Cercar en aquest blog

dissabte, 17 de desembre de 2011

CRISIS EN EL EQUIPO DE GOBIERNO DEL AYUNTAMIENTO DE VALLADA

EL TENIENTE DE ALCALDE SERVILIO ALONSO( PSOE) PRESENTA LA DIMISION DE TODOS SUS CARGOS Y MANTIENE EL ACTA DE CONCEJAL.         

Dimite de todos sus cargos el Teniente de Alcalde Servilio Alonso Martinez. La dimisión ha sido presentada hoy sábado al mediodía por escrito que se ha formalizado en el Registro de Entrada y en él asegura que mantiene su acta de concejal.
Cabe recordar que Servilio Alonso era el responsable en distintas áreas y era el Tesorero Municipal.
La dimisión viene motivada por el “ninguneo” al que ha sido sometido por el Alcalde Vicente Perales y por serias discrepancias con las decisiones del equipo de gobierno que esta conformado por el grupo independiente AIPV , quien con dos concejales ostenta la alcaldía y por el PSPV-PSOE que cuenta con cuatro concejales, uno de los cuales es el propio Servilio Alonso.
Desde el primer día de mandato han sido evidentes las discrepancias, cuando no las malas relaciones entre los componentes de la coalición.
Se abre ahora un periodo de inestabilidad política que evidenciará más si cabe, la nula gestión en el Ayuntamiento y su estancamiento.
Así mismo, es importante subrayar que fue el Partido Popular quien ganó las elecciones municipales , quedando a , entre 4 y 6 votos, de la mayoría absoluta. La posición del actual Alcalde, que fue en anteriores legislaturas teniente de Alcalde con el PP, de ansias de poder y de vengarse por haber sido relegado a un tercer puesto en una candidatura municipal, impidió que gobernase el partido más votado y en la práctica con un respaldo de mayoría absoluta.
Ahora, muchas son las opciones que se plantean para él futuro, aunque si al inicio de la legislatura el PP de Vallada le propuso a Vicente Perales un ventajoso pacto, en estos momentos en el PP de Vallada existe una opinión mayoritaria que no es proclive a un pacto con Vicente Perales y AIPV.
En el PP de Vallada hoy se cree, por una mayoría de sus dirigentes, que por el bien del pueblo y una mejor gobernabilidad, sería mas responsable llegar a un acuerdo de gobierno con el PSOE, por contranatura que pueda parecer.

La resposta dels estudiants és necessària


El passat dijous dia 17 de novembre, tots els estudiants d’arreu de l’Estat espanyol estaven convocats a fer vaga. Estem assistint a un dels majors atacs que s’ha fet a l’ensenyament públic: sota l’excusa de la crisi, les retallades han passat a ser una constant, i en el cas de les Universitats públiques valencianes, la Generalitat manté un deute de 900 milions d’euros, mentre desvia i subvenciona amb capital públic les Universitats privades. Aquesta situació provoca que les Universitats públiques es vegen obligades a fer grans retalls pressupostaris i a compensar aquesta manca de finançament mitjançant l’entrada de capital privat a la Universitat. I és en aquest context que apareix l’Estratègia Universitària 2015 (EU 2015), una sèrie de canvis i reformes en l’ensenyament universitari que impliquen l’estocada final del Pla Bolonya. En la pàgina del Ministeri d’Educació exposen, de manera molt ambigua, per descomptat, en què consisteix aquesta. Amb tot, certes frases que utilitzen són reveladores, com ara:
“cuantificar la contribución que las universidades realizan a su entorno” i “rentabilizar económica y socialmente la inversión en educación”, és a dir mesurar quins estudis són rendibles econòmicament i en conseqüència quins han d’anar perdent importància ja que no generen un gran impacte econòmic en el sector privat, i dic en el sector privat ja que el Ministeri d’Educació confon i utilitza com a sinònims les necessitats socials i les necessitats econòmiques i empresarials de forma deliberada i sistemàtica;
“aseguramiento de la calidad, a través de la evaluación tanto individual como colectiva”, és a dir procediments d’avaluació externs a la Universitat portats a terme per agències com l’ANECA, amb gran influència del sector privat (com bé admeten en la pròpia pàgina), la qual cosa significa que aquest sector privat serà el que avaluarà i decidirà com és l’ensenyament i la seua qualitat d’acord amb criteris de rendiment;
o “prepararse para contribuir a la promoción del nuevo modelo social y económico”, per la qual cosa els estudiants no serem més que noves “peces”, engranatges, per continuar fent funcionar el sistema, el seu sistema.
L’ambigüitat i les mitges veritats, quan no són mentides directament, és un terreny en el qual es senten molt còmodes, però tot i el seu esforç per descriure el procés d’una forma suau, eufemitzada i fins i tot atractiva, si som un poc intel·ligents, no ens deixem enganyar i anem un poc més enllà, les intencions són

