Cercar en aquest blog

divendres, 17 de desembre de 2010

EL PONT DE L'ERMITA

De tots és conegut que la costera que puja a l’Ermita funciona com una enorme sèquia en caure quatre gotes. Els grans gestors de l’Ajuntament de Vallada manaren fer unes bones parets que impedeixen l’eixida d’aigua de pluja. Tota l’aigua va a parar al pont, en lloc de desaiguar al barranc del costat. I allò que mal comença, mal acaba!

A l’hivern de 2008, durant les obres de canalització de llum a l’Ermita dutes a terme per l’empresa Francés S.L., s’obrí una excavació profunda, que creuava el pont , ferint greument la seua bòveda. Les pluges abundants d’aquells dies ompliren la costera de l’Ermita i l’aigua va anar cap al pont, trencant-lo. Un pont bonic i resistent es va trencar amb un temporalet molt menor que altres que hem patit.

L’Ajuntament hauria d’haver exigit a l’empresa que fera front als desperfectes ocasionats no tan sols per la pluja, sinó per...

QUI PROVOCA ALARMA D'ESTAT??

CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas)
BARÓMETRO DE NOVIEMBRE
Estudio nº 2.853
Noviembre 2010

¿Cuál es, a su juicio, el principal problema que existe actualmente en España? ¿Y el segundo? ¿Y eltercero? (Respuesta espontánea. La tabla refleja los porcentajes agregados de las respuestas a las tres preguntas)

El paro 79.5
Los problemas de índole económica 47.9
La clase política, los partidos políticos 18.2

De mostra un botó.



DIARIO ABC España

Zapatero mantiene su compromiso de elevar la edad de jubilación a los 67 años.


El Congreso blinda las pensiones doradas de diputados y senadores
Con solo siete años de actividad parlamentaria, sus señorías mantendrán el derecho a cobrar el 80% de la pensión. El Pacto de Toledo rechaza ampliar la edad de jubilación a los 67 años

Mientras la comisión parlamentaria del Pacto de Toledo no se puso ayer de acuerdo sobre la propuesta del Gobierno de alargar la edad legal de jubilación de los 65 a los 67 años, lo que sí que ha acordado por mayoría esa comisión es recomendar al Gobierno que amplíe el número de años necesarios para cobrar el 100% de la pensión. Casualmente, esta recomendación no afectará a los diputados y senadores, que mantendrán intactos los privilegios de que gozan sus pensiones.
Actualmente, cualquier trabajador tiene que cotizar un mínimo de 15 años para tener derecho a una pensión de jubilación. Con los actuales 15 años, se tiene derecho a cobrar tan solo el 50% de la pensión correspondiente. A partir de ahí, se aumenta un 3% por cada anualidad hasta los 25 años de cotización, que correspondería el 80% de la prestación. Desde los 25 años hasta los 35 de cotización, el porcentaje se incrementa en un 2% cada año (mira aquí el gráfico explicativo).
Pero para cobrar el 100% de la pensión no es suficiente haber cotizado 35 años, sino que hay que tener 65 años cumplidos. Hay que recordar que la edad legal de jubilación —pues no existe una edad obligatoria— es los 65 años y que cualquier persona se puede jubilar anticipadamente a partir de los 61 años, pero con unos coeficientes reductores de entre el 6,5 y el 8% por cada año que falte para cumplir los 65. Por el otro extremo, se puede seguir trabajando hasta los 70 años, con una bonificación anual del 2%.


CANÇONER TRADICIONAL DE VALLADA. 2 NADAL

Com ja haureu vist, vénen festes de Nadal, ara com sempre la finalitat del nadal era el festejar el naixement de Jesús i el cap d'any. Però sobretot ara com abans, l'ocasió s'aprofita per juntar-se la gent que s'estima, fer un extra amb els menjars i rematar-ho amb els beures i els cants.

A Vallada les celebracions nadalenques començaven el dia 21 de desembre, Sant Tomàs, dia en què es celebrava l'entrada de l'hivern fent una foguera a la plaça.
A diferència d'altres festes, en aquesta de la foguera de Sant Tomàs, els majors no hi participaven. Ja que era una festa eminentment infantil, els xiquets i xiquetes eren els encarregats de pegar volta pels bancals de la cercavila per recollir qualsevol cosa inflamable, amuntonar-la a la plaça per fer una foguera el més gran possible i finalment, pegar-li foc.

