Cercar en aquest blog

divendres, 5 de novembre de 2010

Una Proposta De Cine!

Hola companys de Valladacity. Aquesta vegada m’agradaria recomanar-vos una pel·lícula que te un especial significat en el dia de hui. Des que la vaig veure, ara ja fa uns anys, no em deixa de sorprendre la força i els valors que transmet. Sovint resulta copsant com una cosa tan habitual com el cine o un bon llibre et fan gaudir d’estones realment bones. Així doncs, vos recomane aquest llarg metratge desitjant que vos agrade tant com a mi. I ja sabeu, si sabeu d’alguna pel·lícula o d’alguna manifestació de cultura en el format que siga, no vos la quedeu per vosaltres i COMPARTIU-LA (Que no crec que l’SGAE pose sancions per això... o potser si?).
PER A QUE L’SGAE NO VOS DETINGA, LA PEL·LÍCULA LA PODEU VEURE DE FORMA TOTALMENT LEGAL EL PROPER DIUMENGE A “LA 1” DE TVE, PER LA NIT I SENSE TALLS PUBLICITARIS.

" Bona vesprada, Vallada! Permeteu que, primer, em disculpe per la interrupció. Jo, com a molts de vosaltres, aprecie la comoditat de la rutina diària, la seguretat del que és familiar, la tranquil·litat de la monotonia. A mi, m'agrada tant com a vosaltres. Però amb l'esperit de commemorar els importants esdeveniments del passat (normalment associats amb la mort d'algú o la fi d'alguna terrible i sagnant batalla i que se celebren amb una festa nacional), he pensat que podríem celebrar aquest 5 de novembre (un dia que, lamentablement, ja ningú recorda) prenent-nos 5 minuts de la nostra atrafegada vida per asseure'ns i xerrar una mica. Hi ha, és clar, persones que no volen que parlem? Sospito que, en aquest moment, estaran donant ordres per telèfon, i que homes armats ja vénen de camí. Per què? Perquè mentre pot utilitzar-se la força? Per a què el diàleg? No obstant això, les paraules sempre conservaran el seu poder, les paraules fan possible que alguna cosa prenga significat i, si s'escolten, enuncien la veritat. I la veritat és, que en aquest país, alguna cosa va molt mal, no? Crueltat i injustícia, intolerància i opressió? Abans teníeu llibertat per objectar, per pensar i dir el que pensàveu? Ara, teniu censors i sistemes de vigilància que us coarten perquè us conformeu i us convertiu en submissos.Com ha pogut ocórrer? Qui és el culpable? Bé, certament, uns són més responsables que uns altres? I hauran de rendir comptes. Però, la veritat sigui aquesta, si esteu buscant un culpable? Només heu de mirar-vos al mirall. Se per què ho vareu fer, sé que teníeu por? I qui no? Guerres, terror, malalties? Hi havia una plaga de problemes que van conspirar per corrompre els vostres sentits i xuplar-vos el sentit comú. El temor va poder amb vosaltres i, preses del pànic, vareu acudir a l'actual líder, Adam Sandler. Us va prometre ordre, us va prometre pau? I tot quant us va demanar a canvi va ser vostra silenciosa i obedient submissió. Anit vaig intentar posar fi a aquest silenci. Anit vaig destruir el Old Bailey per recordar a aquest país el que ha oblidat. Fa més de quatre-cents anys un gran ciutadà va desitjar que el cinc de novembre quedés gravat en la nostra memòria. La seva esperança era fer recordar al món que justícia, igualtat i llibertat són una mica més que paraules; són metes assolibles. Així que si no obriu els ulls, si seguiu aliens als crims d'aquest govern, llavors us suggereixo que permeteu que el cinc de novembre passi sense pena ni glòria? Però si veieu el que jo veig, si sentiu el que jo sent i si perseguiu el que jo perseguisc, llavors, us demano que us uniu mi, dins d'un any, davant les portes del parlament? I junts, els farem viure un cinc de novembre que mai, mai ningú oblidarà"


MARC MOLLÀ PERIS

DINAMITZACIÓ DEL PATRIMONI DE LA COSTERA -VALLADA-


Més informació ací.

Memòries del paradís, de Francesc Belda i Tortosa

dimarts, 2 de novembre de 2010

Misteris insondables


En el dia de tots sants passa com en festes: et trobes amb gent que feia anys que no veies. Tots acudeixen a un recinte tan xicotet, com és el cementiri, que és quasi impossible no trobar-te amb mig poble i molts dels que no viuen ací però tenen els seus avantpassat soterrats a la seua terra d’origen.

