Cercar en aquest blog

divendres, 24 de setembre de 2010

COMPARTIM MÚSICA!



Hola Companys de Valladacity!

M'he fixat que en alguna de les entrades que heu anat pujant al bloc heu tractat el tema de la música. Jo mateix em considere un aficionat d'aquesta i procure gaudir-la en tots els aspectes, des de interpretar-la a escoltar-la en qualsevol format o en directe. És per això que per a tota la gent que estiga interesada, li recomane que visite la pàgina web COMPARTIM.CAT . Realment és, al meu entendre, un recurs molt útil per a tota la gent que li agrada gaudir de la música i en especial la música en la nostra llengua. Els administradors posen al nostre abast gran quantitat de música en descàrrega directa i la pàgina es actualitzada amb certa freqüència amb música de gaire bé tots els gustos. A més, ens conviden a participar de la pàgina.

Sobre Compartim.cat, diuen els administradors: 

Compartim.cat és una web d'enllaços a pàgines que contenen discos en descàrrega directa (Megaupload, Mediefire, Rapidshare...). Nosaltres agafem l'enllaç, el maquetem amb la portada del disc i la seva tracklist, i el posem a disposició de tots i totes per descarregar-lo sense limitacions econòmiques.

La web és de tots, i cal que tots hi col·laborem per mantenir-la tal i com està ara, cal repenjar discos i penjar-ne de nous, i aquesta és una feina no només de l'administrador sinó de tots els qui la visiteu.

Col·laboreu! No costa res, envieu els vostres enllaços a compartim.cat@gmail.com.

Així doncs, només em resta esperar que la gaudiu tant com jo i si conegueu res per l'estil que ho feu saber a la gent del bloc.

Recordeu COMPARTIM!

Atentament, Marc Mollà Peris

dijous, 23 de setembre de 2010

CAPICUA



La tardor s’associa a decrepitud, és l’antesala del fi, de l’hivern on tot mor i es silencia. És tot el contrari de la primavera on tot renaix i es prepara per viure la plenitud de l’estiu. No obstant això tardor i primavera, que pareixen punts oposats, tenen molt en comú. Mireu el vídeo i veureu com és així.

Ja està ací la tardor

Aquest temps, cada vegada més boig, ens du de polleguera.

Pluges torrencials, granissol, vent... i de sobte, una solana "què pa què!"

Diuen que demà entrem en la tardor ("otoñ" com diria algun sabut...).

El nostre bloc canvia l'estètica i deixa el verd de l'estiu enrere per submergir-se en tota una paleta de grocs, taronges i vermells, que ens recorden que ha arribat l'època de l'any per a la tranquilitat, la calma, i els preparatius front a un hivern incert.

Una forta abraçada als quasi 200 lectors què diàriament ens prenen el café del matí amb nosaltres.
Moltes gràcies per estar ahí, encara que siga amb la vostra presència.

dimecres, 22 de setembre de 2010

CONCURS DE PINTURA RÀPIDA: MEMORIAL JOSE LUÍS PERIS. Vallada, Diumenge 3 d'octubre.

Hola a tots;
Com que veig que l'Ajuntament "encara" no vos ha enviat la informació sobre el concurs de pintura ràpida d'aquest any, vos l'envie jo.

Aprofite per felicitar a l'Ajuntament o a qui haja tingut la idea de canviar-li el nom al concurs en memòria de Jose Luís Peris.
Ha sigut un gran detall per la seua part.

Ahí va (feu click en la imatge per a veure amb més detall les bases):


dimarts, 21 de setembre de 2010

Manifestació contra la ubicació de l’ATC en Zarra



Si ja tenim la bomba potencial de la Central Nuclear de Cofrens a tan sols 49 km. en línia recta, ara tenim l’amenaça de tindre l’ATC (Almacén Temporal Centralizado), és a dir, 13 hectàrees d’edificis amb 7.000 tones de residus radioactius a, tan sols, 38 km de Vallada. El municipi de Zarra, prop de Cofrens, té la màxima puntuació tècnica malgrat l’elevat risc sísmic de la zona.

L’alcalde de Zarra, que va ser expulsat del PSPV per presumpta corrupció, va sol•licitar l’emplaçament de l’ATC al seu poble adduint que el cementiri nuclear “dará vida” a la comarca. I la feblesa política de l’actual Govern Valencià, embolicat fins a les celles per l’assumpte Gürtel, pot permetre que a 38 km d’ací tinguem el fem radioactiu de tota Espanya i pot ser de part d’Europa.

