Cercar en aquest blog

dissabte, 2 de juliol de 2011

LA CAMBRA DE DALT: EL TIO POQUILI

LA CAMBRA DE DALT: EL TIO POQUILI: "El tren tallava el paisatge que tant de temps havia esperat vore. Al passar Montesa,els bancals de tarongers, bresquilleres i albercoquers omplien la vall d'un verd selvàtic. Al fons, el barranc de la Salaella llarga, el Tossal i desprès el Penyó, que per a mi era com veure el centre del meu mon. Ara si, ara ja podia dir que havia arribat a casa.

Aquell agost, l'agost de l'any passat, el vaig passar al poble amb la meua família i els amics. Passàvem els dies menjant, nadant i esperant les festes. Les vesprades, al ple migdia quan mes apretava la calor, quedàvem uns quants amics per fer-nos el cafenet al Boro's (que te aire condicionat)i fer alguna partideta de truc.
Una de tantes vesprades, el meu amic Romel, em va demanar que..."

Efemèrides: última setmana de juny

Aquestes són les entrades més destacades de fa un any al nostre bloc:

Musics Brass Quintet, músics, joves i emprenedors.

Musics Brass Quintet es crea a l'abril de 2011 entre un grup de joves amics. Tots ells buscant crear molt bon ambient, com també proposar-se altres metes, igual que gaudir de l'essència de la música i també transmetre-li-ho al públic. Tots ells resideixen a la comarca de la Costera a la província de València i són de diferents localitats com Llanera de Ranes, Alcudia de Crespins o Vallada.
El proper concert serà el dia 2 de Julio a les 19.30 en Llanera de Ranes (València), també tenim prevists  altres concerts com el dia 14 de juliol a Canals (València) a les 20.30h.
Esperem poder fer un concerts a Vallada, Moixent i la Font de la Figuera pròximament.
Ací vos deixem l'enllaç del nostre blog o pàgina del facebook per si vos interessa.
Facebook: Musics Brass Quintet

divendres, 1 de juliol de 2011

Triodos Bank. Conegueu la banca ètica?

La banca ètica i sostenible és un tipus de banca que funciona i que està en consonància amb el fenòmen social que s'està vivint. És una forma d'ahorrar e invertir de forma responsable ja que els nostres diners van a dedicar-se exclusivament a raons socials, mediambientals i culturals.
Triodos Bank és un clar exemple.
Podeu llegir més sobre aquest banc i contractar els seus servicis en http://www.triodos.es/es/particulares/



En aquest link també podeu veure en què gasten els diners els vostres bancs.

dijous, 30 de juny de 2011

LA CAMBRA DE DALT: OMPLIR LA BASSA

LA CAMBRA DE DALT: OMPLIR LA BASSA: "No vaig tindre temps ni de tastar les primeres bresquilles. Tan punt vaig acabar en el plat de paella, mon pare en va enviar a la toma a redreçar l'aigua camp a la nostra bassa. La toma estava cinc o sis bancals mes amunt i per arribar tenia que anar saltant marges, mentre comprovava que no estigueren obstruïdes el seguit de tomes i sèquies que guiaven l'aigua:passava pels bancals de Poldo, pels del Xeu, pels de Rico i finalment arribava al caminet de dalt del Pinaret de Màxim on estava la toma.
El sol altíssim, s'alineava al Penyó. En arribar,tot era silenci. A ple migdia no passava ni cristo. Amagat darrere d'un taronger esperava que
..."

dimecres, 29 de juny de 2011

Aus al nostre poble (III)

Ja és dimecres, i és dia de conéixer un poc més sobre les aus que ens rodejen en el nostre bonic terme ...

He vist un pardal blau! o He vist un pardal pescant!.

Sens dubte, són les dos frases que mes hem escoltat a grans i xicotets quan es referixen a esta xicoteta au pescadora que habita al riu de la nostra localitat, Vallada."

El Martin pescador (Alcedo Atthis), mes conegut per les nostres terres com a "Blavet", és una xicoteta au que només habita en els rius i marjals. El seu nom en Valencià es deu, sense cap dubte, al seu intens color blavós.
En la nostra localitat, es poden observar alguns exemplars, sent de gran dificultat la seua localització.

El seu pic amb forma d'arpó els permet convertir-se en xicotetes fletxes blaves, sent la pesca la seua principal font d'aliment.


Més a VerdeOscuroFoto:

"LA ISLA DE LAS FLORES"

Hola! molt bon i calurós estiu per a totes i tots!

El què són les coses...donava per fet que este documental ja havia sigut publicat, i hui, remirant la llista de la mediateca he observat que no.
"Ls isla de las flores" relata la vida d´una tomaca....
Per a mi, és un documental fet per a extraterrestres, o per a aquells humans que són capaços d´analitzar als humans amb ulls extranys.

