Cercar en aquest blog

dissabte, 29 de gener de 2011

Quedada de fotògrafs a Montesa. Diumenge 30 de gener.

Hola a tots i a totes;
Sé que al poble no hi ha molta afició a la fotografia, però per si a algú li interessa, aquest diumenge 30 hi ha organitzada una quedada de fotògrafs a Montesa.

Disseny d'Alex Frasquet per al grup de Flickr-València
Hem quedat a les 10h. a la porta del bar que hi ha a l'entrada (Mesón Gran Maestre).
Que farem? Doncs "afotar" els carrers, xarrar d'aquest món i conèixer gent nova.
També em pensat d'unir-nos un ratet al Centre Excursionista de Montesa, ja que eixe mateix matí, han organitzat una netetja de la zona d'escalada, aixina que si veniu, no vos oblideu dur una bossa de plàstic també.
Després, anirem de dinar de sobaquillo a l'Albufera d'Anna.

Si a algú li abelleix anar, que m'ho diga o em faja un toc i anem tots junts
669 018 663

divendres, 28 de gener de 2011

Pestanya "FOTOGRAFIES": Un arxiu fotogràfic per a la història.

Com ja sabeu tots, fa uns mesos varem  fer una recol·lecta de diners entre els usuaris del bloc, i la cosa no va eixir gens malament.

Mitjançant el sistema de donacions de Paypal, varem arreplegar 31 euros (en necessitàvem 28 però la gent es va emocionar a última hora).
Hem destinat aquesta quantitat a renovar el domini www.valladacity.com per un any més (uns 10 euros), i també per a comprar un compte "Pro" a Flickr vàlid per a un any (uns 19 euros).

L'assumpte de flickr, ha sigut idea de Kike, arrel de que fa uns pocs mesos, ha entrat a formar part del nostre equip per encarregar-se de la part "gràfica".
Per a qui no conega flickr, flickr és una plataforma per a emmagatzemar, organitzar, i etiquetar fotografies i vídeos. Una eina semblant al Picassa, però a lo gran, amb multitud d'opcions per editar, compartir, presentar imatges, etc...
Tindre un compte Pro a flickr a més, suposa tindre espai il·limitat per emmagatzemar fotografies i vídeos... per sempre.


La intenció amb tot açò és la que varem tindre des d'un principi, quan varem crear l'apartat de fotografies al bloc: Crear un arxiu fotogràfic què tota la gent de Vallada pogués consultar i compartir lliurement i que no es perdera amb els anys.

Fa unes setmanes començarem a parlar del tio Cento el Diosso... Què s'ha fet de l'arxiu fotogràfic d'aquest home? Ningú ho sap... Pot ser que centenars de records i testimonis del que va ser Vallada i la seua gent s'hagen perdut per sempre?.
Nosaltres no volem que açò passe. S'imagineu com serà entrar d'ací deu o quinze anys al flickr per rememorar la carrera de San Silvestre del 2010? Doncs això és el que pretenem, no tindre que acudir al llibre de festes per recordar aquestos moments... El que ara pot ser una fotografia qualsevol, d'ací 30 anys pot fer-nos somriure i emocionar-nos.

Doncs ací queda la cosa. De nou, vos animem a tots a enviar material fotogràfic al nostre correu (valladacity@gmail.com), també podeu entregar-li'l en mà a Kike. S'acceptarà qualsevol tipus d'arxiu (si és en paper, s'escanetjarà i es tornarà de seguida). Dóna el mateix que siguen fotos antigues com actuals, poc a poc anirem organitzant-les en àlbums per a una correcta visualització.

Podeu consultar en la pestanya FOTOGRAFIES, el material existent fins ara, proporcionat per Kike i també per altres fotògrafs que ja s'han animat per la causa.

Esperem que vos agrade.

Atentament: L'equip de VALLADA City.

PS: Envieu-nos fotos!