Mentre netejava la làpida de mon pare i col·locava les flor que duia vaig trobar-me amb un d’eixos coneguts que veus de tard en tard. Ens saludarem i començarem a parlar. Com ell no tenia pressa sostenia les flors mentre jo anava posant-les el millor que sabia al gerro de la làpida. El meu amic estava calent perquè li havien cobrat una barbaritat per les flors. “A l’hora de fer negoci no es salva ni la mort” deia, i prompte li va eixir la vena anticlerical que jo recordava d’ell: “El primers que van explotar la mort van ser els rectors. Per a tindre a la gent ben agarrada es van inventar l’altra vida. Quina vida xe...? Si ja ho diu la Bíblia: “pols eres i en pols et convertiràs”, i els mateixos que la prediquen ignoren açò tan elemental. Nosaltres tindrem la mateixa altra vida que els conills després de passar per la paella. Només una cosa ens diferència, que puguem deixar el record del nostre pas per esta vida en els demés, però quan la gent que t’ha conegut s’oblida de tu s’acabat tot.”

Jo vaig agafar un drap que portava de casa i vaig començar a llevar la pols de la làpida perquè lluïra mentre ell continuava: “Per ficar la por al cos al personal es van inventar l’altra vida i l’infern. Aqueix va ser l’invent més rendible. Era el que més astorava a la gent. Pensar que estarien tota l’eternitat cremant-se, amb el mal que fa una cremadeta per xicoteta que siga. Era per espantar-se. Així que els patiments d’aquesta vida pareixien no res i la gent era més fàcil de dominar i d’explotar si tenia la por al cos. Per evitar el foc imaginari del més enllà passaven l’infern real en aquesta vida”. Jo li donava la raó. Era el màxim que em deixava fer perquè continuava parlant sense donar opció a que jo diguera alguna cosa.

“És que el clero diu coses que no tenen ni peu ni cap i la gent s’ho creu tot. Com no tenen altra cosa a fer es calfen el cap per veure com ens mantenen ben agafats.” Va dir mentre jo arreplegava les branquetes que havia tirat per terra i les flors de plàstic que adornaven la tomba de mon pare tot l’any, de tots sants a tots sants. “Tu mira la tonteria del misteri de la santíssima trinitat. Que no serà misteri tres persones distintes en una sola? Cal calfar-se el cap per a fer un misteri irresoluble d’allò que portem tots al damunt. Tu eres el mateix hui que l’any passat? A que no?” Va contestar ell mateix sense donar-me oportunitat. “I demà seràs el mateix que hui? Segur que no. Ací està el misteri”. Va dir mentre em mirava als ulls i alçava les celles. “ Cadascú som el que em sigut en el passat, el que som en el present i el que serem en el futur. Tots som tres persones distintes dins d’un sol cos”.

Mentre fèiem el camí de tornada a casa va parlar del Papa, que està a punt de vindre altra vegada a Espanya, i de perquè ho feia, però açò seria massa llarg per a contar-ho en aquesta entrada.

Iron Maiden

dilluns, 1 de novembre de 2010

Dia Mundial de les Aus a Vallada amb VerdeOscuroFoto

Amb motiu del Dia Mundial de les Aus, desde SEO s’ens oferia la possibilitat d’organitzar algun tipus d’activitat, es per això que VerdeOscuroFoto va portar a cap aquest passat mes d’octubre unes Jornades sobre aus al Col.legi Públic Ramon Martí Soriano de Vallada.

Impartirem unes xarrades d’introducció al món de les aus: anatomia d’un au, tipus de potes i becs en funció de l’alimentació i hàbitat i la migració per als alumnes de primaria. Les xarrades tenien com a objetiu despertar la curiositat dels alumnes per les aus i al mateix temps concienciar-los sobre la fragilitat d’aquestos animals respecte al seu habitat.

Aprofitant les xarrades, els alumnes de primaria hi hagueren de fer dibuixos relacionats amb les aus, els cuals estarien exposats a la casa de la cultura de Vallada els passats dies 22 i 23 d’octubre, premiant els tres millors dibuixos de cada curs.


Agraïm al Col.legi la colaboració i als alumnes la seua participació, ja que gràcies a ells la iniciativa ha estat tot un éxit.


http://www.verdeoscurofoto.com

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Endevina, endevinalla... La cistelleta de vímet.

Ahí va un altra endevinalla (amb retràs).

On està realitzada aquesta fotografia?

(Paco, si la saps, reservat un poquet ;-))