divendres, 16 de desembre de 2011

El Ginkgo


Hui us presente el Ginkgo biloba, un arbre que no és d’ací però el tinguem al passeig d’enfront de la gasolinera. Ve de territoris molt llunyans, de la Xina, i de temps immemorials, doncs és un veritable fòssil vivent. No té parents vius, doncs el Ginkgo biloba és l'espècie única de l'únic gènere (Ginkgo) de l'única família Ginkgoaceae, de l'ordre Ginkgoals. Els més pròxims al ginkgo actual són fòssils dels període Permià, de fa 270 milions d'anys. Aquest arbre por arribar als 40 metres d'alçada, amb branques que tenen la particularitat de créixer quasi en angle recte respecte al tronc central. Les fulles tenen un llarg pecíol i forma de ventall, de vegades amb una osca o entrant al mig que la divideix en dos lòbuls (biloba), verdes per les dues cares i de color de l'or a la tardor. 


És un arbre dioic, és a dir, que tenen flors masculines i flors femenines en arbres diferents. Les flors són poc aparents, sense calze ni corol·la, i necessiten un medi aquós per a la fecundació, signe clar d'arcaisme evolutiu. El fruit sembla una pruna petita i groga però fètida, per la qual cosa només solen plantar-se els peus masculins que no fan fruit. No obstant això, la llavor (el pinyol) és comestible i apreciat en Xina i Japó.

Xinesos i japonesos el tenen per un arbre sagrat i gràcies a això s'ha conservat en els monestirs xinesos on hi ha exemplars mil·lenaris. Els europeus no els varem conèixer fins que el botànic alemany Engelbert Kaempfer els descobrira en un temple japonès el 1690. 


És un arbre estrany i magnífic. Rarament pateixen malalties i quasi mai són atacats per insectes, suporta la contaminació, el foc, les baixes temperatures, la falta de llum i, fins i tot, la radioactivitat, doncs quatre exemplars de ginkgo que hi havia a poc més d'un kilòmetre d'on va esclatar la bomba atòmica d'Hiroshima, en 1945, són els únics éssers supervivents que resten amb salut hui en dia. A la primavera següent van brotar sense cap malformació per la radioactivitat. Aquest arbre és considerat com el “portador d'esperança”.

És una planta amb accions farmacològiques reconegudes molt efectives sobre la microcirculació cerebral i perifèrica. L'extracte de ginkgo és un vasoregulador indicat en cas de varius i afeccions vasculars de la diabetis. Recomanat en casos de insuficiència vascular senil arterioscleròsi i els símptomes que provoca, com ara vertigen, pèrdua de memòria i pèrdua d'equilibri. S'ha comprovat en estudis clínics que millora la memòria, l'atenció, la fluïdesa mental, etc. és a dir, els símptomes de l'Alzheimer. En el sistema circulatori perifèric actua sobre la mala circulació en les cames (flebitis, cames cansades, turmells unflats) i també és útil en hemorroides. A més redueix els radicals lliures produint una acció antienvelliment de tipus general. Tot això sense cap tipus de toxicitat ni efectes secundaris. En Espanya es comercialitza en farmàcies amb la marca “Tanakene”.


