Cercar en aquest blog

dissabte, 26 de novembre de 2011

Un valladí a sobre rodes

El programa Mediambient del punt2 va emetre el dijous una entrevista a Paco Tortosa:
 QUATRE DÈCADES EN RUTA Viatge per terres valencianes és el resultat de les experiències viscudes durant 40 anys pel geògraf, viatger i escriptor Paco Tortosa, autor de 30 publicacions de temàtica ambiental, que en este nou llibre desgrana en tres volums l´evolució del paisatge en les últimes quatre dècades.





No se com enllaçar el vídeo aixina és que punxeu a l'enllaç. L'entrevista comença pel minut 10.  
Com a exercici podeu comptar les voltes que nomenen el poble.

divendres, 25 de novembre de 2011

La invenció d'Hugo Cabret, un llibre per a xiquets?


Ara que estem en hivern, són dies freds de pluja i segurament tindrem ganes de llegir, recomanaria un llibre amb ben poc de text i moltes il·lustracions en blanc i negre que em va cridar l'atenció fa uns dies.


Es tracta de l'obra de Brian SELTZNICK que porta un títol ben suggerent: "La invenció d'Hugo Cabret". Que com el vaig descobrir? Doncs potser per casualitat, o potser per afinitats electives. M'explique: simplement vaig acompanyar els meus alumnes de Massanassa a la biblioteca per a fer una activitat de foment de la lectura del departament de valencià, i allà, mira per a on, Almudena Francès va començar a contar històries, sempre sense desvetllar el final, clar! I el llibre en qüestió, amb tots ixos dibuixos de l'estació de París, dels rellotges, del xiquet que no volia que descobriren que vivia amagat en aquella estació però havia d'anar a donar corda als rellotges, i tot el misteri, van fer que em quedara amb el nom d'Hugo Cabret gravat al cervell. El mal ja estava fet, ara ja tenia el cuquet de la lectura d'eixa història... volia seber com acabava!
Si sentiu el mateix, trobareu més informació punxant ací

I després, furonejant una web de cinema, veig que Martin Scorsese ha fet una adaptació cinematogràfica de la història, quina alegria! No sé quan l'estrenaran ací, però segurament valdrà la pena buscar l'excusa d'acomboiar els més menuts per a disfrutar com si fórem xicotets, comprar un "poval de roses" i anar al cine, no?
Ací tenim el "tràiler", per a anar fent boca...perquè com tardarà en estrenar-se, podem anar llegint el llibre i contant la història


Avís d'última hora.

     El Centre Excursionista comunica: les casetes niu es penjaran diumenge a les nou i no demà dissabte.
     En el triangle a les nou del matí. Disculpeu les molèsties.

Comunicat d'autodisolució de L'Escarot: Tancant una porta, obrint nous camins.

El gener de 2006, fa més de 5 anys, un grup de joves vam posar en marxa
un nou projecte: l’Assemblea de Joves de La Costera. Pensar noms, presentar-nos
públicament, començar a fer activitats...tot estava per fer, tot estava a les nostres
mans, tot era possible. Aquella reunió de joves la vam batejar amb el nom de
“L’Escarot”, un nom enèrgic, rebel, dinàmic: així érem i així volíem ser.El nostre
projecte buscava omplir un buit de col·lectius juvenils més enllà de Xàtiva.
Teníem ganes de moure’ns, de participar, de canviar l’estat de les coses...i vam
posar fil a l’agulla!

Corria el 2006, eren temps d’expansió i d’auge. El senyor Capitalisme
arrasava cada racó, però encara, moltes i molts de nosaltres no sabíem que gairebé
tot allò de què ens queixàvem, directament o a través dels seus súbdits, ho estava
provocant ell. A La Costera el Capitalisme amenaçava amb grans construccions i
amb camps de golf; amb tancaments i deslocalitzacions d’empreses; amb un
creixement econòmic que a la majoria social ens suposava un endeutament de per
vida, amb uns treballs temporals i mal pagats, sobretot, per a nosaltres, els i les
joves. Però a aquesta fera ferotge amb pell de corder no hi havia gairebé ningú
que li plantara cara. I és que tampoc era fàcil: estava ahí, però tenia mil caretes,
de manera que era molt difícil reconèixer-lo.

