Cercar en aquest blog

dissabte, 15 de gener de 2011

divendres, 14 de gener de 2011

Bandolers a escala mundial.

Acaba de cumplirse un any del tràgic terratremol que sotragà l'illa d'Hití. ONGS, voluntaris, associacions i empreses de tot tipus, es volcaren en ajudar els damnificats. Tots ho feien desineteressadament. Tots? Pareix ser que la multinacional Mosanto continua fent de les seues amb segones intencions.
L'empresa Monsanto fabricant d'herbicides com el Roundup i aliments transgènics va nàixer en el 1901. En un principi fabricava sacarina, es a dir un edulcorant a base d'aspartamo, el qual està investigant-se i pareix ser cancerigen. Però aço és una altra història.
Tornant al tema d'Haití, la multinacional vol colaborar fent una donació de llavors perquè els camperols puguen cultivar les seues terres. En principi tot pareix inofensiu, però els dona un caramel enverinat. Les llavors modificades genèticament proten un gen anomenat "terminator", el qual impedix que les llavors del fruit resultant siguen fèrtils. Així que els està donant pa per avui, i un negoci redó per a ells. Al proper any els camperols si volen noves llavors li les han de comprar a Monsanto. Açò no passa sols a

Protegim a les dones.

M'ha arribat el següent text per e-mail. Com que pense que pot ser interesant ací vos el deixe.
Luis Fernando Veríssimo, escritor brasileño (Porto Alegre, Rio Grande do Sul, 26 de Septiembre de 1936)
El irrespeto por la naturaleza ha afectado la supervivencia de varios seres, y entre los más amenazados está la hembra de la especie humana.
Tengo solo un ejemplar en casa, que mantengo con mucho celo y dedicación, pero en verdad creo que es ella la que me mantiene. Por lo tanto, por una cuestión de auto-supervivencia, lanzo la campaña "Salvemos a las mujeres".
Aqui les mando mis pocos conocimientos sobre la femineidad, con el fin de que preservemos los raros y preciosos ejemplares que todavía quedan:
1. Hábitat:
La mujer no puede vivir en cautiverio. Si está enjaulada, huirá o morirá por dentro. No hay cadenas que las aten y las que se someten a la jaula pierden su DNA. Usted jamás tendrá la posesión sobre una mujer; lo que la va a atar a usted es una línea frágil que necesita ser reforzada diariamente.
2. Alimentación correcta:
Nadie vive de la brisa. La mujer vive de cariño. Déle en abundancia. Es cosa de hombres, y si ella no lo recibe de usted, lo buscará en otro. Besos matinales y un "te amo" al desayuno las mantienen bellas y perfumadas durante todo el día. Un abrazo diario es como el agua para los helechos. No la deje deshidratarse. Por lo menos una vez al mes es necesario, si no obligatorio, servirle un plato especial.
3. F l o r e s:
También son parte del menú, la mujer que no recibe flores se marchita rápidamente y adquiere rasgos masculinos como la brusquedad y el trato áspero.
4. Respete la naturaleza:
¿No soporta la TPM (tensión pre-menstrual)? Cásese con un hombre. Las mujeres menstrúan, lloran por cualquier cosa, les gusta hablar de

Es necessita professor/a de física.

Es busca un professor/a de física per a donar classes a alumnat de 2on de Batxiller amb problemes amb aquesta assignatura, tant de Valla com de Moixent.

Els interessats deixeu un comentari amb el vostre nº de telèfon i el preu que estarieu disposats a cobrar...
 
També podeu posar-vos amb contacte amb Adri (651092335).

dimecres, 12 de gener de 2011

Endevinalla

Hola de nou.
Fa unes setmanes que no he pogut continuar amb la sèrie de les endevinalles, sort que Enric ho ha fet molt millor del que jo soc capaç de fer, moltes gràcies. 
Avui puc i vull col.laborar.
Vos presente un nou repte fotogràfic:
on està aquesta finestra?


Dimecres, dia dels documentals.

Anem a intentar (fins que ixca algun col·laborador que es faja càrrec) penjar tots els dimecres un documental per augmentar l'oferta cultural del bloc.
Intentarem que els documentals siguen "alternatius" a allò que sol vores a les televisions, de vegades tan censurades i controlades pel "gran germà".
Si algun col·laborador o algu dels que llegiu el bloc, vol fer-se càrrec d'aquesta secció, que ens ho faja saber.
Comencem per un que s'anomena: "La isla de las flores".



Algunes crítiques:

"Nunca hubo una escena semejante en las 16 ediciones anteriores del Festival de Gramado: toda la platea que atiborraba el Palacio de los Festivales aplaudiendo de

dimarts, 11 de gener de 2011

Es necessita professor/a de llatí i grec.

Hola, busque professor/a de llatí i grec per impartir classes particulars a Vallada a un alumne de 2n de Batxiller.
Conegueu a algú del poble que estiga capacitat per fer-ho?