És una dura crítica a la societat de consum, amb una visió satírica. Apte per a tots els públics.
Cap persona pot sentir-se ofesa.... a no ser que els moleste les diferenciacions que rebem de la resta d´animals com, el polse oposable.





A gaudir! Bona setmana i bon estiu!


Sombras en color.

Més sorpreses al facebook. En aquesta ocasió un altre vídeo que també ens ha sorprés molt. I és que Vallada és un poble d'artistes!
Sombras en color és un grup de música que, pel que es veu, du ja molts anys de bolo en bolo, amb molts concerts a les seues esquenes.
Conegueu al cantant? Conegueu al guitarra? Exacte!



Algú ens pot contar més sobre aquest grup?
Enhorabona xics pel vostre treball!

dimarts, 28 de juny de 2011

Nova pestanya al bloc: CALENDARI D'ESDEVENIMENTS.

Hola amics i col·laboradors (xics i xiques);
Hem creat una nova pestanya al bloc anomenada CALENDARI. Un calendari d'esdeveniments al nostre poble. Podeu consultar-la accedint a ella a la part superior del bloc.

Si formeu part d'un col·lectiu i teniu un compte a google (gmail) podreu crear fàcilment els vostres esdeveniments i d'aquesta forma, qualsevol persona del poble podrà veure el que està per vindre al nostre estimat poble.

Les persones o colectius que han sigut convidats a participar-hi per ara són:

    * Administradors del bloc.
    * Maria Boluda ADL (Ajuntament) de Vallada.
    * Rubén (Serra Grossa)
    * Jesu i Ángels (Centre Excursionista Alt de la Creu)
    * Ana Morató (Vallada Femení Club de Futbol)
    * Xavi i Mayra (Verde Oscuro Fotografia)
    * Carla Sàez (Restaurant Sàez)


Si conegueu algun altre col·lectiu que vullga participar-hi afegint al calendari la seua programació, per favor, comuniqueu-li-ho, val? Com per exemple, la coordinadora de festes o la coordinadora de Moros i Cristians, les ames de casa, club d'escacs, altres equips esportius, etc...

Moltes gràcies!

Escacs a Vallada!

Per a totes les persones interessades en entrenar a escacs o en participar al primer OPEN què es celebrarà en agost:

Amb la col·laboració de Servi Sport i l'Ajuntament de Vallada, José Aracil organitzarà partides d'escacs a la planta baixa de la casa de la cultura, de 17 a 18h aproximadament tots els dies de juliol i agost, per a que la gent que vulga millorar la seua tècnica o aprendre a jugar. Tot de bades (recomanable trucar abans al 675534429).

També ens informen de la realització d'un torneig per al 27 d'agost amb premis, regals i beguda per a tots els jugadors i jugadores.

Més informació fent clic ací mateix.

També podeu accedir ací a la seua "web".

De batre

diuen que "A juny la falç al puny".
Una altra dita relacionada que sempre he sentit per casa és "Entre la falç i l'era, està la fam vertadera", (hi ha qui diu gavella en comptes d'era) i te la seua explicació en què hem arribat al temps en què els pobres han esgotat les reserves de cereal i encara no disposen de la nova collita.
I si, igual a hores d'ara puga semblar una cosa estranya, de països llunyans, però a Vallada s'ha patit fam i no poca. També set, no tant per a les persones, però sí per als conreus, que fins no es va trobar aigua a Boquella, érem un poble eminentment secà, depenent totalment de les arbitrarietats de l'oratge.
El dia de Sant Joan era un altre dels dies què servien per a pronosticar l'oratge, segons m'agüelo Salvador, el més eficaç. I es que depenent de l'oratge que faça en este dia, aixina serà l'any vinent, cadascú fila més prim i segueix l'oratge quasi al minut i n'hi ha qui es conforma en que faça un poc de llevantet per pronosticar pluges. En principi llevantet i no massa calor, a veurem que passa...
Aquest és un cant de batre del Cançoner de la Província de València Vallada recollit a Vallada pels anys 70:


 


Escalfant motors per a Moros i Cristians: Els inicis de la comparsa Sant Borla i Berberiscos.

Encara queden uns mesos però no hem pogut resistir la temptació de penjar aquest vídeo que Isidoro i Mer han penjat al facebook. Quins records... i quins somriures poden despertar imatges com aquesta!
Gràcies Isidoro & family per aquestos detalls que ens uneixen i fan poble.



(Aprofitem per demanar a la coordinadora de moros i cristians la seua col·laboració al nostre twitter)

Inèrcia?


L’any passat, com havien fet al llarg de molts anys, membres i simpatitzants de l’Associació Serra Grossa van organitzar el Sopar de Sant Joan. Sense cap ajuda, econòmica ni de ningun tipus, van contractar una actuació, van muntar les taules i les cadires a la placeta de Sant Joan, van gaudir del sopar, de la conversa i de l’actuació i, finalment, van desmuntar taules i cadires, van desmuntar el petit entaulat i van agranar la placeta, deixant-la més neta que abans del sopar.  

