Cercar en aquest blog

dissabte, 18 de febrer de 2012

Qui tinga por de tindre fam avui, en tindrà demà.


Estic molt indignada. Volia escriure una entrada des de la meua indignació i això faria que poguera escriure algunes paraules desafortunades així que intentaré xafar-me la llengua i escriure amb el màxim de seny possible.
Els altercats dels últims tres dies a València per les concentracions contra les retallades a l'educació, han sigut l'empenta per fer-me escriure aquesta entrada.
Algú s'assabentat del que està passant a Grècia? Per a qui no sàpiga molt sobre la situació, pots mirar aquest vídeo i després continuar, per favor.

Per què si sabem que les mesures que han estat prenent els últims anys no són vàlides, les agarrem com a exemple i les seguim una a una? Que algú m'ho explique perquè vaig molt perduda.
Ens estan clavant por, molta por, en això es basa el nostre estat de benestar.
Per increïble que parega estic cabrejada i molt amb el professorat, i parle com a futura docent que algun dia pretenc ser. M'apleguen moltes notícies, que si els professors es reuneixen per a prendre mesures contra les retallades, que si decideixen no fer cap activitat extraescolar, que si ara no es disfressen en carnestoltes com a protesta... en fi, mesures que em pareixen molt bé, però, de veritat que no se n'adonen de la gravetat del problema? El problema fonamental no són les retallades, són les nenes i els nens que una vegada més estan perdent l'oportunitat de rebre una educació exemplar que els seues pares paguen dia a dia.
En fi, moltes vegades pense si aquestes multitudinàries concentracions són pels alumnes, o pel sou dels funcionaris. Si dic bé. Moltes altres vegades, quan la situació dels estudiants s'ha vist amenaçada per canvis al sistema educatiu, el professorat s'ha quedat a casa perquè si decidia anar a la vaga, perdia el sou d'eixe dia, més la part proporcional de pagues extra...
No pretenc cabrejar a ningú, pretenc conscienciar un poc sobre la força que pot arribar a tenir el personal educatiu, i de veritat que no estic generalitzant, que molts professors i professores estan realment conscienciats i conscienciades sobre el problema, i sempre han estat lluitant contra tota injustícia (siga contra l'alumne o contra el professorat).
Pense que ha arribat l'hora de prendre mesures més dràstiques. Penseu què passaria si tot el personal educatiu fera una vaga d'una setmana, tot el personal educatiu és tot el personal educatiu. Des dels infants fins als universitaris. Què passaria si ens ficarem d'acord, què passaria si s'adonarem de que caminem en la mateixa direcció? Es paralitzaria el sistema, els pares no podrien anar a treballar perquè no podrien deixar als fills en cap lloc, per tant no els quedaria un altra que sortir al carrer, no contra el professorat sinó a favor del sistema educatiu, i aniríem cap a una lluita conjunta que a hores d'ara no existeix perquè encara avui, i després de tot el que està passant, som una societat dormida baix el pretext d'una falsa democràcia.
Qui tinga por de tindre fam hui, en tindrà demà. Si la cosa segueix així, no cal que diga que seguiran baixant els salaris, ara per ara, ja no es contracta, quan algú es fica malalt, ningú el substitueix, però demà començaran els acomiadaments. Anem a esperar que passe això per a sortir al carrer de manera efectiva? De veritat anem a esperar a que la cosa estiga tan mal? El professorat tindrà por de cobrar menys, però ja hi ha moltíssima gent que passa fam. No ens anem a solidaritzar contra això? Quanta gent està cobrant l'atur en Vallada? A quanta gent se li ha acabat i no té feina ni en tindrà?
Demane per favor solidaritat amb el més feble. Demane mobilització. Demane que ningú tinga por i
que sempre seguisca lluitant per un món millor, sempre és sempre, i sempre es pot millorar tot.