L’Escarot volia desemmascarar aquest gegant amb peus de fang: que
tothom sabera qui era aquell que ens atacava la llengua, que s’apropiava dels
mitjans i qui, alhora, criminalitzava a aquells que s’hi oposaven a ell. El Capitalisme
aprofitava el seu poder per auto-atorgar-se el paper de l’únic sistema viable,
possible i desitjable era ell. I durant més de 5 anys, amb auge i crisi, L’Escarot ha
anat dibuixant una alternativa, una altra manera de concebre la joventut,
activa, participativa i crítica; una manera de comprometre’ns amb l’entorn i les
persones, denunciant les agressions i les injustícies; una altra forma d’oci; en
definitiva, una altra forma d’entendre allò que

25 de novembre, Dia Internacional per a l'erradicació de la violència sobre les dones

Hui em sembla interesant portar el vídeo d'una conferència d'Amelia Valcarcél, una eminència del Feminisme: Raíces de la violencia de género y claves para su erradicación

No ignoremos las señales


Article de MARINA CALATAYUD * publicada en  El País  25/11/2011

La violencia sobre las mujeres no es algo nuevo, ni coyuntural en nuestra sociedad. Tiene un origen antiguo y complejo y, por ello, se hace extremadamente difícil su erradicación.

Que se la considere como problema y como delito públicos es ya un importante avance y permite que la visibilicemos como la peor manifestación de la desigualdad de mujeres y hombres en la sociedad moderna. La ciudadanía ha de saber que su causa principal es el poder que sobre las mujeres ejercen los hombres, a los que se ha atribuido tradicionalmente superioridad, que incluye la posesión en exclusividad y, por tanto, poder de fuerza y sometimiento. Y ha de rechazarla por sus graves consecuencias, pero también por la terrible injusticia que supone.

Visibilizar igualmente los perversos mecanismos de reproducción (el amor romántico, por ejemplo) de esa estructura de poder, que ha usado a las mujeres como transmisoras de valores que las someten, es otro paso para su erradicación. En ello, como en todo lo anterior, ha sido vital la contribución del feminismo y de los movimientos de mujeres, que nos han permitido contar con herramientas de análisis y trabajo científico y que han logrado con su constante esfuerzo situar en la agenda política la necesidad de políticas públicas de igualdad de mujeres y hombres y contra la violencia de género, políticas que siguen siendo vitales para que la nuestra sea una sociedad cada vez más decente.

La legislación española, que es de las más avanzadas de Europa, todavía es reciente y está en pleno desarrollo de su potencialidad para alcanzar su principal objetivo: conseguir en la sociedad un cambio de modelo para que las relaciones entre los dos sexos estén basadas en la igualdad y la libertad.

La clave del éxito ha de estar en la educación; hay que educar en igualdad, tolerancia y respeto. Es obligación de todas las Administraciones y de la sociedad en su conjunto. Hemos de ejercer nuestra pequeña influencia en la educación en valores. Todas las personas estamos moralmente obligadas a ello.

Plantes d’ací: Arbocer

A la tardor podem gaudir d’aquest arbret, de vagades en forma d’arbust, en tota la seua plenitud, barallant el verd brillant de les fulles, el blanc anacarat de les flors i la gama càlida, entre el taronja i el roig, dels fruits. Açò és possible perquè els fruit de l’arbocer (Arbutus unedo) tarden un any a madurar per la qual cosa coexisteixen amb les flors de l’any següent. En estat silvestre podem veure’l al nostre terme sobre terrenys de terra roja perquè te preferència pels sòls descarbonatat, amb poca calç.

