Cercar en aquest blog

dijous, 18 de novembre de 2010

Quedar com Camot.

A estes terres sovint s'escolta la frase "quedar com Camot", la qual vol dir quedar malament. Però no heu sentit curiositat per saber el per què d'eixa expressió per a indicar el dramàtic final d'una causa?. Si teniu interés en saber-ho doncs bé jo vos la doné. Açò ho he tret del blog de Toni Cuquerella http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/8694

El que referiré de Camot ho he amprat -manllevat- de l'article que l'any 1911 va publicar el prevere Pere Sucias a l'Heraldo de Játiva, i que va titular, com no podia ser d'una altra manera, Has quedat com "Camot".

Francesc Navarro, més conegut pel malnom de Camot, va nàixer a Xàtiva, al barri de les Barreres (extramurs de la ciutat), l’any 1780. De jove va seguir l’ofici de son pare: carreter. Però, segons Sucias, Camot era amic del comboi i la gresca, freqüentava les tavernes i tenia fama de fatxenda i buscaraons. Com que li agradava la bona vida i defugia la faena –fuig, faena, fuig!–, es va posar a roder, sobretot per la zona de Cerdà, és a dir, pel camí reial. Feia robatoris de poca consistència, però que el dugueren sovint a la presó. Fins que l’any 1826 feren la feta del canonge Cebrià, home de família rica. Era vell, el canonge, i en tenien cura una fadrina tan vella com ell i un acòlit. Vivia en el carrer que avui porta el seu nom, i que puja des del final del carrer de Sant Francesc a la plaça de Santa Tecla o de la Zona.

La colla de Camot va intentar robar a cal canonge Cebrià. Amb un filaberquí feren un forat en la finestra, despres amb un serrutx ampliaren el forat per tal de passar-hi el braç i moure el passador que tancava la finestra. L’acòlit que convivia amb el canonge va sentir el soroll i va descobrir el braç del lladre que intentava manipular el passador. L’acòlit va agafar la corretja del pantaló i amb ella va lligar el braç del lladre, de manera que aquest no podria fugir-se’n. Què feren els seus companys ara que havien estat descoberts? El mataren d’una punyalada al cor i li tallaren el cap i el despullaren, tot amb la idea que no pogueren identificar el cadàver i, per tant, que no pogueren aclarir amb qui treballava el mort.

Abans de tres mesos, un llaurador va trobar el cap tallat en un paller de la partida de Divendres. Ara que ja sabien qui havia intentat aquell robatori, la colla de Camot va ser detinguda. Eren cinc en total, comptant-hi Camot. I tots foren condemnats a morir en la forca. Camot havia de ser penjat l’últim i a part. Però se’n va fugir esmunyint-se pel forat del comú. Va travessar tot el clavegueram, i "molt va patir en el trajecte, unes voltes per l’estretor del camí, i unes altres per les emanacions que l’ofegaven". Finalment, va poder eixir a la Font del Lleó, vora la porta principal de la ciutat emmurallada. Anava espentolat i ple de merda. Va llavar-se en la font i va acudir a demanar ajuda al forn de Santa Anna. Allí, un aprenent es va avenir a socórrer-lo, i mentre Camot s'amagava a l'alcavor el xicon va anar a buscar-li roba neta. Però mentre Camot dormia la fornera el va descobrir i va avisar la justícia. I el detingueren sense saber que era Camot. Pura xamba. A partir d’aquell moment, Camot no pararia de lamentar-se: "Que desgraciat que sóc!".

Diu Sucias, i jo li ho traduesc: "Als tres dies va arribar el botxí, a poqueta nit. L’endemà, se li va llegir la sentència, i transcorregut el termini legal, allà a les onze del matí va ordenar-se una processó a la porta de la presó. Al cap hi anava un redoblant marcant un pas llarg; el seguia un cruscifix amb dos fanalets, l’un al costat de l’altre; darrere hi venien moltes persones amb llargues capes, a la usança d’aquell temps, i presidia tota aquella filera Camot en mànegues de camisa a cavall d’un mal burro…" La comitiva va resseguir el carrer Montcada, la plaça de l’Almodí, la plaça de Santa Tecla, fins a la plaça de la Bassa (dita de les Forques). En tot aquest trajecte, Camot se’n planyia: "Sóc molt desgraciat! No he mort ningú, però vaig a ser penjat. Sóc molt desgraciat!".

