el germen i desenvolupament del feixisme. 

No és, però, una pel·lícula pamfletària. L'ambient creat per la música d'Ennio Morricone, les llums, els colors i les imatges que conformen les seqüències són una veritable obra d'art que ens embolica captant l'atenció de tots els nostres sentits. Una cosa tan simple, i tan important, com que el patriarca dels treballadors li diga al xiquet que “sempre serà i ha de sentir-se llaurador”, es converteix en una seqüència inoblidable, tant pel contingut com pel continent. Els colors, tant com la música que composen l'atmosfera de les imatges, està triat amb cura per a provocar l'emoció o l'estat d'ànim que requereix cada escena. 

Burt Lancaster, el mateix excel·lent actor d'El Gatopardo, encarna el terratinent que manté el to dialèctic amb el patriarca dels treballadors. A la mort d'aquests la narració passarà a Olmo, el camperol comunista (Gerard Depardieu) i la seua novia que ens introdueixen en les lluites socials, les primeres vagues i la solidaritat entre els treballadors front als desnonaments i a les abaixades salarials, sempre amb Alfredo, el fill del terratinent representat per Robert de Niro, de contrapunt. La Primera Guerra Mundial, les protestes i demandes socials, el sorgiment del feixisme i l'acció dels camises negres incideixen en les vides paral·leles d'Olmo i Alfredo. Entre moltes altres cal destacar la magistral seqüència en la qual Bertolucci ens conta com i per què naix el feixisme. 

La segona part de la pel·lícula es centra en el patró i la seua dona que deixen fer al capatàs feixista interpretat per Donald Sutherland. He de confessar que des de que vaig veure aquesta pel·lícula no m'he pogut empassar aquest actor, pel paper que fa, no perquè ho faça malament sinó tot el contrari. El final de la Segon Guerra Mundial és també el final de la pel·lícula. Un final que pot entendre's com realista o com el final d'una producció que han pagat els patrons i que exigeixen imposar el seu ordre. 

A pesar de que no m'agrada com acaba, crec que és un film excel·lent que ens permet gaudir i esbrinar l'origen dels moviments socials de masses, d'esquerres i de dretes, que van marcar el segle XX i sobre el qual hi ha un profund desconeixement especialment entre els joves. 

Que passeu un bon primer de maig i no oblideu que “sempre sereu treballadors i heu de “sentir-vos” treballadors.” 

Iron Maiden