Cercar en aquest blog

dissabte, 16 d’octubre de 2010

divendres, 15 d’octubre de 2010

Primera aproximació a la meteorologia de part d'un Valladí

En primer lloc agraïr l'atenció de Vallada City, per a participar en el bloc.

El motiu d'esta participació no és altra que la de compartir inquietuds sobre el temps que farà en els pròxims deu-quinze dies.

¿I per què en quinze dies?.
Perque com tots sabeu el temps en la TV, és uns dels programes més vists i en el que les previsions, com és normal, es donen en un màxim de 3/4 dies.
Clar està, perque pronosticar a més llarg termini, es sinònim de en el major dels casos d'errar el pronòstic, en tot allò què significa eixe fet per a la cadena de TV, a més que fins el dia d'avuí la fiabilitat  després d'eixos 3 dies resulta poc exacta.

Al dia d'avuí hi ha una gran quantitat de models de predicció com pugen ser:

  • GFS            (Model americà d'aviació)
  • ECMWF    (Centre Europeu de predicció a mig termini)
  • UKMO       (Model britànic de predicció)
  • JEM            (Model global canadiense)    
  • JMA           (Model japonés)
  • NOGAPS   (Model de la marina de EEUU)

D'ells s'extrau la informació i les possibles variacions que dia a dia vagen produïnt-se.

I eixe és el repte. Ens equivocarem, quasi segur, però un seguiment dels models ens anirà ensenyant-nos com interpretar allò que d'enigmàtic i interessant té l'oratge.
Aixì que ahí va la primera previsió.


Adjunte dos fitxers un del centre Europeu i l'altre del GFS, es pot observar que cadascun situa l'anticicló a un lloc distint.


En el cas del Europeu, tendriem fred i pluja, el GFS, fred i un anticicló, per a més llarg temps, és possible que fins primer de novembre tinguem més Sol que altra cosa.

Els seguirem...

ISIDORO

dijous, 14 d’octubre de 2010

Un País miserable

Quin poble, el valencià! Encara patint l'esquizofrènia paranoide incurable de no saber què és i com és, ni si és; encara dessagnant-se en el suïcidi volgudament voluntari elucubrant si pot parlar la seua llengua o no; encara odiant-se i devastant-se en una guerra sense treva ni final; encara devorant-se en un canibalisme fratricida exterminador; encara escopint damunt les despulles de l'esperpent cutre i miserable en què s'ha convertit. Quin poble! Voldríem dir tantes coses... No paga la pena, no hi ha res que s'ho valga. Per a mi, este poble ja és mort i soterrat. Només algunes frases de la cambra de dalt el retornen a la vida, com un estertor dolç. Vicent, no deixes d'escriure mai, no deixes que mora del tot.

dimarts, 12 d’octubre de 2010

FAMILIA, VESPRADA, DIUMENGE, TARDOR.

Els núvols estirats i immensos descansen en la solana. El sol es pon.
els gossos i els xiquets corren junts i lliures, lladren i criden pel bancal. Amb la brisa, les oliveres vinclen les seues rames plenes de fruit. Eixim a estirar les cames desprès del dinar. La fresqueta es deixa notar i les rebequetes que feia anys havíem retirat del nostre armari i havíem deixat en la caseta, hui ens fan bon paper. S'escolta lladrar un gos en la llunyania i dos dones xarrant que tornen cap a casa pel camí del pla. Les soques de les oliveres estan plenes de caragols: moros, mongetes...Ma mare i ma tia aprofiten per buscar-ne "cristians ja no se’n veuen", diu ma mare...

(per veure com segueix, fes click ací)

Nova pestanya al bloc: QUÈ FER EN VALLADA?

Estimats lectors i lectores de VALLADA City, fa uns dies hem introduït una nova penstanya al nostre bloc. La idea ens ha vingut de fora, proposada per un dels nostres col·laboradors, i és ell qui ha donat el primer pas amb tota la informació que en un principi hi apareix.
La pestanya, que podreu trobar dalt a la dreta, s'anomena QUÈ FER EN VALLADA? i va dirigida als valladins, però també a eixa gent que ve de fora i que visita temporalment el nostre poble o a aquella gent que simplement busca algun negoci, empresa i similar ubicada en Vallada.
En aquesta pestanya ens hem proposat reunir d'una forma clara i breu, tota aquella informació relacionada amb:

- ALLOTJAMENT.
- OCI NOCTURN.
- ESPORT I TEMPS LLIURE.
- CULTURA
- FESTES
- RESTAURACIÓ.
- NEGOCIS I EMPRESES.

