Cercar en aquest blog

divendres, 16 de juliol de 2010

Els dinosaures ja estan entre nosaltres.

  


   
  Els dinosaures de nou estan entre nosaltres!! No, no s'asusteu, ací a Vallada no vindran, però si vols vore'ls en companyia de la teua família, no dubtes mirar en està adreça de correu http://www.cac.es/prensa/noticia/?contentId=115451

Els bombers de Vallada

Hola, vos envie este video pa que tots vegen el que fem asi al cos de bombers de Vallada



XV

dijous, 15 de juliol de 2010

Opinió pública vs. opinió publicada

Vivim l’època de la comunicació. Els mitjans ens fan arribar les noticies ocorregudes al racó més amagat del món de forma immediata. La radio, la televisió i els diaris ens inunden d’informació. Hi ha mitjans que defensen unes opcions polítiques, econòmiques i culturals i altres que defensen posicions diferents. Amb les expressions artístiques passa el mateix. La música, especialment, es difon amb rapidesa i escoltem una i altra vegada les cançons d’èxit. Però tots passen per un filtre on es queda retinguda la crítica a un sistema social i econòmic que deixa molt que desitjar.

Escolte per la radio una entrevista al ex membre del grup de pop-rock La Cabra Mecànica conegut per l’alies “Lichis”. La locutora pregunta on són els autors i les cançons reivindicatives, les que critiques, que no apareixen enlloc. És que ja no hi ha? I “Lichis” contesta que sí, hi ha cançó rebel, i molta, però estan als calaixos de les ràdios i les televisions d’on no les deixen eixir.

És veritat que hi ha llibertat d’expressió. Cadascú pot dir el que vullga. Però el que interessa als poderosos pot escoltar-se per tot arreu mallant-nos les orelles, mentre que, el que no els interessa no arriba a sortir d’un cercle molt limitat. El sistema de llibertats que tenim deixa en mans privades, es a dir, en mans dels poderosos que tenen diners per a controlar-ho tot, elements bàsics com la lliure circulació d’idees i expressions artístiques.

Als anys setanta el gautxo Jorge Cafrune cantava en “Coplas del payador perseguido”:
“si uno canta coplas de amor, de potros de domador,
del cielo y de las estrellas
dicen que cosa más bella, si canta que es un primor!

pero si uno, como Fierro, por ahí se larga opinando
el pobre se va acercando con las orejas alertas
y el rico vicha la puerta y se aleja reculando”

Al segle XXI el “rico” ja no recula, deixa que cante el que li done la gana i es limita a no difondre el missatge incòmode per als seus interessos perquè, el ric, controla les xarxes comercials i de difusió. Així es desactiven elements que, com la cançó, esdevenen bàsics per a criticar i jutjar els defectes de la societat i la injustícia social. La cultura i la informació, així utilitzades, es converteixen en pura propaganda per a “vendre”, entre les classes populars, els interessos dels poderosos.

Internet és, de moment, l’única finestra per on es poden difondre idees, i expressar-se amb llibertat, aquelles que no interessen als poderosos però són vitals per als treballadors. Per això cal escampar el més amplament possible tot allò que ens parega que paga la pena de fer-ho. Cal fer ressò especialment d’allò que no sol aparèixer als mitjans de comunicació que intenten, i aconsegueixen, donar forma a l’opinió pública. Sovint, per a tindre una opinió pública crítica i amb capacitat de judici, cal passar de llarg de l’opinió publicada.

Iron Maiden

dimecres, 14 de juliol de 2010

La dansà, cant i ball del poble.


La present entrada no pretén ser més que una, diguem-ne, incitació. Segons la definició, incitar vol dir:
"Moure vivament a fer una cosa".
Bé, en aquest cas, es tracta més aïnes de reprendre-la de bell nou. I la cosa és que la gent del poble torne a participar en un dels actes que anys enrere era un dels més importants de les nostres festes:
La dansà.

Ací no entraré a valorar el fet pel qual un poble dedica un monument a un acte (cosa que ni els mateixos bous s'han guanyat, i mira que agosades...) i pocs anys després desaparega de la programació festiva.

