Cercar en aquest blog

dissabte, 23 d’abril de 2011

Una mona de Pasqua passà per aigua



Les previsions per a Setmana Santa finalment s'han complit provocant el disgust de molta gent que esperava aquests dies per a veure complimentades les seues expectatives religioses o d'oci.

Lamentablement continuarà fins a passada la Pasqua, per a que desprès i progressivament iniciar una millora fins al final de setmana pròxima que de nou i per efectes del descolgue per l'Oest d'una nova Baixa, que podria situar-se pràcticament igual a esta,front de les costes de Portugal i amb aire fred en altura podria tindre les mateixes característiques d'inestabilitat que les actuals.

És a dir, cap de setmana i Sant Vicente amb tempestes i precipitacions pràcticament en tot el país i en les nostres terres.

Per cert, arreplegades en les últimes 48h.: 28,5 litres m2 el dijous i 8,5 lm2 en la tempesta de ahir vesprada.


Bones i aiguaes festes

Véns a fer un passeig?

Fa pocs dies rellegia l'article "La importància del carrer" de Joan Fuster, un tex al qual m'agrada retornar i endinsar-me de tant en tant. La lucidesa perenne del nostre assagista universal de Sueca, la visió sempre genial i punyent, la reflexió brillant, l'argument incitador, hi són presents. I em va tornar a corprendre una tristesa subtil però creixent que no sabria explicar però que darrerament m'assetja amb massa freqüència. Ahir, passejant davall d'una pluja fina pels camins i els carrers silenciosos d'un poble buit, em va tornar a passar. Hem perdut el carrer. Els carrers, les places, els jardins, els camins i les partides del terme, els assegadors, les serres i els paratges, els ponts, el riu, la Saladella, les coves, els arbres on ens féiem les cabanes, els bancals femats, els llauradors fent solcs i mirant el cel... Hem perdut el poble. I en companyia del poble, se n'ha anat la gent. Qui se'n recorda ja, del poble? Qui el coneix, ara? Qui l'ensenyarà, demà? Hui vull parlar dels carrers del poble, dels carrers de tots els pobles.

Els carrers del pobles són l'espai públic de la llibertat, de les relacions socials pròximes i ètiques, del retrobament càlid que ens fa persones, del caliu del veïnat que ens acompanya, de la conversa amable, de la vida col·lectiva i cooperativa que ens abriga, ens arrela i ens crea horitzons compartits mentres recorrem camins solitaris. Al carrer enraonem els adults, els majors descansen i

divendres, 22 d’abril de 2011

Vallada agafa el tren, Vallada perd el tren.

L'altre dia em preguntaven sobre el servici de tren a Vallada, i com que fa temps que no puge al tren, no se si hi ha servici o si l'han llevat. D'altra banda el fet de viure a un altre lloc m'allunya de les notícies del poble. Espere que hi haja, de tren, després de tants anys de rolls i batalles contra la RENFE pel trasllat de l'estació. Jo ara visc a un poble que no en te, i crec que el tren, de la mateixa manera que la proximitat d'una gran carretera històrica (ja era via romana) ha co·laborat en el modelatge del caràcter del nostre poble.

La fotografia pertany a un accident de ferrocarril a Vallada a l'any 1.980. No recorde res d'eixe accident, ni ho he sentit comentar.

M'agradaria que algú em puguera respondre a la primera questió, i que si algú sap alguna cosa de l'accident de la foto, que sembla prou greu, m'informara. En este cas es pura curiositat.

D'altra banda pense que el nostre poble, com la majoria de pobles valencians, es troba en un moment decisiu pel que fa al seu futur. I no només per les eleccions, sino perquè les coses, com tots sabem, estan canviant a un ritme frenètic i per encarar el futur hi ha moltes possibilitats i moltes portes obertes. Hi ha oportunitats i s'ha de ser original i decidit per aprofitar-les. Podem veure-les passar des de la parada del nostre poble o agafar-les.

Espere que Vallada no perga més trens.

Què trist...

Aquest migdia, quan he passat per la renovada Plaça de la Pau, m'he trobat amb aquesta trista imatge. Hi pot haver alguna cosa més trista?