Aprofitant l'avinentesa que les cases estaven ben proveïdes d'aliments, era costum el que els xiquets del poble pegaren volta per casa de familiars i veïns per demanar "L'asguilando",
majoritàriament en espècie: pastestes, fruits secs, rarament en metàl·lic. Hi havia també cobles destinades a criticar a aquelles persones que no donaven res. Al cançoner de la Província es recull aquesta cançoneta:




dimecres, 15 de desembre de 2010

Quant la judia ronda l'horta, fes foc i tanca la porta.




En principi tot el fred que s'esperava va a passar ràpid. Pe ro entre el dissabte i diumentge el pas d'una B des del S a NE, podrà ploure com a destorbar la collita de les olives. Per lo menys així pereix vores en el model.

Per a la nit de Nit de nadal i Nadal, pareix que molt de fred no farà i que mos passaran fronts del S que podrien deixar alguna pluja dèbil.

Vicent.- Ta uela te molta raó, boira en el Tossal, aigua en el bancal, pe ro el anunciat m'agradava.

dilluns, 13 de desembre de 2010

La San Silvestre 2010 a Vallada

Hem vist cartells anunciant aquesta volta a Vallada.
Per tercer any consecutiu ningú ens envia cap informació al respecte.
Si algú pot enviar-nos  informació sobre aquesta volta popular li ho agrairíem molt.
També si el cartell està digitalitzat, encara millor.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

De pares-mestres i mestres-pares

(gràcies Paco per la imatge)
Fa uns dies què vaig llegir aquest article de Leopoldo Abadía. Vaig estar temptat de penjar-lo al bloc per això de compartir opinions i tal, però no ho vaig fer. Ara, amb el comentari de Sarvatxo a l'entrada de "Patry parla", he recordat l'article, i si be no ve del tot "a cuento", sí que m'agradaria compartir-lo perquè de vegades (massa vegades), a la gent li agrada molt de donar-li excesiva responsabilitat i culpa als mestres.... oblidant-se de que ser pares és alguna cosa més que proporcionar un sostre, vestimenta i menjar als nostres fills.
Sarvatxo pot tindre part de raó, però no hi ha que oblidar que:
_____________________________________________

Leopoldo Abadía:

¿Qué mundo vamos a dejar a nuestros hijos?

Me importa muy poco


Me escribe un amigo diciendo que está muy preocupado por el futuro de sus nietos. Que no sabe qué hacer: si dejarles herencia para que estudien o gastarse el dinero con su mujer y que “Dios les coja confesados”.
Lo de que Dios les coja confesados es un buen deseo, pero me parece que no tiene que ver con su preocupación.
En muchas conferencias, se levanta una señora (esto es pregunta de señoras) y dice esa frase que me a mí me hace tanta gracia: “¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros hijos?” Ahora, como me ven mayor y ven que mis hijos ya está crecidos y que se manejan bien por el mundo, me suelen decir “¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros nietos?”
Yo suelo tener una contestación, de la que cada vez estoy más...


Bar del Centre de Majors de Vallada

Hola vos informem que el Bar del Centre de Majors de Vallada te nova gerencia: la meua dona Loreto i jo, Oscar mes conegut com el fill del botero.
Vuic deixar clar que treballem per tota classe de gent, no sols per la gent major i tingem les portes obertes per tot el mon sense comparanses . 

Esperem algun dia paseu per el bar ai estarem molts gustosos esperam-vos salutacions ; vos deixe el menu de fi d´any i no deixeu de probar el bocadillo de la casa!


CERTAMEN DE BANDES DE TORREVELLA 2010

"Es la primera vegada que vaig a enviar un escrit a Vallada city, 
espere que isca tot bé...”
 
En primer lloc agrair a Vallada City 

l'oportunitat d'escriure aquest resum sobre el certamen.


