Cercar en aquest blog

dissabte, 24 de març de 2012

Zesar Leon: dissenyador - ilustrador.

Ací un ARTISTA valladí (en majúscules).

Zesar, hem disfrutat molt visitant el teu perfil al Google+ i també a la teua web.
A la seua web no sols trobem els seus treballs de disseny o ilustració, si no també tenim accés a comprar-les en format pòster, postal, inclús en forma de adhesiu per al iphone!

Enhorabona, el teu treball és boníssim. Tens un gran talent.
Salutacions.

PD: Zesar, afegeix-nos als teus cercles. Gràcies.




#PrimaveraValladina: Inicis, motius i intencions.

Moltes són les persones que poc a poc han anat assabentant-se de la manifestació convocada demà dissabte 24 de març, a les 12h del migdia, en la Plaça Major del poble.
La naturalesa d'aquesta manifestació, la forma en la que ha sorgit i ha anat prenent forma poc a poc mitjançant comentaris i entrades, ha fet que molts de vosaltres, no teniu molt clar qui l'ha convocada, quin són els motius i què es pretén amb ella.
Aquesta entrada pretén esclarir tots els dubtes i resumir-la per tal d'evitar falses opinions aixina com malicioses intencions de boicotejar-la o llevar-li la importància què es mereix.

En primer lloc cal dir, per ficar-vos en situació, que fa més de 60 anys que al nostre poble no es manifestava la gent lliurement, sense cap bandera, en contra d'un acte d'injustícia i en defensa de l'ètica, la moral i l'honor. Això va ser als anys 50, en defensa del metge Don Eloy. Segur que molts vells encara ho recorden. Fixeu-vos be: 60 anys tragant actes d'injustícia, 60 anys de queixes en silenci, de ràbia continguda, de tragar, tragar i tragar... de por.

Aquesta manifestació és el resultat d'un cúmul de circumstàncies, de situacions i sobre tot d'actuacions injustes viscudes al nostre poble. El nostre bloc ha sigut l'eina què l'ha ajudat a nàixer, a créixer i a que prenguera forma, però vosaltres sou els creadors, els convocants i els que l'aneu a fer realitat demà.

Ara bé, com tots sabeu també, el detonant ha sigut l'última actuació protagonitzada per Vicente Perales, alcalde del nostre poble, en la què ha demostrat ser un mentider, un home dictador, sense cap mirament, sense vergonya, sense honor ni paraula... i sobre tot sense principis. Un home que ens ha deixat amb el "què seria si..." als llavis.

Els que anem a la manifestació anem per dir-li a tots que NO, que no volem personatges així al nostre ajuntament, ni ara, ni mai més. No volem personatges d'aquest tipus què ens representen. Estem indignats, farts de tanta gentola al governant-nos, al nostre ajuntament i al  nostre País. Però sobre tot anem per dir que no, que NO TENIM POR, que ja no ens importa cap amenaça, cap extorsió, res que podeu oferir-nos a canvi, per què per fi hem vist on duen els camins què ens oferiu: a un poble bonic, però servil, sumís callat i mort... un ou de pasqua florit per dins.


Així que resumint:
  • Qui convoca la manifestació? El indignats de Vallada.
  • Qui anirà? Aquells què tinguen el valor de fer-ho i creguen que la lluita es guanya al carrer, no al bar o tancats a casa.
  • Què es pretén? Mostrar la indignació col·lectiva front aquells que ens governen, i en concret contra Vicente Perales.

Articles relacionats per ficar-se al dia:



divendres, 23 de març de 2012

El cas de Finlàndia, encara que increïble, un exemple a seguir.

Mari Kiviniemi, primera ministra finlandesa.
Finlandia ha sido reconocida internacionalmente como la nación menos corrupta del planeta, una parte de ese logro recae en la estricta moralidad imperante en el país, a pesar de ello, y para facilitar la transparencia, también cuenta con un conjunto de principios enfocados a evitar el abuso de poder y que son insólitos en la cultura española. Esta es la manera con la que Finlandia lucha contra la corrupción:

PRIMERO: En Finlandia cualquier compra que realicen las Administraciones Públicas, desde un edificio hasta un bolígrafo, ha de estar ejecutada a precios de mercado e incluir, necesariamente, tres ofertas de proveedores distintos, para poder elegir la más baja. No es legal, admisible ni justificable el pago de 100 euros por un cartucho de impresora o de 1000 por una silla aunque las facturas sean correctas. Ejemplos ambos acaecidos en España y que la justicia no pudo castigar.