La mateixa nit, no se sap perquè, al carrer mo de Gràcia, la Confraria de la Mare de Deu de Gràcia i la Parròquia Sant Bertomeu, també van organitzar un sopar en honor de la Verge de Gràcia. Aquesta verge celebra la seua festivitat el segon dia de setembre en la majoria de llocs, i en agost, en les festes patronals de Vallada, però el cas és que l’Ajuntament els va muntar l’entaulat i els va facilitar tot el que van necessitar. Van celebrar el sopar i després el mateix personal de l’Ajuntament, pagat en diners de tots, va desmuntar l’entaulat.

L’any passat l’Ajuntament estava regit per un equip de govern que tractava a la gent com a súbdits, és a dir, com a individus que estan subjectes a l’autoritat d’un superior, amb obligació d’obeir-lo. Tenien una visió sectària de la societat local que etiquetava els súbdits en bons i dolents. Premiava als bons posant els recursos públics al seu abast, donant-los privilegis, i castigava els dolents negant-los el pa i la sal.

Després de les eleccions del 22M l’Ajuntament ha canviat de mans. Molts dels valladins creguem que hem deixat de ser súbdits i ens hem convertit en ciutadans, és a dir, en individus subjectes a drets polítics i socials amb capacitat per intervindre, executant eixos drets, en el govern local. Els ciutadans no estem sotmesos a la voluntat ni al capritx de qui mana. Sols estem sotmesos a normes que han de ser justes i equitatives, que oferisquen les mateixes oportunitats a tots, sense privilegis per ningú.

La nit del dissabte passat, com havien fet al llarg de molts anys, membres i simpatitzants de l’Associació Serra Grossa van organitzar el Sopar de Sant Joan. Sense cap ajuda, econòmica ni de ningun tipus, van contractar l’actuació del grup Naia, van muntar l’escenari, les taules i les cadires a la placeta de Sant Joan, van gaudir del sopar, de la conversa i de l’actuació i, finalment, van desmuntar taules i cadires, van desmuntar el petit entaulat i van agranar la placeta, deixant-la més neta que abans del sopar.  

La mateixa nit, no se sap perquè, al carrer mo de Gràcia, la Confraria de la Mare de Deu de Gràcia i la Parròquia Sant Bertomeu, també van organitzar un sopar en honor de la Verge de Gràcia. L’Ajuntament els va muntar l’entaulat i els va facilitar tot el que van necessitar. Van celebrar el sopar i el mateix personal de l’Ajuntament, pagat amb diners de tots, va desmuntar l’entaulat. 

Continuen els privilegis? Encara hi ha ciutadans de primera i de segon? Vull pensar que no, que és un problema d’inèrcia que anirà corregint-se. Perquè cal corregir moltes inèrcies. 

Iron Maiden

diumenge, 26 de juny de 2011

La dimensió lingüística del control social


Diu Tony Judt, en “Algo va mal”, que “no pensarem d’altra forma si no parlem d’altra forma”.  Aquesta frase tan simple està carregada de raó. El llenguatge, i el significat de cada paraula, és una de les maneres de control social més antigues i més exitoses. En la nostra societat actual hi ha mitjans molt més poderosos que mai, en tota la història de la humanitat, per a dir-nos què hem de pensar i com hem de fer-ho. A més s’utilitza un llenguatge farragós i complicat per dissuadir-nos d’entrar en detalls dels problemes que ens afecten greument. Especialment l’economia i les seues implicacions polítiques. 

Competitivitat, flexibilització, racionalització, disfunció, mercats, etc. són paraules que amaguen falsos significats, mentida, abús i injustícia. Es parla fort de l’augment de la competitivitat però s’abaixa la veu quan s’explica que serà exclusivament reduint els cost del treball. Es parla de flexibilització empresarial quan es refereixen als acomiadaments. Parlen de racionalització del sistema de pensions per a dir que van a baixar les prestacions i augmentar l’edat per a tindre dret. Parlen de disfunció quan caldria parlar de lladronici i corrupció. I els mercats als quals estem sacrificant el benestar, el present i el futur, és la paraula darrere de la qual s’amaguen els grans capitals financers de sempre que han sotmés la política al seu control.

Els ciutadans som els que paguem però és un grup de privilegiats els que decideixen què cal fer. Per a poder pagar el deute cal rebaixar salaris i despesa social, sanitària i educativa i, al mateix temps, incomprensiblement, es lleva l’impost de patrimoni, el de successions i es manté el tipus impositiu més baix d’Europa per a les rendes més altes. Per la supervivència del sistema de pensions s’augmenta als 67 anys l’edat de jubilació i es retallen les prestacions i, al mateix temps, incomprensiblement, rebaixen les