Seguir llegint >>>

21 setembre DIA MUNDIAL DE L’ALZHEIMER



La malaltia d’Alzheimer és actualment el tipus més comú de demència en tot el món i representa un elevat percentatge, entre el 60 i el 80% dels casos. El seu nom prové d’Aloís Alzheimer, un neuròleg alemany que en 1907 va descriure els símptomes que presentava una dona de 48 anys com a greus problemes de memòria així com les característiques neuropatològiques de la malaltia d’Alzheimer.


 La malaltia d’Alzheimer és un desordre progressiu, degeneratiu i irreversible del cervell, l’origen del qual no es coneix, que causa la debilitació, la desorientació i una eventual  mort intel·lectual amb deteriorament de les funcions cognitiva, de conducta i funcional que fa dependent a qui la pateix.

La necessitat d’un cuidador les 24 hores del dia converteix aquesta malaltia en un verdader problema familiar i social. L’atenció contínua i prolongada en el temps és una sobrecàrrega per als familiars cuidadors que veuen com s’interromp el seu projecte de vida, es restringeix el seu temps i es limiten els seus àrees de relació vital.

Les persones que estimen el malalt i el cuiden han d’intentar comprendre els moments de desconcert i por que pateix en percebre que alguna cosa terrible està passant al seu cervell. Alguna cosa que anirà sempre a pitjor i que no té cura. Açò és imprescindible per a superar els baixons anímics dels cuidadors produïts pel cansament, les respostes desconcertants del malalt i la seua pèrdua de memòria que acaba per fer desconeguts a tots, inclús als familiars més íntims.

Per a donar resposta a aquests problemes han sorgit nombroses associacions privades dirigides a la millora de la qualitat de vida del malalt, del cuidador i de la seua família. Desgraciadament la resposta de l’administració és dèbil. Només la recent Llei de Dependència, boicotejada per l’administració de la Comunitat Valenciana des de la seua implantació, assigna alguns recursos per pal·liar la problemàtica.

http://www.imsersomayores.csic.es/documentacion/especiales/alzheimer/index.html
http://www.ceafa.es/2010

diumenge, 19 de setembre de 2010

Megalomania


Definició:
És un estat psicopatològic caracteritzat pels deliris de grandesa, poder, riquesa o omnipotència. Sovint el terme s’associa a una obsessió compulsiva per tindre el control. És un mal estudiat pels especialistes des de temps molt remots. Els exemples més comuns són d’emperadors, monarques i dictadors. En la seua obra La interpretació dels somnis, Sigmund Freud analitza aquesta conducta i, entre altres causes, la descriu com un mecanisme de defensa en persones que van patir, en importants etapes de la seua vida, complexos d’inferioritat, tot l'oposat al trastorn megalòman.

Característiques simptomàtiques:
El megalòman mai va sol, no obstant això no té amics, només aduladors. Es rodeja d’afalagadors que exalcen la seua figura, homes incultes, inadequats per a qualsevol càrrec, l’única habilitat dels quals és comprar consciències, que són elevats a llocs distingits sense que se sàpiga quin ha sigut el seu mèrit i s’enriqueixen amb rapidesa, mentre fan gala de la insolència de l'ignorant.

La malaltia fa al megalòman promoure actes d’exaltació a la seua persona on es fa aplaudir per tots aquells que gaudeixen de les seues prebendes. Emprén grans empreses, sobredimensionades i de dubtosa efectivitat per als fins declarats oficialment, amb la intenció real de perpetuar la seua memòria. No importa el cost perquè solen ser finançades amb diners públics.

Des de la seua posició de poder, aplica la llei segons la seua conveniència i la conculca quan li interessa. L’única cosa important és que es complisca la seua voluntat. La seua malaltia no permet frustracions i el seu mandat es converteix en llei.

El megalòman no és només el que vol dominar el món. Només necessita un lloc propi on exercir plenament el seu poder. Pot donar-se al si de la família però on més es detecta és en els llocs de poder públic: ajuntaments, diputacions, autonomies i direccions d’Estat. Als espais propis, el megalòman els dota de la parafernàlia que infon el poder: himne, ensenya i inclús es donen casos d’ajuntaments xicotets que han utilitzat macer amb dalmàtica i gorra de vellut, amb ploma inclosa, en les comitives municipals.

A la seua addicció a l’escenificació espectacular, el megalòman de poder, infon i anima al culte a la personalitat, a la seua clar, i s’acompanya d’altres formes de conducta que també solen ser patològiques, com el narcisisme, l’egocentrisme, el messianisme, la paranoia o la mitomania. Naturalment hi ha graus, segons el nivell de poder que hagen aconseguit, però un símptoma definitori és que necessiten perpetuar el seu nom. Per això és corrent que amb motiu de qualsevol insignificança figure el nom del megalòman gravat en pedra. Us sona?

Iron Maiden