SEGUNDO: Principio de transparencia total de las Administraciones públicas.Cualquier decisión tomada por un funcionario público dentro del desempeño de su profesión (excepto las relacionadas con la seguridad) puede ser conocida por el resto de ciudadanos. Nadie puede negarse a satisfacer las necesidades de información no solo de los periodistas sino de los votantes. Debido a ello actuaciones contra esa norma (como ésta) son no solo contrarias a la ética sino ilegales.

TERCERO: Principio de transparencia total en las cuentas de los ciudadanos. Los fineses pueden saber cuales son los ingresos declarados de todos los residentes en el país, ya se trate de una persona que cobre el desempleo, del artista de mayor éxito de la nación o del CEO de Nokia.
El equivalente peninsular permitiría conocer las cuentas no solo empresariales sino personales de Emilio Botín, Arturo Pérez Reverte, Felipe González, José María Aznar, Adolfo Domínguez o cada uno de los vecinos de Madrid.

CUARTO: Ausencia de alcaldes: El gobierno de los municipios en Finlandia recae en "City managers", es decir, en funcionarios públicos con experiencia en la administración de entidades de esa índole. Así pues el ciudadano puede distinguir con claridad que la persona al mando es alguien supeditado a los votantes y que puede ser despedido o reemplazado por el Consejo municipal (el órgano elegido en las urnas y que ostenta la soberanía popular). Helsinki es la excepción a este modelo.

QUINTO: Ausencia de cargos de designación política: En Finlandia los secretarios de Estado son funcionarios de carrera que alcanzan el puesto superando pruebas objetivas en lugar de por designación partitocrática. En 2005 se realiza una remodelación del sistema para permitir a las organizaciones políticas el poder elegir a los Secretarios de Estado, aun así muchos de ellos siguen siendo en la actualidad trabajadores públicos ascendidos por méritos propios.

SEXTO: Estructura de poder colegiada: La corrupción se extiende con mayor facilidad cuando el poder se concentra solo en un individuo, es por ello que en Finlandia se promueve la toma de decisiones mediante el debate y el consenso. Al igual que el órgano político principal de las ciudades es la Asamblea popular (el alcalde solo es un trabajador público) el Consejo de ministros tiene mayor capacidad de poder que el Presidente de la República.

SÉPTIMO: Principio de acceso libre al poder. La posibilidad de convertirse en un miembro de alto rango de la administración y los ministerios fineses no recae en una élite intelectual formada en Instituciones de enseñanza concretas (como en Francia) tampoco en personas que puedan atraer la inversión de diferentes empresas para sufragar sus campañas (ejemplo de Estados Unidos) o en ciudadanos adscritos a organizaciones políticas que ascienden por los méritos internos dentro de su partido (caso español). En Finlandia los puestos son cubiertos por funcionarios públicos (siguiendo un baremo meritocrático) y cuya carrera está abierta a todos los fineses. El país evita, por tanto, tener que acudir a un modelo como el de España dónde los cargos de libre designación del gobierno (elegidos ideológicamente) reciben 200.488 euros anuales y se multiplican de manera oscura por todas las administraciones.

OCTAVO:  Principio de proporcionalidad en el castigo. La cuantía de las multas por violar las normas suele ser proporcional a los ingresos de los individuos y las empresas. En 2001 Anssi Vanjoki, alto ejecutivo de Nokia, fue considerado culpable de conducción temeraria por romper los límites de velocidad a los mandos de su Harley Davidson imponiéndosele por ello una multa por el equivalente a 104.000 dólares de la época. Este principio de proporcionalidad en el castigo, junto a la marca social que lleva el estar envuelto en un caso de corrupción, actúa de forma extremadamente disuasoria ante posibles tentaciones para cruzar el límite de la legalidad

REUNIÓ AMB ELS JÓVENS DE VALLADA

S.D. VALLADA PARTITS CAP DE SETMANA

DISSABTE 24/03/2012

Partits a casa
Infantil:
10.00 H. S.D.Vallada & Alberic promeses C.F. "B"
Cadet:
11.45 H. S.D.Vallada & Alberic promeses C.F. "B"

