Cercar en aquest blog

dissabte, 13 de novembre de 2010

Sahara, Aaiun, Marroc, Espanya... un poc d'història i actualitat.

He rebut açò de L'Escarot, i he pensat que estaria be compartir-ho, perque tal vegada, algú més, a banda de mi, està un poc perdut amb tot el que està passant.


SÀHARA ASSETJADA I VIOLADA. ESTAT ESPANYOL RESPONSABLE.

El Sàhara occidental, pertanyent a Espanya fins fa poc més de 30 anys, està sent assetjat per les forces d’ocupació del Marroc.
Què diu ara el PSOE, el Secretari General del qual (en aquell moment), Felipe González, va prometre al poble saharaui: “El nostre partit estarà amb vosaltres fins la victòria final”? Aquell partit que assegurava, entre crits d’admiració i agraïment: “La vostra república independent i democràtica es consolidarà i podreu tornar a les vostres llars”. Mentiders! Hipòcrites!
Repassem una miqueta d’història. El Sàhara occidental va ser colonitzat per Espanya a finals del segle XIX. Fins 1975 el Sàhara era una província espanyola més. Van fer una mala colonització (les colonitzacions sempre són males) i una encara pitjor descolonització. Es va deixar aquest poble en mans del Marroc, es va entregar una part de territori espanyol a un altre país, deixant-los totalment esemparats.
I ja ningú se’n recorda d’Aminetu Haidar, aquella activista saharaui que vam tindre en vaga de fam a l’Estat espanyol (ara fa un any) perquè el marroquins li havien bloquejat l’entrada a Al-Aaiun, capital del Sàhara occidental? El Front Polisario, en aquell moment, ja recordà l’actitud del govern espanyol com a col·laboracionista amb les pretensions marroquines.
La situació a nivell legal. A nivell internacional no es reconeix que Marroc tinga sobirania sobre el Sàhara occidental. De fet, el que està ocorrent va en contra de la legislació internacional. A la Declaració sobre la concessió d’independència als països i pobles colonials s’afirmava que:

- La subjecció de pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangeres constitueix una denegació dels drets humans fonamentals i és, per tant, contrària a la Carta de les Nacions Unides.
- Tots els pobles tenen el dret a la lliure determinació.
- Amb la finalitat que els pobles dependents puguen exercir pacífica i lliurement el seu dret complet a la independència completa, haurà de cessar sobre ells tota acció armada i tota mesura repressiva, i respectar-se la integritat del seu territori nacional.

A més, l’Assemblea General de la ONU, resolució rere resolució, ha anat reafirmant la seua adhesió al principi de lliure determinació dels pobles, de conformitat amb allò que s’expressa a la Declaració sobre la concessió d’independència als països i pobles colonials.
Totes aquestes declaracions de bones intencions, i què? Tot paperassa! A nivell pràctic no s’ha fet ni s’està fent res. Si no, quin és el suport internacional que estan rebent ara, en una situació tan greu, els i les saharauis? I, sobretot, què està fent per ells Espanya, màxim responsable històric d’açò? Res.
Estat de Dret?? Una vegada més se’ns demostra que no! Que ni democràcia ni Estat de Dret: els interessos del capital sempre van per davant (no oblidem que “Espanya” i la UE tenen uns interessos econòmics molt importants al Marroc).Persones essent torturades, agredides, assassinades... per defensar el seu territori. Vulneració dels seus drets! Fins que no aconseguisquen l’autonomia Espanya és responsable del que passe allà!.

Des de l’Escarot, Assemblea de Joves de la Costera, manifestem:
- Tot el nostre suport i solidaritat amb el poble saharaui en la seua lluita per la independència.
- Condemnem l’actitud còmplice de l’Estat espanyol i del govern del PsoE, que avantposa un cop més els interessos dels capital als drets de les persones i dels pobles.
- Exigim una solució basada en el lliure exercici del dret d’autodeterminació del Sàhara, que ha de ser garantit per l’ONU.