El monòlit és en ell mateix una autèntica joia, escrit en valencià, sense errades ortogràfiques, en una època en la qual la nostra llengua no estava massa valorada i amb un lema tan encertat.

el monòlit

Actualment, l'ajuntament contracta un grup de danses per tal de fer una cosa de la qual abans el poble era el protagonista. No sé, què pensaríeu, si pel que fóra, el personal no eixira als bous i l'ajuntament contractara a retalladors forasters quedant-se la gent mirant des de les barreres?.
No tindria cap mania als retalladors ni tampoc contra el mateix ajuntament, ja que el que intenta és que no es perda un acte tan significat.

Doncs això ha passat amb les danses. I jo no li tinc quimera ni a l'ajuntament ni als balladors que lloga. Amb alguns d'ells tinc molta amistat, ja que ens trobem sovint pels pobles de la contornà en una dansà o altra, fent mostra del que vos demane ara, la participació popular. Aclarisc, el que tampoc demane a l'ajuntament que deixe de contractar ningú, que ells saben ballar moltes més coses i poden fer bons espectacles, o també ensenyar als que no saben, però del que estem parlant ara és d'un acte totalment popular i participatiu, i
en el programa de festes, es demana això, que la gent torne a eixir a ballar.
L'estiu passat, parlant amb membres del grup, es va organitzar una reunió a la plaça de la Pau, i després de fer els corresponents bandos, no va acudir ningú del poble, igual no els va sentir ningú, però els que hi estàvem vam aprofitar per repassar i al final vam tindre públic i tot.
Després de la resposta local, es van convidar balladors de fora, decidint no vestir-se a la manera tradicional per tal de fer-ho més obert, pràctic i espontani, fent veure a la gent del poble, que les danses podien tornar a ser participatives i si no s'animaven eixa mateixa nit, que per a l'any següent s'ho plantejaren.
A la crida van vindre balladors d'Énguera, Canals, La Llosa de Ranes, Xàtiva, Llocnou d'En Fenollet, Manuel, Picassent, Alfarb, Sueca, Zucaina i fins i tot gent de Bilbao i algú em perdonarà si m'he l'he deixat, total més de cinquanta persones.

(foto de l'assaig previ)

L'acte va ser tot un èxit, tant pels comentaris del públic, com pel què vàrem disfrutar els participants.
De fet volen repetir enguany. Una de les coses que més va sobtar als forasters, era que la gent del poble coneixia si les passaetes eren del poble o no, demostrant que encara hi ha molta gent al poble que sap ballar, el problema és que no ballen.
Per tal de participar, no s'espanteu, no cal saber massa coses, que cadascú pot complicar-ho segons crega i puga.

Que si no més feu el pas pla, correcte,
si balleu ni que siga una passaeta, perfecte,
i si en sabeu més i damunt toqueu les postisses impresionant!
En les danses, cada parella balla el que sap, independentment de la resta de parelles, ara bé, que els dos facen el mateix, i tots, això sí, s'ho passen bé!
De moment, no cal que es calfeu el cap amb la vestimenta
, més endavant ja voreu que voleu fer, així és que no vos val eixa escusa!
Ja estem al cor del mes de juliol i falta una mesaeta per entrar de ple en les festes d'agost. I clar, no hi ha massa temps per als que comencen de zero, però encara s'arriba a hora, i els que ja saben, tenen temps per repassar i també per ensenyar els que vulguen aprendre.

Fragment de la portada del programa de festes de 1949



Animeu-vos!!,
feu-ho per vosaltres i per la recuperació de la nostra cultura local.

Paco GB

dimarts, 13 de juliol de 2010

Nou bloc a Vallada: Pedro Sucias, personal trainer


Ens comuniquen que tenim un nou bloc al poble.
Ja sabeu, podreu llegir totes les seues actualitzacions a l'apartat corresponent en la part inferior del nostre bloc.

Gràcies per comunicar-nos-ho.

