Cercar en aquest blog

dissabte, 14 de gener de 2012

#comment-form#comment-form



De nosaltres depén en última instancia, que la Vida siga plena, mig plena o buida.

divendres, 13 de gener de 2012

Utilitzant Google Plus i deixant-nos seduir pel David Beckham.

Ens ha sorprés saber que a molts de vosaltres vos costa encertar com publicar al Google Plus quan és d'allò més fàcil i, el més important, PRIVAT.
Google Plus sempre vos preguntarà amb quí voleu compartir allò que esteu escrivint, la foto que heu penjat o l'enllaç que vos ha agradat.
Si, per exemple, voleu escriure-li a algú en concret, sols teniu que escriure el seu nom precedit del signe "+" i automàticament voreu com el seu nom es transforma en un link.
Si voleu compartir la vostra entrada en un cercle, sols teniu que seleccionar-lo del desplegable que se vos obrirà baix del tot.
Inclús si escriviu un correu electrònic, també s'enviarà la vostra entrada al aquest correu electrònic!
També podeu fer les tres coses alhora: Compartir amb una, dos, o més persones concretes, i, a més, amb un cercle i un correu electronic!


NO MÉS allò que es compartixca seleccionant el cercle "Públic", ubicat baix del tot, podrà ser vist per qualsevol a la xarxa.


Esperem que vos haja sigut d'ajuda. Vos adjuntem aquest dibuix més explicatiu que hem el·laborat per a l'ocasió i a més, un vídeo del David Beckam animant a que vos uniu al G+.


Salutacions als 92 Googleplusers que ja formen part de la nostra xarxa, i bon cap de setmana!




I ací, el gràfic que ho explica tot molt be. Piqueu damunt per a veure'l més gran:

Comença l'hivern de debò



Observava els diferents models previstos per al final de la turbulenta setmana pròxima i veig amb interès i atenció les variacions dels models més importants, tant el GFS americà com l'europeu ECMWF marquen posicions completament diferents. El més espectacular, per la qual cosa representaria en fred i inestabilitat seria l'europeu, mentre que el GFS posiciona de nou a l'Amic sobre els nostres caps. Qui es portarà el gat a l'aigua? 

Plantes d'ací: Foixarda

Als mesos de fred als camps i a la muntanya  escasseja el color de les flors que esclatarà en primavera i continuarà a l’estiu. Només unes poques plantes com el petorret (Erica multiflora) o l’argelaga (Ulex parviflorus) donen tocs de color de rosa o groc als matollars, brolles i la malesa que forma el sotabosc dels pinars. 

La flor de foixarda sembla un coixinet d'agulles de cabet

En aquestes comunitats vegetals més aclarides o a les vores dels camins, i sempre sobre sòl calcari, trobarem també la planta que avui ens ocupa lluint les originals i inconfusibles flors que semblen un petit coixinet redó amb agulles de cap blau. És la foixarda o segullada (Globularia alypum) una planta que, per ser tan corrent a les nostres terres, passa desapercebuda però si ens fixem podem gaudir de la bellesa de les petites flors durant tot l’hivern.


A més a més ha sigut una planta emprada en medicina tradicional popular pel seu poder porgant i laxant, antiinflamatori i cicatritzant, si bé últimament ha caigut en desús perquè pot produir còlics intestinals, diarrees i vòmits.

Menuda Natura

dijous, 12 de gener de 2012

MENÚ DIA 14 DE GENER AL SÀEZ

RESTAURANT SÀEZ

MENÚ DEL 14 DE GENER

DETALL DEL XEF

  • RULO DE SOBRASSADA AMB SIGRÓ
  • XUPITO DE CREMA DE XAMPINYÓ

PER COMENÇAR

  • AMANIDA DE FRUITS SECS, PANIS, FUET I VINAGRETA DE TARONJA AMB MEL.