Pedro Sucías estrena nou bloc


Degut a problemes tècnics, Pedro ha estrenat un nou bloc amb una nova estètica.
Podeu consultar-lo i veure les actualitzacions a l'apartat de blocs valladins.


dimecres, 26 de gener de 2011

Situació de Baixa per a ploure

Per fi una Baixa es configura per a la propera setmana en el golf d'Alborán, pareix que mos arreplega de ple i a mes pot ser se situe un embolsament d'aire fred en altura. Podria provocar pluja prou forta i fred, les isos es podrien situar entre 0 i -4º, significaria neu a 400-600 m. Interessant la situació

El segle de l'individualisme

THE CENTURY OF THE SELF"
"El segle de l'individualisme"

Este documental produït per la BBC anglesa, és una resenya que no deu pedres qualsevol ull crític. Importantíssims apunts ens permeten vore amb claredat com les mases hem sigut condicionades, manipulades i utilitzades des del s. XX, pasant per la invenció de la psicologia de mases, la societat de consum...tota una tramolla de peripècies que inunden a dia de hui el subconscient de tots nosaltres. Partint del psicoanàlisi de Freud, passan pel seu nebot Eduard Barneys, creador de la publicitat.

El Poder, manipulador, exposat de forma clara, contundent i real.
Sense cap dubte, un documental que tots deuriem de vore, però mai deixant-mos dur massa per la publicitat que també ens vol vendre....com tots.

Com que està dividit en sis parts, comencem amb les dos primeres que tenen una durada d'uns 20 minuts en total.

Marieta

Part 1ª


Part 2ª


dimarts, 25 de gener de 2011

Nous escenaris possibles

PA del DIA

Nous escenaris possibles.

La redefinició de l’Estat de les Autonomies, la reforma del sistema de pensions, un nou model energètic basat en l’energia nuclear són possibles.
CRISI vol dir canvi per nassos. La crisi financera està obrint esquerdes per on a la gent ens colen gols. El mercat de valors està deixant la nostra societat feta un colador. Però pels forats passa la llum. Nous camins ens són oberts.
S’ha esvaït el consens anterior; els acords, les lleis, els pactes es canvien de la nit al matí per necessitat imperiosa dels mercats. Doncs, molt bé! Però la gent tenim altres aspiracions, les teníem abans i segueixen sense acomplir-se. Ara que s’ultrapassen els límits és com si s’haguera obert la veda. Nosaltres també volem jugar-hi.
No podem fugir de la tirania dels diners. Sempre, des que em reconec, vull dir, sempre sotmesos al capital, però mai ens havia quedat tan clar com ara. Primer, perquè fa només uns anys, tot i ser gent d’a peu, no ens anava tan malament gitats al jaç del primer món. Segon, perquè llevat de quatre "busca-raons", tothom s’alineava amb el sistema econòmic, social i cultural dominant; per inèrcia o comoditat, quan no per interés manifest.
A mi particularment, em costa molt fer-me entendre, explicar-me convincentment o, simple i ras, que m’escolte algú que no veja les cose com jo de bestreta. Tinc la sensació de ser invisible, de no comptar, de no poder influir ni decidir. Això sí, puc votar. No acabe de veure que açò tinga tampoc una trascendència palpable.
Amb el temps, que no des de sempre, he tingut quatre coses clares, només quatre, però principals. I tracte de ser conseqüent amb el que pense. En una societat com la meua, viure d’acord amb les meues idees suposa embogir d’esquizofrènia, autoimmolar-se en l’intent de materialitzar una idea o armar-se d’estima cap a TOT, camí del Nirvana.
No estic en condicions d’actuar segons el que pense fins les últimes conseqüències. Així que tracte de pensar menys i sentir més. Em costa suor però em fa caminar.
Sent que hi ha un espai per a mi en esta nova situació, el que sempre he tingut, però que la meua visió monolítica del món m’havia negat. Sent que si el poder no dubta en fulminar afers que semblaven intocables, no hem de dubtar en considerar seriosament la possibilitat de tallar les arrels d’este poder – mireu si sóc temerós- , també les que han arrelat al nostre cervell – mireu si sóc desconfiat- .
Nous escenaris s’han obert, abandonem el guió i construïm realitats. Sentim-les primer, però.

Pròxima entrega: L’energia ets tu, no Iberdrola.

dilluns, 24 de gener de 2011

Endevina, endevinalla...