I will survive

Desde fa uns dies estic rumiant la "oportunitat" de publicar aquesta entrada, temes com els camps d'extermini son sempre examinats desde una perspectiva tràgica i seriosa, com per altra part mereixen, així que un video com aquest pot moure al debat sobre la necesària solemnitat de la memòria hitórica, i per què no, recordar-nos que entre nosaltres també viuen SUPER-vivents de camps de concentració i presons franquistes, que si molts estem acì ara es per que ells lluitaren per no deixar la vida en una cuneta o en un paretó.
El debat i la confrontació dels diferents pareixers i pensaments enriqueix al home i a les seues ideies.
Despues de pensar-ho molt jo crec que aques gest es algo alliberador i necesari per la familia, no hi ha burla ni meinspreu pel dolor que ha passat sinó més aviat goig pel fet d'haver vençut un règim criminal i crear una familia capaç de recordar l'horror, agrair la lluita i celebrar la victòria del seu avi.
Crec que fan be, molt be a més a més, i crec que no es prou plorar els morts també es necesari ballar amb els vius.

Per a quant un ballet al VALLE DE LOS CAIDOS, a SAN MIQUEL DELS REIS, a els centenars de foses comunes d'aquest país?

Ballem pels que poden dir encara JO SOC AQUÍ,AMB ELS MEUS.

Superviviente del Holocausto bailando I Will Survire

No t'agrada la música?

Hola a tots;
L'altre dia, vaig tindre una conversa amb una xica del poble un tant peculiar (la conversa, no la xica...)


Aquesta xica es va ficar a parlar-me d'una cançò d'un tal Manu Carrasco... que si tal, que si qual... i jo, inocent, li vaig dir que no la coneixia, ni la cançò, ni el tal Manu Carrasco...
La xica es va quedar blanca per moments.... 


- "No conoces a Manu Carrascooo??"
- "No"
Li vaig dir jo...
- "Es que no te gusta la música??"
Em va preguntar ella...


Ací es va acabar la conversa... Estava clar que entre nosaltres dos, ja no hi havia més què parlar... al menys, de música.
_____________________________________________________________
Aquesta entrada, no va dedicada a aquella gent què pensa que més enllà de Manu Carrasco (Alejandro Sanz, Bisbal, Bustamante, "La oreja de Morfeo",  i tota la peixca...), no hi existeix més música... 
Aquesta entrada no va dedicada a aquella gent que et mira raro quant et veu sentint música instrumental "on ningú canta", música on no es parla de "el amor de mi vida" i "que felices seremos los dos", música de melenuts i gent extranya...


Aquesta entrada va dedicada a la gent que pensa que seria impossible viure sense música, que valora als grups què componen la seua pròpia música i lletra (i no aquells que són pura fatxada i es forren a costa del treball d'altres), que valoren als grups que s'alcen contra el sistema establert, amb lletres carregades de temàtiques diverses, i com no de crítica social... alternatius, experimentals, grups què s'alcen contra les normes establertes per la SGAE publicant els seus treballs baix llicència Creative Commons amb lliure difusió dels seus treballs a la web.


Des de que tinc ús de memòria, sempre he sentit música... Primer als vinils de mon pare, amb Bob Marley, Beatles, Rainbow, Deep Purble, Pink Floyd... i amb Pink Floyd es va obrir davant meu el magnífic món del Rock Progressiu...
Però fa relativament molt poc, que vaig descobrir la música en valencià, i entre tots els grups, a un que m'ha sorprés molt gratament, per la força i frescura que desprenen, experimentals, atrevits a no poder més...


Es tracta de Orxata Sound System, un grup valencià 100%, del que vos volia mostrar dos cançons que vos animaran a començar l'estiu amb forces i alegria.


‘Orxata Sound System’ es una mezcla de drum n bass, jungle, electro, rap, dub, IDM, reggae y el canto tradicional valenciano. Música de contrastes:global como el arroz y local como la paella, urbanocomo las naves industriales y rural como la lechuga (o la chufa), sonidos electrónicos como los que inventa un sintetizador y sonidos orgánicos como los que imagina el magnífico trompetista del grupo, Natxo Jiménez. Para resumir, ‘Orxata Sound System’ prefiere etiquetar su estilo como post-bakalao, un post-bakalao aderezado con letras tremendamente reivindicativas que desentonan con el clásico apellido Sound System, ya que Orxata encajaría mejor con Sound ANTI-System"


Per saber més sobre aquest grup, visiteu aquest link. i aquest.
Per descarregar-se la seua música (legalment), visiteu aquest link.


