Cercar en aquest blog

divendres, 7 de gener de 2011

Arròs Covat. Cap. 1: Arròs a banda. Tots els divendres, a VALLADA City

Hola, com que m'agrada tant aquesta sèrie, m'he decidit a compartir-la amb vosaltres. Espere que vos agrade i que "alguns" no li feu creus pel simple fet d'estar en català. Doneu-li una oportunitat. Ha guanyat un premi ONDAS 2010 al millor programa de televisió no estatal. Es molt divertida, sobre tot per a la gent jove. Per cert... no és apta per a menors de 16 anys.


"Arròs covat" és una sèrie sobre el conflicte de fer-se gran i tenir la sensació que les oportunitats et passen pel davant.
El Xavi Masdéu, el nostre protagonista, té 30 anys i una sensació constant que se li cova l'arròs. És un dissenyador d'èxit, modern, cosmopolita, que té un estudi de disseny gràfic.
És reflexiu i intel·ligent, però un absolut incompetent sentimental, cosa que amarga l'existència a la seva xicota, la Sònia, de qui està completament enamorat, tot i que últimament no para de mirar amb desig totes les noies amb qui es troba, en especial la Luz, una noia que és pura temptació per a ell.
Aquest fet farà que comenci a replantejar-se la seva relació amb la Sònia, i desembocarà en una amarga ruptura sentimental que el durà a replantejar-se tot el seu món vital, professional i sentimental.
Serà el Xavi capaç de madurar sentimentalment a la vegada que apaivagarà la sensació que una part de la seva vida s'esgota? Farà front amb enteresa a la sensació que se li cova l'arròs?


D'ilussió també es viu


A últims del mes de desembre, s'apuntava la possibilitat d'una nova entrada de fred continental per a Reixos que finalment no sa produït, deixant-mos un començament de mes aponentat i sec,a mes, tot pareix que va a continuar així.
A lo llarc de les ùltimes dies seguint els models no apareixía ningun canvit apreciable. Hui, per fi, encara que a molt llarg plaç, el GFS, mos col·loca una situació clarament hivernal, segons ells, es vindria a produir per al fi de setmana del 21-23.
Adjunte uns mapes de possibles precipitacions i temperatures.
De moment, ponent i bones temperatures per al temps en què estem.

Així que esperem que no es complixca el dit que diu:
De la flor de gener, ningú ompli el graner

Escalada en la zona de l'Ermita de Vallada.

Hola soc Pere Miquel Guillem i Calatayud, vaig nàixer a La Font de la Figuera ja fa mols any, però em vaig criar entre les muntanyes de Vallada. L'estima que tinc pels paratges d'aquest poble, el meu, és mol gran. Quan isc per la muntanya sovint em quede meravellat per tot el que el nostre territori ens ofereix, una riquesa natural i patrimonial que fa sentir-me part d'aquesta terra. Altres vegades no gaudeix tant sobre tot quan veig que l'actitud irresponsable d'alguna gent posa en perill aquest patrimoni cultural i natural . Si pot ser m'agradaria que publicareu aquest comentari a Vallada City, gràcies per anticipat. 

Adjunte la fotografia (fotografia eliminada a petició dels afectats).

_________________________________________________________

De vegades l'actitud de la gent pot portar la destrossa del nostre patrimoni natural, de vegades aquest actitud irresponsable d'uns pocs ve acompanyada pel meninfotisme de la resta de la gent. A Vallada un exemple clar el tinguem en els voltants de l'Ermita i més concretament en el penya-segat que apareix a la fotografia. Ací hi ha gent irresponsable que utilitza les parets per fer escalada, gent que no s'ha plantejat que aquest paratge està ple d’endemismes de flora valenciana i és utilitzat per brufols i falcons, entre altres especies, per a criar. Aquestes especies fan els nius per ara, mesos de desembre i gener, i per tant la pràctica d'aquest esport acaba fent malbé els nius i els abandona. Tinguem constància que enguany s'ha practicat l'escalada en aquestes dates. Aquesta zona ha sigut utilitzada per aquests pardals al llar de moltíssims anys, la prova la tinguem que entre els clavills de la roca de la base del penya-segat hi han micromamífers fòssils de cronologia plistocena. Aquesta gent irresponsable deuria practicar l'escalada en altres llocs on no interferiren el desenvolupament de la vida salvatge, d'un paisatge social únic en mols quilòmetres a la rodona, i per això deurien demanar els permisos adients a l'administració que corresponga i no fer el que es done la gana. La seva llibertat està interferint el dret a la vida dels altres animals, el nostres companys de viatge.

