Cercar en aquest blog

dissabte, 4 de setembre de 2010

Respuesta a la pregunta de la poetessa.

    



Dª Leonor Perales Escalante nació en Valencia, hija de Do Rafael Perales, noble médico de Vallada, y biznieta del conocido escritor valenciano Escalante. 

 Su intensa labor en la dirección y redacción de los actos y llibrets de las fallas de Castellar y Oliveral, le han merecido  el cariño de estos pueblos y su nombramiento como Fallera Mayor en el 75 aniversario de sus fallas.

 Hoy podemos gozar de su libro titulado Poemas, el cual se presentó en Vallada el 28 de agosto del 2007 editado por la diputación de Valencia. 

     El libro se divide en cinco partes:

     -Vivencias.
     -La familia.
     -Narrativa.
     -Amigos.
     -Vallada.

Particularmente no soy muy dado a la poesía, pero este libro merece la pena leerlo. En caso de tener interés en el mismo no sé si sobrarían cuando se hizo la presentación y quedará alguno en el ayuntamiento. Y sino en alguna librería tal vez lo puedan conseguir.

Leonor Perales Poetessa

Hola, Buenos Dias Valladinos y Valladinas;
Me gustaría resolver una duda que tengo:

Hace unos meses estuve comiendo en un restaurante en la población de Castellar, muy cerca de Valencia capital. En uno de esos momentos en los que viene el dueño del bar a entablar conversación con los nuevos clientes, le comenté que éramos de Vallada, y sorprendido, nos comentó que cerca de allí había una calle cuyo nombre era el de una conocida poeta de Vallada, una tal Leonor Perales.

Me gustaria que alguien me contara algo acerca de esta señora, ya que nunca había oído hablar de ella, cosa de la que me avergüenzo profundamente. He buscado en internet y apenas he encontrado información.

Aproveché para hacer una foto de la placa que a continuación os muestro.

divendres, 3 de setembre de 2010

Xavi Castillo

Bona vesprada a tots i a totes;
Oscar A.B. ens envia aquesta entrada per presentar-nos al reconegut humorista valencià d'Alcoi, Xavi Castillo. Moltes gràcies Oscar per contrubuïr a la difusió de la cultura autòctona valenciana.

Xavi Castillo

Xavi Castillo va iniciar-se en el teatre molt jove, de la mà de creadors de l’escena com Pep Cortés i Juli Cantó. Sota la direcció del primer treballa en l’espectacle “Cadiram” i posteriorment en “Això diu que era” (1989), adaptació teatral de rondalles d’Enric Valor. Però és a partir de 1992, amb Pot de Plom, companyia fundada per ell mateix, que la seua carrera artística inicia una trajectòria que l’ha situat com el millor i més popular còmic del teatre valencià actual. La combinació de muntatges col.lectius amb Pot de Plom amb la realització dels seus magnífics monòlegs, a més d’algunes incursions en el mon de la televisió, han donat com a resultat més d’una vintena d’espectacles que han estat representats arreu del País Valencià.

Monòlegs com “Pànic al Centenari“, “Jordiet contraataca“, “La vengansa” o “Con la Iglesia hemos topao!” han obtingut un èxit de públic sense precedents en la història del teatre contemporani valencià i ja formen part indissociable de la memòria col.lectiva.

El seu humor desinhibit, conduït per un llenguatge fresc i directe i una capacitat sorprenent en el domini dels registres lingüístics i teatrals i en l’art de la paròdia, son l’autèntica marca de la casa. L’ús d’un valencià viu i popular i l’elecció de temes que s’inspiren directament en “la comèdia (en el mal sentit de la paraula) política valenciana”, amb paròdies inoblidables de personatges com el Papa, Eduardo Zaplana o Rita Barberà, sempre des d’una crítica ferotge als abusos del poder, li han valgut vetos i certs episodis de censura per part d’alguns factòtums del PP, si, però també el fervor i el reconeixement de les multituds, amb les quals Xavi Castillo ha sabut connectar perfectament.