Abans de que se m'adelante Sento, i per no perdre la costum dels dillunsos, ahi va una endevinalla ben facileta: Qui són aquesta entranyable parella de vells?

Sortir de l'armari lingüístic

Dos-cents vuitanta Erasmus han sol•licitat estudiar l’idioma valencià i cent vuitanta no han pogut fer-ho perquè només se’n oferien cent. Milers d’alumnes de secundària no poden continuar estudiant en valencià perquè no hi ha prou places. Els senadors valencians (?) del PP critiquen i ridiculitzen l’ús de les llengües cooficials al Senat. Aquestes i moltes altres notícies posen en evidència que el valencià, la nostra manera d’emprar el català, és una llengua minorada, és a dir, anormalitzada, subordinada, que cada vegada redueix més el context d’utilització.

No cal anar molt lluny, però, per trobar els responsables. Deia Manuel Sanchis Guarner que “una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells que la parlen”, i això està passant-nos a nosaltres. Em interioritzat que el valencià és una llengua per anar per casa i el castellà la llengua de prestigi. Per això l’emprem poc, mai d’entrada amb desconeguts, passem al castellà quan

Què té de mal?

Com a administradors i també com a col·laboradors del bloc, és el nostre "deure" parlar d'ell, promocionar-lo i fer veure a la gent, les coses bones que hi pot aportar el bloc en conjunt, al nostre estimat poble.
A dia d'avui ningú pot negar el que, ja des d'un principi, els primers administradors del bloc van intentar transmetre: Que tenim davant nostre un instrument molt valuós i útil per aconseguir crear llaços entre nosaltres, per transmetre cultura, per a dialogar sobre l'actualitat i les injustícies, per entretindre'ns amb material culturalment atractiu i interessant...
Certament, molts de vosaltres sabeu de primera mà, el què ens ha costat "arrancar", deixar de ser uns desconeguts i arribar a les quotes d'audiència actuals. La política, sempre la política, ha sigut un gran problema per a nosaltres.
Si be des d'un principi, varem deixar clar que VALLADA City no es feia responsable dels articles publicats, la gent, de seguida, ens va clavar dins d'un mateix sac i ens va qualificar de "perillosos". Ignorant quí publicava què i fent-nos responsables de permitir el que al nostre bloc es publicaren certes coses. Però varem ser inflexibles amb la nostra forma de pensar: Llibertat d'expresió per a tot el món. Si la gent volia queixar-se d'una cosa, ho faria (sempre des de el respecte i raonant les coses). Així ha sigut fins ara.

A dia d'avui, sincerament, pensavem que per fi, aquesta POR s'estava diluint poc a poc. 

El creixement de la participació ciutadana, l'augment dels comentaris positius fets per la gent del poble (inclús per gent de l'Ajuntament!), l'aparició de persones no anònimes al bloc, però sobre tot, la creació de nombroses entrades de continguts molt diversos, era la demostració inequívoca de que el bloc funcionava, de que la gent estava entenent que açò no era un instrument al servici de ningú en concret, si no al servici de tots. La gent estava captant la IDEA. La idea de que el bloc és un "paper" i vosaltres, gent de Vallada, la mà que l'escriu. 

Sí, es cert que, en línies generals, la majoria de col·laboradors i administradors tenim en comú certs IDEALS, com la defensa de la nostra llengua i cultura, la lluita per la transparència, contra la corrupció i pel compliment dels drets humans (contra el govern que siga), etc... Però aquest percentatge no el marquem nosaltres. Com ja hem dit milers de vegades, el nostre correu està obert, i l'invitació per a ser col·laboradors, també.

Suposa la defensa d'aquests tipus d'ideals, un problema? Nosaltres creguem que NO. En un món ideal no deuria de ser-ho, però alguna força estranya ha fet que molta gent de Vallada crega que sí. I això és molt, però que molt trist.

Ahir, un dels administradors del bloc ens contava que una persona amb la que esperàvem contar per a dur a terme una nova secció (que per a res tenia que veure amb política), finalment havia decidit negar-se i no formar part de l'equip. La raó què ens va donar aquesta persona va ser clara: La participació al nostre bloc, podria fer perillar el treball d'un membre de la seua família... els sustent econòmic.
Vos mentiríem al dir-vos que

I pedre, ja pica...