  • REVOLT DE CARABASSA AMB BOTIFARRA

CONTINUEM AMB

  • ARRÓS MELÒS DE GAMBETES AMB XIPIRONS

COM A PLAT PRINCIPAL

  • LLOBARRO A LA PLANXA AMB UN VEL DE CANSALADA IBÈRICA, SOPA DE PESOLS I MOSAIC DE VERDURES

PER FINALITZAR

  • EL NOSTRE TIRAMISÚ

EL PREU DEL MENÚ SÓN 15 EUROS PER PERSONA. INCLOU UNA BEGUDA I CAFÉ

962257158 WWW.SAEZRESTAURANTE.COM

RECORDEM QUE ELS DIVENDRES I DIUMENGES PODEU DISFRUTAR DEL NOSTRE SURTIT DE TAPES.

Collites de la lluita pel síndrome de Rett

Víctor Cerdà i Jesus Bellvís, han marxat a Pamplona per montar una paradeta promocional del síndrome rett que gràcies a "La Victoriosa", tots vosaltres ja conegueu.  Aquesta nit es disputarà el partit del Barça-Osasuna que podreu veure a Telecinco a partir de les 22:00h.
No sabem encara ben cert com ho han aconseguit, però segons ens conten, els jugadors del Osasuna eixiran en algun moment del partit amb la camisa verda contra el Síndrome de Rett que moltes persones del poble vareu comprar a "La Victoriosa", recordeu?

A finals de mes, l'equip de www.cazarettos.org s'ha plantejat el repte de realitzar el trajecte existent des de València fins a l'Hospital San Juan de Dios en Catalunya, per entregar un xec de 50.000 Euros recaptat durant tot aquest any per tot el territori nacional. Seran un total de 400 km en bicicleta que tindran que realitzar en 24 hores.

Aprofitem també per ensenyar-vos a tots els agraïments que, des de l'hospital San Juan de Dios, ens han enviat per la recaptació aconseguida en aquest gran repte.
Podeu veure les fotos de "La Victoriosa" picant ací damunt.
Salutacions.




Aus al nostre poble: Grupo Local SEO - Levante

El Grupo Local SEO-Levante lo integramos Licenciados en Ciencias Ambientales, Licenciados en Biología, Técnicos Forestales, Farmacéuticos, estudiantes de Turismo y biología, Profesores, y aficionados al mundo de la ornitología, es decir, somos un grupo variopinto de socios de la Sociedad Española de Ornitología con una finalidad en común, trabajar de forma voluntaria por la divulgación, el conocimiento y la conservación de las aves y la naturaleza en general. Su primera Coordinadora, y miembro fundador, Mayra Sucías Mollá, os invita a conocernos.

El Grupo Local SEO - Levante inicia sus actividades con una jornada de presentación, la cual se llevará a cabo en el Tancat de la Pipa (Catarroja, Valencia), y que estará dirigida tanto a socios como a gente interesada en conocer de primera mano la linea de actuación que va a seguir el grupo. ¡¡Os esperamos!!


S.D. VALLADA PARTITS CAP DE SETMANA


DISSABTE 14-01-2012
Partits a casa:
Infantil:
10.00 H. S.D.Vallada & C.E. Pobla Llarga
Cadet:
11.45 H. S.D.Vallada & Carlet EMF C.F. "B"
Partits Fora:
Pre Benjamí:
10.00 H. Esport Base Moixent & S.D.Vallada
Benjamí:
10.00 H. C.F. Aielo "A" & S.D.Vallada
Aleví:
10.00 H. C.F. Aielo "A" & S.D.Vallada
DIUMENGE 15-01-2012.
2ª Regional Aficionats
C.F. Atletic Xàtiva & S.D.Vallada (Camp Paquito Coloma de Xàtiva)

Poca broma

Ací us deixe un article que em pareix interessant publicat per Enric Senabre al seu blog.