Solidaritat amb el Sàhara! Lllibertat per a tots els pobles oprimits!



La Costera, 12 de novembre de 2010
L’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera
jovescostera.ppcc.cat // lescarot@cajei.cat

divendres, 12 de novembre de 2010

LIPDUB per mostrar l'estima d'una nació per la seua llengua i cultura

  • Els que no entenen d'aquest sentiment, pararan aquest vídeo als pocs segons.
  • Els que senten curiositat i són més oberts el veuran fins al final, i al menys, els donarà què pensar.
  • I aquells que estan concienciats sobre aquest tema, somriuran... pot ser amb els ulls llagrimosos, desitjant que algun dia, la gent del País Valencià, senta el mateix per la seua terra...

La gent del vídeo, no són radicals de cap tipus, no són "perroflautes", no són una minoria extranya, res més lluny... la gent que hi surt ací són gent d'apeu, com tu i com jo, gent que s'ha adonat de la importància de no deixar que una llengua i una cultura caiguen en l'oblit i desapareguen per sempre. La música es del grup Obrint Pas, un grup VALENCIÀ, perquè aquest vídeo no tracta sols de defendre a Catalunya si no a tots els Països Catalans o Valencians o Balears, com voleu dir-ho.

Sols l'estima per la llengua i per la cultura pròpies,
pot desencadenar esdeveniments com aquest,
on tanta gent, de diferents procedències e inquietuts,
s'uneixen per una mateixa causa.


Tanqueu els ulls e imagineu-se aquest vídeo fet per valencians a la ciutat de València...
No podeu, eh? Inclús a algú de vosaltres vos ha entrat la risa fluixa...
S'heu preguntat el per què?
Ens han arraconat i ens han fet sentir mal simplement pel fet de defendre el que és nostre...
Però l'espurna està ahi, i poc a poc, anem refent la roda.

Uniu-vos!

- Defeneu el valencià.
- Parleu-lo a tot el territori i amb tothom.
- Exigiu un valencià normalitzat i denuncieu el mal ús per part de qualsevol organisme públic.
- Denuncieu qualsevol discriminació que patiu per parlar-lo.
- Uniu-vos a associacions que participen de la seua defensa.
- No vos avergonyiu i infravaloreu el seu ús als comerços, comunicacions i rotulacions de qualsevol tipus

Per cert, un LIPDUB és un fenòmen musical que possiblement va sorgir amb el WANNABEE de les Spice Girls... però això ja és un altre tema. Per saber més, feu clic ací.

El Natzaré.

Al dueño de SONALISON

Hola, me gustaria que publicasen este mail en vuestro blog, puesto que me gustaria quejarme al dueño de la discoteca SONALISON, el quel no deja de empapelar el pueblo con posters y con octavillas colocadas por todos los coches del pueblo.


Señor discotequero, a mi marido no le interesa su discoteca, a mi hermano tampoco, y a muchos otros del pueblo tampoco. Haga el favor de hacer su publicidad mediante otra forma menos agresiva y menos contaminante, que las calles y muros estan llenos de sus papelitos, como si todos los sábados viniera el Circo Mundial al pueblo.


Mi hija me dice que tome ejemplo del pub Glaçò, el qual hace sus anuncios mediante redes sociales como facebook o este mismo blog (sin gastarse un duro, por cierto) y llegando a toda la juventud. Porque es la juventud, y no mi marido, quien tiene que enterarse de sus espectáculos de luces, sonidos y las otras “cosas” que suelen pasar en las discotecas y sus baños.

Santa Inqusició, versió XXI

Les doctrines liberals clàssiques del s. XVIII propugnaven això que deien la separació de poders: la separació de qui fa la llei (poder legislatiu), de qui executa la llei (poder executiu) i de qui fa complir la llei (poder judicial). Molt s’ha avançat, però, en l’anàlisi de la naturalesa dels estats i de la superestructura jurídica. L’anàlisi del estats com a eina de les classes dominants per a la seua perpetuació i de l’estructura jurídica com el reflex de les relacions econòmiques -i la seua traducció política- de dominació no és cap nou descobriment.