Prohibir els gossos, està més que clar, és necessari i quasi que ni feia falta dir-ho, però jugar a pilota (o jugar simplement), prohibir anar amb bicicleta o patinar (de fet patinar per una zona lllisa era un dels atractius d'aquesta renovada plaça)???
Puc aplegar a entendre una senyalètica així en un lloc on es moleste als veïns (no és el cas, ja que no hi han cases al voltant) o on es moleste les possibles terraces públiques de bars i restaurants (tampoc él cas). Però a la Plaça de la Pau, on molts hem jugat, on molts hem aprés a anar en bicicleta (al ser un recinte tancat i ample).
Demane al responsable d'aquesta decissió què ens donde una explicació convincent.
El seu silenci demostrarà l'errada de la seua actuació.

Gràcies.

PS: Aprofite també per felicitar a l'Ajuntament per gastar senyalètiques en valencià (no tot van a ser queixes...).

dijous, 21 d’abril de 2011

Carta d'agraïment al bloc

Ens han enviat aquesta carta. No sabem si per a publicar-la o no, però ens agradaria compartir-la amb tots vosaltres.
Gràcies per les teues paraules. No saps les forces què ens donen.

" Són vacances i plou. Tal vegada siga una mala notícia per a molts, però per a mi és una bona notícia perquè t'obliga a fer coses que no faries si tingueres festa i bon temps, com ara mateix, escriure aquesta carta d'agraïment i disfrutar de la companyia (i també assessorament lingüístic) de la meua filla.
Com ja he dit, aquesta és una carta d'agraÏment a l'equip de valladacity, el bloc que, des de fa ja temps, està en boca de tots els valladins, ja siga per a be, o per a mal...
Independentment dels continguts que es barallen al bloc (què són molts i variats per molt que diga la gent), i de la ideologia predominant d'aquells que hi participen, m'agradaria felicitar al bloc, per una banda, per la seua feina d'alfabetització digital que està fent sobre la gent del poble i per altra, per mostrar-nos altres realitats que ens afecten a tots i a totes de prop.
Abans de conéixer aquest bloc, jo apenes habia tocat un ordinador. Sincerament: li tenia por. Però ara les coses han canviat:
Visite el bloc tres vegades al dia com a mínim: quan ens alcem, després de

dimecres, 20 d’abril de 2011

L'origen de les migracions modernes

L'origen de les migracions modernes és una interessant conferència del reconegut economista i activista per la justícia i la pau, Arcadi Oliveres, què de segur vos deixa bocabadats a més d'un. Una xarrada directa i esclaridora sobre com funciona aquest món, com diu ell "governat per delinqüents". Declaracions i acusacions sense cap pel en la llengua, que ferixen l'orgull dels ciutadans d'apeu i atempten allà on més dol, als "llops amb disfreça de caputxeta roja" que més mal provoquen a la societat.
Teniu que veure'l!





Idees que es poden extraure dels vídeos per resumir-los: (font: Diari d'avord)

—Segons un recent informe del Senat estatunidenc, a Guinea Equatorial (antiga colònia espanyola) tenen una renda per càpita de 500$. L'empresa Exxon-Mobil (la que extreu el petroli allà) hi genera uns beneficis tals que, en cas de repartir-los entre els seus habitants, la renda per càpita dels guineans pujaria fins als

Fotografies de la Falla "Els Columpios"

Atenció, atenció, bando del sinyor retratiste;
Tot aquell, què vullga veure tota classe de retratos de la Falla "Els Columpios", acudirà a la secció de Fotografies. Si no, podeu veure-les en xicotet ací baix.
També hi han novetats a l'àlbum "Així erem" i "Gent de Vallada".

Moltes gràcies a tots els que heu col·laborat i esteu col·laborant en aquest projecte del què tots eixim benefiats.
De nou, fem un cridament a altres col·lectius existents al poble (Falla Blasco Ibàñez, UPM, "Amas de casa", Clubs esportius, etc...) per a que ens envien (o donen en mà a Kike) les seues fotografies (antigues o no) per a incloure-les al nostre arxiu gràfic i d'aquesta forma, compartir-les amb tots i preservar-les al llarg del temps.


Recordem que aquest projecte està registrat per Creative Commons, i és de tipus Copy-left i que les fotografies vos les podeu descarregar a una resolució apropiada per a revelar al tamany què necessiteu (és a dir, açò no és el facebook ni res paregut).
Animeu-se a participar!