 De vegades s'anomena com “arbre del cabell de Venus” perquè les fulles són semblants a les fulles de la capil·lera (Adiantum capillus-Veneris L.) o com “l'arbre dels 40 escuts” pel preu tan elevat que van arribar a pagar-se pels arbres. També és conegut com “l'arbre dels desitjos” des de que Yoko Ono, la vídua de John Lenon, en plantara un en Detroit amb el missatge: “Arbre dels desitjos per a Detroit. Murmure el seu desig a l'escorça de l'arbre”. I també “Arbre de la pau” des de que en 1955 els escolars en plantaren un demanant a les Nacions Unides que treballaren per la pau mundial. 


dijous, 15 de desembre de 2011

Marxa Xorrillo-Boquella-Maravillosa

Si l'any passat us vàreu quedar amb ganes, enguany s'ha tornat a organitzar l'exursió pel BARRANC DE BOQUELLA.
En el següent enllaç trobareu tota la informació.

adene.es

                                 la foto és de Jorge Berenguer

DIUMENGE 18 DE DESEMBRE a les 8:00 H.
DES DEL LOCAL D'ADENE A ÉNGUERA
ARRIBADA 14:30 H. (aprox.)
Grau dificultat: Mitjà, mitjà-alt.
Duració aprox.: 5 hores
Altitud mínima: 390 metres Altitud màxima: 780 metres
Distància aproximada: 17 quilòmetres.
Itinerari circular: La marxa s'inicia en la pista forestal de la Maravillosa, arribant a l'encreuament que ens conduirà al cor del Portillo (Xorrillo) i del Barranc de la Hoz, divisant la Piedra de la Ventana. Baixant pel barranc durant 5 km, passarem pel Caseriu del Xorrillo, les coves de Magraner, el xarco de la Manyana (o la parra), la Mola del Pi, el barranc del Gavatx, el xarco del Baladre, el desaparegut Xarco Negre, la Cova dels Mosseguellos, els pous de la Mare de Déu de Gràcia i Santa Bàrbara, la Venta Boquella, des d'on començarem l'ascens cap al Camí de Valladins (els d'Énguera anomenen aixina al camí que puja a la Maravillosa perquè era l'accés que utilitzaven els nostres avantpassats per anar a les heretats de la Serra) la Talaia i tornar al Pla de la Maravillosa. A esta altura, podrem admirar el mateix trajecte recorregut anteriorment.
La ruta ha de fer-se amb precaució i preparació ja que hi ha trams en mal estat i amb pedra solta. NECESSARI: Portar bon calçat i roba adequada segons el que indique la previsió meteorològica, aigua i esmorzar. Cal coordinar cotxes propis per a l'anada i la tornada.
Telèfon per a més informació 676181763
 L'excursionista que participa en l'activitat és responsable de tot perjuí o lesió que puga causar-se ell mateix, a tercers o al medi ambient. Es recomana a aquelles persones que no siguen socis d'ADENE, o bé estar federat o tindre un assegurança que cobrisca qualsevol tipus d'accident que es produïsca durant la marxa. L’itinerari pot patir modificacions d'última hora.

Per als interessats en anar des de Vallada, no cal que aneu a Énguera, podeu acodir a l'inici de la marxa que és en l'encreuament del "camino vallaïnos" amb el que baixa al barranc de Boquella, és un desviament a l'esquerra uns 3 Km després de la casa de la Maravillosa.

El Barranc de Boquella, encara que recuperant-se del incendi de 1999, és el barranc més impressionant que tinguem al terme i l'única partida amb una figura de protecció mediambiental ja que està declarat Reserva de Fauna per la importància de les espècies de mosseguellos presents en la cova, i també forma part del LIC (Lloc d'Interés Comunitari) Serra d'Énguera.

