Cercar en aquest blog

dissabte, 21 de gener de 2012

Carnestoltes de Pego 2012

L'Assemblea de Joves de Vallada hem pres la iniciativa de oferir un servei d'autobusos a un preu raonable, com una bona alternativa al transport privat, per a tota la gent de Vallada i rodalies que vulguen apropar-se fins els multitudinaris i famosos Carnestoltes de Pego, que enguany se celebren la nit del 18 de febrer.

Els Carnestoltes de Pego forma part de les festes populars valencianes, al qual molta gent d'arreu de les comarques valencianes s'apropa a Pego i ompli els seus carrers de festa i germanor.

" La nit de Carnestoltes el desig camina
sense disfressa, el sol no té pressa en eixir
i la lluna menja esclata-sangs màgics per no dormir
...i les veus no callen." [Carnestoltes, La Gossa Sorda]

On puc apuntar-me?

El preu de la plaça (una persona per plaça/seient) és de 13€. Quan compres la plaça, se t'entrega un rebut numerat i cunyat, el qual és la prova de que la persona o persones que el porten té o tenen una plaça als autobusos.

Les places es compren mitjançant un ingrés o transferència al número de compte:
2077 0464 47 1100190447 (Bancaixa) Concepte: Pego / Indicar: Noms i cognoms.
A més, cal enviar un correu a ajvallada@gmail.com amb el nom de la persona que ha fet la transferència, el nom de totes les persones que han pagat (en cas de ser grup i fer una transferència conjunta) i els telèfons de contacte, per a poder contactar en cas d'haver novetats.

Si tens cap problema per a fer l'ingrés o tens qualsevol dubte, envia'ns un correu a ajvallada@gmail.com

per a Labordetaforever i qui ho vullga llegir

Hola a totes i tots i en especial a Labordetaforever.

Disculpeu que entre tan tard a contestar a Labordetaforever.
Vaig deixar d'assomar-me a la finestra uns dies ... i la veritat, pensava que ningú hi havia fet cap comentari a les meues paraules, més encara, que haveren ferit la sensibilitat d'algú, m'ho van comentar per Nadal, vaig entrar al comentari de Labordetaforever i crec que es mereix una contestació.

Gràcies Marina, tu em vas entendre perfectament perquè: una, eres la meua amiga, em coneixes i em vols i dues, vas llegir dues vegades les meues paraules i les vas entendre.

Ho sent molt Labordetaforever, crec que vas llegir depressa i vas entendre el que vas voler, clar! comprenc que va ser sense adonar-te'n! Fixa't tu, xà! quand jo dic (cite textualment) "Abaix els nacionalismes que no deixen qu' el ser humà creixca", caben dues preguntes:
Quins nacionalismes?..., tots?.
TOTS NO, sols els que no deixen que el ser humà creixca. Acte seguit, si el teu comentari es posara darrera de les meues paraules, llevant els comentaris referents a la meva persona, no resultaria gens incongruent, al contrari.

Evidentment, jo no sé tu qui eres, les teues raons tindràs. A mi en canvi m'agrada que la gent sàpiga qui sóc, què dic i com pense, de vegades és més incòmode, pense que es necessita un molt de valentia i em sembla més seriós.