Panícula d'alborcer
Les flors tenen la forma típica de les espècies de la família de les ericàcies, com els petorrets (Erica multiflora), semblant a un perolet invertit acabat en cinc lòbuls voltats cap a fora. Les flors s’agrupen en panícules (que és un raïm de raïms) penjants.  

Arboços
El fruit, l’arboç, és una baia esfèrica que quan madura és dolça i comestible però amb molta cura, doncs conté etanol  i pot emborratxar i donar mal de cap. El nom científic ja avisa d’açò.  El nom específic d”unedo” ve del llatí “edo”, menjar, i del numeral “unus”, un només. Significa “menjar només un”, perquè des d’antic se sap que si se’n mengen molts senten malament. 

 

ESPECIAL XAVI CASTILLO


ESPECIAL XAVI CASTILLO 29 DICIEMBRE EN SON ALISON ENTRADA ANTICIPADA 8.00€ + CONSUMICION
PUNTOS DE VENTA: BAR MANOLO (VALLADA) PAPELERIA BATALLER ALEIXANDRE (VALLADA) PELUQUERIA TACHIN (VALLADA) FRUTERIA LA REPERA (VALLADA Y CANALS) SUPERMERCAT 25 (MOIXENT) EL RACO DE RAMON (MOIXENT) CAMIL'S PUB (MONTESA) SON ALISON (VALLADA) APERTURA DE PUERTAS 22:00

S.D. VALLADA PARTITS CAP DE SETMANA


PARTITS A CASA:
DISSABTE 26/11/2011

Prebenjami
10.00 H. S.D.Vallada & Castello de la Ribera (amistos)
Benjami
11.00 H. S.D.Vallada & Atzeneta U.E.
Alevi
12.30 H. S.D.Vallada & Atzeneta U.E.



PARTITS FORA:
DISSABTE 26/11/2011

Infantil
10.00 H.Alberic promeses C.F. "B" & S.D.Vallada
Cadet
11.45 H. Alberic promeses C.F. "B" & S.D. Vallada
2ª Regional Aficionats
16.00 H. Quatretonda C.F. & S.D. Vallada

dijous, 24 de novembre de 2011

Instal·lació de casetes niu a Vallada.

        Este proper dissabte el Centre excurssionista de Vallada vos convida a passar un matí agradable en contacte amb la natura penjant les casetes niu que vàreu construir alguns de vosaltres. Em quedat en en el triangle a les 9 del matí des d'on eixirem per anar a les zones de pinar del camí dels plans. Sempre i quan la climatologia ens ho permeta.
        Que no t'ho conten!!

Aus al nostre poble (XXI)

Nom castellà:  Herrerillo capuchino
Nom valencià: Capellanet de cresta
Nom científic: Lophophanes cristatus

Des dels solejats pinars del mediterrani fins als boscos ombrejats del nord, el Capellanet de cresta és l’au de les coníferes.

Es tracta d’un au passeriforme de la família dels pàrids, resident a tota la Península Ibèrica on la majoria no migren. És fàcil de reconèixer per la seua cresta, curvada en la punta i per els seus ulls rojos.

Sol anidar en forats de troncs caiguts, i s’alimenta del que cau de les arrels dels arbres, d’insectes i fins i tot de cucs menuts, i com que no té massa por dels altres animals, és fàcil de vore, i sobre tot d’escoltar, amb un cant que el fa semblar enfadat sempre: zezezeee zezezeee!! 


Ací al nostre poble, tota la zona de pinar és bona per poder buscar, i de segur trobar, el capellanet de cresta, i xicotetes accions com la col·locació de caixes niu per a pàrids i insectívors poden afavorir la seua presencia per les nostres terres.