INFORMACIÓ COMPARSA SAN BORLA

Bon dia
Hem obert este correu per a poder donar informació a tot el poble de les activitats i accions que va a realitzar la comparsa San Borla durant aquest any per a preparar la capitanía 2012. Estem oberts a qualsevol suggerència o ajuda.
En primer lloc recordar que tots els divendres fem campeonat de poker al local de la comparsa amb servici de barra a preus populars, foc de llenya per estar calentets i molt bon ambient.
En segon lloc agraír a tots els veïns del poble que ja ens han comprat el calendari que hem realitzat, un calendari que repassa amb imatges els 31 anys de la comparsa, este pròxim cap de setmana continuarem amb la venda i també poden adquirir-los a la tenda de Carinyo al preu de 5 euros.
També recordar que encara ens queden DVD de l'últim play back dels moros i cristians, també es poden adquirir a la tenda de Carinyo. Estem preparant noves sorpreses que en breu vos comunicarem també per ací.
Gràcies a tots i visquen els moros i cristians.

S.D. VALLADA PARTITS CAP DE SETMANA



PARTITS A CASA
Dissabte 17/12/2011
Pre.benjamí:
10.00 H. S.D.Vallada & C.D.Rafelguaraf
Benjamí:
11.00 H. S.D.Vallada & C.F.Agullent
Aleví:
12.30 H. S.D.Vallada & C.F.Agullent

PARTITS FORA
Dissabte 17/12/2011
Infantil:
09.30 H. U.D.Carcaixent & S.D.Vallada
Cadet:
11.00 H. U.D.Carcaixent & S.D.Vallada
2ª Regional Aficionats:
19.15 H. U.D.Canals & S.D.Vallada

DIVENDRES I DISSABTE GLAÇÓ



DIVENDRES 16 GINTONIC D'OR

DISFRUTA DEL COMBINAT PER EXECELENCIA I COMBINAL AMB OR EN POLS PER TAN SOLS 4,5€

DISSABTE 17 ESPECIAL SOPARS D'EMPRESA

LA MAGNÍFICA FESTA RON BRUGAL APLEGA AL GLAÇÓ!!!

AZAFATES, 200 REGALS I DANI DJ AMB LA MILLOR MÚSICA DEL MOMENT FARÁN QUE LA NIT SIGA INOBLIDABLE.

NO FALTES!!

*Informat en barra dels descomptes en copes per a la nit de cap d'any.

GLAÇÓ PUB VALLADA

La veritat


La veritat és un terme de difícil definició, potser per això sempre hi ha més d'una i, quan es proclama una veritat absoluta, certa, inqüestionable, com passa ara, hauríem de posar-nos a tremolar. Saramago, en una d'eixes frases plenes de raó i saviesa, va dir que “el temps de les veritats plurals s'ha acabat. Ara vivim en el temps de la mentida universal. Mai s'ha mentit tant. Vivim en la mentida, tots els dies.” 

Per al grec Plató la veritat s'identifica amb la realitat, entesa aquesta com allò que roman al fons de les coses, fora de les aparences canviants. D'acord amb açò, a la realitat de cada objecte, persona o grup social diferent correspon una veritat distinta. No és possible, doncs, una mateixa veritat per a tots. Les veritats són plurals. I tindre aquest punt clar és vital per a mantindre l'equilibri en una societat plural amb interessos contraposats.

No és la mateixa realitat per a un adinerat que guanya més diners en una situació de crisi que la dels quasi cinc milions d’aturats. No és la mateixa realitat la d’un jove fill de papà que faça el que faça sap que ocuparà un bon lloc a l’empresa de son pare que la del jove ben preparat, fill de treballadors, que aguaita el negre futur que estan preparant. Ni és la mateixa realitat la dels que poden pagar-se la sanitat i l’educació privada que la dels que depenen d’un sistema públic. Les realitats no són les mateixes i, per tant, les veritats són diferents. 

Els poders econòmics i polítics que dominen els mitjans de comunicació ens parlen de veritats absolutes que són, com diu Saramago, mentides universals. Identificar els interessos dels rics amb els interessos dels treballadors és una fal·làcia. Argumentar que allò que afavoreix als empresaris també afavoreix als assalariats és un engany. Afirmar que beneficiar als poderosos espanyols és beneficiar a tots els espanyols és una mentida. Vivim en la mentida perpètua de pensar que “Espanya” no té diners, que està en crisi, que hem de sacrificar-nos, perquè hem estat vivint per damunt de les nostres possibilitats dilapidant recursos. 