En La fotografia, presa en un carrer de València, es veu en l'escaparata d'una tenda de deport on s'ofereix aquest penya-segat com si fora un producte més de consum. Però aquest producte de consum no compleix tots els requisits necessaris. Als que estimem el nostre patrimoni cultural i natural del nostre poble aquests tipus de negocis no ens deixen indiferents. Les línies rojes de la foto són les vies d'escalada obertes pels escaladors, sense comentaris.

dijous, 6 de gener de 2011

Moltes gràcies de tot cor...

... el que menys ens esperavem avuí, era açò a la bústia d'un dels administradors.

Sigues qui sigues, gràcies de tot cor. Ens has deixat sense paraules.... i sols ens falten 8 euros per arribar als 28!


L'escrit diu així:

"Estimat equip del Valladacity; 
Encara que no hem rebut la vostra carta, en la nostra qualitat de mags, no hem perdut cap d'ocasió per veure com s'haveu portat enguany.
Hem comprovat que la finalitat del vostre bloc és el crear llaços de germanor entre les persones que habiten tan bonic poble.
Pensem que és una molt bona lloable tasca i som conscients de que amb la actual conjuntura econòmica, aneu ajustats de presupost.
Després de fer les consultes pertinents amb la patgetura de comptes hem decidit de concedir-vos una, encara que xicoteta, ajuda per al manteniment del bloc.
Feu bondat i ajudeu al vostre poble en tot el que haja menester.


Afectuosament M.G.B.

PS: Els gamells ens demanen que si podeu, feu una campanya per mantindre els pocs garrofers al terme, que cada vegada costa més trobar garrofes."

dimecres, 5 de gener de 2011

ONE GOAL

Ens agradaria compartir aquest vídeo amb tots vosaltres, com a exemple d'unió, col·laboració i superació utilitzant una simple eina com són les muletes i un simple objectiu com és marcar un gol.

Li'l dediquem com no, a tots els futbolistes (o furgolistes com diuen ací) valladins i valladines.

Esperem que vos agrade.

dimarts, 4 de gener de 2011

Reportatge a la Unió Protectora Musical de Vallada

Buscant per la web, hem trobat aquest reportatge.
Esperem que no li importe als membres de la UPM que el pengem.
Salutacions.









Fumador versátil

Article de Martí R. Electrique publicat en Pica’m el 04-01-2011
Cal estar només una miqueta viatjat per saber que és possible eixir a sopar amb els amics i que aquells que fumem ho fem a la porta del restaurant sense molestar ningú més. Així fou justament l’última volta que vaig sopar a la vertadera Europa, concretament a Torino: vaig aprofitar un minut entre plat i plat per eixir al carrer a fumar-me un cigarret, a poc més de cinc graus de temperatura i mentre a dintre la interessant conversa continuava sense mi.

Aviat, però, vaig ser conscient de la lamentable imatge que donava i a la tercera calada vaig llançar el cigarret, vaig tornar al restaurant a continuar sopant i em vaig adonar que el saló era ple, tot i que a Itàlia fa anys que no es pot fumar a cap establiment públic.
En eixe moment vaig entendre que amb la nova regulació només els més tarats deixaran d’eixir a sopar, d’anar a un concert, de prendre tres cerveses amb els amics o simplement de festejar la nit perquè no podran fumar a l’interior dels locals públics i que seran els mateixos que en el seu moment van deixar d’anar al cine quan es prohibí fumar a les sales de projecció, que van deixar de viatjar quan es prohibí fumar als avions i als trens o que van deixar de treballar quan es prohibí fumar a l’oficina: cap ni un.
Com a fumador versàtil (actiu i passiu alhora) puc assegurar que no deixaré d’acceptar la invitació d’un xic guapo que em convide a una cervesa perquè no podré fumar-me un cigarret entre glop i glop, que no deixaré d’assistir a un sopar amb els amics perquè no podré fer-me un cigarret entre plat i plat o que no em perdré el proper concert d’un grup que m’agrade perquè no podré fotre’m un cigarret entre cançó i cançó, perquè sé fins a quin punt és important el tabac però, sobretot, per sobre de quines coses no es troba.
Per això, perquè sóc fumador (i a més a més versàtil) però tinc dos dits de front i perquè estic lleugerament viatjat, em costa entendre els arguments contra la nova regulació sobre el consum del tabac que asseguren que la gent deixarà d’anar als restaurants, de prendre café, d’eixir de nit i pràcticament de socialitzar perquè no podran fer-ho amb un cigarret a la boca, com si escoltar música en directe, estar amb els amics o fotre’s una copa en bona companyia a la taula d’un bar no tingueren per se prou entitat per resultar plaents.
M’agradaria que només en part fóra veritat i comprovar com la nova regulació deixarà fora de la circulació personatges com Javier Manías i Rafael Reig, uns paios que no han sabut entrar en la tercera edat amb dignitat i sense fer olor a bolquer pixat, però el problema és que segur que ara me’ls toparé a la porta dels locals; i segur que em tiraran el fum dels seus cigarrets a la cara.

