Cercar en aquest blog

divendres, 8 d’octubre de 2010

CONSULTA HORARIS RENFE I CITA PRÈVIA AL METGE

Vos comuniquem que a partir d'ara podreu consultar els horaris de trens i agafar cita prèvia al metge des de el nostre bloc.
Teniu l'accés directe a la columna de l'esquerra.

Tots al mateix sac (de fem)

Hola a tot l'equip. Avuí m'estrene com a col·laborador. Espere no ferir cap sensibilitat...

Aquest escrit va dirigit a l'oposició (PSPV-PSOE i AIPV). En concret a l'últim pamfleto informatiu (encara que ben be açò que vullc dir podria servir per a tots els altres pamfletos que solen repartir per ahí...).

Començaré dient el que ells diuen al principi: "TAMBIÉN DEBEN SABER..."

Això mateix els dic jo: Tot el que dieu al paper aquest sobre Valpark, sobre el Centre de Salud, sobre la UDP, sobre la il·luminació en la via Park, sobre el plà d'urbanització de Vallada... Tot això està molt be, i si és cert, són coses MOLT greus que deurien d'animar-nos a pensar, a actuar i a decidir el nostre futur cap a... cap a què?

Que ens oferiu, Oposició? Ens oferiu alguna cosa? O l'únic que sabeu fer és criticar i ficar a caldo als demés? No se... però a mi, m'agradaria saber què esteu disposats a fer pel poble? Quines alternatives existeixen front a la problemàtica, no sols econòmica, si no cultural i d'oci en la que es troba enfangada el nostre poble?

Podrieu investigar al respecte, al menys, la meitat del que investigueu per a saber tooooot el que ens conteu al vostres pamfletos sobre els trapitxeos de l'Ajuntament i sa real magestat... ah! i si no és molt demanar, en valencià, per favor.

Sols per fer-ho en castellà ja esteu demostrant-nos la vostra ignorància i la vostra falta de respecte per la nostra terra i la nostra cultura. Si no m'equivoque, les vostres sigles, tant les del PSPV com les de AIPV, fan referència al País Valencià. Se vos ompli la boca abusant d'aquest joc de paraules per tal de reflectir que sou diferents i que penseu en la gent d'ací, però a mi... a mi al menys no m'enganyeu. La gent sense principis és la menys adecuada per a governar res...

És molt trist pensar en que la nostra situació actual depen d'aquells que ens governen, però encara és mes trist veure com les bones intencions, la força i la frescura de l'alternativa existent al poble, brillen per la seua absència...


NATZARÉ

L'Ajuntament "informa": Curs-taller "prevenció de la violència de génere i per a la no discriminació"

(De nou, un paperet a les portes, i cap correu que ens informe)

 Aquest taller es celebrarà el divendres 15 d'octubre de 16h a 21h en la "Casa de la Cultura".

PD: Ho escriguem en valencià (la llengua que parla el poble de Vallada).

ESCOLA DE TEATRE "LA COVA SANTA"

Durant el curs es treballarà:

  • Deshinibició
  • Expresió
  • Dicció
  • Dramatització
  • Interpretació


Clases impartides per l'actor PAU ESTEVE

Matrícula lliure.
Passat pel local de la U.M. LA VALLADINA i matricula't.

ESCOLA DE MÚSICA "LA VALLADINA"

LA MÉS BARATA

PODRÀS TOCAR QUALSEVOL INSTRUMENT:

Flauta, Oboe, Fagot, Clarinet, Saxofon, Trompeta, Trompa, Trombó, Bombardí, Tuba, Percussió (caixa, bateria, xilofon, timbals, etc...), Piano, Guitarra, Dolçaina....

Profesors qualificats.

v mostra d'artesania i tradicions 16 y 17 de octubre 2010 bocairent

SABADO 16:
10:30h: PREGÓN por las calles de Bocairent
11:00h: INAUGURACIÓN de la V Muestra con vino de honor
11:00-14:00h: MUESTRA de productos y oficios artesanales y Mercado Medieval "La Farigola"
11:00-13:30h: PASEOS en carro
 16:00-21:00h: MUESTRA de productos y oficios artesanales y Mercado Medieval "La Farigola"
16:00-21:00h: PASEOS en carro
17:00-18:00h: ACTUACIÓN del "Cirquito" ("La Farigola")
18:00-19:30h: JUEGOS populares (juniors)
18:00h: ACTUACIÓN del grupo de "Danses" "Cardaors"
20:00h: ESPECTÁCULO de fuego ("La Farigola")