El capellanet de cresta cria fàcilment en aquestes caixes niu, ja que arrel dels últims incendis, la presencia de pins grans i secs, o caiguts, és molt baixa, i no troba forats on construir els seus nius. És per això que aquest cap de setmana anem a unir-nos al Grup Excursionista Alt de la Creu de Vallada per a col·locar aquestes caixes niu al nostre terme i poder realitzar un xicotet seguiment d'aquesta especie a la nostra localitat.





dimecres, 23 de novembre de 2011


RESTAURANT SÀEZ

MENÚ DEL 26 DE NOVEMBRE

- DETALL DEL XEF

PER COMENÇAR

- CREMA DE CARABASA AMB TARONJA CARAMELITZADA, OLI DE GUINDILLA I TROPESSONS DE BOTIFARRA

- REVOLT D’OUS DE L´OMBRIA AMB LES VERDURES DE LA TARDOR.

CONTINUEM AMB

- ARRÓS MELÒS DE XIPIRONS AMB LA SEUA TINTA, ALLS TENDRES I CUES DE LLANGOSTI.

COM A PLAT PRINCIPAL

- TACO DE TERNERA AMB PURE DE LLENTILLES, XIPS DE CREILLA I UNA FINA SALSA DE FOIE

PER FINALITZAR

- EL POSTRE DE LA NOSTRA CUINERA

EL PREU DEL MENÚ SÓN 15 EUROS. INCLOU UNA BEGUDA I CAFÉ.

962257158 WWW.SAEZRESTAURANTE.COM

RECORDEM QUE ELS DIVENDRES I DIUMENGES PODEU DISFRUTAR DE LES NOSTRES TAPES I MONTADITOS.

I TAMBÉ QUE EL DIA 17 DE DECEMBRE HI HAURÀ UN MENÚ DEGUSTACIÓ ESPECIAL.

Així seria la distribució de vots si tots valgueren igual... reflexionem?


I també, com a curiositat, ‎8 coses sobre el 20N que NO et diran als telediaris sobre el grandíssim trionf del PP, a quin l'han decidit recolçar la "inmensa" majoria dels espanyols:

1.- El 20N Rajoy va obtenir 458.642 vots menys que Zapatero en 2008.

2.- El 20N Rajoy va rebre el suport de 3 de cada 10 espanyols amb dret a vot. El 30,1% exactament.


3.- El 20N Rajoy va rebre el suport de 12 de cada 100 bascos amb dret a vot.

4.- El 20N Rajoy va rebre el suport de 13 de cada 100 catalans amb dret a vot.

5.- L'únic diputat per la Ciutat de Melilla va ser per al PP. Solament el van votar 3,4 de cada 10 de Melilla amb dret a vot.

6.- El gran "triomf" popular a Madrid: 63 de cada 100 madrilenys amb dret a vot NO van votar al Partit Popular.

7.- En el gran feu popular Valencià, el 61% dels valencians amb dret a vot, NO van votar al Partit Popular.

8.- 80 de cada 100 catalans han donat l'esquena a CiU, el partit que els està tancant els hospitals.


És evident que necessitem una reforma de la llei electoral ja, perquè açò és un maleït frau...

dimarts, 22 de novembre de 2011

Teatre a Vallada


Organitzat per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Vallada, el grup Margalló Teatre representarà l'obra “El florido pencil” el pròxim dissabte 26 de novembre, a les 22,00 hores, en l'Auditori de la Societat Unió Protectora Musical de Vallada.
 

L'entrada serà lliure i gratuïta

FESTA LARIOS 12 AL GLAÇÓ


FESTA LARIOS 12!!!

AQUEST DISSABTE 26 DE NOVEMBRE DISFRUTA DE LA FESTA LARIOS 12 AMB AZAFATES, REGALS I D'UNA FANTÀSTICA SESIÓ ELECTRO - LATINO AMB BOTERO DJ, SERÀ UNA MAGNÍFICA NIT!!
NO FALTES!!!