Ja posats a despullar el meu pensament i les meues idees, tinc que dir-te que tinc principis d'esquerra... crec que des de que tinc us de raó, encara que jo en eixos moments no me n'adonara, no és cosa que he buscat de manera conscient, sóc així. Rebuscant en darrera, encara que puga resultar xocant, els primers pensament i sentiments de solidaritat social amb els més desfavorits els vaig tindre al col·legi de les mongetes, elles me'l van despertar quan vàrem apadrinar a unes xiquetes i xiquets de l'Àfrica. Recorde que la meua fillola va ser una Xiqueta, li vaig posar el cognom de Pilar, em va semblar el cognom més bonic del mon, clar! era el de la meua xiqueta i des d'eixe mateix moment el meu cor i la meua persona es van sentir lligades amb tots els xiquets i xiquetes, homens i dones, gatets i gossets que, com ella, tenen una vida difícil... o millor dit tenen una" novida" tan sols pel fet de nàixer o ser d'un determinat país o terra.
Les persones som geogràficament d'on naixquem o d'om volguem, com els Bilbaíns.
Jo, particularment tinc dos sentiments que es complementen respecte de la meua identitat. El primer té que veure amb el meu entorn, la meua família, la meua gent, la meua terreta, tot això em dona seguretat, tendresa, m'arropa i em fa sentir vullguda. El segon surt quan mire dins de mi i busque qui sóc, com sentu, com vullc ser... eixa és per a mi la senya d'identitat més forta..., si no tinc consciència de qui sóc, com sóc, què vull ser... com podré saber el que volen les persones, què senten o qui són?...
Com ja he dit els dos sentiments es complementen, el primer potser més fort en els primers anys d'infantesa, som menuts, insegurs, plens de pors i preguntes..., el segon va conformant-se en la mesura que anem madurant i fent-mos adults.
Per desgràcia, algunes persones i col·lectius sols desarrollen el primer i es senten persones en la mesura en que formen part d'una terra que, clar, ha de ser la millor, superior a la del veí i tancada a canvis i influències, sobretot si venen del sur.
EM CONSTARIA MOLT viure sense la meua gent, però... NO PODRIA VIURE sense saber que sóc Natália.
Disculpeu el rollo, de vegades és difícil explicar aquestes qüestions tan interiors.
Comprenc i accepte que hi haja gent que no pense com jo.

Labordetaforever!!... Saps el que podem fer quan vaja al poble? ...jugar a conillets a amagar....

Natália Giner.

Interessant: Sobre la publicitat de la sanitat privada.

 
Los anuncios de clínicas privadas han hecho marca del chantaje emocional y del estereotipo de la familia acomodada. El bloguero y guionista Guillermo Zapata analiza dos spots recientes de un sector por el que no pasa la crisis.
Estamos que lo tiramos. La madre de todos los recortes (y su padre, y algunos tíos venidos del pueblo) dicen que el país está mal lo que es mal y que esto supone o quebrar o apretarse el cinto. Sin embargo, cuanto más nos apretamos el cinto en los servicios públicos básicos más empresas aparecen para prestarnos un servicio social sustitutorio. ¿En qué quedamos? ¿¿No estaba la cosa muy mal? El negocio de la salud privada no percibe la crisis, pero orienta sobre su concepción de la salud y de la vida... Con dos tipos de trazo para decir cosas muy similares.

Sanitas lanza su campaña tradicional de navidad con un Spot en el que, de nuevo, se nos chantajea miserablemente hasta llevarnos al borde de la lágrima.
Niños pequeños enamorados, bellas floristas alegres, parejas ya de por si al borde de la lágrima y 

divendres, 20 de gener de 2012

Interessant: De factures i il·luminats.


En referència a aquesta notícia, ens ha arribat aquest interessant article d'opinió que ja circula de mail en mail.
Hay autonomías en las que se está entregando, o se va a entregar, una factura "informativa"del coste que ha supuesto nuestra visita al médico, de la asistencia que recibamos en Urgencias, de la intervención quirúrgica que hemos sufrido o de cualquier gasto que ocasionemos por ponernos enfermos.

Naturalmente, me estoy refiriendo a la sanidad pública.
Lo hacen, o lo van a hacer, con la "sana" intención de que tomemos conciencia de lo que cuesta atendernos, aunque seamos nosotros mismos, con nuestros impuestos y cotizaciones los que pagamos.

Yo propongo que:
Cada vez que el rey, el presidente del gobierno, el ministro, el presidente de comunidad autónoma, el diputado, el senador, el presidente de la diputación, el alcalde,etc. etc. etc, se suba a su coche oficial, se le entregue la factura.