Esperem que vos siga útil a vosaltres i a aquells que busquen informació concisa sobre alguna cosa en concret del nostre poble.

Per últim, vos demanem que si voleu col·laborar donant-nos informació que no hi apareixca a aquesta penstanya, corregir alguna errada, o anunciar el vostre negoci, no dubteu en enviar-nos-la. Recoredu que tot açò ho fem de forma desinteressada i que quan més col·laborem millor per al poble.

Això és tot, atentament, l'equip de VALLADA City.
_________________________________________

Pd: Vos deixem amb informació interessant sobre les estadístiques del nostre bloc en quant a visites i procedència de les visites durant els últims 30 dies. Esperem que vos agrade i que servixca als empresaris valladins per a fer-se una idea del potencial que supose anunciar-se GRATUÏTAMENT al nostre bloc.

Entrades i Pestanyes més vistes durant els últims 30 dies:

Publica un missatge

D'on ens visiten?





Endevina, endevinalla...

Com que Sento Xufero s'ha cansat del joc, prenc jo el testic i vos propose de nou, una endevinalla gràfica:
On està captada aquesta instantània?


El misteri es resoldrà la pròxima setmana....

El síndrome Rémulo



Cal donar la benvinguda al nou col•laborador d’aquest blog, Natzaré, i a la seua mirada crítica. Al qüestionar el paper de l’oposició ha posat el dit a la nafra. És evident que l’oposició no fa el que cal, car guanyarien si no fora així. Però al fons de l’escrit queda flotant la conseqüència del que es diu abans. És a dir, si l’oposició no fa més que criticar sense oferir res nou cal quedar-se amb els que governen ara, per a què canviar? I açò desmobilitza, desanima i conforma per a continuar igual.

Seguint eixe raonament ens pot passar el mateix que li passava a Rómulo, el rinoceront blanc que duia vint-i-tres anys tancat en un recinte de divuit metres de diàmetre, al zoo de Vivers, i quan el dugueren al Bioparc, en un recinte molt més gran, va estar dos anys donant voltes en cercle sense anar més enllà dels divuit metres.

El paper de l’oposició, entre elecció i elecció, és controlar el govern i denunciar a l’opinió pública, o al jutjat si cal, les possibles irregularitats. I és el que fan i el que tu critiques. En època d’eleccions és quan s’elabora el programa i s’ofereixen solucions al problemes detectats.

El problema, Natzaré, és que no hem d’esperar a veure què ens donen, a veure què ens ofereixen. Els partits democràtics, i els de l’oposició ho són, busquen gent que els aporten idees, bones intencions, força i frescor, com tu dius, per animar al poble a eixir més enllà dels divuit metres en els quals estan donant voltes des de fa mols anys. I gent com tu, que sap veure les coses i dir-les, fins i tot en valencià, seria acollit amb els braços oberts, estic segur, per qualsevol d’eixos partits.

Abans de la democràcia els polítics, sempre gent de llinatge, tractaven al poble com a xiquets, donant-li o llevant-li el que volien i el poble esperava d’uns o d’altres que els traguera de la misèria. El concepte “ciutadà” és una conquesta de la democràcia que fa que cada individu siga portador de drets polítics per exercitar-los participant al govern del municipi o del país. El ciutadà és el individu adult que no espera, com els xiquets, que li solventen els problemes, actua políticament per a que els governs, depositaris del poder col•lectiu, establisquen les condicions adequades per a viure amb dignitat i benestar.

La gent que fa política als pobles, si més no la gent d’esquerres, fa el que pot i té principis, pot ser no coincidisquen amb els teus, però té principis. Crec que és molt injust acusar-los de no tindre’ls. Perquè tenen principis estic segur que acabarien amb la por de perdre el treball, pagat amb diners públics, per expressar-se lliurement; que farien que cada valladí poguera votar en la urna i a qui volguera sense tindre que fer-ho, obligat, per correu i a un partit determinat; que tractarien a tots els ciutadans per igual, sense favoritismes, a l’administració que paguem tots els ciutadans; que no utilitzarien els drets ciutadans oferint-los com si foren dons i favors de l’amo; estic segur que, només amb això, aquest poble deixaria de tindre el síndrome Rémulo; i, estic segur, que no deixarien a una associació de pensionistes, amb més de quatre-cents afiliats, al carrer, sense local, per un capritx arbitrari.

Iron Maiden