GLAÇÓ PUB VALLADA

LA CAMBRA DE DALT: BAIX LA PLUJA DE LA NIT

LA CAMBRA DE DALT: BAIX LA PLUJA DE LA NIT: Hem acabat de sopar i ens hem tombat en el sofà a pair una miqueta el sopar, abans d'anar a dormir. Mentre Anna i la gosseta començaven a ac...

dilluns, 21 de novembre de 2011

ADRIANA CASES IN SESSION

Desde el programa "AFTER CLUB" de + RADIO, Con la música electronica más actual y los hits más bailados.
Además Aleix dj. con el house mas act.
Sábado 26 Noviembre
desde la 00:00 horas hasta las 07:30
Entrada 5€ con consumicion video

Gràcies a Déu


Gràcies a Déu el PP ha aconseguit la major concentració de poder del període democràtic en el moment que més calia. Ajuntaments, autonomies i, després del 20N, el govern central, resten en mans d'aquells que més profit saben traure al poder. Ja no haurem de patir la contradicció, el sí però no, la punteta només, etc. dels socialistes. 

Ara tindrem una reforma laboral com cal, com fa temps que estan demanant els emprenedors (abans s'anomenaven empresaris) que al capdavall són els que creen ocupació (especialment si els treballadors no tenen cap dret); una reforma fiscal que permeta als rics ser més rics perquè, al fi i al cap ells són els que més consumeixen i així estiren de l'economia; una reforma, que ja calia, que potencie l'educació de qualitat pagada amb diners públics, és a dir, escoles on estudien els més sabuts (que com tots sabem, són els fills dels rics), perquè el que és important és una educació de qualitat per a qui pot aprofitar-ho (i no per a la xusma); una sanitat pagada amb diners públics però en mans d'emprenedors privats (abans empresaris) que saben gestionar millor (doncs la medicina mou molts diners i és una llàstima no aprofitar-ho); uns serveis socials que deixaran de ser un dret (fins ací podíem arribar) per a tornar, en gran mesura, a ser caritat per a que els rics puguen fer les seues aportacions miserables i guanyar-se el cel (caritat subvencionada, això sí pels diners públics, que tot té un límit).

Gràcies a Déu (i al sistema electoral) tinguem una majoria més que absoluta que permetrà que el nou president li diga a Europa que ja està bé d'imposar el que s'ha de fer en Espanya. Ara serà Rajoy el que dirà als mercats que ja poden estar tranquils, que ell s'encarrega de tot, que tinguen confiança. El responsable de la crisi era Zapatero però ara que ja ha sigut derrotat, serà el nostre flamant president el que farà que l'Estat funcione, que es genere confiança dins i fora, i comence a generar-se ocupació. Com hom diu, morta la bèstia mort el verí. 

Podem estar d'enhorabona doncs ara un dels problemes més greus de la societat, la corrupció, desapareixerà. Com ja va fer el memorable Aznar els organismes de control desapareixeran o veuran reduir-se els seus pressuposts fins que siguen inoperants. Sense fiscalia anticorrupció tota la runa no sortirà a la llum i la corrupció desapareixerà (si més no dels jutjats i dels informatius). I amb les llistes d'espera de la sanitat passarà el mateix. Sense noticies alarmistes els ciutadans podrem viure millor i més tranquils.

Podem estar orgullosos d'haver votat majoritàriament al partit que més corrupció nia, doncs el que alguns anomenaven corrupció serà, d'ara endavant, una manera com un altra d'enriquiment i, quina és l'aspiració de tothom si no és fer-se ric?

Gràcies a Déu (i a més de deu milions d'electors que s'han abstingut o votat en blanc) la majoria absoluta permetrà reduir la molesta democràcia a la participació (de quanta menys gent millor) cada quatre anys i permetre que el guanyador impose el seu corró per a fer el que cal fer (una política com Déu mana). Ja no hi ha cap impediment per a que s'apliquen les mesures de retallades socials i econòmiques que proclamen els sabuts que han provocat la crisi perquè, després de tot, eixa és la finalitat de perllongar la crisi a Europa: desmuntar l'estat de benestar i desregular el mercat de treball. Gràcies a Déu...