Cuando visite centros de mayores o colegios, engalanados especialmente para su visita, que le entreguen la factura.

Cuando asista a la multitud de fiestas,recepciones, comilonas, que se organizan por cualquier cosa, que le entreguen la factura.

Cuando se suba en trenes o aviones para viajar en clase especial, que le entreguen la factura.

Cuando al empezar la legislatura le entreguen un ipad y un teléfono última generación, que le entreguen la factura.

Cuando utilice el teléfono y la conexión a Internet y llegue fin de mes, que le entreguen la factura.

Cuando le hagan una magnífica aportación todos los meses para un magnífico plan de pensiones, quele entreguen la factura.


Todo ello, claro, con la única intención de que "tomen conciencia" de lo que nos cuesta a los ciudadanos mantener tantos cargos públicos, Y POLÍTICOS ILUMINADOS.

Plantes d’ací: Trencapedres


A ple sol, sobre la roca nua i als indrets més inaccessibles, podem trobar aquesta petita planta que llueix nombroses flors grogues a l’estiu. Segur que tots nosaltres hem vist sorgir de les escletxes de les roques calcàries (per això el nom popular de trencapedres), que cobreixen gran part del nostre territori, les tiges erectes d’un verd blanquinós  completament cobertes per petites fulles, paregudes a les del petorret (Erica multiflora). El nom científic d’aquesta planta és Hypericum ericoides i l’epítet específic (ericoides) fa referència, precisament, a les fulles similars a les del gènere Erica.


En medicina popular s’ha emprat contra el mal de pedra, segurament per allò de relacionar alguna característica de la planta amb les suposades virtuts: si la planta és capaç de trencar les roques per viure també serà capaç de desfer les pedres del ronyó. Però en realitat ha de tindre les mateixes propietats que la seua germana, el pericó groc (Hypericum perforatum), que són innumerables.

Menuda Natura

Sobre el tancament temporal del nostre bloc.

Com molts sabeu, el nostre bloc va estar tancat durant tot el dia d'ahir en protesta de la llei S.O.P.A. que preten aprovar-se als EEUU però que tindria conseqüències molt greus e inmediates al món d'internet, canviant-lo per sempre tal i com l'hem conengut fins ara: Un lloc de llibertat e intercanvi.
Les raons de la llei SOPA pretenen lluitar contra la pirateria, però res més lluny de la realitat.

A aquesta protesta virtual s'han unit més de 10.000 pàgines web en tot el món, incluïnt els grans com Google o Wikipedia.

¿Què suposaria l'aprovació de la llei SOPA?

1. Censura ràpida i sense judici just.
2. Restricció llibertat d'expressió.
3. Pèrdua de la neutralitat de la xarxa.
4. Vigilància total de totes les activitats en línia.
5. Pèrdua de les llibertats i restricció dels drets civils (entre altres, d'opinar o publicar anònimament).
6. Sancions com perdre el teu accés a Internet, dures sancions i desmesurades penes de presó.

Firmeu contra aquesta llei ací i evitem la seua aprovació: https://www.google.com/landing/takeaction/

Ací també teniu més informació: http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/catalejo/2012/01/18/si-la-ley-sopa-hubiese-existido-hace-10.html

Ací baix, Quino, el dibuixant i creador de Mafalda, ens explica això de la llei S.O.P.A.


dijous, 19 de gener de 2012

Efemèrides, VALLADA City ara fa un any....

Mentres la foguera de Sant Antoni escalfava l'hivern, Kike ens portava unes risses necessàries amb El rellotge italià, una seqüència de la pel·lícula italiana Le Brazallette.