Partits Fora
Aleví:
10.00 H. Pobla C.F. & S.D.Vallada
Benjamí:
11.30 H. Pobla C.F. & S.D.Vallada
Els dos partits, benjamí i aleví es jugaran al camp de Montaverner
Pre-Benjamí:
11.00 H. Castelló de la Ribera & S.D.Vallada

DIUMENGE 25/03/2012
2ª Regional aficionats:
17.00 H. S.D.Vallada & Jarafuel C.F.

dijous, 22 de març de 2012

MENÚ DIA 14 DE MARÇ


RESTAURANT SÀEZ

MENÚ DIA 24 DE MARÇ

  • DETALL DEL XEF

PER COMENÇAR:

  • CREMA DE CARXOFA AMB OLI D’AMETLA, MASCARPONE I PERNIL
  • OU A BAIXA TEMPERATURA, PURE PARMENTIER, I PASTA DE BOTIFARRA

CONTINUEM AMB:

  • ARRÒS MELÓS DE BOTIFARRA I CARXOFA

COM A PLAT PRINCIPAL:

  • ENTRECOT AMB CREILLES PANADERES I MOSAIC DE VERDURES

PER A FINALITZAR:

  • EL POSTRE DE LA NOSTRA CUINERA

EL PREU DEL MENÚ SÓN 15 EUROS PER PERSONA. INCLOU BEGUDA I CAFÉ. 962257158

RECORDEM QUE PODEU DISFRUTAR DE LES NOSTRES TAPES ELS DIVENDRES I DIUMENGES.

I NO OBLIDEU VISITAR LA NOSTRA NOVA PÀGINA WEB

Sobirania alimentaria, II trobada a Agres. 23/24/25 de març



Un any més des de la Plataforma per la Sobirania Alimentària us volem convidar a la  II Trobada Per la Terra: Enfortint les Xarxes per la Sobirania Alimentària al País Valencià, que es celebrarà aquest any a Agres, a la província d' Alacant.
Cada vegada som més persones les que des del nostre territori construïm Sobirania Alimentària. Ens preocupem per produir i consumir de forma diferent, ens impliquem en les lluites en defensa del nostre territori, cultura i drets, ens preocupem per saber com funciona i quin impacte té la nostra manera de vida i especialment l'actual model agroalimentari, ho denunciem i , somiant amb un sistema diferent, construïm alternatives. 

En el context actual, es fa encara més evident la necessitat de compartir el nostre coneixement, de reforçar les nostres lluites i de consolidar espais comuns que construïsquen un model diferent basat en la Sobirania Alimentària dels pobles.

Amb aquest ànim, des de la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià, us convidem a fer part d'aquesta trobada, on hem tractat d'organitzar espais de formació, discussió i debat orientats a trobar sinergies que ens espenten a l'acció conjunta, enfortint aquesta xarxa cada vegada més visible i necessària de persones i col·lectius que lluiten per un model diferent a través de la creació d'aliances per la Sobirania Alimentària dels pobles. Perquè volem Sobirania Alimentària ja! Organitzem-nos, lluitem i construïm juntes!
Pots consultar el programa i tota la informació sobre la Trobada en la pàgina Web.Inscriu-te a través del formulari d'aquesta Web o per via telefònica en el nombre 963879178.
linea
www.sobiranialimentariapv.org 
plataformasobal@gmail.com

Plantes d'ací: Barralets, capblau, marcet



Marcant en inici de la primavera surten per tot arreu unes plantes xicotetes, amb fulles lineals i estretes, del centre de les quals surt erecte una tija sense fulles (l’escap) amb petites flors blaves amb forma de barralets. És la Muscari  neglectum,  una planteta que passa l’hivern sota terra, protegint-se del fred en forma de cebeta (bulb) per poder tornar a la llum i al calor primaveral.


El nom del gènere Muscari  driva del sànscrit “muska”, que significa testicle, perquè l’olor que despedeix recorda al mesc, que era un perfum obtingut d'una glàndula del mascle del cérvol anomenat cérvol mesquer. Aquesta olor rància és la que utilitza la planta per atraure petites mosques, escarabatets i formigues per efectuar la fecundació, ja que l’obertura de la boca de la flor és massa estreta per a que la fecundació la realitzen abelles o borinots.

dimecres, 21 de març de 2012

Dia mundial de la Poesia

La primavera empenta i la pluja, tan necessària com la poesia, neteja l'aire.

Hui es cel·lebra el Dia mundial de la Poesia i, entre tants poemes i poetes imprescindibles, he triat un de Gabriel Celaya, musicat i cantat per Paco Ibáñez, La poesia es un arma cargada de futuro.