Frases pronunciades per ell a l’escenari com “Això ho pague jo!” ja formen part de l’ideari humorístic col.lectiu. Al País Valencià actual pocs “esdeveniments” socials i culturals han fet tant pel valencià com els espectacles de Xavi Castillo. “Canvi climàtic Circus“, “Històries de Reis i Bufons” o “Esclafamuntanyes” són alguns dels darrers treballs d’aquest actor genial, incombustible i compromés.
________________________

Tot seguit, vos deixem amb alguns videos dels seus espectacle:

ENTRADA DEL CAPITÀ MORO D'ALCOI



Podem dir que esta es la veritable entrada del Capità Moro. Es clar, per a nosaltres "la entrada" es la entrada al teatre. En este cas, la entrada al Teatre Principal d'Alcoi on Xavi Castillo va actuar el passat mes d'abril, just abans de l'inici de les Festes de moros i Cristians d'Alcoi.

 HISTÒRIES DE REIS I BUFONS (FILOSOFIA)


Esta vegada Xavi reflexiona sobre qüestions de la vida quotidiana amb gran profunditat. 

HISTÒRIES DE REIS I BUFONS (HAMLET)


En aquest cas Xavi comenta com seria la superproducció Hamlet ací a València.

HOMENATGE A AL JUSTÍCIA ESPANYOLA


Este homenatge, tan peculiar, que Xavi Castillo brinda a la justícia espanyola es la expressió d'una rabia continguda per veure com s'ha instaurat la corrupció en totes les institucions públiques per a que els "mangantes" puguen campar a les amples. Com diu el propi Xavi Castillo, açò no és bonic de veure... Peró es de veritat!!!

Si voleu saber més sobre Xavi, pugueu trobar més informació a http://www.potdeplomtv.com/

Homenatge Estellés

Vicent Andrés Estellés

Us envie la carta que Josep Lozano ha enviat per celebrar el naixement de Vicent Andrés Estellés:


"Estimada amiga o amic:

Crec que som conscients que la nostra cultura passa per moments difícils, fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més menys proper, sobretot al País Valencià.
Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, que podríem agrupar en Negatives o derrotistes –i a lamentar-se sempre estem a temps– o Positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que es reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país.

Altrament, fa temps vaig veure un documental sobre la festa que fan els escocesos el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària –la fan ja dos segles i escaig– el “Burn’s souper”, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocés, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes.

La meua proposta és la següent:

Celebrar el naixement d’un dels nostres grans poetes: Vicent Andrés Estellés, el 4 de setembre o en la primera quinzena d’aquest mes, atés que el poeta de Burjassot va nàixer el 4 de setembre de 1922. I perquè el poeta de Burjassot? perquè és el més pròxim i d’una obra més accessible i receptiva en amplis estrats populars. És a dir, fer una festa amb la intenció que tinga continuïtat en anys futurs, i establir-la com una tradició nostra.

Crec que l’organització pot ser ben fàcil, pel seu mateix motiu: fer un dinar o sopar popular, amb el seu toc literari poètic, que pot reunir a famílies, amics o col·lectius més o menys nombrosos, amb tres coses comunes:

a) Cuinar un plat del nostre país o països, amb la seu beguda corresponent.

b) Sopar o dinar ben dinats o sopats.

c) Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade.

d) Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes nostres, en una festa que hauria de ser lúdica i popular.

Si la idea us sembla bona i penseu organitzar la Festa Estellés, sopar o dinar, tan se val, m’agradaria que m’ho diguéreu, perquè l’exemple vostre també podria encoratjar altres grups o col·lectius.

De moment pensem celebrar-la el dia 3 de setembre a Alginet, als locals del Bloc, i a Benimodo, el dia 4, on va passar bona part els seus últims anys el poeta.

I, també, si teniu algun suggeriment a fer-me, sobre aquesta celebració, que puga millor-la, que me la feu.

Atentament"

Josep Lozano"

De moment una trentena de pobles han confirmat la celebració, jo deixe ací el meu xicotet homenatge.