Iron Maiden ens feia una pregunta compromesa: És de ben parits ser agraïts? i questionava la costum del regal per agrair a qui té poder públic, un poder que en una societat democràtica no hauria de ser discrecional. I ens recordava, mitjançant un documental, que 2011 va ser l'Any Internacional dels Boscs

Els primers retalls provocats per la crisis econòmica afectaven a les pensions i generaven tensions socials que es reflectien al bloc. Els seus responsables aportaven Informació útil sobre les pensions i ens traslladaven la convocatòria que des de l'Escarot, Assemblea de Joves de La Costera ens feien a una Concentració contra la reforma de les pensions.
Per a la banda sonora oferien Classes de piano, i per a passar un bon rato i col·laborar amb les persones que tenen menys el III Mercat solidari del C.P. Ramón Martí Soriano.
També compartien el vídeo de L'home tanc: El rebel desconegut, les impactants imatges de l'home que es va plantar davant els tancs de l'exercit xinés que eixiren al carrer per enfrontar la revolta de la Plaça de Tiananmen.
Els bombers del parc de Vallada finalitzaven la seua formació.
La Comparsa El Tracte organitzava un Bingo, dins d'una sèrie d'activitats per replegar diners per a finançar l'excel·lent capitania que van organitzar.
Es presentaven al bloc les xiques del Vallada Femení Club de Futbol.

I el nostre bloc era el Primer candidat al premi al millor bloc de les comarques centrals!!

La secció de documentals compartia Equip Hoyt, un exemple de superació, tenacitat i d'amor paterno-filial.

Natzaré ens portava Arròs covat per partida doble: una ració d'Arròs a la cubana i un altra de Arròs de mar i muntanya.

Amic dels llibres compartia el Sopar morisc de Ca les Senyoretes.

Paco GB compilava dites i cançons al voltant de Sant Antoni del Porquet, com aquella que diu Per Sant Antoni, un pas de dimoni.

Que tingueu una bona setmana, i amb compte amb els retalls!!

La tia Dolores ens explica com es tocava la jota

Ja fa temps que volia penjar aquesta entrada (furtada) a l'amic Toni d'Énguera, i no sabia quina època de l'any seria la més ideal per fer-ho. Com ara fa bona frescoreta, pense que és un temps perfecte per a un ball tan mogudet i no massa difícil de ballar (per si s'animeu): LA JOTA. Ara, no la confoneu amb la dels quintos, que no es balla!
  Podeu llegir l'escrit d'Antoni Guzmán al blog de la  Colla Brials, sentireu parlar a la tia Dolores ací:
 
Partitura de la jota replegada al CMPV:
Toni té més gravacions de Dolores Vila Gómez, com diuen ells, "la tia Vallaïna" (algunes han aparegut en els discos de la Colla Brials) totes genials com a document i que diuen molt de les qualitats d'aquesta dona, nascuda a principis de segle XX i que encara que vivia a Énguera mai va oblidar ni la seua llengua ni les tradicions del seu poble, ja que també els va transmetre algunes passaetes de les danses. Una d'elles ha quedat a Énguera com la passaeta vallaïna, curiosament a Vallada ja no la balla ningú.


Per animar-vos, perquè no és tan complicat, mireu quina gràcia tenen les canalinetes ballant la Jota d'Alfarb, que és la que sol utilitzar-se per a començar:



Com a possible endevinalla, en una de les cobles apareix un "hidrònim" (topònim referit a rius, fonts, ...), quants de vosaltres sabríeu ubicar-lo al nostre terme?

S.D. VALLADA PARTITS CAP DE SETMANA


DISSABTE 21-01-2012
Partits a casa
Pre-benjamí:
10.00 H. S.D. Vallada & C.D.Xàtiva F.B. "B"
Benjamí:
11.00 H. S.D.Vallada & C.F. Sporting Canals "B"
Aleví:
12.30 H. S.D.Vallada & C.F. Sporting Canals "B"

DIUMENGE 22-01-2012
Partits a casa
2º Regional aficionats
16.00 H. S.D. Vallada & Pobla C.F.
Partits Fora: (Poliesportiu Municipal Ontinyent)
Infantil:
15.45 H. C.D. Sport Base Ontinyent "C" & S.D.Vallada
Cadet:
17.30 H. C.D. Sport Base Ontinyent "C" & S.D.Vallada

Veriueu-ho (6) L'aeroport de Castelló

En aquesta ocasió la unitat mòbil de Veriueu-ho Teatre d'Investigació es desplaça fins a Castelló per "veriuar" què passa amb l'aeroport de Castelló i la estàtua de Fabra.