Si oblidarem el que ens presenten com “la veritat absoluta” que ens afecta a tots els espanyols per igual i veiérem les veritats plurals, ens adonaríem que la societat està formada per grups socials que actuen de forma conjunta per defensar els seus interessos. Els empresaris busquen “exclusivament” el benefici que aconsegueixen apropiant-se d'una part d'allò que produeix l'assalariat amb el seu treball. Hi ha una lluita contínua entre els diferents grups amb interessos contraposats, allò que abans es deia lluita de classes, que està guanyant la classe dels poderosos per abandó de les classes populars. Amb les veritats plurals veuríem que les retallades socials no caldrien si els poderosos cotitzaren a hisenda de forma raonable. Veuríem que el problema no és que no hi ha diners, sinó que estan mal repartits. 

El nostre problema, el de la majoria de la població, és que hem acceptat la veritat del grup dominant, com la veritat de tots i hem renunciat a la nostra veritat de grup social, la que reflexa la nostra realitat sense falses aparences, la que ens donava coherència, fomentava la solidaritat de classe i ens proporcionava la força necessària per frenar els abusos del poder i conquerir parcel·les de llibertat, democràcia i benestar. I així ens va...
Iron Maiden

dimecres, 14 de desembre de 2011

Un poc d'humor... Veriue-ho!!!

SON ALISON MUSIC CLUB


CELEBRA TU CENA DE EMPRESA EN EL MEJOR AMBIENTE Y EN LA MEJOR SALA DE LA MANO DE DAVID CUELLO EN CABINA, CON EL MEJOR HOUSE DEL MOMENTO!!!

SABADO 17 DE DICIEMBRE ENTRADA LIBRE Y ADEMAS...
¡¡¡¡¡¡¡DE 00:00 A 03:00 DOS COPAS 5 €!!!!!!!!!

SÀEZ RESTAURANT

RESTAURANT SÁEZ

MENÚ DEL 17 DE DESEMBRE

DETALL DEL XEF

  • ROSQUILLETA DE ROQUEFORT
  • ESPUMA DE FOIE
  • XÚPITO DE CASTANYA

PER COMENÇAR

  • CREMA DE FESOL AMB PENQUES, UNA QUENELLE DE BRANDADA D’ABADEJÓ I EL SEU ALL –I-OLI.
  • OU DE CORRAL A BAIXA TEMPERATURA AMB UN SALTEJAT DE BOLETS, SUC DE PERNIL I POLS D’AQUESTA

CONTINUEM AMB

  • ARRÒS MELÓS DE CARXOFA AMB FOIE, SUC D’OSSOS DE TERNERA TOSTATS A LA BRASSA.

COM A PLAT PRINCIPAL

  • TACO DE XULLA DE TERNERA A LA PLANXA, PURÉ DE CREILLA I REDUCCIÓ DE PX.

PER FINALITZAR

  • BROWNIE DE XOCOLATA BLANC AMB LES ÚLTIMES FULLES DE LA TARDOR I GELAT DE TOFE.
  • SORBET DE TARONJA SANGUINA AMB MAGRANA.

EL MENÚ SÓN 15 EUROS PER PERSONA. INCLOU UNA BEGUDA I CAFÉ.

962257158 WWW.SAEZRESTAURANTE.COM


EL MENÚ DEGUSTACIÓ ESPECIAL HA SIGUT SUSPÉS PER MOTIUS PERSONALS.

A PARTIR D’AQUEST DIVENDRES I DURANT TOTS ELS DIES DE NADAL DISFRUTA D’UNA CERVESSA (1/3) I UN PINTXO PER 1.5 €

I SI TENS PENSAT FER ALGÚN SOPAR O DINAR, VINE I CONSULTA PRESSUPOST SENSE CAP PROBLEMA

SÀEZ RESTAURANT US DESITJA UN BON NADAL!!