DOMINGO 17:
11:00-14:00h: MUESTRA de productos y oficios artesanales y Mercado Medieval "La Farigola"
11:00-13:30h: PASEOS en carro
12:00h: TALLERES de guiñol a cargo de "La Farigola"
 13:00h: DESFILE de Moros y Cristianos
13:30h: ACTUACIÓN de los "Cabolos" por el recinto de la Muestra
16:00-20:00h: MUESTRA de productos y oficios artesanales y Mercado Medieval "La Farigola"
16:00-20:00h: PASEOS en carro
17:00h: ANIMACIÓN de calle a cargo de los "Dimonis de Darrere la Vila"
18:00h: ACTUACIÓN del ballet de Esther Balsalobre y el grupo de "Xirimiters i Tabaleters l'ALjub"
19:00h: ACTUACIÓN de la Rondalla Bocairentina de jubilados
20:00h: CONCIERTO a cargo de Dani Miquel ("La Farigola").

OTRAS ACTIVIDADES
* DEGUSTACIONES de productos típicos de la zona ofrecidos por diferentes establecimientos y asociaciones.
* SABADO Y DOMINGO  de 12:00 a 14:00h: Consumición con TAPA GRATIS.
*DEL 11 al 17 de octubre: EXPOSICIÓN del Patronato Provincial de Turismo "Miradas al Camino", Sala de Joan de Joanes.
*TODOS los MONUMENTOS, ermitas y museos de la localidad permanecerán abiertos
*VISITAS GUIADAS al hostal fundado en el 1873.

Serra Grossa: Homenatge a Miguel Hernández.

L'once d'octubre es celebrarà un acte cultural en homenatge a Miguel Hernández en Vallada.



PD: Es roguem per enèsima vegada als de Serra Grossa que ens comuniquen aquestes coses, perque mai ho fan. Els recordem que aquest bloc reb unes 200 visites diàries, per lo tant, és una bona manera d'informar i estalviar un poc en paper (vosaltres que també aposteu per l'ecologia, o al menys, això doneu a entendre...).

Per a qui vulga saber més sobre Miguel Hernández: http://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_Hern%C3%A1ndez

Aquest diumenge, dia de l'acció global contra el canvi climàtic.

Feu click sobre la imatge per a veure-la en gran.

dijous, 7 d’octubre de 2010

9 d’octubre. Per la Terra i el treball: seguem cadenes!

Penge el comunicat de l'Escarot - AJLC en relació a la diada nacional:


9 d’octubre. Per la Terra i el Treball: seguem cadenes!
El 9 d’octubre és una data assenyalada per a aquells que ens sentim valencians, ja que commemorem l’entrada de les tropes catalanes a la ciutat de València i la implantació dels Furs de València l’any 1238, que ens donaria una identitat cultural, comuna amb la resta dels Països Catalans, fins a l’actualitat. No obstant això, en aquesta data tant assenyalada que teòricament hauríem de celebrar com a poble viu i respectat tant en l’aspecte cultural com en el social, vivim un altre 9 d’octubre lamentant la precària situació nacional i social del nostre poble.
Som un poble i com diria el mestre Fuster: un sol poble. Un poble situat a l’est de la Península Ibèrica, delimitat al nord per l’eix dels Pirineus - fins l’estany de Salses i la serra de les Corberes –; a l’oest per les valls que baixen fins a l’Ebre i les muntanyes que voregen l’altiplà castellà; al sud, el riu Segura; a l’est, cap al mar, les illes properes. Som Països Catalans. El 9 d’octubre ens recorda el nostre origen com a poble, ens recorda aquestos lligams; les institucions espanyoles intenten negar-los.
Tot i ser un poble posseïdor d’una llengua i una cultura mil·lenàries, l’Estat espanyol –amb els seus partits d’Estat (Pp-PsoE) i els seus mitjans de comunicació “oficials”- nega eixa particularitat com a poble i nega la nostra unitat. Som un poble perseguit culturalment per les institucions espanyoles. Aquestes institucions s’encarreguen de discriminar i perseguir la llengua, fomentant el conflicte lingüístic, la substitució lingüística i el sentiment d’auto-odi. No és casual que no tinguem mitjans de comunicació en valencià, que retallen les línies de valencià a les escoles, que els polítics abracen el castellà, que a les ràdios no puguem escoltar la música en català, que acollim immigrants en castellà... Quin poble normal faria un ús tan covard de la cultura pròpia?
Cal fer menció també a la delicada situació social que patim com a poble, provocat per un sistema econòmic precari,injust i explotador; recolzat per l’Estat espanyol i per les classes dominants burgeses. Podem dir que Capitalisme i Espanya funcionen com una única força opressora sobre els i les treballadores del nostre poble.
Davant d’aquest precària situació nacional i social, des de l’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera, creiem que és necessària la implicació juvenil en tots aquells problemes que ens trobem com a poble oprimit i com a classe explotada. Creiem que la implicació dels i les joves és necessària per aconseguir objectius nacionals i socials, perquè som el present i el futur del nostre poble.
Joves, perquè som el futur, hem de començar a revertir aquesta situació. Com?
- Utilitzant la llengua a tot arreu. Parlar-la, ensenyar-la, difondre-la; a classe, al treball, al carrer, a casa, a les festes... Acollim immigrants en la nostra llengua; ensenyem-los la riquesa dels Països Catalans, per a que tots participem del projecte històric del nostre poble.
- A La Costera, organitzant-nos amb l’Escarot- l’Assemblea de Joves de La Costera i altres col·lectius i plataformes juvenils potenciant tota la capacitat de crítica, d’acció, de creació, de formulació i materialització d’alternatives dels joves, perquè el futur és a les nostres mans!
- Organitzant-nos al sindicat d’estudiants –SEPC- promovent un ensenyament que estiga adaptat a la nostra realitat com a poble.
- Als llocs de treball, promoure la llengua, ensenyar-la, i organitzant-nos en sindicats i plataformes i treballar per un model econòmic adaptat a les necessitats dels i les treballadores del nostre poble.
- Formar grups de música de tot tipus i circuits musicals que normalitzen la producció nacional.
- Produir programes de ràdio, pàgines web, revistes i demés publicacions fomentant la llengua i l’esperit de lluita del nostre poble.
- Criticar i participar al nostre entorn: no quedar-nos callats quan un professor ens parla en castellà quan hauria de fer-ho en català; no acceptar la marginació lingüística; lluitar contra el tancament de línies en valencià; reivindicar l’ús normalitzat de la llengua del país.
Per tot açò, apostem per la constitució d’un Estat propi, al considerar que és l’única via possible per a garantir la supervivència i el ple desenvolupament dels Països Catalans, en harmonia i solidaritat amb la resta de pobles del món. I apostem per un país on siga la classe treballadora qui controla els mitjans de producció. Perquè és el nostre dret legítim, perquè és la nostra via cap a la dignitat social i nacional.
Organització, intel·ligència, entusiasme,força, creativitat, acció...
En una paraula: JOVES.
Amb l’Escarot, el futur a les nostres mans!
La Costera, 7 d’octubre de 2010
L’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera
jovescostera.ppcc.cat // lescarot@cajei.cat

Ruta ADENE per les nostres serres.

El 17 d'octubre l'associació ecologista ADENE d'Énguera, organitza una excursió per la ruta Ermita-Tossal-Penya del Sol-Penyó-Sumidors.

Segur que heu fet la volta, però del què es tracta ací, és conéixer una gent del veïnat que porta molts anys en la defensa d'una Serra que compartim.


Més informació en adene.es

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Nova ferramenta al bloc: QUÈ PASSA PEL POBLE?

Si mireu a la columna de la dreta, podreu veure una nova ferramenta informativa on anirem penjant allò que passa al poble per a que no se vos passe res per alt.
Ens agradaria que la gent col·laborara, enviant-nos aconteciments, anècdotes i altres coses que al seu parer, deurien estar en aquesta llista.
Moltes gràcies.

BINGO AL GLAÇÓ

El divendres per la nit, al Glaçó, hi haurà BINGO organitzat per la comparsa el tracte.

No falteu!