És cert que el riure és un antídot contra la depressió i les males notícies. Prendre's les coses amb humor sol ser una bona manera de passar els tràngols de la vida. Ridiculitzar els nostres problemes o fer acudits sobre situacions dramàtiques ens ajuda a superar-les i continuar vivint mentre busquem refugis de felicitat.
És cert, i no vull negar-ho, però faig aquest comentari per tal d'aplicar-lo a la nostra resposta davant els últims retalls del govern valencià. Perquè tot i que fot que et baixen el sou, tots som capaços de comprendre que quan no n'hi han diners, poca cosa més es pot fer. Fins ací, res que objectar. Si cal col•laborar per fer més gran la Comunitat de veïns (a partir d'ara CV), doncs ahí estem nosaltres.
Ara bé, el que més ens toca els nassos és saber que el deute acumulat per la nostra insigne CV ha vingut de pagar-li un Scalextric de tamany real als fills de Camps, un aeroport sense avions als nets de Fabra i un parc d'atraccions als amics de Zaplana.
Durant tot aquest temps de gloriós regnat del Partit Popular (a partir d'ara PP) a la CV, hem sabut que erem la comunitat més endeutada, que els diners estaven balafiant-se sense mesura i amb interessos obscurs, per no dir massa evidents, que augmentaven els casos de corrupció i que el suposat milacre econòmic de la CV només era una bombolla unflada de cement injectat per inversions públiques que han enriquit mans privades.
I ara ve el que volia dir realment, perquè, què hem fet nosaltres durant tots aquests anys? No vull dir els votants del PP ni els "idiotes" -en el sentit clàssic de passotes i abstencionistes-, que ja sé que n'estaven ben contents sentint-se en una CV de joguet. Vull dir nosaltres, la gent d'esquerres, nacionalista, benpensant, militant i participativa. Sí, què hem fet nosaltres? I direu, manifestar-nos, renegar entre dents, maleir, queixar-nos en veu alta a la faena i al mercat, avergonyir-nos de ser valencians identificats a tot arreu per les majories peperes i... riure'ns de nosaltres mateixos.
Perquè no em direu que la broma audiovisual a l'estil Xavi Castillo, l'acudit graciós sobre el tamany de l'acaldessa del cap i cassal i el comentari despectiu sobre la talla intel•lectual dels nostres governants no ha estat present de manera abrusadora. I no critique que en hajam refugiat en l'humor ni tan sols discutisc els seus efectes terapèutics, però no podreu negar-me que ha estat una vàlvula d'escapament ben eficaç personalment, però totalment inútil a efectes polítics. Potser hem relativitzat massa, potser no ens hem pres seriosament el talant dels senyors que ens governen i ara ens trobem que aquelles conductes tan irrisòries tenien efectes devastadors, no sols per als seus votants sinó per a tot el País (ai, perdó, CV).
Potser l´humor ens ha excusat d'intervenir políticament, o simplement ens ha fet minimitzar el problema o menysprear-lo, o qui sap, era l'únic consol que ens quedava. Però siga com siga, ara veiem clar que s'han acabat els temps dels acudits i hem de començar a actuar. Poca broma, com deia l'Stepv en referència als acudits de Font de Mora.
Doncs això, poca broma.

Font: Observatori de la ciutadania

dimecres, 11 de gener de 2012

Efemèrides, VALLADA City ara fa un any....

Quan encara no havíem acabat de digerir els torrons, la polèmica sobre la utilització del balcó de l'edifici de la llar de les persones grans com escenari del discurs dels reis mags, es manifestava en els comentaris a l'entrada d'Iron Maiden, al qual fins i tot li proposaren que es presentara a les eleccions. La seua resposta combinava, com té per costum, raó i radicalitat democràtica.

L'Amic dels llibres ens portava un relat, Olives a mitges, ben farcit de filosofia i adobat amb paraules i expressions populars, que no ens deixava indiferents.

Els responsables del bloc ens traslladaven la invitació de Marieta a l'Exposició del col·lectiu Indivisual a Xàtiva, una bona oportunitat per a gaudir de l'Art en les més originals representacions artístiques.
El bloc servia també per sol·licitar professor o professora de Llatí i Grec i de Física per a donar classes particulars.
En la secció Dimecres, dia dels documentals ens portaven La isla de las flores, de Jorge Furtado. Aprofiteu l'oportunitat i gaudiu-lo, son onze minuts que paguen la pena.

Sento Xufero reprenia l'Endevinalla per partida doble i Kike demostrava que la seua mirada observadora funcionava no sols per trobar enigmes, sinó també per endevinar tant la primera com la segona Endevinalla, que era ben difícil.