Iron Maiden

Las rapaces nocturnas llegan al Colegio Público Ramón Martí Soriano (Vallada)

El pasado jueves 17 de Noviembre, se celebraron las II Jornadas sobre aves en el Colegio Público Ramón Martí Soriano de Vallada, a cargo de VerdeOscuroFoto, y con la colaboración de SEO/Birdlife. 

Este año las jornadas han estado destinadas de nuevo a los alumnos de Primaria, y su objetivo ha sido darles a conocer cuáles son las Rapaces Nocturnas más comunes en el municipio de Vallada. Los alumnos pudieron conocer y aprender aspectos de la biología y hábitats del mochuelo común, el autillo, el cárabo, la lechuza e incluso el búho real, y aprender a reconocer sus cantos y su silueta en la oscuridad. 

Otro aspecto destacado de las jornadas fue la observación y manipulación por parte de los alumnos de Egagrópilas de Mochuelo común y Lechuza, ayudándoles a entender cómo es la alimentación de estas aves, cuáles son sus presas principales y la importancia de preservar los hábitats idóneos para ellos. 

Todos juntos pudimos disfrutar de una mañana destinada a conocer mejor las aves que nos rodean, siendo la educación ambiental el mejor aliado para la conservación.

Efemèrides, VALLADA City ara fa un any....

Encetava la setmana Iron Maiden, amb una reflexió sobre la històrica difícil relació entre Esglesia i raó.

Kike ens obria vies cap a la trajectoria de Ramon Navarro Juan, conegut com Ramonet, un escalador de Canals, que porta molt de temps treballant per tal de condicionar i donar a conéixer algunes de les vies d'escalada del nostre poble.

Els responsables del bloc traslladaven el relat, en primera persona, d'una experiència que exigeix que prenguem clara postura: la irrupció d'uns militants de l'extrema dreta (España 2000) en un bar de Benimàclet i la penosa actuació de la policia.
D'altra banda, ens anunciaven la finalització del període de votació a l'enquesta sobre participació del partits polítics al bloc i ens demanaven propostes per a noves enquestes.

En Forcat ens donava a conéixer el comunicat de l'Escarot Assemblea de Joves de La Costera amb motiu de la commemoració, el 25 de novembre, del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones.

Isidoro Cerdà ens portava la predicció meteorològica i feia una bona pedagogia sobre la ciclogènesis al Mediterrani. Com podeu comprovar, el temps meteorològic també és cíclic.

Amic dels llibres ens suggeria un llibre ben interessant, La velleta refranyera, una història sobre la cultura no escrita i la seua transmissió, que compila una bona quantitat de frases fetes, refranys i locucions i, sobretot, posa en valor els coneixements no escrits, que tantes vegades son menyspreats, tot i que son una part ben important del nostre patrimoni.

I, des de La cambra de dalt, Vicent ens transportava cap a als records guardats als calaixos de l'aparador

Gira la roda del temps
per la força del vent de les ànimes soles...

Que tingueu una bona setmana!!

Endevina, endevinalla...

L'endevinalla passada no ha tingut cap encertant, o tal vegada sí... La casa que hi apareixia està baix de la font de Gotxa. És eixa la casa a la que fas referència Manuel?.
En quant a l'altra fotografia que hi apareix, la del botijó, ningú ha dit res de res... Penseu amb un botijó ací en Vallada... On l'ubiqueu? Va, vos deixe uns dies més.
Fins aleshores, vos adjunte aquesta altra foto: Qui són els passejadors que donen la volta del colesterol al poble a poqueta nit.
"Poqueta nit", una expressió molt valladina...


diumenge, 20 de novembre de 2011