Doneu-li veu!



Lletra: 

Amor, me la fiques mor,
more and more,
and more mor, amor
me la fiques more mor
ta bo, ta bo

mamprén la brega, la col·lega aplega tard
este merquetengue me partix per la meitat
jamelga austerritja, lliri entre cards
ton pare té terreno, ja te tinc catà
guaratxa, pelroja, xiringuito platja
arenga la bullanga que la xona raja
no sigues estreta, la vida tapreta,
a la biblioteca, virgo Vicenteta

tu eres pa mi,
com la latència pa lstreaming
tu eres pa mi,
les experiències més bizarres
tu eres pa mi,
el que no té flow ni feeling
tu eres pa este carro
la mula de barres

controla els ese eme eses que menvies
no sé per què encara tu de mi te fies
quan traus pitrera dos faenes tens
me dilata el tema, me provoca estrés
ja no fem res del que penjàvem al Youporn
a mi em va lSM com li anava al Foucault
anticiclons i hormones, repreciosor
don no nhi ha no se pot traure, mi amol

tu eres pa mi,
com la latència pa lstreaming
tu eres pa mi,
les experiències més bizarres
tu eres pa mi,
el que no té flow ni feeling
tu eres pa este carro
la mula de barres

Amor, me la fiques mor,
more and more,
and more mor, amor
me la fiques more mor
ta bo, ta bo

amb el piu que trenca armeles,
creïlles, tomaques i cebes,
guaiabes, morangos, cocobongo,
tanga i tongo, yo quito yo pongo

i mos empastrem
per la bullatera
i el cau fa olor
a suor, a pelea
bambo no mambo
rogle de caldera
surrianda en flor
ja ve la primavera

bala baladre
thas llançat a perdre
hedge found, not found
vas a setembre
cacau en corfa
quina pin-up
a lA lbufera
ballant mash-up

tu eres pa mi,
com la latència pa lstreaming
tu eres pa mi,
les experiències més bizarres
tu eres pa mi,
el que no té flow ni feeling
tu eres pa este carro
la mula de barres

Amor, me la fiques mor,
more and more,
and more mor, amor
me la fiques more mor
ta bo, ta bo






Lletres:


l'altre dia, sopant a la fresca a la lluna de valència,

vam tornar a l'essència de quan érem menuts,

aquells instants perduts de la moderna efervescència...


Trobãors amagats, llaurãors sermonejant...
amics de la carxofa, mirant endavant:
rizomes cibermediterranis, no de llevant!
Sóc un xic fadrí que per avorriment vos parla,
qu'arriba al llit amb ganes d'abraçar-la...
...a la paraula; la que organitza la protesta,
i bé està saber si algú contesta contra esta festa:
a qui molesta, politícians sense testa!? Dic:
arrima't ací al meu costat; sí, mon amic,
amb l'mc drut, domãor de fulls i bolis Bic,
donaré conversa i tu xamos, estamos?
La penya que la mou ara levanta las manos!

Xiqueta, vols una copa'… l'Amèrica?
Doncs vine a la ciutat de València el 2007:
ací, entre autopistes i tanta gentola,
els paguem els vicis a la jet set de les revistes.
Merda va de baixãeta i s'ha feta gran la bola:
estem de dol a la vora de la mar desfeta,
senyors de corbateta massa benefici net;
de fet, sent un calfred quan pense en fotre'ls el primer tret!

Anem aguantant la crisi de la terra crítica,
l'agua para tontos, el vozarrón de Rita;
caminem per avingudes vingudes del no res,
mos encollim de muscles pâ combatre la penúria:
Foc a la Ciutat de les Arts i les Ciències!
Foc a les regates, foc al patriarcat!!
Foc a l'ex ciutat del Túria esclava del mercat!!!
Foc a su puta madre i llarga vida al R.A.P!

dilluns, 12 de juliol de 2010

Oci per a tota la familia.