Una referència Local:

"Ahir vaig haver d’anar a Vallada. Un sector, furibundament esquerrà, de la població de la Costera iniciava una setmana cultural d’actes en favor de l’autonomia. No m’hi vaig saber negar, com tantes altres vegades, i a més a més tenia un interès extraordinari per conèixer Vallada. L’excursió fou magnífica i els companys m’hi varen fer grata, després, molt grata, l’estada. Pel camí m’anaren informant d’algunes de les peculiaritats polítiques del sambori de la vida local. El poble és deliciós. Vaig conèixer la plaça Major, a la qual volen posar, de nom, plaça del País Valencià o plaça de Jaume I, en lloc de «plaza del Caudillo». [...] Senten autèntica devoció, aquestes gents, per Xàtiva, la capital de la comarca. En acabar la lectura de versos, una jove i bella senyora em va besar i em va regalar un vaixell de vímet preciós"

Tractat de les maduixes


I un poema:

“Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera”.

dimarts, 31 d’agost de 2010

VALLADA City: Quí som i què volem?

Per als que no heu accedit a l'apartat que teniu a la dreta, on deixem per escrit "Quí som i què volem?", vos ho deixem per escrit ací mateix, més que res per esclarir dubtes i acabar amb els possibles prejudicis que puga tindre la gent del poble:

Aquest és el blog de Vallada, un poble de la Costera on els seus habitants tenen molt que dir. Pretén ser un espai d'intercanvi d'opinions, informatiu i creador d'essers humans crítics i amb opinió pròpia, un espai dinàmic on tothom tinga cabuda, independentment de la seua condició.

L'equip de gent que forma el bloc està continuament modificant-se, canviant, augmentant, i és que ací, com ja hem dit, tothom és benvingut, de forma anònima o no, amb nick o amb el seu nom vertader. Si voleu participar de forma activa, i no sols amb els vostres comentaris, sols teniu que crear-vos un compte a gmail i solicitar que vos donem d'alta al sistema de creació d'entrades automàtic. La llibertat per publicar, serà absoluta.


Per altra banda, esclarir una vegada més que aquest blog no és partidari de cap moviment polític i està obert a qualsevol tipus d'article i d'opinió, sempre que aquesta es faja des de el respecte i estiga justificada i raonada com cal.
És per això que fem un cridament a tot aquell que tinga alguna cosa que dir, als valladins o al món sencer, per a que s'anime i faja ús d'aquesta nova eina: EL BLOC 2.0

Totes les llengües seràn benvingudes.

La forma de publicar serà la següent:

Si voleu publicar qualsevol article (opinió, notícia, comunicació de serveis, felicitació, crítica, queixa, fotografies, horaris, etc...), sols heu d'enviar-lo per correu electrònic a valladacity@gmail.com i de forma totalment anònima, es publicarà allò què heu escrit.
Si voleu opinar sobre una entrada publicada, sols teniu que fer click a botó de comentaris.
A la vegada, els articles publicats s'etiquetaran segons els seu contingut per a que la seua recerca siga més fàcil per a tots en un futur.

Per altra banda, a més de notícies i entrades relacionades amb el poble o les inquietuds de la gent de Vallada, a VALLADA City podreu trobar informació útil per a la gent del poble, com per exemple:
  • La predicció meteorològica al poble.
  • Telèfons d'interés.
  • Altres blocs de gent del poble.
  • Altres Webs valladines.
  • Enllaços interessants per a escoltar la ràdio, vore les últimes notícies, traductors, etc...
Tant si eres de fora com del poble, SIGUES BENVINGUT!

Es dona per finalitzada la temporada de venda de melons per part de Mansion

Ací teniu un resum en forma de video del què ha sigut la campanya melonera d'enguany:

Cal repensar les festes?

Els prohoms de la Revolució francesa, conscients de la gran habilitat demostrada pels capellans per utilitzar les formes de culte i les festes per a lligar els homes al seu domini, van intentar fer servir els mateixos mitjans per vincular els homes a la llibertat i les bones costums laiques amb la finalitat de fer conscients als ciutadans dels seus drets i obligacions. Però les idees revolucionaries, en expansió en tota Europa, toparen amb l'església espanyola que proclamà, amb èxit, el increïble i aberrant crit de “vivan las cadenas”.

Les festes passades fan honor a aquest crit contrarevolucionari. Lluny de gaudir de les festes populars i divertides d'un poble de ciutadans lliures en una societat democràtica i plural, hem vist el de sempre: les festes de tradició franquista on l'autoritarisme i exclusivisme catòlic es fa palés a cada activitat i la por a la lliure expressió política o ideològica ofega els tímids intents de crítica i oferta alternativa.