Cor de Veus Blanques d'Alcoi a Vallada


El proper dissabte 11 de febrer a les 20 hores a l'Auditori de la Unió Protectora Musical, es realitzarà un magnífic concert a càrrec de cinquanta veus d'un dels millors cors del panorama musical, com així ho acredita el seu currículum. El programa a interpretar és el següent:


PROGRAMA
Touching ……………………………………Karen Beth
Gizo non bat………………………………….Javier Busto
Las amarillas………………………………...Stephen Hatfield
Dúo de las flores……………………………..Leo Delibes
Nunc dimittis………………………………...Albert Alcaraz
Pie Jesu………………………………………A. Lloyd Webber
Ave María …………………………………...Kentaro Sato
Ophelia letter blow ‘way……………………..R. Gritton
Akai Hana Shiroi Hana………………………Trad. Japonesa
Tutira Mai……………………………………A.Ritchie
Donna Donna………………………………..Sholom Secunda
Niska Banja………………………………….Nick Page
Keshet l’vana………………………………..Josef Hadar
Cubanita……………………………………..Eva Ugalde
The Volcano of Aizu Bandaizan…………….Hiroshi Ishimaru
Clap yo’ hands………………………………George Gershwin


Pianista: Enrique Peidro Baldó
Directora: Patricia Pérez Galdón

Currículum Cor de Veus Blanques d'Alcoi

Se funda en 1999, con el fin de fomentar el Canto Coral entre la juventud. Entre sus actuaciones y premios cabe destacar los siguientes:
- En 2000, 2001, 2003, 2004 Primer Premio en el Certamen de Villancicos de L’Orxa.
- En 2002, graba el CD “La Cuna del Mesías”.
- En 2002, Segundo Premio en el Certamen Provincial Infantil de Nanas y Villancicos “Villa de Rojales”.
- En 2003 graba el “Himno de la Coronación de la Virgen de los Lirios” de Alcoy.
- En 2003, Premio a la Mejor Interpretación de Villancico tradicional en el XV Concurso Nacional de Villancicos celebrado en el Teatro Principal de Alicante.
- En 2003, 2007, 2010 Primer Premio del Certamen Provincial de Villancicos organizado por El Corte Inglés de Alicante.
- En 2006, realiza una Master Class dirigida por Carmina Moreno Llabata, profesora de canto y Directora de la Coral Santísima Trinidad de Valencia.
- En 2006, participa en el coro de la Zarzuela “La verbena de la paloma”.
- En 2007, estrena y graba las marchas cristianas “Zaphirus” y “El diví” de Francisco Valor.
- En 2008, participa en el coro de niños “Carmina Burana” junto con el Orfeón Navarro Reverter y la Orquesta Filarmónica de la Universidad de Valencia.
- En 2008, participa en el coro de niños de la Zarzuela “ Gigantes y Cabezudos”.
- En 2009, es invitado por el Patronat de Música d’Eivissa.a realizar un concierto.
- En 2009 i 2011 participa en el Certamen Juvenil de Habaneras en Torrevieja.
- En 2010 realizan un concierto junto a “Los chicos del coro”.
- En 2011 participa en el coro de niños de la Ópera “Carmen”
- En 2011 participa en el coro de niños de la Ópera “Tosca” junto a la Orquesta y coro de Pleven.
- En 2011 participa en el coro de niños de la Zarzuela “Pan y Toros”.
- En 2011 Segundo Premio del Certamen Provincial de Villancicos organizado por El Corte Inglés de Alicante.
- En 2012 participa en el coro de niños de la Ópera “La Boheme”.
- Asimismo, cabe destacar los conciertos realizados acompañando, a la renombrada soprano Carmen Avivar organizados por la Asociación de Amigos de la Música de Alcoy.