    
     Molt prompte...
     Molt prop...
     El compte enrere ha començat.
     Que no t'ho conten!

Vallada Femení Club de Futbol informa:


Hola a tots i a totes;
Vos informem de que el Vallada Femení C.F. ja ha començat la pretemporada.
L'entrenador d'aquest any es Caxo.
Prompte posaran a la venda els passes del proper any.
Ademés, la nit de les paelles, en festes, el Vallada Femení C.F. posarà la barra de beguda per a eixa nit.

Esperem la vostra participació i suport.

Atentament, el Vallada Femení C.F.

diumenge, 11 de juliol de 2010

Un visitant dolent


Podria parèixer que l’ús d’insecticides a l’agricultura a sigut de tota la vida però ens sorprendrà saber que només després de la Segona Guerra Mundial es va generalitzar el seu ús. El DDT, un dels primers pesticides de síntesi, va ser descobert en 1939 i es va fer popular en ser utilitzat pels militars nord-americans durant la guerra. L’utilitzaven per a combatre paràsits i insectes que transmetien infermetats tropicals com paludisme, febre groga i altres.

Però el DDT i altres substàncies insecticides d’ús agrícola no maten sols les plagues, sinó que acaben amb moltes altres espècies de l’ecosistema: insectes, abelles, pardalets, cucs, etc. A més les plagues van generant resistències als productes tòxics que contaminen el medi i no acaben amb les plagues. El DDT ja fa mols anys que s’ha prohibit pel seu efecte acumulatiu (viatja al través de la cadena tròfica i acaba sent ingerit pels humans) però molts altres productes tòxics segueixen utilitzan-se, no sempre seguint les recomanacions de fabricants i autoritats, fent estralls al medi ambient.

Paradoxalment l’ús d’insecticides pot produir plagues d’insectes, que es mantenien en poblacions molt baixes i no eren cap problema, al eliminar el seus depredadors naturals. Una cosa així ha d’haver passat amb un visitant molest i indesitjable al nostre territori, abans quasi inexistent i ara present a tot arreu: la mosca negra.

Són mosquetes menudes de 2 a 6 mm de color grisós fosc. Un simúlid que viu a prop de l’aigua neta i oxigenada, on es desenvolupen les larves fixades a les pedres i a la vegetació. És d’hàbits diürns, especialment actives a primera i última hora del dia però poden atacar a qualsevol hora. Generalment s’alimenten de vegetals, però les femelles són hematòfagues, es a dir, poden mossegar a les persones o als animals per a xuclar la sang buscant una bona aportació nutricional per a la posta d’ous i el seu desenvolupament.

La mosca negra no pica com el mosquit sinó que mossega, trenca la pell i fa sang. Al mateix temps injecta un anestèsic, un vasodilatador i un anticoagulant, per la qual cosa no ens adonem de la mossegada fins que passa una estona. Després es produeix irritació i inflamació, al voltant del punt vermell de la mossegada, acompanyat de picor intensa i desfici. Al ser una ferida oberta és pot infectar amb facilitat. Les mossegades d’aquest insecte no són perilloses però són molt molestes i duren uns quants dies. La millor manera de prevenir l’atac és cobrir-se el més possible i utilitzar repel•lents de insectes.

En els últims anys, amb la millora de la depuració i l’ampliació del regadiu, s’ha ampliat la superfície idònia per a la seu reproducció. El diari Levante arreplegava el 29 de juny la noticia de l’arribada de la mosca negra a Ontinyent i Agullent. Fins ara només s’havia detectat a les conques dels rius Canyoles i Albaida. En zones de cultiu i d’estiueig de Xàtiva i la Ribera Alta han sigut i són un greu problema.

Al nostre poble també fa uns pocs anys que la patim, encara que no com a plaga. El problema és que, amb l’any plujós que tenim i les altes temperatures, pot arribar a ser un problema important per a la gent del camp, per als que van a cremar colesterol pels camins i per als que van a les casetes a nadar en les bases. És un insecte molt xicotet però que ens pot amargar el dia... o la setmana.

Iron Maiden