"la por a la lliure expressió política o ideològica ofega els tímids intents de crítica i oferta alternativa"

Unes festes basades, quasi en exclusiva, en les processons i el bous no són admissibles al segle XXI en una societat democràtica. Cal estimular el potencial creatiu local com el que s'ha aguaitat, al marge de les festes oficials, en l'intent de ballar les danses, en l'espectacle que va oferir Serra Grossa o en la deliciosa nit de jazz a l'ermita.

"Cal estimular el potencial creatiu local com el que s'ha aguaitat, al marge de les festes oficials, en l'intent de ballar les danses, en l'espectacle que va oferir Serra Grossa o en la deliciosa nit de jazz a l'ermita."

Pot ser cal repensar les festes tenint en compte que no tots són catòlics, fugint de falses tradicions imposades d'arrel franquista, fent festa popular i divertida potenciant la sociabilitat i la participació creativa sense barreres ideològiques ni religioses, evitant que el poble siga un simple espectador.

 "evitant que el poble siga un simple espectador. I açò no vol dir que no hi hagen processons i misses on els i les joves puguen lluir vestits caríssims. Tampoc vol dir que no hi haja bous."

I açò no vol dir que no hi hagen processons i misses on els i les joves puguen lluir vestits caríssims. Tampoc vol dir que no hi haja bous. Només vol dir que no podem seguir cridant “vivan las cadenas” perquè som ciutadans lliures en una societat democràtica. Es tracta de pensar que les festes són un aparador que mostra als visitants el que som com a poble i el que podem oferir. I estic segur que podem oferir alguna cosa més que la rància olor mescla de ciri cremat i excrement de vaca, el soroll estrident de les campanes i un terme ple de creus i marededéus.

Iron Maiden

dilluns, 30 d’agost de 2010

Preguntes inocents

Hem cregut convenient ficar aquest comentari com una entrada pel seu contingut:

"Ahir per la nit en va dir el meu fill (13 anys), pare hui es l'ùltima nit de bous, m'acompanyes?, val. i allà que ens anem els dos. A mi no es una cosa que m'antretinga massa però... La nit va començar en un bou embolat, la gent com sempre, uns exitats altres expectans i altres com jo allí estavem. En un moment de la nit en diu el meu fill, pare estan resant, que dius?, si pare estan resant. en fije be i els resos venien d'els altaveus de l'ajuntament, estavem resant el rosarí, si poble de vallada, el bou per carrer i escoltant el rosarí per els altaveus de l'ajuntament. en va pujar una acalorada que encara no me'l ha llevat. Santa maria madre de dios ruega por nosotros....pero per favor, que vergonya, aço que es?. hi ha que dir-ho tot no estava massa fort, pero lo mes en va indignar va esser que la gent que ho escoltava (xiringuitos de davant de l'ajuntament i tambe els de enfront) ningu deia res, es rien sense mes. Despres d'un bon rato un del xicons que estaben on es fiquen els festers va allargar la má fins el balcó on estava l'aparatet i va llevar eixa música ambiental. el primer comentari que li vaig fer al meu fill: xiquet aço no pasaba ni en franco, ixe qui es? un criminal que "estos" an fet bo. Anem a casa que ja em vist prou. Al arrivar a casa la meua dona estaba dormint, la vaig despertar per contarli-ho, estava indignat. la seua resposta va esser: tu que saps? ara demà el diran que ha agut un error i ja esta, asi mai pasa res. Pero jo ara pense, i perque no s'anganyen i fiquen a Antonio Machin, lola flores o per eixemple la internacional o la muixeranga, no se, o la cinteta de les nadalenques que tant ens donen per nadal. Sempre tornem al mateix lloc, la sol.lucio en les urnes. hui de mati li ho comentaba a un vei i en deia nosaltres ens partirem la cara perque el qui vullga anar al rosari o a les provesons que vaja i el que no pues que no vaja. pero ells es partiran al cara per a que fem el que ells vullgen que fem, eixa es la diferencia. Este poble es un cortijo per a ells i fan lo que es dona la gana, ja es hora que el poble de vallada madure i es done comter que actes com este ens deixa sense llibertat de elegir. en un anterior escrit deia que ni soc ni en senc d'aci en actes d'estos en reafirme.una salutació d'un estranger en vallada."