Ontinyent y Vallada, al Certamen de Torrevieja

Escultura del Palau de l'Òpera de València

JÉSSICA SÁNCHEZ. | Las Provincias, 06.10.10 -

La Sociedad Unión Artística Musical de Ontinyent ha sido seleccionada para participar en el IV Certamen Internacional de Bandas de Música de Torrevieja que tendrá lugar el 11 de diciembre. La Unión Protectora Musical de Vallada también participará en este evento. El certamen de Torrevieja ha adquirido gran prestigio por su óptima organización.

dimarts, 5 d’octubre de 2010

COMENTARIS ANÒNIMS: SÍ o NO

Demanem disculpes per la decisió que varem prendre fa uns dies d'eliminar la possibilitat de comentar anònimament les entrades del nostre bloc.

Encara que han passat dos anys i podem dir que tothom coneix de l'existència del nostre bloc, encara no ens fem a la idea de que els comentaris amb nom o pseudònims, són encara una utopía en aquest poble, consecuència d'una barreja de por, però també de desconeixement de les noves tecnologies.

Per a que la decisió sobre l'anonimat o no, no siga cosa nostra, ho deixem a les vostres mans:
Em creat una enquesta en la que podeu votar amb un simple click. La podeu veure en la part superior de la columna de l'esquerra. Doneu-li al Sí o al No i preneu "Votar". Aixina de simple.

Teniu fins al 18 de Septembre a les 00h de la nit per fer les votacions.
Al dia següent publicarem els resultats i prendrem una decisió basada en la participació democràtica de tots els valladins, tal i com tindria que ser sempre.

De nou, vos demanem disculpes.

JOVES, DESPRÉS DE LA VAGA, QUÈ?

El passat dimecres 29 de setembre els i les joves –junt amb la resta de treballadors/es- vam poder protestar massiva i col·lectivament contra la situació que vivim i ens volen fer viure.

Quan a La Costera l’atur està per damunt dels 8.000 treballadors/es, al País Valencià arriba quasi als 500.000 i al conjunt dels Països Catalans supera els 1.200.000 treballadors/es; quan aquest mes la meitat dels acomiadats total del treball han segut joves, fruit dels contractes “basura” que ens fan (de pocs mesos i amb salaris de misèria); quan el sistema d’estudis no ens ensenya a pensar, a criticar, a innovar, a crear, a proposar, a actuar...sinó que ens ensenya a callar, a ser submisos, a passar, a conservar, a “vomitar” textos i no a entendre; quan el sistema d’educació públic ja no és capaç de cobrir les necessitats i molts joves han hagut de recórrer a l’educació privada –i pagada!-; quan emancipar-se és poc menys que una utopia...

Quan passa tot això, amb que ens respon el govern? Amb el magnífic programa de Reformes, que va començar pel Pla Bolonya, continua per la Reforma Laboral – mateixa recepta: més precarietat, més temporalitat, salaris més baixos, més contractes en formació i en pràctiques, que faciliten els acomiadaments ràpids i barats!!! - i continuarà amb la Reforma de les Pensions.

El “Gobierno” respon amb un enduriment de les nostres condicions de treball i d’estudi. La Vaga General fou una resposta a tota eixa política neoliberal i anti-obrera. En Zapatero ja ha dit que “no habrá rectificaciones”, perquè la Reforma Laboral és “necessària i imprescindible”. Perquè sabem que sols és necessària i imprescindible per al Capital (multinacionals, banca, asseguradores, inversors...): la Reforma Laboral és per a que ells maximitzen beneficis a costa d’endurir les condicions de vida de la majoria treballadora i especialment dels i les joves!

L’Escarot - l’Assemblea de Joves de La Costera, denunciem eixe pensament únic, eixes receptes úniques i absolutes que el Capital ha imposat via el seus partits – Pp-PsoE; Rajoy i Zapatero- i via els seus mitjans de comunicació –grup Prisa, Vocento,etc.-. Perquè el que necessitem els i les joves són uns estudis que ens ensenyen a analitzar, a reflexionar, a crear, a innovar, a desenvolupar els treballs; perquè el que necessitem els i les joves és que quan acabem els estudis, tinguem treballs dignes, que ens permeten emancipar-nos i construir el nostre projecte de vida.

Per això, front la seua recepta de més explotació i més precarietat, cal plantar-los cara. Com?

- A La Costera, organitzant-nos amb l’Escarot- l’Assemblea de Joves de La Costera i altres col·lectius i plataformes juvenils potenciant tota la capacitat de crítica, d’acció, de creació, de formulació i materialització d’alternatives de la joventut.