LLISTES DE LES CANDIDATURES ELECTORALS

Aquest matí al Butlletí Oficial de la Província de València s'han publicat les llistes oficials de les candidatures presentades a eleccions municipals si voleu veure les llistes de tots els pobles, punxeu ací:



HEM DEIXAT OBERTA L'OPCIÓ DE FER COMENTARIS, PER AIXÒ, VOS DEMANEM, SIGUEU RESPECTUOSOS ALS VOSTRES COMENTARIS.

LA SALPASSA

Continuant amb el cicle de l'any, arribem al temps de pasqua.
L'església dins del Ritual Romà inclou la benedicció de totes les cases de la parròquia en temps de pasqua.
La paraula salpassa, segons el diccionari català-valencià-balear, etimològicament prové del llatí salis sparsio, que significa espargiment de sal. Ja que la benedicció de les cases es feia inicialment amb sal. La sal s'ha considerat des d'antic com un element protector i conservador, tant en un nivell físic (saladures, salmorres...) la sal ens es necessària per l'aportació de minerals (potasi, iode, manganés...) però també en l'àmbit espiritual de protecció contra males energies. Recordeu que salari, també deriva de sal, com a remuneració per un treball.


A Vallada, l'acte solia discórrer el dimecres després de la missa, el senyor retor i alguns monessillos recorrien els carrers per a realitzar la benedicció de les cases, però no anaven sols, els acompanyava una colla de xiquets armats amb tota classe de maces de fusta, (solia fer-les el tio Enrique el fuster) colpejant be a terra, be als portals i fins i tot les portes de les cases que trobaven tancades (alguna que altra porta podia quedar afectada).  Cantaven la  cançó que apareix a la imatge, què com vegeu te una lletra un tant transgressora ja que es demana pegar bastonades als "poders".
 

Partitura recollida a Vallada i publicada al Cançoner Musical de la Província de València

dimarts, 19 d’abril de 2011

Es busquen valladins amb idees: un programa entre tots per a un poble de tots

La candidatura del PSPV-PSOE a l'Ajuntament de Vallada, encapçalada per la nostra candidata Mª José Tortosa, estem elaborant un programa electoral i de futur govern municipal obert, participatiu i representatiu de totes les sensibilitats, inquietuds i propostes de les persones, els col·lectius i les entitats del nostre poble. Per això, ens estem reunint i estem sol·licitant encontres amb els representants de totes les entitats i associacions del poble que volen rebre'ns perquè volem conéixer i recollir quines són les seues necessitats i demandes, quins són els seus problemes i els seus projectes i quines són les aportacions que poden fer al nostre programa electoral. La candidatura socialista vol incorporar al seu programa les propostes i les demandes de la societat civil de Vallada, perquè la participació ciutadana i la revitalització de la nostra societat és un dels eixos bàsics del nou estil de govern que volem implantar al poble: governar entre tots. El canvi que volem serà molt evident i transformarà la relació ajuntament-societat unidireccional, vertical, descendent i jeràrquica que ha existit fins ara. Perquè entenem que la democràcia no és votar cada quatre anys, sinó participar activament de manera responsable, crítica i contínua en la gestió dels assumptes públics del nostre poble. Per això, en el programa desgranarem quins són els

EXPROPIACIONS Ministeri de Foment Adif

Al butlletí oficial de la província podem llegir:

 Trobareu la relació d'afectats al terme de Vallada en la pàgina 18 i següents del següent enllaç: BOP expropiacions Adif

Eres un radical?

La columna d’Arturo González d’avui en el diari Público proposa un exercici que em pareix interessant, arran d’algunes acusacions de “radicalitat” aparegudes al bloc. Radical és tot aquell partidari de reformes extremes, però també qui evita les reformes que demanda la societat en la seua evolució, el fanàtic conservador immobilista.
Ací mateix hem vist exemples dels dos tipus de radical. Estem acostumats a defensar els nostres, com si tot ho feren be, i atacar els contraris, com si tot ho feren malament. Aquesta manera d’actuar converteix els partidaris polítics en “forofos”, la qual cosa anul·la la visió crítica de la realitat i ens transforma en persones fàcilment manipulables.
El que proposa Arturo Gonzàlez és tan simple com considerar radical a qui no siga capaç de dir tres coses dolentes del partit més pròxim a les seues conviccions polítiques i tres coses bones del partit que

dilluns, 18 d’abril de 2011

Endevina, endevinalla...