Fa dos dies un amic va ser detingut per estar donant suport a la concentració al Lluís Vives, va passar més de 24 hores al calabós, la causa, suposat atemptat contra l'autoritat. És més greu del que sembla, doncs, ja va ser detingut fa uns any per estar al capdavant en les manifestacions i accions contra el pla Bolonya, si la cosa es fica lletja... aquest amic acabarà a la presó per reincidir, com un delinqüent per defensar un sistema públic i de qualitat senyores i senyors! I mentrestant, jo seguisc esperant desprès de 5 anys, un juí que pareix que mai arribe, un juí que tinc pendent contra personatges molt indesitjables del nostre benvolgut poble de Vallada, un juí contra una gentola que no van rebre l'educació adequada, aquestos si que són criminals.
No cal dir que no confie massa en la justícia Espanyola (sols cal donar un repàs pels últims casos, Camps, Urdangarin i tota la mandanga).
Així que, desperta i lluita!
Açò pense mentre somie desperta.

divendres, 17 de febrer de 2012

Plantes d’ací: Raïm pastor


La planta que presentem hui és ben coneguda per tots els valladins. El raïm pastor (Sedum sediforme) el trobarem per tot arreu, pels marges, pels bancal sense llaurar, per les vores dels camins, enmig dels pedregars o sortint del bell mig d’una roca, aprofitant una escletxa o la poca terra acumulada en un forat de la pedra, sempre en llocs eixuts. Fins i tot podem trobar-lo a les teulades com diu la cançó: “Que coses més bones que cria el Senyor, per dalt les teulades raïms de pastor.”


De entre les tiges vegetatives, que poden ser postrades i amb les fulles carnoses imbricades com les teules de la teulada, surten les tiges fèrtils llargues i erectes, amb les fulles separades i més petites. Aquestes són les que portaran les flors grogues, a finals de la primavera, en inflorescències que s’obrin en varies branques a mode de radi i corbades cap a fora.


La medicina popular l’ha emprat com antiinflamatori bucal, gàstric i hepàtic. Per combatre l’aliacrà i, especialment, com a vulnerari, per a les ferides, punxades, picades d’insectes o inflamacions de la pell. Però el ús culinari ha sigut, i encara ho és, el que l’ha fet tan popular. Les mogudes joves rentades i escaldades, per llevar-li l’aspror, es posa en salmorra i s’adoba amb fenoll, herba olives o pebrella, segons el gust, i s’afegeix corfa de llima i vinagre. Hi ha qui posa fulles de canya o rametes de llimera o carrasca per damunt. És un vell i sa costum consumir els raïmets de pastor adobats a tall d’aperitiu o per acompanyar el menjar, junt a les olives xafades i el pimentó en salmorra. 

dijous, 16 de febrer de 2012

Resum de normes bàsiques per a la convivència i sancions.

Hola a tots;
Hem trobat aquest full a un poble de la costera, en que el que s'informa al ciutadà amb un breu resum, sobre les normes de convivència dels veïns del poble, així com les sancions aplicades.
Ens agradaria saber si a la web de l'Ajuntament i existeix algun document similar per a la seua consulta o si existeix la possibilitat que el redacten.
Salutacions.

S.D. VALLADA PARTITS CAP DE SETMANA

DISSABTE 18-02-2012
Partits a casa:
Infantil
10.00 H. S.D.Vallada & C.F. At. Carcaixent
Cadet
11.45 H. S.D.Vallada & C.F. At. Carcaixent
Partits Fora:
Pre Benjamí
11.30 H. C.E. F. B. La senia "A" & S.D.Vallada
(A L´Alcúdia de Crespins)
Aleví
10.00 H. C.D. Alcoyano "B" & S.D. Vallada
Benjami
11.00 H. C.D. Alcoyano "B" & S.D. Vallada
El Vallada aficionats 2ª Regional descansa.

Nota :Les fotos de l'antic camp de futbol de "la Saraella" són un record al camp de futbol on el S.D.Vallada ha jugat durant la seua llarga història

Caràcter social


Molts de nosaltres no podem explicar-nos com és possible que la nostra societat entregue el poder polític a qui ens perjudica aplicant mesures injustes que fan patir a la majoria de la població. Com és possible que triomfen els interessos ficticis, que només beneficien la minoria rica, sobre els interessos reals del comú dels ciutadans? Erich Fromm apunta una resposta: el fenomen del caràcter social. 

Erich Fromm ha sigut un estudiós de Marx i de Freud. No del marxisme deformat de consignes ampul·loses però buides d'humanitat, sinó el Marx que aplica la filosofia i l'economia tenint a l'home com a centre. Al Marx humanista el complementa Fromm amb la psicologia dinàmica i crítica de Freud, introduint les forces psíquiques que motiven la conducta humana, els sentiments i les idees. Així arriba a plantejar-se el problema del caràcter social, el caràcter d'una nació, poble o grup (o classe social) que condiciona les accions i les idees dels seus membres.