Som “afortunats” de viure en aquestos temps en els quals eixes anàlisis estan mostrant la seua correcció històrica. Durant tot el procés de la crisi, els estats estan actuant descaradament com una eina al servei d’eixa classe de grans capitalistes, de les seues institucions “professionals” (FMI; BM, OCDE) i dels seus titelles polítics. La democràcies burgesa ha quedat totalment desacreditada – on és la democràcia quan s’imposen les reformes?-. Ahir i hui també hem tingut el “plaer” de poder seguir el judici als dirigent polític de l’esquerra independentista basca Otegi, Permach i Alvàrez: un judici que respon únicament a motivacions polítiques. On és la justícia quan s’empresona la dissidència?

.
"La secció segona del penal de l'Audiència espanyola comença avui (ahir, dijous 11 de novembre) el judici als dirigents de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi, actualment a la presó per una altra causa, Joseba Álvarez i Joseba Permach. La fiscalia els acusa d’haver exalçat el terrorisme amb l'acte i els parlaments que es van fer al velòdrom d'Anoeta (Sant Sebastià) l'any 2004. Però l'esquerra abertzale hi veu un simple judici polític ‘sense cap ni peus', en paraules del portaveu, Txelui Moreno." (diari Vilaweb)

Sospite que els grans mitjans de comunicació hauran donat un tractament digne de la seua "professionalitat", "objectivitat" i "pluralitat". Per això, us passe el link de la notícia del Vilaweb (que per cert, no és cap portaveu d'ETA!), on vosaltres mateixos podeu escoltar el mitin d'Anoeta, fet pel qual són jutjats els dirigents independentistes.

Som afortunats de viure en aquestos temps de canvis; cal, però, que no ens limitem a pregonar i a llançar idees als quatre vents: l’únic que mou les situacions és la pràctica social col·lectiva...


http://www.vilaweb.cat/noticia/3809195/comenca-judici-otegi-acusat-dhaver-enaltit-terrorisme-lacte-danoeta.html

En Forcat

dijous, 11 de novembre de 2010

Un altre món és possible

...i desitjable: un món més just i habitable, on els recursos es troben a l'abast de tothom i on la igualtat d'oportunitats siga real. On el respecte a la diferència estiga reconegut i practicat i les llibertats s'expressen sense ferir els altres...

Així comença un article dens, que diu moltes veritats molt ben dites i es llig en un periquet, del mestre, pedagog, psicòleg i no se quantes coses més, en Marc Adell; publicat al diari El Punt el 29 d'octubre. Fa pensar, i això sempre és bo.

Per continuar llegint fes clic ACÍ



dimecres, 10 de novembre de 2010

Col·labora amb Ribercan

Hola a tots i a totes;
Una amiga meua, què treballa de voluntària els caps de setmana en la protectora d'animals de Carcaixent, m'ha enviat aquesta informació. Venen plaques metàliques identificatives per gravar el nom de la mascota i un telèfon de contacte. Tenen varis colors i models. Per sols 6 euros, te les envien a casa gravades i amb les despeses d'enviament incloses.

Per suposat que tots els beneficis són per mantindre els gossos i gats que van acollint. Les protectores, com tots sabreu, apenes reben cap ajuda i sempre estan saturades per la irresponsabilitat de l'home. Aquesta, a més, te seriosos problemes al estar en un lloc que s'inunda contínuament amb problemes afegits de talls elèctrics i d'aigua.