- A les aules, organitzar-nos en el sindicat d’estudiants –SEPC- i plataformes estudiantils, per a canviar el model educatiu adaptant-lo a les necessitats com a joves.

- Als llocs de treball, organitzar-nos en sindicats combatius i altres col·lectius de treballadors per a defensar els nostres drets i avançar cap al control de l’empresa i l’economia.

- Participar al CSA La Lloca de Canals i crear altres espais juvenils des d’on desenvolupar activitats de debat, reflexió, crítica, oci alternatiu...avançant cap a l’emancipació juvenil.

- Participar al nostre entorn: participar als actes, accions i mogudes que tenen lloc a la comarca (mobilitzacions, xerrades, assemblees, casals,...); no baixar al cap; no callar...

I des d’eixa xarxa de fronts, respondre, resistir i aturar els seus atacs; i des d’eixa resistència, avançar en la formulació i materialització d’alternatives.

Organització, intel·ligència, entusiasme,força, creativitat, acció...En una paraula: JOVES.

Amb l’Escarot, joves en lluita!

La Costera, 5 d’octubre de 2010

L’Escarot, l’Assemblea de Joves de La Costera

jovescostera.ppcc.cat // lescarot@cajei.cat

Degustació de cóctels al Glaçó

DISSABTE, 9 DE OCTUBRE ES REALITZARA UNA DEGUSTACIÓ DE CÓCTELS.

AQUESTA SETMANA PODREU DISFRUTAR DEL:
BLOODY MARY
MELON TROPIC
WHISKY SOUR

PREGUNTA PER LA CARTA DE CÓCTELS.

I PROXIMAMENT MONÒLEGS! .............. 


GLAÇÓ... MÉS QUE UN PUB

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Resultats del concurs de Pintura Ràpida de Vallada, Memorial Jose Luis Peris

Hola a tots i a totes;
El diumenge vaig fer unes fotografies dels llenços realitzats pels participants en aquest concurs que anualment es celebra al poble.
He pensat que, per  a qui no va poder anar-hi a veure l'entrega de premis, podria veure-ho virtualment al bloc, aixina que vos envie les fotos.

Crec recordar els guanyadors, però no els noms... tampoc em va quedar clar qui va ser el jurat i consultant les bases, curiosament tampoc ho fica...

Si alguna ànima solidària, sap aquestes dades, que les pose als comentaris, val?

Primer premi: Miguel Soro García
      (Xàtiva)

* Modificat posteriorment:


Podeu veure els guanyadors a la web de l'Ajuntament de Vallada.



diumenge, 3 d’octubre de 2010

La religió contemporània

El dissabte vaig escoltar l’entrevista que li feren a Eduardo Galeano en la SER. Entre moltes de les coses interessants que va dir (sempre és un plaer escoltar-lo) em vaig quedar amb dues que em van parèixer molt interessants. No és literal però més o menys va dir: “el nuevo dios de nuestra sociedad contemporànea es el mercado” i a continuació va afegir:

solo cuando no se pide permiso a los dioses se puede hacer algo que valga la pena para las personas”.

Els déus exigeixen sacrificis, són cruels amb els seus fidels. Són excloents perquè estàs amb ells o eres el dimoni, el mal, el responsable de totes les desgràcies. Ho volen tot absolutament perquè ells són el tot. Exigeixen submissió, que se’ls sotmeten totes les persones. Exigeixen fidelitat i fe, es a dir, creure en el que diu i fa encara que les seues accions no siguen raonables i ens perjudiquen. Qualsevol cosa que facen les persones ha de ser amb permís del déu o, en cas contrari, tindrem la seua maledicció. Efectivament el Mercat és el ser suprem al que deguem sacrificar el benestar que tant ens ha costat aconseguir. És el déu totpoderós que ha sotmés, inclús, als déus tradicionals: Iavé, Alà, Crist... És el Zeus que controla els demés déus que l’acaten i li rendeixen homenatge.

Però el que em va colpir del que deia Galeano va ser la segona part. Això de que per a fer alguna cosa que millore la vida de les persones ha de ser sense demanar permís al déu. En efecte, sempre que ha hagut algun fet històric que ha millorat la vida de la humanitat ha sigut trencant amb l’ortodòxia que regia la societat del moment i qüestionant déus i sacerdots, quant no destruint-los.