Camot Roder de La Costera compartia un article de Luis Fernando Veríssimo, Protegim les dones, que reflexava una actitud que trobem ben sovint: sota l'aparença de veneració cap a les dones s'amaga una voluntat, potser no conscient, d'ubicar-les en un determinat paper i rol. Hipatia ho posava de manifest.
I també ens feia una bona aportació per a la reflexió amb Bandolers a escala mundial, que ens portava a la memòria el terrible terratrèmol d'Haití i ens informava sobre les pràctiques poc ètiques de les grans productores d'aliments, que fins i tot s'aprofiten de les grans catàstrofes per a fer guanys.

Que les rebaixes no us facen cap mal!!

Qui diu que els adolescents no volen llegir?

En el món actual, on tots estem connectats per l'ordinador, la telefonia, internet i altres mitjans de comunicació, m'estranya sentir coses com
"ai, la joventut, és que no lligen res!!"

No és cert, perquè els adolescents (i els majorets també) ens passem el dia llegint i redactant missatges, twits, mails, consultant la wikipedia, mirant programes sense anuncis en televisions a la carta, fent compres on-line, fent entrades a blogs... i qui diu que això no és llegir?

En realitat, el que estem fent és llegir, i llegir d'una manera molt eficaç, seleccionar la informació, re-escriure el que ens interessa, tornar-ho a publicar, recomanar-nos pel·lícules, viatges, productes, cançons, llibres, etc.
Ahí entren en joc tota una sèrie d'aptituds lingüístiques, actitudinals i creatives que es van fent més grans conforme anem fent un ús continuat i racional de les tecnologies de la comunicació.

Això és el que estic observant i segurament ens passarà a tots els que llegim el blog de valladacity, des dels Molinets a Santa Creu, però també des del teu sofà a l'escriptori d'una altra persona del poble que no saps ben bé qui és ni a on passa la setmana, però que també llig i t'aporta comentaris plens d'idees. En el meu cas, la cosa ha anat així: jo no era lectora del blog, un dia vaig començar a vore què era i els vaig enviar una foto que pensava que era bonica per a compartir-la amb la gent. La van publicar, que bé! Després em va paréixer que podríem celebrar el dia de les llengües, els vaig enviar un mail i em van dir "molt bé, tu escriu alguna coseta i la publiquem". I a partir d'ahí, encara no tinc clar qui ha organitzat este blog, però la idea i el resultat no poden millorar, tant el blog com el google plus.

I tornant al tema de la lectura diré que per la meua professió estic en contacte amb els joves. Potser el que més lligen són les lectures obligatòries, però alguns dies quan els dius que vagen entrant a l'aula i et diuen que "ja va...ja va...ara...ara,... espera't que acabe de llegir este capítol que està superinteressant,és que no sé si la mataran!", ahí vas i t'alegres molt, els preguntes quin llibre és i resulta que són

"Els jocs de la fam", de Suzanne Collins

(informació i resum punxant ací)

I això no és tot, no, damunt va i em diu la xiqueta: "L'estic llegint en anglès, es diu "The Hunger Games", això sí que és el que es diu deixar mocats als que diuen que no lligen.

Per si teniu fam de lectura o preferiu mirar el tràiler, ací el teniu.
Que passeu un bon dia i compartiu moltes coses interessants en la vida real i en la comunitat "virtual".
Per cert, algú ja se l'ha llegit??



Fonts: Wikipèdia, l'enciclopèdia lliure i www.youtube.com

Fotografies de l'entrega de premis del 1r concurs de fotografia Vila de Vallada 2011.

Les fotografies ja les teniu penjades al G+.
Prompte publicarem les bases de la nova convocatòria on esperem que participen aquells aficionats del poble i tot aquell que es passe pel nostre poble, d'ací al 9 d'octubre, que serà la data límit per presentar fotografies per a aquesta nova edició.