Que tinguem una bona setmana i que el dissabte ens acompanye la primavera.

dimarts, 20 de març de 2012

"Vergonya, cavallers, vergonya", o el preu de les mentides


Vergonya, cavallers, vergonya- fa referència, segons el Llibre dels Feits, a unes paraules de Jaume I quan reptava l’honor dels seus cavallers que no es decidien a tirar endavant a la complicada batalla de Portopí durant la conquesta de Mallorca. Però, com s’explica al vídeo, també serveix, als moments crítics que vivim, per encoratjar la gent del poble a no combregar amb rodes de molí, a fer front a la desvergonya de manera activa, exigint responsabilitats, si més no, polítiques. 

Cal exigir vergonya a tots els ciutadans però, especialment, als polítics que utilitzen la mentida per aconseguir vots sabedors que, una vegada elegits, tenen quatre anys de tranquil·litat per fer el que els vinga en gana. La mentida, en totes les formes, és una de les pitjors indignitats dels polítics, doncs traeixen el manament que democràticament dipositen els votants en els seus representats. És per això que, als països amb tradició democràtica, la mentida té un preu molt alt a les urnes. Als Estats Units, a França, al Regne Unit, és a dir, a les societats amb tradició democràtica, un polític mentider ha de retirar-se de la política doncs no hi haurà ningú que li torne a votar. 

Però al nostre país, potser per la llarga tradició de poder autoritari, la mentida queda impune quan no gratificada. Les promeses electorals queden en paper mullat a la mateixa nit electoral. Fer el contrari del que s’ha dit, justificant-ho amb fintes verbals que ratllen el ridícul o adduint allò de “donde dije digo digo Diego”, sol ser habitual doncs no té cost electoral. Estem cansats de veure partits que omplin les llistes electorals de candidats imputats per casos de corrupció i guanyen per majoria, o càrrecs electes amb gestions descaradament dolentes i nefastes per al interès dels ciutadans que són repetidament elegits.   Sembla que, com en un món al revés, la corrupció, el balafiament i la mala gestió aporten més vots que el treball rigorós, mesurat i decent. 

Una societat que deixa impune la mentida en els càrrecs públics electes és una societat sana? Si no castiguem les mentides i els incompliments dels polítics, si no exigim que complisquen els compromisos amb l’electorat,  per a que ens prenem la molèstia d’anar a votar? I si votem exercint el nostre dret i deure ciutadà, per què no som conseqüents i exigim que complisquen les promeses? 

Comptant amb la curta memòria del poble i veient com resulta de barat enganyar l’electorat, el nostre alcalde no ha dubtat en mentir a tothom durant la campanya electoral per tal d’aparèixer com un home íntegre, just, un home de paraula, i una vegada aconseguida l’alcaldia trair als regidors amb els que havia signat un pacte davant notari, a la resta de candidats de la seua pròpia llista, als seus votants i a tots els que pensem que, en democràcia, la veritat, la dignitat i la decència han de ser valors imprescindibles en els servidors públics.

Els que creguem que la democràcia no acaba amb el vot, que cal exigir responsabilitats i compliment de les promeses i que les mentides han de tindre un alt cost per al mentider, tinguem l’oportunitat de manifestar el nostre fàstic per la indecència i la immoralitat de l’actuació de l’alcalde, el proper dissabte 24 de març a les 12 hores davant l’Ajuntament, per cridar-li a tothom “vergonya, cavallers, vergonya!!”

Iron Maiden

SETMANA CULTURAL VALLADA

dilluns, 19 de març de 2012

1ª Revisión cajas nido en Vallada (Valencia)

La falta de oquedades naturales se está convirtiendo en un problema para que ciertas especies de nuestro medio natural puedan anidar. Por ello, el Grupo Local SEO-Levante junto al Grup Excursionista Alt de la Creu instalaron el pasado mes de noviembre nueve cajas nido en el Paraje de les Ermites de Vallada.

Ahora es el momento de iniciar el seguimiento de ellas y comprobar si han sido ocupadas. Por ello, os invitamos a la primera revisión de las cajas nido que tendrá lugar el próximo domingo día 25 de marzo. La actividad está enmarcada dentro los actos que se celebrarán en la semana cultural de Vallada.

Os animamos a participar y colaborar en el mantenimiento de las poblaciones de aves de nuestro entorno.