El caràcter social és la forma que adquireix l'energia humana per aprofitar-la com a força productiva en el procés social. Els membres dels pobles primitius que vivien del saqueig d'altres tribus tenien necessàriament un caràcter bel·licós. Els membres d'una tribu agrícola, pacífics, són col·laboradors i no violents. La societat feudal necessitava membres submisos a l'autoritat i respectuosos amb els superiors, per la qual cosa admiraven els cavallers i la reialesa. El capitalisme dels segle XIX necessitava gent partidària de l'estalvi i, al segle XX, gent que vulguen gastar i consumir. El capitalisme, però, només funciona amb persones àvides per treballar, disciplinats, puntuals, que l'ambició central de la seua vida siga el benefici econòmic que deriva de la producció i l'intercanvi. 

El caràcter social està reforçat pel sistema educatiu, la religió, la literatura, la televisió, les cançons i, si més no, pels acudits i el hàbits de conducta diària, però són els pares els agents primordials de la societat, doncs l'estructura del caràcter dels individus es forma en els primers anys de vida. Els humans som sers bàsicament socials, que ens desenvolupem assimilant coses i socialitzant-nos amb gent que ens transmeten l'estructura social en la que viuen. Així arribem a viure satisfactòriament amb la falsa llibertat que ens permet fer el que desitgem perquè només desitgem el que ens deixen fer. 

Però un caràcter social satisfet amb una llibertat limitada o amb la submissió davant els perjudicis reals, que ens presenten falsament com inexorable, com si d'una catàstrofe natural es tractara, és un caràcter mutilat. Sembla que aquest caràcter mutilat compleix els requisits d'aquesta societat que necessita ciutadans submisos per a funcionar adequadament però, encara que la societat semble satisfeta amb la seua sort, la mutilació deteriora els individus que la integren. 

La consciència de classe, que ha conformat el caràcter social dels treballadors, ha sigut absorbit, durant les tres últimes dècades, per la classe antagònica que ha expandit la seua ideologia disfressada, mimetitzada, sota l'aparença de la llibertat, la justícia i la igualtat. Açò ha permès que el caràcter social actual tinga els valors que beneficien els interessos de la classe dominant. No haurien d’oblidar, però, que els canvis i les revolucions socials no només surten del conflicte entre modes de producció nous i formes d'organització social obsoletes, sinó també quan les condicions socials esdevenen injustes i inhumanes i entren en flagrant contradicció amb les inalterables necessitats dels humans: una vida segura, en pau i amb llibertat. I els abusos i l'avarícia dels rics estan passant-se de la ratlla.

Iron Maiden

Diumenge, 19 de febrer, a les 12 en la Plaça Sant Agustí de València Manifestació contra la reforma laboral

Què està passant?


Algú m'ho pot explicar?
Cada dia passen coses en Europa i en el poble, ens afecten en la vida normal, hui m'han enviat esta imatge comparativa dels preus de les coses. Segurament hauran triat els productes seguint algun raonament, no ho sé. Podríem comparar els salaris mínims interprofessionals, els sous dels càrrecs polítics, els preus dels combustibles, de l'electricitat, de les tarifes de les comunicacions o d'aliments bàsics com el pa o el sucre... Si és veritat això, no sabria com expressar el que em fa sentir, simplement ho volia compartir amb la gent, a vore si entre tots i totes li trobem un trellat

Com diuen els Antònia Font en esta cançó, potser em sobren paraules, o igual és que me'n falten. També és una manera de compartir una cançoneta que m'agrada, de saludar als valladins i valladines que viuen i treballen a ses Illes Balears, que en són uns quants!




Imatge procedent del grup "democracia real ya", present a les xarxes socials.
Cançó del grup mallorquí "Antònia Font", del seu disc "Lamparetes"
.

dimecres, 15 de febrer de 2012

Nou bloc valladí i canvi en l'aparença de la columna de blocs.