Currículum Directora: Patricia Pérez Galdón

Patricia Pérez Galdón nace en Alcoy. Licenciada en Flauta Travesera con Mención de Honor.
Obtiene Mención de Honor en el “Primer Premio de Interpretación Amigos de la Música” de Alcoy.
Master en Musicoterapia por el Instituto Superior de Estudios Psicológicos en Barcelona.
Realiza cursos de perfeccionamiento de piano con Juan Gadea; de Canto con Manuela Muñoz, Ruth Revert, Natalia Karlelite, Elisenda Cabero, Carles Farreras, Carol Pemberton, Sheila Cuffi, Bridget Clark, Olatz Saitua, Arantxa Irazusta, Raul Belda.
Realiza cursos de Dirección de Coro con Néstor Andrenaci, , Johan Duijck, Xavier Puig, Nuria Fernández, Enrique Azurza, Elisenda Carrasco, Philippe Mendes, Javier Busto, Eulalia Fornells, Aiblín Brito, Xavier Sans, Jordi Lluch, Jaume Sala, Emilio de la Linde, Montserrat Roset, Montserrat Meneses, Pere Lluís Biosca y de Dirección de Banda y Orquesta con Ignacio García Vidal y José Rafael Pascual Vilaplana.
Desde 1993 hasta 1999 fue directora del Coro Infantil de la Coral Polifónica Alcoyana.
En 1995 participa en la Ópera “ Carmen” de Bizet preparando el coro de niños junto a la Orquesta y Coro Nacional de la Ópera de Moldavia.
En 1996, participa en la Ópera “ La Boheme” de Puccini, en la preparación del coro de niños junto al Coro y Orquesta Lírica de Madrid. Óperas organizadas por la Asociación de Amigos de la Música de Alcoy.
En 1999, participa en el Concierto de Navidad junto a la Orquesta Sinfónica Internacional “Johann Strauss” de Bratislava.
Actualmente dirige el Cor Veus Blanques d’ Alcoi y el Coro “Cors Sant Roc” d’Alcoi.

Nova campanya del centre excursionista de Vallada.

   
  Com molts de vosaltres ja sabeu el Centre excursionista ha preparat una nova campanya amb activitats per a xiquets/es a partir de 8 anys. Per poder gaudir d'elles cal estar federat en la federació d'esports de muntanya. Am la llicència s'adquirix un "seguro" que cubrix accidents en la muntanya a peu, en bicicleta, barranquisme o escalada. 
     Si voleu federar-vos podeu passar demà divendres de 6 a 7:30 de la vesprada per la primera planta del pavelló on tenim el local i informar-vos.
     No deixeu passar esta oportunitat de gaudir d'una alternativa d'oci diferent i molt rica en valors.
     T'esperem.

dimecres, 18 de gener de 2012

MENÚ DIA 21 DE GENER AL SÀEZ

RESTAURANT SÀEZ

MENÚ DEL DIA 21 DE GENER

  • DETALL DEL XEF

PER COMENÇAR

  • CREMA DE CARXOFA, TROPESSONS D´AQUESTA, POLS DE PERNIL I OLI DE PIMENTO.

  • MUSCLOS TIGRES AMB UN LLIT D’AMANIDA, VINAGRETA DE CITRICS , I COULIS DE PIMENTONS DEL PIQUILLO

CONTINUEM AMB

  • ARRÒS MELÓS DEL SENYORET

COM A PLAT PRINCIPAL

  • CARRILLERA DE TERNERA, PURE DE CREILLA I PARMESÀ GRATINAT

PER FINALITZAR

  • LA TARTA DE LA NOSTRA CUINERA

EL PREU DEL MENÚ SÓN 15 EUROS. INCLOU BEGUDA I CAFÉ.