Val a dir que el relat sencer, i extens, del prevere Pere Sucias, és ben colpidor; fins i tot s’hi atreveix a fer una crítica contundent contra la pena de mort dient poquet i bo de l’ofici de botxí.

El ex secretario del PP de Vallada y la ex presidenta de UV de la Costera se afilian a CV

LEVANTE-EMV VALENCIA
El ex secretario del Partido Popular de Vallada, Jose Antonio Castelló Ubeda, se ha dado de baja en el partido y ha ingresado en Coalició Valenciana.
Jose Antonio Castelló fue secretario de Unió Valenciana y del Partido Popular de Vallada con el ex presidente de la Diputación y actual alcalde de Vallada, Fernando Giner. Castelló señaló que ingresa en Coalició Valenciana "con renovado optimismo y vocación política, como cuando inicié mis primeros pasos en el valencianismo" y confirmó su compromiso en luchar por la consolidación de su nuevo partido en la localidad y la comarca de la Costera.
También ha causado alta en Coalició Valenciana la ex presidenta comarcal de Unió Valenciana, Marie France Escrivá Moliner. El presidente de la formación regionalista de Coalicio Valenciana, Juan García Sentandreu, afirmó que el ingreso de Castelló y Escrivá "supondrán un revulsivo para el crecimiento y consolidación del valencianismo en la comarca".


Jose Antonio Castelló Ubeda, ex secretario local del Partido Popular de Vallada se da de baja en el PP e ingresa en Coalicio Valenciana
Jose Antonio Castelló Ubeda fue secretario de Unió Valenciana y del Partido Popular de Vallada con el ex presidente de la Diputación y actual alcalde de Vallada, Fernando Giner.

Jose Antonio Castelló ha manifestado que ingresa en Coalicio Valenciana “con renovado optimismo y vocación política, como cuando inicié mis primeros pasos en el valencianismo” y ha confirmado su compromiso en luchar “por la consolidación de Coalicio Valenciana en Vallada y en toda la Comarca de la Costera”.

Asimismo, también ha causado alta en Coalicio Valenciana la que fuera Presidenta Comarcal de Unio Valenciana, Marie France Escriva Moliner, cuando Fernando Giner abandonó la disciplina valencianista para pasarse al Partido Popular.

Para el Presidente de Coalicio Valenciana, Juan García Sentandreu, el ingreso de Castelló y Escrivá “supondrán un revulsivo para el crecimiento y consolidación del valencianismo en la Comarca” a la vez que ha concluido que “la descomposición del PP y la pérdida de confianza entre la ciudadanía por los numerosos casos de corrupción, despilfarro y la creciente catalanización de la sociedad valenciana hará que Coalicio Valenciana, como partido y marca eminentemente valencianista, crezca hasta constituirse en el verdadero partido de defensa de lo valenciano.”


dimecres, 17 de novembre de 2010

Menuda Natura: Un nou bloc fet per gent de Vallada.

L'autor de Menuda Natura ens ha enviat un mail per a que incluïm el seu bloc al nostre directori. Segons ens conta l'autor, Menuda Natura és un bloc dedicat a classificar, fotografiar i contar-nos tot allò que no sabem sobre la diminuta flora que hi existeix al nostre poble i que, la majoria de vegades, ens és més que desconeguda.
Menuda Natura és un bufit d'aire fresc carregat de cultura i estima per lo nostre, i això, s'agraix moltíssim en aquestos temps.



Per cert, felicitacions a l'autor! dels 18 blocs valladins que tenim al nostre directori, tu eres el primer que s'atrevix a dir-nos:
- Ey, podeu anunciar-me?
Els altres blocs, els hem tingut que buscar nosaltres i anunciar-los nosaltres... (excepte el de Sucias, que el va enviar un amic d'ell)


Ja és hora de que la gent vaja perdent la poreta... que ací no ens mengem a ningú!