Primer partit de la segona ronda i el Vallada Femení es planta a Bocairent. 8 graus. Per fí camp de gespa. Tenim a Núria Francés lessionada, ha vingut a vore el partit i busca desesperada la cantina per prendres algo calentet... Ella serà hui l'encarregada de anotar les dades mes importants per a realitzar la crònica.

Hui anem a per totes, es nota en les mirades. Sols es sent la "danza kunduro" al mòbil de Moni mentre ens canviem al vestuari.
Ja fa olor a "radio salil", i hui ens untem totes que fà molt de fred..

La xarrada del Míster, és clara. Vol que defenem i que acotem el camp.

Eixim al camp, calfem i al tornar als vestuaris ens reunim i cridem
"1, 2, 3, Vallà!!". Ha eixit nítid. Bona senyal!

En portería Noelia, lateral dret Yèssica, Central lliure Ana, Central amb marca Nori, lateral esquerre Carmina. Interior dret Rosana, interior esquerre Mireia, mig atacant Ainhoa, mig defensiu Mayte.
Davant Blanca i Moni.

Comença el partit i cal dir que la presió del Vallà és espectacular, hi han ganes i crits al camp. Ens està marejant la marca de Carmina, la interior dret del Bocairent. Corre moltíssim.
Tenim en la primera part 2 oportunitats de gol clares. La primera de Moni, desde fora de l'àrea control espectacular i tir, però la portera

MONÒLEG OLLA XUNTA AL PUB GLAÇÓ


GRUP: Olla Xunta Teatre.
LOCALITAT: VALLADA
LLOC: PUB GLAÇÓ
ESPECTÁCLE: “L'Humor de L'Horta”.
ENTRADA: 3€

Olla Xunta Teatre. El nom fa referència a la varietat que ofereixen en els seus repertoris.
Podriem dir que es un espectàcle, format per diferents espectàcles.
Ells es defineixen baix un únic concepte,. fer que l'espectador es riga i gaudeixca amb:
!!L'Humor de L'Horta!!

diumenge, 23 de gener de 2011

Merda per ací, merda per allà.



Fa unes quantes dècades, els xiquets quan eixien d'escola si volien berenar primer havien d'arreplegar un cabasset de fem de les abundants cavalleries que hi havia al poble. Eixe fem s'abocava a la quadra del animal domèstic i anava aumentant el muntó que després serviria per adobar les terres familiars o en un alte cas vendre'l.
La modernitat i el pas del temps han fet que els animals que abans es feien servir com a eina al camp, ara es fan servir com a animals de luxe i caprix. Bona mostra d'això ha sigut hui a la plaça del nostre poble el nombrós grup de equins tant del poble com alguns de fora que han passat a beneir-se. Tots amb un port elegant, ensinistrats per fer passos especials i alguns amb un pentinat com si hagueren anat a la perruqueria equina.
Eixos animals fan les seues necesitats. Només cal que feu una ullada pel poble per vore les deposcions. Si els propietaris del gossos han d'arreplegar els excrements dels cans, ben just és que el jenets arrepleguen el fem de les seues montures i si no tenenen una paperera prop en una bosseta que s'ho posen a la motxilla i ja la buidaran després.
Veritat que ningú no denuncia els jenets per defecar els cavalls? Pot ser paguen un impost per defecar i jo ho desconec? O tots moros o tots cristians.

No tanques mai la porta de les mentires perquè es quedaran veritats fora

He llegit este matí una pintada en el transformador de la saraetlla que dia
TOMBEM LA LLEI DE PENSIONS o quelcom així.

Val, tombem-la, però per a canviar-la en que termes ?, per que l'actual tampoc es
la millor, pense jo.
Donat per eixample. Permet que els polítics tinguen un sistema que no es el general, per lo que eixen molt i ben beneficiats.
Que actualment igual te que tingues cotitzats 35 que 45 anys, si no tens 65 anys pasen a descontarte un 6% de la teua base regulaora per cada any que el falte per a plegar als 65.
He de dir que son molts els que a la data, han cotitzat mes de 35 anys i no tenen 60 anys i que están soportan un sistema injust hasta cumplir els 65. Sin embarg ni hi ha qui per haver treballat en empreses estatals, banca o grans empresses, se els permet una jubilació anticipà a costes de tots.
Es evident que aquesta llei tampoc es justa ni acertà.