"sempre que ha hagut algun fet històric que ha millorat la vida de la humanitat ha sigut trencant amb l’ortodòxia que regia la societat del moment i qüestionant déus i sacerdots, quant no destruint-los"

El déu Mercat és, com tots els déus, un artefacte, és a dir, una cosa feta per l’home i, per tant, una cosa que pot fer-se d’una altra manera o desfer-se. Només el manté el interés d’uns quants, amb molt de poder però uns quants, que han sabut controlar les voluntats de la immensa majoria i aplicar la força de la violència quan ha fallat el control ideològic.

Però les lleis d’aquest déu són injustes, insolidàries i el sacrifici que està exigint és massa gran. La rebel•lió contra el Mercat és la única manera de que les persones puguen ser individus lliures i dignes vivint del seu treball. Cal, doncs, transmetre als governants que no estem dispostos a sacrificar el nostre benestar i el dels nostres fills per aplacar la voracitat insaciable del déu Mercat que s’ha convertit en un monstre que, com Saturn, devora els seus fills... i els nostres.

Iron Maiden

Necessària; imprescindible! (I)

Recentment, el president del “gobierno de españa” ha pronunciat les seues primeres paraules en relació a la vaga general del passat 29 de setembre: “no habrá rectificaciones”. I així serà: no canviarà ni un pèl el paquet reformista neoliberal que ha començat amb la reforma laboral i que tindrà la seua continuació immediata en la reforma de les pensions. No de bades, així ho va prometre en persona als capitans generals de Wall Street i al seu representant polític –l’Obama-. (Un parèntesi: per a que continuem fent tota la parafernàlia de votar si després qui decideix és Wall Street, l’FMI i el seu titella Obama?...).

Destaque, a més, la sinceritat d’en Zapatero a l’hora d’explicar les coses; diu que les mesures reaccionàries –en tant que suposen retrocessos històrics- que està portant a la pràctica són necessàries i imprescindibles. D’acord. Però, per a qui són necessàries i imprescindibles? Per a què són necessàries i imprescindibles? A quins interessos responen? Poden beneficiar a l’hora als grans inversors de Wall Street i als i les treballadores –presents i futurs- de Vallada?

Intentaré fer una panoràmica històrica –molt breu, per la naturalesa de l’article- per a que situem els esdeveniments dins els processos corresponents.

Després de la IIª Guerra Mundial –al nostre país després del Pla d’Estabilització franquista del 1959- es produeix una reestructuració del model econòmic capitalista, que dura fins als anys 70. En eixes tres dècades, el model fordista –basat en grans fàbriques, una elevada producció, mà d’obra de baixa qualificació inserida dins la famosa cadena de muntatge- impulsa un creixement econòmic basat en la plena ocupació, el consum de masses, l’alta productivitat i els beneficis empresarials reinvertits en la producció. Tot això generà una espiral d’expansió que fou possible gràcies a l’equilibri entre els dos agents del sistema: el Capital i el Treball. Eixe equilibri fou possible per la participació activa de l’Estat que promogué polítiques socials de manera que combinà l’eficàcia econòmica amb la cohesió social –l’anomenat Estat del Benestar-.

Tot eixe sistema entra en crisi oberta a partir del l’any 1973, quan es produeix l’anomenada crisi del petroli. Eixe accident històric, però, no és suficient per a explicar el col·lapse de tot el sistema fordista. Dic crisi oberta perquè abans d’eixe accident històric –l’augment dels preus del petroli- s’havien anat desenvolupant dues tendències, que expliquen aquesta crisi del model d’acumulació de capitals: la caiguda de la taxa de beneficis empresarials i la sobreproducció.

La resposta del capital a eixa crisi estructural és el neoliberalisme, que es desenvolupa a partir dels anys 80. Per a recuperar la taxa de beneficis empresarials – que és l’objectiu estructurador de tot el sistema econòmic!- eixe nou model econòmic promou les baixades salarials, la reducció de prestacions socials, la desregulació del mercat de treball, la disminució del paper de l’Estat i la limitació estricta del deute públic –si, el famós 3% de dèficit és una opció política, mai científica!-, la lliure circulació de capitals i la disminució de la inversió productiva, substituint-la per inversions amb una rendibilitat a curt termini major: inversions financeres i immobiliàries –és per això que hem patit bombolles financeres i immobiliàries-.