En fi, que si esteu interessats, sols teniu que fer un ingrés en els següent compte:



Nº cuenta RIBERCAN bbva: 0182 0552 29 0201540080


Després de fer l'ingrés els envieu un correu avisant-los de que heu fet la transferència i donant-los les següents dades a tiendaribercan@hotmail.com


  • El vostre nom.
  • La vostra direcció de correu postal.
  • Tipus de placa i color.
  • Nom de la vostra mascota i telèfon de contacte en cas de pèrdua.

Propostes interesants.

Estimados amigos,
Torrella comienza el “1er CICLE DE DEBATS TORRELLA OBERTA” que se celebrarán los días 12, 19, 26 de Noviembre y 3 de Diciembre a partir de las 21 horas (9 de la noche).

A continuación os detallamos el programa de debates:

Viernes 12 de Noviembre:
>el medio ambiente, la ecología y el poder: las nuevas relaciones en sociedad y estado alrededor de la naturaleza.

Viernes 19 de Noviembre:
>Los medios de comunicación en la sociedad actual: información o desinformación?

Viernes 26 de Noviembre:
>Religión y estado: realidad anacrónica?

Viernes 3 de Diciembre:
>Los bordes de la sociedad: Xenofobia, homofobia y pueblos olvidados.

El ayuntamiento de Torrella os invita a estos debates, y estaría encantando de que participarais en ellos, por lo que es muy importante vuestra presencia en los mismos, debido a que hay una“parrilla” de expertos  los cuales sacaran conclusiones y las enviarán a los medios de comunicación y a los políticos pertinentes.

Gracias por asistir a los mismos.  Os esperamos.

Un abrazo.

Francisco Moreno
Alcalde de Torrella


dimarts, 9 de novembre de 2010

Descendent de Vallada.

 

   Gràcies a les noves tecnologies vaig conèixer a Ramón Cerdà Sanjuan, natural d'ontinyent, el qual encara porta sang de Vallada. El seu avi era d'ací i de malnom Perron.

     Té un talent indiscutible per a la literatura, per això vos convide a que el descobriu fent clic ací.

13 de novembre: Festa GIN MASTER'S al Glaçó.

 LA FESTA GIN MASTER'S APLEGA AL PUB GLAÇÓ

AZAFATES, REGALS I EL MILLOR AMBIENT ES COMBINA PER A QUE DISFRUTES DE LA NIT GLAÇÓ.

DISFRUTA DE LES COPES MASTER'S I OBTIN REGAL SEGUR....

dilluns, 8 de novembre de 2010

“V de Vendetta”