També podeu visitar des de avui, l'exposició de borses de pa, muntada a la panificadora BAMJAF.
L'exposició està oberta, i encara que ja estiguen penjades les borses, podeu dur-ne de més. No cal que siguen una filigrana de borses, simplement que siguen borses de tela, de punt de gantxo, de creu, saquets, etc... reutilitzables.


Salutacions.


87!

Uniu-vos picant ací damunt i busqueu-nos.


dimarts, 10 de gener de 2012

Tots podem col·laborar.

Fa temps que no "rode" pel territori virtual de Valladacity, per la qual cosa no sé si algú haurà fet una entrada com esta. El cas és que Aitana, una xiqueta de Tarazona, pateix una malaltia rara que requereix una costosa operació, per la qual cosa s'ha posat en marxa una campanya de recollida de taps de plàstic amb la finalitat de quedar-se'ls una empresa de reciclatge i arreplegar diners suficients. L'empresa SEUR arreplega els taps gratuitament.
Podríem coordinar-nos la gent de Valladacity i arreplegar taps? Es podrien deixar en un local municipal o associacional com Cáritas i quan n'hi haguera una considerable quantitat, SEUR que se'ls emportara. Jo vos comunique la notícia i la idea per ajuntar-ne més i més depressa. Pense que amb poc esforç tots podem col·laborar.
Ací tingueu uns enllaços, perquè vegeu que no és cap broma.

Fira Reinaixentista a Llombai.



Este proper cap de setmana tindrà lloc a la localitat de Llombai la tradicional fira dels Borja coincidint com tots els anys amb la celebració la festivitat de Sant Antoni. En l'enllaç de baix tingueu tota la informació pertinent.

dilluns, 9 de gener de 2012

Una llengua que camina: Un documental per aprendre a estimar la nostra llengua.



El punt de partida del documental és la Festa pel Valencià, celebrada el 9 d'octubre de 2010 a la ciutat de València. Aquest va ser l'acte de cloenda de les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en Valencià, festes d'estima per la llengua que duu endavant, des de fa un quart de segle, l'entitat cívica Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua.

Després de més de 25 anys, les primeres generacions de valencians que han estudiat en la nostra llengua són persones adultes que fan tots els possibles per viure en català a casa, al carrer i al treball. Aquesta idea és la que ha donat nom al documental Una llengua que camina.

La vivesa del català al País Valencià la sustenten les persones i el camí ferm de la normalització és real gràcies als pasos, al compromís individual de multitud de ciutadans que incorporen el català als diferents àmbits de la vida, que el fan útil i necessari. Són avanços lents, com qui camina per una costera, però ferms i efectius.

La base del documental és el retrat de la vida diària de cinc persones que viuen a distints punts del territori valencià i que ens permeten fer una radiografia de la llengua de nord a sud, de les ciutats i dels pobles.

El protagonista més conegut és Xavi Sarrià, lletrista i cantant del grup Obrint Pas, que viu al Cap i Casal, València. Xavi és un reflex d'eixa primera generació de joves que ha estudiat en valencià. Ell ens mostra la rica proliferació de grups de música en valencià i explica les causes d'aquest fenomen.

Gerard Pitarch viu i treballa a Castelló de la Plana, va ser un dels primers que estudiaren en valencià a la Plana Alta. Té dues filles que ja van a l'escola en valencià. Ell és dermatòleg a l'Hospital General de Castelló i ens mostra l'ús de la llengua al món de la sanitat.

Mar Iglesias és periodista i viu a la ciutat d'Alacant. A més, és de les poques professores que imparteixen les seues classes en català a la Universitat d'Alacant. A través del seu cas, es fa una anàlisi de l'ús de la llengua als mitjans de comunicació del País Valencià i es mostra la seua voluntat de fer explícita la llengua a la capital del migjorn valencià.

Una altra protagonista és Dariana Groza, nouvinguda d'origen romanés que va descobrir que al País Valencià existia una altra llengua quan va anar a matricular el seu fill a l'escola del poble on viu, Catarroja, a l'Horta Sud. A hores d'ara, el seu interés pel català l'ha convertida en tècnica del Voluntariat pel Valencià, un programa creat per l'entitat cívica Escola Valenciana.