WWW.SAEZRESTAURANTE.COM 962257158

RECORDEM QUE ELS DIVENDRES I DIUMENGES PODEU DISFRUTAR DEL NOSTRE SURTIT DE TAPES.

Es retira finalment el "Amigo"?

Interessant el model que ens ofereix el GFS per a la setmana pròxima, sembla que la tendència de les altes pressions d'Açores tendeixen a retirar-se donant pas a les borrasques Atlàntiques a més tenint en compte que amb la pressió tan alta a Groenlàndia afavoreix a l'aproximació de Baixes.  Hem de tindre en compte eixa  Baixa i la possibilitat de la seua despenjà  cap a la península donant pas a un nou temporal del NO entre els dies 27 al 30, amés cabent la possibilitat de reactivació en el Mediterraneo. Ja podem suposar el que açò significaria.
   Total, possible fi de mes molt,molt interessant.

dimarts, 17 de gener de 2012

Modernitat líquida


És molt difícil abstraure's del que està passant en la nostra societat doncs a tots ens afecta de manera greu. L'allau de la crisi està enduent-se per davant tot allò pel que moltes generacions s'han deixat la pell i la vida sense que hi haja, de moment, una resposta contundent. Sembla que estem conformats, resignats, que no hi ha altra eixida.

Per aconseguir aquest conformisme submís s'ha seguit un trajecte (evolució natural o manipulació?) de canvi ideològic i cultural. La postmodernitat, que va arrelar després de la Segona Guerra Mundial, proposava trencar amb les ideologies unívoques que pretenien tindre la solució als problemes socials, especialment amb el marxisme i el feixisme. Allò important era buscar consens i evitar la confrontació. Però, tanmateix, els postmoderns defensen l'enriquiment màxim a través del lliure mercat, el que accentua la desigualtat i, per tant, afegeix llenya al foc de la desigualtat social i confrontació.

La manera d'evitar la confrontació havia sigut, fins aleshores, que la burgesia empresarial i financera anara cedint espais de poder polític i, mitjançant una política fiscal progressiva que permetera desenvolupar l'estat de benestar, la redistribució de la riquesa. Però als anys seixanta va començar a introduir-se el concepte “deconstrucció” que ha tingut tant d'èxit que fins el cuiner Ferran Adrià ha deconstruït la truita de creïlla. Deconstruir no és destruir sinó desfer, desmuntar allò que s'ha construït per veure com s'articulen les peces, però aplicat a la societat postmoderna va ser la manera de desfer o diluir conceptes com classe social, partit polític o sindicat. Si Ferran Adrià va deconstruir la truita de creïlla en ous i creïlles, la societat va quedar en ciutadans per un lloc i polítics, partits i sindicats per altre. Una classe treballadora atomitzada no té capacitat de confrontació.

Ara arriba un altre concepte sociològic, la “modernitat líquida”, que defineix les societats actuals canviants, mestisses, insegures, al·lèrgiques a les estructures. El 15-M, i les organitzacions que l'alimenten, treballen amb aquesta mentalitat de “societat líquida”, presentant-se com alternativa a les organitzacions amb militància i ideologia definida, és a dir, com alternativa a partits i sindicats. Un dels promotors del 15-M ho va definir com “una plataforma líquida, que fluye en todas direcciones, sin líder ni representante, en torno a unos puntos de consenso”.

Açò té avantatges, doncs el líquid pot penetrar a qualsevol punt del teixit social, però també té desavantatges, com l'atomització. El postmodernisme i la deconstrucció han aconseguit deconstruir les grans ones que van construir l’estat de benestar i van reduir les desigualtats socials, han fet que la força dels assalariats es convertisca en una fina pluja de la qual la burgesia es protegeix amb facilitat, evitant així que els milions de gotes, que sóm els ciutadans, siguen canalitzades pels partits i els sindicats de classe per fer funcionar el molí del progrés, la llibertat, la igualtat i el benestar. Si no és així podem veure discórrer el riu del 15-M, molt cabalós, però sense aprofitar la seua força innovadora.