SANT SILVESTRE 2011

El club atletisme "CAMA LLARGA" vos convida el proper 30 de desembre a les 19.30 H. a participar a la cursa de la Sant Silvestre 2011 .












Vos adjuntem el cartell de la prova.






dimarts, 13 de desembre de 2011

Serra Grossa: Presentació del llibre de Manel Arcos, "Acabarem com Camot".

 Comunicat de l'associació Serra Grossa:

Amics. Ací us adjuntem el cartell de la presentació a Vallada del llibre de Manel Arcos "Acabaren com Camot...". Salutacions cordials. Associació Cultural Serra Grossa.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Endevina, endevinalla...

Ja és dilluns i de nou vos porte altra endevinalla, aquesta vegada de raconets del poble i... ombres.
L'encertant de l'última endevinalla ha sigut el misteriós "Talco d'Ausònia". Enhorabona! Gràcies també als comentaristes d'aquesta última endevinalla, Dora, Marina...

Bé, ací va. A qui o què pertanyen les ombres aquestes?
Que guanye la/el millor!


LA CAMBRA DE DALT: LA DE LA MORT

LA CAMBRA DE DALT: LA DE LA MORT: Amb uns llistons i unes pedres de riu vaig fent les casetes dels ninotets que guardem al bidó que hi ha al terrat.No m'agrada molt jugar a f...

diumenge, 11 de desembre de 2011

Gran aportació fotogràfica al nostre arxiu gràfic del G+.


Per veure totes les fotografies, sols teniu que accedir a Google Plus i afegir VALLA City PLUS als vostres cercles.

Que les disfruteu!

Efemèrides, VALLADA City ara fa un any...

El mal temps obligava anular una excursió molt interessant, la Marxa Portillo-Boquella-Maravillosa, que havia organitzat ADENE i ens havia suggerit Paco GB.

Amb Una vida de colors, Iron Maiden ens portava als temps, no tan llunyans pels que ja pentinem canes, en què el poble semblava tancat a sí mateix i el cine de Terol, com aquell Cinema Paradiso de la pel·lícula, era la finestra als somnis i, pràcticament, l'única via per fugir de la rutina.

Patry parla (i Vallada també), amb un escrit fresc, espontani i un tant caòtic, posava en evidència coses que li semblaven mal fetes per l'Ajuntament, especialment l'organització de les festes i de les activitats per a les persones joves del poble; denunciava la por a dir les veritats i també manifestava el seu desacord amb els propòssits del bloc. L'entrada donava peu a molts i sucosos comentaris.

Salvador Baixauli Bosch feia la crònica del Certamen de bandes de Torrevella 2010 , on la Unió Protectora Musical de Vallada va guanyar el primer premi. Els nombrosos comentaris de felicitació compartien espai amb uns altres que generaven certa polèmica.

La nova gerència del Bar del Centre de Majors es presentava i oferia el seu Menú per al Sopar de Cap d'Any.

Kike portava al bloc un article estupend de Leopoldo Abadía sobre l'educació i el futur .

Els responsables de bloc demanaven informació sobre la convocatòria de la San Silvestre.

Isidoro ens feia les seues prediccions meteorològiques, amanides amb sabuderia popular: Quan la judia ronda l'horta, fes foc i tanca la porta .
I també comentava el Barómetro del CIS del mes de novembre sobre les Preocupacions dels espanyols, que ens alertava sobre altres malestars no climatològics.

Paco Garrido i Blasco continuava el recorregut pel cançoner popular i ens portava les Cançons de Nadal, aprofitant l'avinentesa per recordar-nos antigues tradicions, com la foguera de Sant Tomàs, que celebrava l'entrada de l'hivern i estava a càrrec dels xiquets i xiquetes que, tot seguit, anaven a demanar l'asguilando.

El PSPV-PSOE escrivia sobre El pont de l'ermita, les diverses circunstàncies que el van fer mal bé i les promeses incomplides que han dificultat la seua reconstrucció.
Què passeu bona setmana i recordeu que per Santa Llúcia, un pas de puça.