Assemblea Oberta: Casal Jaume I - La Costera

Penge la convocatòria que m'ha arribat sobre una proposta de creació d'un casal a la comarca. Pense que pot ser interessant per a tots aquells que tenen ganes de canalitzar les energies i idees...

Perquè ens cal parlar, debatre, aprendre, reflexionar, proposar, actuar...perquè ens cal fer-ho junts:

Hola a totes i tots,

Supose que us preguntareu el perquè d’aquest correu, la cosa és molt senzilla. El darrer mes un grup de persones de la comarca ens hem reunit per intercanviar opinions sobre què podríem fer per afavorir l’enriquiment de la nostra cultura a la Costera. Per això hem pensat crear un centre social per a tothom, un espai on poder realitzar actes com xarrades, debats, exposicions, concerts, presentacions, taules redones, etc. que ens interessen i que dignifiquen la nostra llengua i cultura.

La idea és donar una injecció de vitalitat a la Costera amb la creació d’un casal Jaume I per poder compartir totes aquelles inquietuds que tenim i pensaments que sovint ens plantegem però que sembla que ningú recolza. Per això et convidem a formar part d’aquest repte, bé a títol individual o com a associació.

Prou de passivitat, vine el proper 20 de novembre a les 18h al centre de la Càmera Agrària de Canals per començar a treballar, sols fa falta gent per dur endavant i enfortir aquest projecte.

Recorda, el dia 20 de novembre a les 18h al centre de la Càmera Agrària de Canals (c. Mestre Serrano, 4. Canals).

GRUP PROMOTOR DEL CASAL

PS Us agrairíem ens confirmàreu l'assistència o si teniu interés en participar-hi. (casal.costera@gmail.com)

FESTA RON MATUSALEM AL PUB GLAÇÓ

DISSABTE 20 DE NOVEMBRE, NIT MÀGICA AL PUB GLAÇÓ DE LA MA DE RON MATUSALEM.

PER A QUE TOTS DISFRUTEN DE LA FESTA TOTES LES COPES TINDRÁN REGAL SEGUR.

DISFRUTA DE LES NITS GLAÇÓ.

I ARA TAMBE AL FACEBOOK:
http://www.facebook.com/#!/pages/Vallada-Spain/Glaco-Pub/151779444858948

Música mestre!

Poc a poc i gràcies a les propostes enviades pels nostres col·laboradors i lectors, hem anat augmentant la nostra llista de grans èxits musicals al nostre reproductor particular, fins a tindre una “play list” de més de 60 cançons procedents de tots els llocs del món i dècades diferents.
Tenim música dels 70-80-90 i segle XXI. Música en castellà, valencià, anglés, català inclós en grec! Tenim música disco, pop, heavy, celta, folk, clásica, òpera, instrumental... música per a tots els gustos elegida per vosaltres, la gent què ens llig.
Ens agradaria que no deixàreu de fer-nos propostes. Nosaltres les anirem incloent al nostre reproductor per a que, esteu on esteu, li doneu al play i disfruteu d'açò tan meravellós que és la música.
Podeu enviar-nos-ho al nostre mail (valladacity@gmail.com), o simplement comentar aquesta entrada indicant cançò i grup.
Recordeu que el reproductor es troba a la columna de l'esquerra. Per escoltar música sols teniu que donar-li al play.

Moltes gràcies per ajudar-nos a fer un bloc cada vegada més útil i participatiu!

dimarts, 16 de novembre de 2010

Valencianització de noms i cognoms

 Valencianització de noms

El nom propi és un dels elements que identifiquen més clarament una persona. Durant molts anys els valencians i valencianes no hem pogut fer ús dels nostres noms en valencià;  ja que se’ns imposava que el nostre nom fóra registrat en castellà. Açò ens ha dut  a  que aquest siga un hàbit o costum social entre nosaltres, difícil de capgirar.
Actualment aquesta imposició hem pogut salvar-la i ara ja podem identificar-nos amb el nostre nom en valencià.
Al cap i a la fi el nom és el reflex més íntim de la pròpia identitat; i com valencians i valencianes sentim que el nostre nom estiga identificat amb la nostra cultura i amb el nostre poble, per tal de reconeixer-nos i que ens reconeguen.