Eixe discurs ha estat repetit fins la sacietat i s’ha divulgat durant molts anys als “mitjans de comunicació”, mostrant-se com l’única recepta possible –necessària; imprescindible- per al bon funcionament socioeconòmic. En altres paraules, s’ha imposat via els mitjans de comunicació i el poder polític com una espècie de pensament únic inqüestionable –és per això que en Zapatero diu allò de necessària, imprescindible-.

Tot i que no correspon a l’article un anàlisi en profunditat, eixe canvi s’ha fet via quatre estratègies concretes que únicament citaré. D’una banda, la flexibilitat tecnològica, amb el desenvolupament de les anomenades Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que han jugat un paper central en la recuperació de la taxa de beneficis. D’altra banda, la flexibilitat productiva, concretada com la descentralització –en empreses més menudes i subcontratades- i deslocalització –als Nous Països Industrials- de les grans fàbriques, amb la intenció múltiple de flexibilitzar la producció – per intentar evitar la sobreproducció- i rebaixar la capacitat d’acció dels sindicats de treballadors. Així, aquesta nova “empresa neoliberal” aconsegueix introduir la flexibilitat del treball, aprofundint en el domini i el control dels treballadors. La tercera estratègia incideix precisament en eixa flexibilitat laboral. Per a augmentar la taxa de beneficis cal reduir costos i per a això cal ajustar el nivell de treball. Això és la consideració del treball com un recurs més (al mateix nivell que les màquines, les matèries primeres o els lots de productes) que és propietat de l’empresa i que ha d’ésser utilitzat quan siga profitós per a l’empresa –és a dir, puga extreure’n benefici del treball-. Així doncs, la política de plena ocupació s’ha canviat per una política de contractes temporals i acomiadaments barats. Per últim, la darrera –però no menys important- estratègia ha estat la ideològica: no sols s’han reestructurat les empreses i les relacions laborals, sinó també la imatge de l’empresari. Així, l’empresari passa de ser una figura considerada com a explotadora de la classe treballadora –que és qui produeix i fa que tot funcione-, a ser un autèntic “heroi social”: l’empresari passa a ser el creador de riquesa social i d’ocupació, la peça bàsica de la societat. Això es plasma en el missatge amplament difós que no hi ha solucions col·lectives, sinó únicament individuals.

És, doncs, en aquest procés on situem totes les Reformes Laborals que han tingut lloc a l’Estat espanyol els darrers 30 anys. I aquesta darrera Reforma Laboral no fa si no consolidar eixe model neoliberal desenvolupat durant 30 anys per en Gonzàlez, n’Aznar i en Zapatero.

Per què és necessària i imprescindible la Reforma Laboral? Perquè si no s’aprofundeix en l’estratègia de la flexibilització i precarització del Treball, el Capital no pot continuar augmentant la taxa de benefici empresarial i aleshores, entra en crisi. És cert, doncs, que per als interessos del Capital, la reforma laboral –com a part de l’estratègia neoliberal- és imprescindible i necessària com el pa de cada dia: qüestió de vida o mort.

I és ací on arribem a l’eix central de tota la qüestió: la relació entre el Capital i el Treball és antagònica i doncs, els seus interessos són antagònics, contraris. Què vol dir això? Que per la seua formació econòmica, per a que el Capital maximitze beneficis ha de fer-ho a costa del Treball – i ara també a costa del medi ambient!-. I en altres paraules, per a que la classe treballadora –tots aquells que han de vendre la seua força de treball per a poder viure- puguem tenir una vida digna –amb tot el que això implica-, hem de fer-ho a costa del Capital.

Per a què és necessària la Reforma Laboral? Per a que el Capital recupere la tendència ascendent de la taxa de beneficis.

Per a qui és necessària la Reforma Laboral? Per a eixe Capital -multinacionals, inversors, banquers, asseguradores,etc- i tot el seu sistema -polítics, mitjans de comunicació, institucions, ideologia...-

És necessària la Reforma Laboral o és necessari un debat en profunditat sobre l’economia? És necessari que els mercats estiguen contents amb les Reformes o és necessari que siguem els i les treballadores –passades (jubilats), presents i futurs (estudiants): totes i tots- qui controlem els mercats, les fàbriques, la banca, qui controlem tots els mitjans de producció, reproducció, distribució per a gestionar-los en funció dels nostres interessos col·lectius?

En Forcat

3 – X - 2010