Iron Maiden

EL BLOG DE JULIAN (MUTXAMEL-VALENCIA CONNECTION): Valencia. Crónica de una ruina anunciada. Comunida...

EL BLOG DE JULIAN (MUTXAMEL-VALENCIA CONNECTION): Valencia. Crónica de una ruina anunciada. Comunida...: Dentro de poco seremos noticia. Dentro de poco muchos se llevarán las manos a la cabeza, como si nada de esto fuese conocido, asombrados y apesadumbrados, diciendo un ¿Cómo es posible? Como señala siempre aquel que no ha tenido conocimiento de nada. Sin embargo, somos muchos, aunque en realidad pocos, los que venimos avisando de la catástrofe que se cierne sobre esta tierra.

Para quien sea de fuera –y para el que no lo sea y siento si se siente mal ante el relato- Valencia, la Comunidad Valenciana o el País Valenciano (para gustos colores) concentra en su haber todos los...

LA CAMBRA DE DALT: TINC PARÀ

LA CAMBRA DE DALT: TINC PARÀ: Calia anar a ca la tia Amparito,la del carrer mitjagalta, a que em medira . La fartera de nadal m'havia unflat com un tonell de vi i no hi h...

dilluns, 16 de gener de 2012

Església 1.0

Ens envien aquest mail per a la seua publicació:

Hola amics de VALLADA City!
Fa uns dies, vaig entrar de casualitat al bloc valladí "Iglesia nueva apostólica de Vallada" per curiosejar un poc. Una entrada va captar el meu interés i vaig opinar sobre ella, tot raonadament i sense faltar en cap moment al respecte, aprofitant l'opció de comentaris.
El meu comentari no s'ha publicat. He escrit a l'administradora (Toni Linares o Antacha, no ho tinc molt clar...) i m'ha contestat d'una manera molt ambigua, sobre el per què de la seua censura.
Com a aquest bloc sembleu ser prou democràtics, m'agradaria que publicareu ací l'entrada original, fent referència a la del bloc (obviament) i així jo podria publicar el meu comentari sense cap tipus de censura.
Moltes gràcies!

Article tret d'ací.

LA IGLESIA NUEVA APOSTÓLICA ¿UNA SECTA?

En especial en Europa se escucha el reproche de que nuestra Iglesia sería una secta.
   Comentaremos el origen de la palabra secta y las referencias bíblicas. Después enunciaremos su uso actual, ejemplificado en la postura adoptada por un amplio grupo de trabajo de iglesias cristianas alemanas. Además ofreceremos datos para que podamos rebatir concretamente el antedicho reproche.

               ¿Por qué este tema?
           No es poco común que un cristiano nuevoapostólico que hubiera reconocido su fe se vea confrontado con la pregunta: "¿Esta iglesia también es una secta? El interlocutor no conoce nuestra iglesia o no sabe muy bien por donde empezar con ella. Quizá haya tomado conocimiento de

Endevina endevinalla...

Ja va sent hora de jugar de nou a aquest joc en el que juguen tots menys jo... A veure si s'anima algú!
L'encertant de l'última endevinalla, l'endevinalla de les ombres, va ser l'anònim anomenat "elTossal" qui, molt llestament, va dir que era l'ombra de Sant Bertomeu (no Sant Joan), perquè jo preguntava de qui era l'ombra, i no on estava... Enhorabona, senyor Tossal.

En quant a la segona fotografia, Dora es va aproximar, dient que es tractava de la nau de Píter, però no va dir a què corresponia l'ombra. Així doncs, l'ombra corresponia a la ximeneia de Jose Enrique Castells, és a dir, que ningú ho ha encertat...

Ahí van dos fotografies més per aquesta setmana.
On estan fetes aquestes fotos?

Que guanye la/el millor!