Justament un dels impulsors d'Escola Valenciana és Diego Gómez, que ha estat president d'aquest moviment cívic durant quasi una dècada. Diego és mestre a una escola pública de Carcaixent, a la comarca de la Ribera, i ens obri les portes a la gran xarxa social en defensa del català a l'escola i al carrer que està fent aquesta entitat.

Una Llengua que Camina dirigit per Amanda Gascó Richart i realitzat per Faules Produccions és una producció de VilaWeb amb Coproducció de TV3 - Televisió de Catalunya.
  • Direcció: Amanda Gascó Richart
  • Ajudant de Direcció: Cristina Vergara Sequeiro
  • Guió: Vicent Partal, Amanda Gascó, Cristina Vergara Sequeiro i Nacho Gil Cid de Diego
  • Fotografia: Nacho Gil Cid de Diego
  • Música i so: Miguel Gómez Ortín
  • Edició i postproducció: Faules Produccions.
  • Producció: VilaWeb
  • Espanya, 2011

diumenge, 8 de gener de 2012

Fotografies de la cavalcada de reis 2012.

(més, al Google Plus)

L'any nou canviarà les nostres vides?

És una tradició que tots els principis d'any desitgem a familiars i amics canvis a millor i ens proposem, a nosaltres mateixos, metes a aconseguir per als propers dotze mesos. Aquest any el que més s'ha escoltat ha sigut el desig de no anar a pitjor. La crisi va començar en 2008 però fins a enguany no s'havia tingut una percepció tan negativa del futur.

Hi ha motius per al pessimisme? Potser sí. Fins ara hi havia gent que pensava que el PP, en l'oposició, que criticava les mesures impopulars de Zapatero ens trauria del forat quan guanyara les eleccions. Hi havia esperança. Però el començament del nou govern ha confirmat que seran els més dèbils, els treballadors, els que carregaran amb les despeses del balafiament i de la festa dels rics.

El pitjor és adonar-se'n que els comicis de novembre van donar un xec en blanc a Rajoy, que va traure majoria més que absoluta sense comprometre's a res, i ara, amb tot el poder a les mans i quatre anys per davant, pren mesures que són agressions descarades a les classes treballadores i protecció de les classes altes i els seus interessos. Les retallades socials, en sanitat, educació i salaris anunciades confirmes les pitjors previsions dels que avisaven de qui era el PP i a quins interessos responia.

Tots, fins i tot el mateix govern, coincideixen en que la política econòmica aplicada disminuirà poder adquisitiu, baixarà el consum i augmentarà l'atur, doncs està orientada exclusivament a rebaixar el deute i sanejar la banca amb diners públics. Crear ocupació, paraula que està sempre en la boca dels polítics, és relegat a un lloc incert, el lloc on estan les expectatives de futur de milions de joves i no tan joves sense treball ni possibilitat de trobar-lo.

El nou any reuneix, a priori, condicions suficients per poder afirmar que canviarà les nostres vides. Si creix l'atur i empitjoren les relacions laborals de qui treballa, deixant els assalariats desarmats davant dels empresaris; si es dificulta l'accés a la sanitat i empitjora la seua qualitat; si l'ensenyament retalla pressupost i professors; si els serveis socials passen de ser un dret a ser caritat, com abans; si en lloc de reduir la desigualtat social es potencia que els rics siguem més rics i els pobres més pobres, no cap dubte que canviarà les nostres vides... a pitjor.

Desitge, amb tota la força de la que soc capaç, que aquests mals auguris no s'acomplisquen. Que la democràcia i la participació ciutadana sàpiga impedir la rapinya de l'estat de benestar aconseguit amb tant de patiment pels nostres pares i avis. Que condemnem i fem pagar als corruptes i balafiadors les conseqüències dels seus robatoris i malbarats. Que lluitem per l'essència de la democràcia i la convivència en pau que és la reducció de la desigualtat social. Desitge, en fi, que l'any 2012 siga pròsper i feliç per a tots els ciutadans que treballen per aconseguir un món millor, és a dir, per a tots els que facen alguna cosa per merèixer-ho.

Iron Maiden