Bona vesprada;
Avui dilluns, dos endevinalles visuals per començar aquesta setmana pasqüera.
La novetat d'aquesta setmana és que em teniu que contestar amb dos "malnoms" (apodos) exactament, tant en la primera fotografia com en la segon.

Els guanyadors de la setmana passada han sigut Joan, per a la segon fotografia i l'infatigable obervador, Aleix, per a la primera.

Be, dits els guanyadors, comença el concurs: U, dos, tres, ja!


Proposta d'eixida cicloturista per a Paqua.

Paco Tortosa, veí del poble, ens envia aquesta proposta d'eixida cicloturista (de les moltes que sol planificar i dur a terme al llarg de l'any), per si algú del poble s'anima a participar.
Això sí, ens deixa ben clar que NO es cap eixida "d'Agència de viatges" si no una eixida entre amics i amigues.
El planing serà el següent:


Divendres 22.
Eixirem d'Alcoi. Arribarem allí en tren des de València, xàtiva (o en cotxes particulars (la gent de la Marina-Safor).
Eixe dia farem uns 25 km fins a Alcoleja per la Via Verda D'Alcoi i les ombries de la serra de L'Hontanar. Meravelles de meravelles ens envoltaran al llarg de tot el trajecte.
A Alcoleja tenim llogat el sopar, el dormir i el desdijuni a una casa rural.
 
Dissabte 23.
Anirem d'Alcoleja a Confrides al llarg d'uns 20 km que recorren el port de Tudons i l'ombria de la serra d'Aitana. Des del lloc on dinarem (amb el nostre picnic), farem un

La transició a una vida millor en un món possible

Primer de tot vull presentar-me i saludar tots els lectors i col·laboradors del bloc. És una sort i una oportunitat poder compartir amb vosaltres pensaments, reflexions, inquietuds, propostes i somnis al voltant de la nostra vida de cada dia en este planeta d'aigua que anomenem casa, en esta aldea global que estem devastant sense aturador, que a mi m'han estat ocupant, captivant i engrescant durant els últims anys i que m'agradaria contar-vos de tant en tant. Tanmateix, em permetreu que no haja de començar justificant-me i m'estalviareu d'explicar exhaustivament el punt de partida. Tots som conscients que vivim en un planeta en crisi i que la situació s'agreuja cada dia que passa, cada decisió que prenem, cada acte que fem. Eixa crisi que els habitants afortunats dels països rics i opulents hem provocat entre tots i de la qual ens beneficiem i ens aprofitem, no és només una crisi econòmica, repetida incansablement com un eslògan omnipresent de monotonia trista, manipulada informativament fins a extrems de simplisme irreflexiu, utilitzada políticament per un màrqueting agressiu impassible, mercantilitzada i amplificada fins a l'extenuació. Hi ha una altra crisi prèvia i coetània al segment econòmic de la crisi actual, d'una dimensió molt superior i profunda, que n'és la causa principal i en serà alhora la conseqüència més greu: la crisi socioambiental i la crisi ètica en un

diumenge, 17 d’abril de 2011

LA CAMBRA DE DALT: LA PÓLVORA BUFA

Les falles ja han passat, però llegir les paraules de Vicent, pot retornar-nos a elles, encara que estiguem en plena nevada...
Vicent, ens encanta llegir-te!

LA CAMBRA DE DALT: LA PÓLVORA BUFA:

"Enceníem els petardos amb mistos que compràvem en ca L'Alberto. Tres duros la caixeta de mistos i 20 duros un rastre de carpinteros. En vindre falles tots els xiquets compràvem petardos i pesàvem les vesprades tirant-los pels carrers. Hi ha veien tantes classes per triar: ixidetes, abelles rodetes, carpinteros, xinos, borles, fonts...etc
A casa, mon pare,sempre tenia una traca i un parell de dotzenes de coets d'ixida per si calia celebrar alguna cosa. Als sants, sobretot desprès del dinar de sant Vicent, tiràvem un parell de coets en el carrer. Recorde també en els dinars que feien els amics de mon pare i ma mare per pascua en les casetes. El Tio Manolo el cartero "el Rubio" nugava a una olivera un coet de foc seguit i li pegaven foc. Creaven un rebombori entre els xiquets que m'encantava. Era com tindre por i emoció al mateix temps.

En les cordaes sempre m'ajuntava amb algun amic per anar a ..."