Ja em digueu alguna cosa, val?
El meu telèfon és 962258024 / 661276973

Moltes gràcies.

dilluns, 10 de gener de 2011

Exposició col·lectiu indivisual en Xàtiva amb participació valladina.

Hola, sóc Marieta, i volia compartir am el meu poble aquesta informació sobre una xposicó a la qual tinc el gust de participar.

L'escultor Josep Basset, el pintor Vicent Aunión i membres del Col·lectiu Indivisual participen a l'exposició La veu de l'Art que tindrà lloc a la Casa de Cultura de Xàtiva.
L'exposició es tracta d'un anàlisi del missatge reflexiu de l'art a través dels seus missatges relacionat amb l'ésser humà, el cos i la physque.
La inauguració serà el dia 13 de gener a les 20h. i romandrà oberta fins el 5 de febrer.
-Casa de la Cultura de Xàtiva:

C/ Moncada 7. Xàtiva, 46800.

Telèfon: 962 273 346

Esteu tots convidats el dijous a l´inaguració!!
No falteu! Per a donar veu a l´Art!

Olives a mitges.

Eixe any les oliveres manzanilles de Pere no en tenien ni per als pardalets, ja que havien entrat en un procés de fructificació anyívola i treballaven un any sí un no. Les del sogre degut al fongos del repilo havien perdut la fulla a finals de l’hivern i entre totes no tindrien ni un sac d’olives. Així que acceptà de bon grat l’oferta d’arreplegar a mitges les del seu veí Francesc.

Francesc tenía cincuanta-i-pocs anys. Era més gos que un portal, amic del faena fuig i menjar acosta’t. Treballava en les oficines de correus de València. Donat que feia poc exercici estava gros com un sac. Els caps de setmana, quan anava al poble, tampoc era molt amic de cremar calories. Així que un dia que coincidí amb Pere a la porta de casa, comentant de la proximitat de la collita de les olives, s’assabentà que eixe any Pere no tindria oli ni per fer una amanida. Li faltà el temps en proposar-li si volia fer les d’ell a mitges. Eren cinquanta oliveres situades en l’ombria de la serra Grossa en una escala de llastres que sols tenien una filada per bancalet.

Per llegir més feu clic ací.

diumenge, 9 de gener de 2011

Els reis mags


Els reis mags eren, segons la Bíblia, mags però no reis. No van ser reis fins que, a l’Edat Mitjana, les monarquies necessitaven reforçar-se davant la resta de nobles. Els reis eren insegurs, temorosos però egocèntrics i àvids de poder. No podien ser divins, perquè l’església era molt forta i no els deixava, però regnaven per la gràcia de déu i van transformar en reis els astrònoms que anaren a Betlem seguint les estrelles.

Des d’aleshores els reis mags no han pogut evitar estar polititzats, doncs un rei és un polític, com demostren any rere any els tres que pugen al balcó de l’Ajuntament de Vallada la nit del cinc de gener. Són reis que venen de l’orient i, paradoxalment, parlen el idioma del ponent, fent menyspreu del idioma del poble que visiten segurament perquè pensen, com la nostra burgesia i altres coents, que parlar “la lengua del imperio” és de més categoria.

"El que mai pensàvem és que utilitzarien el balcó d’un local assaltat a la força pel govern local, que no pot utilitzar-se perquè està en mans de la justícia decidir el seu dret d’ús i per la qual cosa l’alcalde ha sigut citat a declarar en qualitat d’imputat"

El que mai pensàvem és que utilitzarien el balcó d’un local assaltat a la força pel govern local, que no pot utilitzar-se perquè està en mans de la justícia decidir el seu dret d’ús i per la qual cosa l’alcalde ha sigut citat a declarar en qualitat d’imputat. Els reis haurien d’haver tingut en compte que centenars de persones majors del poble no tenen un lloc on desenvolupar les activitats pròpies de la seua condició de pensionistes per aquests fets. Però tot al contrari. Encara van manifestar la satisfacció d’estar en aquell lloc. Escoltant al rei Gaspar semblava que havien “reconquistado” aquella plaça.
Però que podíem esperar dels reis? Les monarquies, com l’església, sempre estan amb els poderosos i, si el poble pateix injustícies i abusos de poder, uns i altres les aproven i justifiquen. Així que un any més una cavalcada de reis vergonyosa amb uns parlaments polititzats per justificar les actuacions de l’amo.

"Tant de bo els reis mags deixaren de ser reis i tornaren a ser mags"

Tant de bo els reis mags deixaren de ser reis i tornaren a ser mags. Tant de bo deixaren de justificar presumptes delictes i injustícies i actuaren amb la raó. Tant de bo tornaren a seguir estrelles i deixaren de seguir insegurs, temorosos i egocèntrics àvids de poder per tal de sentir-se algú.

Iron Maiden