CERTAMEN DE BANDES DE TORREVELLA 2010


El dia onze de desembre no s'esborrarà amb facilitat en la memòria dels músics de la UPM, ja que de nou es va obtindre un fantàstic primer premia la ciutat de Torrevella, però comencem pel principi: Tot s'inicia a les nou i mitja a Vallada on tot ja estava preparat, dos autobusos, un per als músics i un altre per a la gent del poble que va voler anar, estaven ja preparats per iniciar el viatge cap a terres alacantines, ens esperarien unes dos hores de viatge aproximadament, l'ambient guanyador ja es notava entre els músics...



Una vegada allí, ens va rebre un clima excel·lent, impropi d'un mes tan hivernal com desembre, ens esperava la prova de so que tènia assignada cada banda, el nostre torn era l'últim (ja que anàvem a actuar primers) així que...

Vallada Parla, i Patry també.

Hola!!

Soc Patry…Weno, ja ke tantes ganes hi ha de fer parlar al poble..

No se ni per on començar…

Per primeres, manifestar el meu desacord total a aquesta página…. Es veu que no hi ha el que hi ha ke tindre per a parlar-ho tots cara a cara, el dia que realment es volga fer sentir al poble ES NOTARÄ molt.

Mireu… “L’exel·lentíssim Ajuntament de Vallada” no mou un dit ni mij ni CAP per la gent ke realment necesita faena… Al poble hi ha moltiisiimes coses per fer (carrers per millorar, un poliesportiu correctament condicionat, amb porteries bones, ponts que es podrien arreglar…), que les podrien fer perfectament per gent del poble, estem pasta una època de “crisis” en el que si el poble fora tot “germanor” i taan bonic ke ho pinten tot a festes, estes coses no passarien.

LES FESTES: Bé… jo no es que siga l’administrativa contable de l’ajuntament, pero algunes coses no cuadren…

  • Hi ha 1000 lllibres de festes, a 35 euros/llibre (sense comptar els que L’ajuntament REGALA)
  • Loteries, venudes pels festers (una bona opció, vist desde el meu punt de vista) crec ke el mes correcte, seria TOTS ELS FESTERS tindre accés a un compter privat bancari, on sols ells tendrán accés per a DEPOSITAR els diners de la loteria, i que...

Una vida de colors

Fotograma de “Cinema Paradiso”
Hi ha molta gent que no sap que fins fa molt poc temps no hi havia aixetes a les cases perquè no arribava l’aigua, hi havia que dur-la en cànters des de la font. No hi havia frigorífics, ni rentadores. Les dones anaven al “llavaor” a rentar la roba que duien en “ferraes” o paneres de vímet. Els xiquets podien jugar al “fèndris”, saltar a la corda o jugar al “sambori” als carrers de terra sense por als cotxes perquè quasi no n’hi havien. Tampoc hi havia televisió però... teníem cinema.
Era una forma de... 

MARXA PORTILLO-BOQUELLA-MARAVILLOSA

 ANUL·LADA PER MAL TEMPS

Per si heu acabat l'oliva:
DIUMENGE 19 DE DESEMBRE a les 8:00 H.
DES DEL LOCAL D'ADENE A ÉNGUERA
ARRIBADA 14:30 H. (aprox.)
Grau dificultat: Mitjà, mitjà-alt.
Duració aprox.: 5 hores
Altitud mínima: 390 metres Altitud màxima: 780 metres
Distància aproximada: 17 quilòmetres.
Itinerari circular: La marxa s'inicia en la pista forestal de la Maravillosa, arribant a l'encreuament que ens conduirà al cor del Portillo (Xorrillo) i del Barranc de la Hoz, divisant el Cerro Sancho i la Piedra de la Ventana. Serpentejant el barranc durant 5 km per la pista del GR7, passarem junt amb el Caseriu del Xorrillo. Poc després del pou de la Mare de Déu de Gràcia i Santa Bàrbara, desembocarem en l'àrea de la Venta Boquella, des d'on començarem l'ascens per a recuperar El Camí de Valladins i tornar al Pla de la Maravillosa. A esta altura, podrem admirar el mateix trajecte recorregut anteriorment.
La ruta ha de fer-se amb precaució i preparació ja que