Degut a la gran quantitat de blocs valladins existents, a partir d'ara a la columna de blocs, sols eixiran els últims 10 blocs amb canvis en els seus continguts. 
Aquesta columna s'anirà actualitzant automàticament a mesura que els seus usuaris hi facen alguna entrada, és a dir, els blocs estaran posicionats segons les seues novetats. 
Tanmateix, aquesta forma d'organització incentivarà a els seus usuaris a crear entrades als seus blocs per a posicionar-los i que siguen visibles.

Aprofitem també per a presentar-vos una altre bloc.
L'escrit què ens envien diu aixina: 

Hola a tots.

Només volia informar-vos que s'ha creat un nou bloc valladí.

Valladaforestal.blogspot.com

A aquest bloc anirán penjant-se diversos escrits de temática forestal publicats al llibre de festes a més d'altres articles divulgatius o científics sobre la ciència forestal i diversos aspectes que afecten al medi ambient del nostre poble.

Salutacions


Eduard Calabuig Vila

dimarts, 14 de febrer de 2012

Efemèrides, Vallada City, ara fa un any

La setmana començava amb una notícia que ha portat cua (i en porta encara), els responsables del bloc recollien la publicació del Levante-EMV: Condenan a Vallada a pagar 9,1 millones al urbanizador del parque empresarial, que rebia nombrosos comentaris, molt ben documentats.

Natzaré portava dos capítols d'Arròs covat, Arròs integral i Sobres d'Arròs.

Isidoro compartia una meravellosa foto del poble nevat, en una perspectiva bastant inèdita. Com sabeu, per vore les fotografies, heu de unir-vos al Google+ i afegir Vallada City als vostres cercles.

Amic dels llibres compartia un grapat de bones idees sobre allò que A mi m'agradaria. I també un portal d'accés a informació sobre territori, turisme d'interior i cultural, etnografia, medi ambient.. Alter 21.

A l'Endevina endevinalla, el  Kike ens portava el detall d'una porta que visitem sovint, però que potser no observem. L'endevinalla no tardava en ser descoberta, però ens donava l' oportunitat per a que Paco GB compartira la seua enorme erudició.

Les xiques del Vallada Femeni Club de Futbol ens feien la crònica del seu partit del cap de setmana: Ni l'amor té edat, ni el futbol tampoc.

El Grup Socialista Municipal denunciava Nepotisme i injustícia en el taller d'ocupació.

Els membres del CEADC (Centre Excursionista Alt de la Creu) anunciaven la Marxa nocturna a la Maravillosa pel barranc de Terrasos, per al 18 de febrer.

Safraneret continuava la seua sèrie d'articles amb Pa del dia, on recordava que l'energia som nosaltres, no Iberdrola!!!

Irin Maiden ens recordava que la Resignació no és la solució, que hem de conservar la nostra capacitat per a la indignació i la rebel·lia.

Paco GB ens recordava la vella dita sobre Les llàgrimes de la Candelària i les virtuts contra el mal de gola de San Blai Gloriós.

Natzaré ens preguntava Qui vol concursar?. La pregunta era: quines coses faries per al poble amb els 15.000 € que l'Ajuntament va gastar en el mural de la plaça de l'Esglèsia?

Marietta portava les parts tercera i quarta del documental El siglo del individualismo.

Víctor Cerdà, un valladí solidari compartia la seua iniciativa per ajudar una xiqueta que pateix Síndrome de Rett.

Kike ens convidava a la Ruta Xàtiva-Cova Negra, una eixida conjunta dels centres excursionistes de Vallada i Montesa.

I acabàvem la setmana amb el ben justificat cabreig de Isidoro.

Sant Valentí: Quí diu que és difícil d'explicar això de l'amor?

Amb humor, aquest gràfic que ho simplifica tot en tres redolins:


I per les dos xiques dels meus ullets, aquest vídeo que de segur els fa riure molt.
Escolteu la lletra. No te desperdici!

dilluns, 13 de febrer de 2012

Menú de Sant Valentí de La sal del romer.




  LA  SAL DEL  ROMER

CENA DE SAN VALENTIN

MENU  1
ELIGE DOS ENTRANTES DE LA CARTA
BARBACOA A LA BRASA
POSTRE DE LA CASA
CAFE
UNA BEBIDA
PAN ALLIOLI TOMATE      
16.80 EUROS

MENU  2
ELIGE CINCO ENTRANTES DE LA CARTA
POSTRE DE LA CASA
CAFE
UNA BEBIDA
PAN ALLIOLI TOMATE                     
14.80 EUROS

RESERVAS  AL  686 790 898

Endevina, endevinalla...