PROVA DE CONEIXEMENT DEL MEDI

Com vegem que això de les endevinalles té bastant acceptació, fins i tot hi ha competència a veure si s'endevina en temps record. Kike has pensat de fer endevinalles en diferents nivells  de dificultat? superior / mitjà etc. Ja que hi ha gent que no coneix massa el poble i també te dret a participar, i els què sabeu més, no participar en les fàcils.
Recuperem aquesta prova que va penjar Paco, qui per cert, no ens ha comunicat els resultats.
En la nova entrada hem eliminat l'opció que proposava d'enviar les respostes en privat, així és que ara podeu fer comentaris a l'entrada. Com tu deies: qui no te faena Deu li'n dona, Paco ja saps, hauràs de fer de jutje.


Vos propose un joc. I per altra banda vegem com aneu de coneixements sobre el nostre terme.

No és tracta de cap concurs, si ho fora, al meu parer, ja tindria guanyadora, Regina, que va ser l'única que va fer els deures d'estiu (gràcies per les fotos).
Prenent les cinc fotografies que va enviar:

foto 1


foto 2



foto 3


foto 4

foto 5

Posades en el mateix ordre en què estàn dins l'arxiu de fotografies del bloc.
I com la cosa va d'ordre, vos demane que relacioneu les fotos amb les següents paraules ordenades alfabèticament i que per casualitats de la vida comencen totes per la lletra C:

- Cavalls,
- Corda,
- Corona,
- Créixens,
- Curioles,

A tall d'exemple i jugant amb les lletres Ca:
la paraula Castell es correspondria amb les fotos 1 i 3 ja que apareix reflexat, la paraula Cànyoles amb la 2 per ser una vista del riu Cànyoles, Campello amb la 4 ja que es veu una part del Pla del Campello, Camí amb la 5 ja que veiem el camí de la font d'Espanya i el camí de la Saladella Llarga.
(...........)
Estaria be que raonàreu la resposta. Ah! tranquils que quedareu en l'anonimat, i em compromet a no enviar-vos correus de viagres ni romanços d'eixos, ara, tampoc ho feu vosaltres...
A veure que passa...

PACO

Els papalagi

Hi ha un llibret que arreplega una sèrie de discursos del cap d’una illa del Pacífic Sur, Tuiavii de Tiavea, en que el cap samoà explica com veu als “papalagi” (als blancs, en idioma samoà). L’autor, Erich Scheurmann, diu que els natius vivien com els xiquets, sense preguntarse res sobre ells mateix ni sobre el seu entorn, però diu que Tuiavii s’havia elevat sobre els seus companys perquè vivia conscientment i tenia l’exigència interior que ens separa, més que res, de les gents primitives.

Tuiavii va viatjar per la majoria d’estats europeus i, amb sorprenent dots d’observació, va captar la cultura i peculiaritats nacionals. La seua conclusió va ser que la cultura europea era un error, un camí a ninguna part. No podia entendre on estava el mèrit d’una cultura europea que alienava a la seua pròpia gent i els feia falsos, artificials i depravats. Des de la seua visió simple, però clara i sincera, diu que els europeus pensen que poden mostrar la llum a la resta del món i el que fan és “tractar d’arrossegar-nos a la vostra tolla de foscor”.

Diu Tuiavii que “hi ha coses fetes pel “gran esperit” que els humans no tinguem dificultat en obtindre com la banana, el coco, i la conxa de mar. Després hi ha coses fetes per la gent a costa de molt treball i privacions com els anells per als dits, el matamosques i els recipients per menjar. Doncs be, els “papalagi” pensen que necessitem les coses fetes per les seues mans, perquè no pensen en les coses amb les que el gran esperit ens nodreix”.