No havia vis la pel·lícula “V de Vendetta”. Recordava la publicitat que feren per la televisió quan la van estrenar i no vaig anar a veure-la perquè pareixia de còmic i després de veure-la segueix pareixent-me un còmic, amb plantejaments un poc ximples encara que compartits. Estic d’acord amb les crítiques a la manipulació informativa, que veiem que és real ara mateix; amb la corrupció empresarial que s’ha mostrat en la campanya de la grip A i abans en la grip aviar; i especialment en la utilització de la por al futur, a l’atur, als cataclismes, als diferents, a qualsevol cosa que acovardisca al personal per a fer-lo manejable.
Però no compartisc la generalització perquè no tots el polítics ni tots els empresaris són corruptes; ni les institucions que regeixen la societat democràtica que tant ens a costat construir estan podrides. La justícia i el parlament són dos elements imprescindibles per al funcionament democràtic, per a poder exercir la llibertat individual i social i, si no funcionen bé, és que cal canviar als components i no destruir les institucions.
La alternativa que proposa V és l’anarquisme, la destrucció per a que tot torne a sorgir de nou pur i immaculat. Els ciutadans sense por, lliures, que es rebel·len i... com es regirà la relació entre les persones en la nova societat? Com es resoldran els conflictes? Hi hauran normes, lleis? Qui les aplicarà? De repent serem tots de fiar? Ja no hi haurà gent que abuse d’altres persones? Diu V: “les paraules sempre conservaran el seu poder, les paraules fan possible que alguna cosa prenga significat i, si s'escolten, enuncien la veritat” però les paraules només no són suficients per molta veritat que porten, han de ser compatibles amb la realitat quotidiana.
A banda d’açò l’anàlisi de l’Estat autoritari, controlador i represor que fa la pel·lícula sembla correcte. L’essència dels sistemes autoritaris i feixistes és apoderar-se de la vida personal i social de les persones, buscant la submissió de tots els individus. El segle passat ho van aconseguir prometent “la comoditat de la rutina diària, la seguretat del que és familiar, la tranquil·litat de la monotonia” front a la incertesa de la llibertat recentment conquerida. Ni Hitler ni Mussolini ni Franco exercien el poder enganyant a la gent ni únicament per la força bruta. Els dos comptaven amb una part de la població que buscava la seguretat que oferia el dictador a canvi de perdre la seua llibertat i, si calia, de exercir la traïció, la delació i el terror.
La llibertat és més rigorosa que la submissió, exigeix responsabilitat, però la existència humana i la llibertat són inseparables des d’un principi. La humanitat comença quan la manera d’obrar de cada individu ja no és un mecanisme instintiu hereditari. La pèrdua del determinisme, que suposava el instint animal, és la condició necessària per al sorgiment de la cultura i la capacitat d’elecció davant de varies opcions, inherent a la llibertat, és el que diferència als humans dels animals.
Les amenaces més fortes per a la llibertat i la democràcia estan en les nostres actituds personals, en la por de milions de persones a la seua pròpia llibertat, en la por de la persona front a sí mateix i front a la societat. Al primer terç del segle passat milions de persones no sabien que fer amb la llibertat personal que havien aconseguit mitjançant la lluita dels seus pares. Eixir de la tutela de la societat tradicional, on tot estava reglamentat per tradicions de segles i on cadascú sabia el lloc que havia d’ocupar, els deixava davant de la inseguretat, del dubte, del risc que suposa enfrontar-se a un món incert. I, com diu V: “El temor va poder amb vosaltres i, preses del pànic, vareu acudir a l'actual líder“, als dictadors.
L’actual societat del risc ens posa de nou davant la temptació de buscar un salvador que ens assegure la tranquil·litat per al futur... a canvi de què? De la justícia, com en els casos de xenofòbia? De la llibertat, com en els casos en que es demana mà dura i lleis més restrictives? En les nostres mans està. Si tornem a caure en els errors del passat no cal buscar culpables. “Només heu de mirar-vos al mirall.”
Iron Maiden

diumenge, 7 de novembre de 2010

Sopar de bolets...

SOPAR DE BOLETS a
CA LES SENYORETES

DISSABTE 13 DE NOVEMBRE
DISSABTE 20 DE NOVEMBRE


MENÚ
ENTRANTS
1.Canelons de pasta fresca de camagrocs amb foie
2.Llesca de pa amb formatge fresc de cabra i esclata-sangs
3.Esgarraet amb múrgoles farcides

PRIMER

Sopa de bolets variats
(carreretes, camagrocs, rovellons, trompetes, ceps...)

SEGON

Sépia i gambes amb cantharellus
TERCER

Rellomello amb salsa de Pere Ximenes i coloraina de verdures i ceps

POSTRES

Cistelleta de tardor

CAFÉS I INFUSIONS

CELLER

Penya Cadiella ( Muro)
Verdil de Belda (Fontanars)

preu: 38 €
habitació doble amb desdejuni + 2 sopars: 135 €
PLACES LLIURES
UNA HABITACIÓ LLIURE PER AL DIA 13
8 PLACES PER AL  SOPAR DEL 13
6 PLACES PER AL SOPAR DEL 20A

Endevina, endevinalla...

Avuí toca, de nou, un altra endevinalla.
El guanyador de la setmana passada ha sigut Xavi, ja que el primer que va contestar va ser un anònim/a.

Aquesta setmana, toca personatge...

Algú sabria dir-me de qui es tracta?