Com canviar-se el nom? 

Aquest és un procés ben senzill i gratuït.
Només cal  anar al Registre Civil en el qual figure inscrit el teu naixement i presentar un escrit en el qual manifestes que vols canviar el teu nom en castellà pel seu equivalent en valencià. Normalment els Registres ja tenen un imprés per a demanar-ho, en cas que no el tingueren ens serà vàlid qualsevol full en el exposem els fets i fem la nostra sol.licitud, identificant-nos clarament. El tràmit és gratuït  i automàticament es canviarà el nom i es lliurarà una partida de naixement on conste el nom nou.
El tràmit el podem fer personalment o ens el pot fer algú en nom nostre, atorgant-li els poders oportuns.
En el cas d’haver nascut després del 9 de gener de 1977 , com que ja era legal la inscripció en valencià, et caldrà presentar 5 proves documentals que acrediten l’ús del teu nom en valencià; pots aportar correspondència, certificats,...

Com canviar-se el cognom? 

Degut als 300 anys d’administració castellana molts dels nostres cognoms han sofrit canvis en la seua forma escrita difícilemnt acceptables; si aquest és el teu cas pots canviar-los a la seua forma valenciana fent un procés paregut al del canvi del nom.
T’hauràs d’adreçar al Registre Civil on s’ha d’inscriure la modificació, sol.licitant dit , si bé per al canvi dels cognoms estan exiguint-se provés  que se’n fa ús  social i proves documentals del mateix en la seua forma valenciana.
Tot i que en darrer terme és el ministre de Justícia qui n’ha de donar el vist-i-plau.
Reial Decret 1971/86 del 29 d’agost. Modifica el reglament del Registre Civil.L’art.206 preveu “la traducció adaptació gràfica i fonètica a les llengües espanyoles”.


Sol.licitar la “i” llatina.
Tenim el dret a demanar una partida de naixement, de matrimoni o de qualsevol mena , al Registre Civil , o un llibre de família, on apareguen els cognoms separats amb una “i” llatina.
Ja que en valencià  en escriure els cognoms  s’intercala una “i” com a forma de llengua , i per tant, podem fer que aquesta conste  en tota mena de documentació,també Dd’I, Passaport...

Canvi de nom al D’dI

Si hem traduït el nom al Registre Civil cal que ens el correguim al D’dI .
Podem fer-ho seguint els mateixos tràmits que per a la renovació, aportant la partida de naixement ja corregida, en aquest supost dita renovació és gratuïta.
Ordre del 18 d’abril de 1985 del Ministeri de l’Interior.

Al carnet de conduir

Per canviar el nom al carnet de conduir , t’has d’adreçar a la Prefectura de Trànsit i presentar el Dd’I, amb el nom ja traduït, el carnet de conduir antic i una fotografia; a més d’omplir un imprés que et proporcionen.
En el supost que  el carnet encara no el tingues , també pots sol.licitar que aquest, una vegada superat l’examen, estiga redactat en valencià.

A altres documents

Progressivament pots anar canviant tots els documents on apareix el teu nom en castellà i sol.licitar que te’ls canvien a valencià.
En la major part dels casos , la tramitació consisteix simplement en la presentació del Dd’I, en el que figure el teu nom en valencià.


Fés la realitat a la teua mida. És el teu dret. 
___________________________

Històries de bandolers. Furtar-li un caramel a un xiquet.

De normal quan hom fa alguna cosa i li ha resultat fàcil diu que ha sigut com furtar-li un caramel a un xiquet. Els païssos més desfavorits solen estar tan desprotegits com els infants, cosa que aprofiten els rapinyaires econòmics per enfonssar-los més en la misèria i fer-los més desgraciats expoliant-los allò que puga ser de valor: petroli, selves, recolzament en votacions i inclús suport en guerres.