Perquè, continua dient Tuiavii, qui pot ser més ric que nosaltres? Alceu els ulls a l’horitzó on el blau del cel descansa sobre el caire del món. Tot està ple de grans coses: la selva plena d’animals i vegetals, les llacunes, el mar ple de vida, el cel que canvia a cada moment i ens envia la seua llum. Per què ser tan bojos com per a produir més coses mentre les mans ens cremen, els rostres es tornen cendrosos i les esquenes s’encorben, si mai no podrem millorar les que tinguem?

El “papalagi” destrueix totes les coses del gran esperit allà on va, i després vol tornar a la vida, amb el seu poder, aquelles coses que ha matat, i vol considerar-se a sí mateix el gran esperit perquè produeix moltes coses. En les ciutats han acabat amb tot i, per no pensar en tot el que han perdut, col·leccionen coses i omplin sa casa fins que ja no cap res més. És la raó per la qual ens envegen i esperen fer-nos tan pobres com ells.

Açò ho contava Tuiavii en 1929, quan encara hi havia llocs al món on no s’havia produït la devastació de la “civilització” cristiana i capitalista. En aquest moment no queda cap lloc lliure d’aquesta gangrena. Els natius de qualsevol lloc del món han sigut “arrossegats a la tolla de foscor” en la qual col·leccionem coses per suplir el que em perdut de manera irreversible. I el gran esperit del consum ens torba l’enteniment i ens fa acceptar el canvi de les coses de valor a l’abast de qualsevol, la natura, per les quincalles prescindibles fetes pels humans, a l’abast només dels privilegiats, que ens resulten caríssimes a tots.

Scheurmann, Erich. “Los papalagi. Los célebres discursos de un jefe samoano. Tuiavii de Tiavea”, Integral Edicions, Barcelona, 1981

Iron Maiden

Bandolers d'ahir i avui.

Ara estem en el temps d'arreplegar les olives i els comentaris del que passa per les almasseres per quasi tots els llocs és paregut. "Que si m'han donat poc rendiment". Que si esta d'ací no et fa analisi de les olives i talla per on vol." "Ací al poble ens fan bon oli, però te'n donen poquet, poquet".


Pareix ser que l'oli per on passa banya i això suscita els comentaris de la gent. També hi ha qui s'ha encarat als amos i els ha dit el que ve al cas, sent la resposta una vegada: "Si no t'apanya te les xafes en un morter".
Demostren tindre molt poca vergonya, ja que no és llògic que unes olives donen al 21% i les altres del mateix tros uns dies després donen al 17%.O comencen donant al 20% en una partida, una setmana després al 21% i després tornen a donar al 20% quan ja estan més madrures i han passat tres setmanes.
Podrien posar una máquina i analitzar les partides. però no els interesa, almenys ací al poble, així tallen per on volen, encara que suporten els comentaris d'algun client astrorat al vore el poc rendiment obtingut. 
 La gent fa comentaris, tot i que que quasi tots callen i s'aguanten. Jo volia posar ací la meua queixa del que està passant, tot i que jo no tinc oliveres, ja que mon pare les arrencà al vore el poc rendiment que treia. També vull aportar un granet a la llista de refranys:
"D'almarsserer canviaràs i de lladre no t'escaparàs". 

Si els administradors suprimixen esta entrada ho entendré. Però si es queda un poc de temps voreu els comentaris de la gent.
Gràcies.

dilluns, 3 de gener de 2011

Endevina, endevinalla...

Avuí, per a començar l'any, toca endevinalla doble: gent del poble i llocs del poble.
La guanyadora de l'endevinalla anterior ha sigut Marina Calatayud Cuesta (ja sabeu, els anònims, com si no participaren...)

Qui és aquesta persona i on està feta aquesta foto?

Faciletes... com sempre.

Ahí van:


diumenge, 2 de gener de 2011

Un curt "de mort".

Com que veig que estos dies el bloc està prou "mort", he pensat que aquest curt pot vindre molt be...
Es tracta del curt d'animació "This way up" què va ser nominat als oscars l'any 2009.
Vegeu-lo amb calma, és moooolt divertit i no més dura 8 minutets.
Val la pena.