Comencem la setmana amb unes endevinalles visuals.
L'encertant de l'última endevinalla, va ser Eva, qui va encertar la segona fotografia. Enhorabona Eva!

La primera fotografia correspon al carrer Herois d'Ifni, i es troba a la casa on Maribel (la dels conills) té la cotxera.


Situats?
Bé, ara a veure qui encerta on estan fetes aquestes dos fotografies.
Que guanye la/el millor!


En aquesta foto, he posat un quadrat dalt, a la part superior dreta, perquè si no, era molt fàcil encertar-la)

DIVENDRES I DISSABTE GLAÇÓ

PRÓXIM DIVENDRES 17
GRAN FESTA REMEMBER!!!


AMB BOTERO DJ & TEROL DJ, ENS VISITARAN COCTELERS PROFESSIONALS DE LA CASA
RON MATUSALEM
PER PREPARAR ELS MILLORS COMBINATS!!

SERÀ UN MAGNÍFIC DIVENDRES!!!








AQUEST DISSABTE 18 DE FEBRER


REBREM LA MAGNÍFICA
FESTA CUTTY SARK
AMB AZAFATES, REGALS I EL MILLOR AMBIENT GLAÇÓ.

T'ESPEREM!!



GLAÇÓ PUB VALLADA

Troben a Vallada una ‘Bramadera’, un dels primers instruments musicals de la història de la humanitat


La ‘Bramadera’, instrument d’os trobat al jaciment arqueològic de la Cova de Mosseguellos de Vallada, podria ser un dels instruments musicals més antics de la història de la humanitat. El Servei d’Estudis Arqueològics Valencians (SEAV) de la Diputació, que ha estat qui va realitzar la troballa l’any passat, ha anunciat el que creuen haver identificat este instrument que funcionaria fent-lo girar ràpidament lligat a l’extrem d’una corda, i que produïa i produeix una espècie de brunzit o ‘bramit’ (d’ací el seu nom).
Els arqueòlegs del SEAV apunten que esta ‘Bramadera‘ podria datar-se de l’època del Magdalenià, en el Paleolític superior, cap a l’any 13.000 a.C. A més s’apunta que fins èpoques recents pobles aborígens han continuat utilitzant estes peces, bé per a animar festejos, bé per a comunicar-se a distància.

La ‘Bramadera‘ té forma losàngica o bé fusiforme. Porten un forat en un dels extrems per a passar el cordill, el més segur de cuir (corretget), encara que el trencament d’un dels extrems de la peça que presentem va afectar al probable forat que no apareix ací, excepte una lleu petjada del mateix.

El SEAV considera com “importantíssima” esta troballa per a l’estudi de l’art prehistòric, ja que és una peça singular per a investigar l’origen de la música en el món.

Sergio Garrido i Pedro Sucias, de la Unió Protectora Musical de Vallada, guanyador i finalista al XV Concurs Nacional de Joves Intèrprets de Xàtiva.




Dos músics components de la banda de la Unió Protectora Musical de Vallada, han sigut finalistes al XV Concurs Nacional de Joves Intèrprets de Xàtiva, celebrat aquest cap de setmana, en l'especialitat de Vent-Metall, sent un d'ells guanyador a la categoria A.

El dissabte dia 11 foren les proves eliminatòries on hi eren un total de 30 concursants del territori nacional de diferents edats repartits a les tres categories.

Tant Sergio Garrido Blasco (Bombardí), com Pedro Sucias Tortosa (Tuba), passaren les fases eliminatòries de les nomenades categories, accedint a la final, on isqué vencedor a la Categoria "A" Sergio Garrido Blasco.

Sergio Garrido Blasco, va finalitzar el passat 2011 els seus estudis superiors, obtenint el premi absolut final carrera a la seua especialitat. Per altra banda, Pedro Sucías Tortosa, està finalitzant els seus estudis de grau mitjà, però vist el passat cap de setmana, es troba a un nivell superior.

Enhorabona als dos pels seus més que mereixcuts guardons!