El vídeo que ací baix es mostra pot semblar periodisme sensacionalista, però jo pense que en totes estes coses sempre hi ha mans maquiavèliques que menegen el fils des de l'hombra.


CAMOT RODER DE LA COSTERA




video

dilluns, 15 de novembre de 2010

Les veus de la memòria


La capacita d’”invocar y evocar” és, per a Eduardo Galeano, la clau de “de todo lo que somos y de todo lo que seremos, individual y colectivamente”, per això “es lógico, entonces, que haya determinadas personas que se inquieten, carraspeen y se incomoden cuando uno hace el simple ademán de ponerse a recordar”.
Efectivament hi ha sectors socials que potencien l’oblit d’allò que els és incòmode i hi ha gent corrent que fuig del passat ignorant-lo, pensant que és un llast per a la vida, una càrrega que pot impedir la seua evolució professional o personal. No se’n adonen que és tot el contrari, que la memòria és l’aliment dels sentiments i del intel·lecte. El passat i la memòria poden presentar problemes però un passat buit, una memòria inexistent, és el camí del fracàs social i de l’atròfia dels sentiments i de la ment.
Els éssers humans tenen la capacitat de viure varies vides en una. El canvi entre vides va produint-se poc a poc, de forma imperceptible, adaptant-se inconscientment al medi social que també és canviant. Primer ens resistirem als canvis però l’ambient social i la repetició insistent dels mitjans de comunicació ens convenceran de que el que pensem ara és el que em pensat sempre. Així és com els italians es van fer feixistes, així és com els alemanys van acollir el nazisme com allò més natural del món, com la forma tradicional de ser alemany. 

"Primer ens resistirem als canvis però l’ambient social i la repetició insistent dels mitjans de comunicació ens convenceran de que el que pensem ara és el que em pensat sempre"

Així és, poc a poc, sense adonar-nos-en, com passem de ser joves entusiastes, capaços d’embarcar-nos en una ONG per aportar el que puguem al benestar de la humanitat i la justícia social, a ser un professional acomodat que només pensa en el seu treball o en els beneficis de les seues inversions. Així també passem de ser joves enamorats i apassionat a ser persones que, en el millor dels casos, suportem la parella i només busquem una vida tranquil·la i l’acceptació social. I així la rebel·lia de la joventut davant la desigualtat es converteix en la justificació de la societat injusta perquè això sempre ha sigut així i no té solució.
Tot aquest procés d’adaptació i canvi, tant social com personal, és perquè contínuament aprenem i oblidem sense ser conscients de la pèrdua de memòria. Però amb l’oblit del passat se’n va el millor de nosaltres. Amb l’oblit calla la memòria d’allò que no em fet o em fet malament, els desenganys i els fracassos però també callen les nostàlgies dels nostres millors sentiments, les enyorances, els somnis, qui som, la nostra història i només queda el buit, el no res personal i, en el terreny social, negar les arrels de les coses, no voler escoltar les veus de la memòria és una manera de “usar la desmemoria para consolidar la impunidad, para convertir las infamias en hazañas”, com diu Galeano.
Iron Maiden

diumenge, 14 de novembre de 2010

Endevina, Endevinalla...

Encetem la setmana amb una nova endevinalla.
El guanyador d'aquesta setmana ha sigut Pepe.
Enhorabona Pepe!

Aquesta setmana hem aprés que hi ha persones què, pel que siga, acaben anomenant-se com els seus pares, encara que eixe no siga el seu nom vertader; una anècdota de la que jo, al menys, no tenia ni idea. Jo em dic com mon pare! es cert... però aquesta pràctica no m'agrada, aixina que no crec que la segueixca... per això ja estan els cognoms, no?

En fi, allà va la nova imatge. Espere que done per a uns quants dies (açò va per Paco, que sempre l'encerta, i a més, amb una explicació detallada de tot el que hi apareix i del que no).
;-)