¡¡Os esperamos!!


Passatemps

Com que aquesta setmana no ens han proposat cap endevinalla, he pensat en proposar jo un altre passatemps... una barreja d'endevinalla i "trobar les diferències".
Baix del tot trobareu dues fotografies del gens honorable Vicente Perales.
Tal vegada vos semblen igual però, no! no són iguals! Sembla mentida però no són igual, vos ho assegure.
És obvi que ambdues fotografies estan realitzades en el mateix lloc i amb el mateix "atrezzo", però cronològicament estan molt distants en el temps. Si no s'ho cregueu, pareu atenció:

Fotografía 1: Està realitzada fa uns 9 mesos. Si es fixeu be, en ella podem observar un Perales abatut, dolgut que intenta somriure però no pot. Es veu cansat, d'esquena corbada, desfet... Mira a la càmera però té el cap en altre lloc... Ha aconseguit vèncer al seu enemic, accedir al poder, però el seu cap està ple de dubtes...  He fet be? Es pregunta... Podré suportar treballar amb un equip de gent progressista? Podré suportar el fàstic de governar junt a una dona? Amb una dona ni més ni menys! On anirem a parar! Aquestos progres, amb la sua llibertat, transparència, reunions informatives... No, si al final tindrem que donar comptes al poble de tot el que decidim a l'Ajuntament!! Com vaig a poder governar amb la meua vara si alhora es pretén donar veu, vot i participació als ciutadans? I el deute que tenim... mare meua deute que ens ha deixat Fernandin i companyia... 25 milions d'euros! Mecaguen Déu quina colla de gent... què callats s'ho tenien. Sort que amb ells tot s'ha acabat, ja els vaig dir tot el què tenia que dir-los i mai, mai de la vida pense dirigir-los la paraula... Mai!




Fotografia 2: Realitzada fa un parell de setmanes. En ella podem observar un Perales reviscolat, amb millor cara, ple de vitalitat i amb un somriure de satisfacció d'orella a orella. Sembla més jove, més fort, més orgullós. Mira a la càmera i els seus ulls desprenen una lluentor especial... Pensa... be! Ja està fet! No ha sigut tant difícil, no? Total, com ho he decidit jo tot sóc... Sóc l'amo! Torne a ser el el Tinent Perales! Que a gust m'he quedat, la veritat... Açò sí que és manar i no el que pretenien eixos rojos... Comunistes! Be, ara tinc que centrar-me. El poble està enfadat, i no és per a menys. Els havien fet creure que ells podien prendre el rumb de les seues vides, decidir, opinar, assabentar-se del que passa ací dins... al meu Quartell general... Quin desgavell! Encara sort que tenim un poble quietet i mans, que oblida prompte i baixa el cap, que si no... Segur que d'ací a dues setmanes ja ni se'n recorden! Sí... l'antic equip de govern va fer una gran feina d'aborregament ciutadà... però què dic?! no! ells són els mals... O no? La veritat és que si ho pense be, ens uneixen més coses de les que ens separen... a més... les ordres són les ordres... i si venen de dalt, hi haurà que acatar-les com a bon militar què sóc. Ah! i els diners! Això és el més important! Els diners! Els diners ho solucionaran tot. Ojalà siga cert això que m'han promés i amb aquest nou pacte, comencen a brollar diners per la Saladella, riu avall...

Be, i ara la pregunta:

Fotografia 1: A o B?
Fotografia 2: A o B?

(No cal dir, que tot el que ací es diu i planteja és pura ficció i no pretén, per a res, ser un reflexe de la realitat)

Endeutament dels Ajuntaments d'Espanya

En aquest bloc, Josep Francesc Giner Giner ens mostra el deute de l'Ajuntament de Vallada.
Germes.com és una pàgina molt útil per a saber l'estat d'endeutament dels municipis de l'Estat Espanyol.
Ací baix teniu una comparativa amb els pobles més propers al nostre municipi: Moixent i Montesa.

*Nota: Segons diuen en aquesta pàgina, la informació mostrada es basa en el deute financer i no contempla el deute a proveedors/acreedors/H.P., etc...

Gràcies Francesc per la informació.




diumenge, 18 de març de 2012

Bones falles a t@ts!

Fem alguna cosa més que criticar, no?

Moltes gràcies a la Falla Blasco Ibàñez per incloure'ns aquest any entre els seus ninots.

Que gaudiu de la festa!