La proposta que es contempla de 41 any de cotització, jubilant als 67 per a aconseguir el 100% de la base reguladora, a mes computant l'últims 25 anys de bases.
Tinguent en conter que

Diez aspirantes al taller de empleo llevan al juez el proceso de selección en Vallada

Acusan al gobierno municipal de "favorecer a afines al PP" y la oposición cuestiona a los monitores

AGUSTÍ GARZÓ VALLADA
El taller de empleo de Vallada ya ha finalizado pero sus repercusiones legales aún colean. Diez aspirantes y los concejales de la oposición (PSPV-PSOE y AIPV) han presentado sendas demandas en los juzgados. En el primer caso, por desacuerdo con la baremación al designar a los alumnos. Y las dos formaciones políticas, por entender que los monitores del taller "no reunían los requisitos exigidos en las bases, ya que debían tener una experiencia en la especialidad de al menos doce meses como oficiales de primera".

La polémica del taller de empleo de Vallada se remonta a finales de 2009 cuando socialistas e independientes advirtieron que la baremación estaba orientada a dejar en manos del gobierno que preside Fernando Giner, del PP, la elección de los alumnos. Tal como denunciaron, existía una baremación de técnica y otra de carácter político: un edil del PP entrevistaba al aspirante y, atendiendo a su situación familiar, le puntuaba con hasta cuatro puntos. Hubo casos con una fuerte descompensación entre la puntuación oficial y la que otorgaba el ayuntamiento: llegó a darse el caso de un aspirante que obtuvo cero puntos y, en cambio, la máxima puntuación del examinador personal del PP. Para la oposición, ello perseguía favorecer a aspirantes afines al PP.

PSPV e independientes han informado que ambos juzgados ya han fijado las fechas para declarar. En el caso de las dos formaciones será el 12 de septiembre; en el de los aspirantes, el 12 de julio.

Servilio Alonso, portavoz de los socialistas, ha recalcado lo que ya sostuvo a finales de 2009: "El proceso de selección fue, simplemente, una contratación de libre designación a manos del PP". Tanto él como Rafael Perales, edil independiente que fue teniente de alcalde del PP con Giner, han asegurado que solicitaron en reiteradas ocasiones conocer el expediente del taller "y al sernos denegado, hemos tenido que ir a los tribunales".

El proceso lo tutela el Servef
El PP, por su parte, ha insistido en todo este tiempo en rebatir las críticas asegurando que no se había presentado ninguna reclamación personal. El concejal Ramón Vila calificó en estas páginas de "completamente transparente" el proceso seguido y recordó que está tutelado por el Servef lo que, a su juicio, impediría las irregularidades de las que les han acusado.

Font: Levante-EMV

La dignificació dels idiomes oficials.

Hola a tots/es. 
He llegit açò al bloc de "Escriure per no callar res" i m'agradaria compartir-ho amb tots vosaltres:
__________________________

És bo saber idiomes. Avui en dia els polítics han d’entendre, si més no l’anglès, per poder relacionar-se amb la resta de líders d’Europa i del món. L’anglès s’ha convertit en l’idioma comú al món, com molt abans ho havia sigut el llatí a Europa. Ningú no qüestiona, però, que al Parlament Europeu es facen servir els idiomes dels diferents estats. La despesa, per a fer-ho, és tan gran com innecessària, doncs pràcticament tots els eurodiputats coneixen l’anglès. Per què ho fan doncs?




La resposta és òbvia: perquè en la utilització normalitzada de l’idioma d’una nació, a qualsevol institució, hi ha gran part de la dignitat nacional. Els troglodites que s’escamnen per l’ús dels idiomes cooficials al Senat espanyol posarien el crit en el cel si no es poguera parlar castellà a Brussel·les. Els caps d’estat utilitzen l’idioma oficial de