Cercar en aquest blog

dissabte, 17 d’abril de 2010

Temps invertit i Temps profitós

Ara que s'han acabat les Pasqües i veig de nou escenes com les de l'adoració de la Santa Faç i coses semblants, torna a mi de nou, el pensament que una vegada i altra se m'ha passat per el cap durant les Pasqües: La dedicació de la gent i l'entrega als actes religiosos.


Soc ateu i no crec en res més que no es puga tocar o sentir i no se si és per això o què, però quan veig als milers... milions de persones adorant a un Deu, el Deu que siga; dedicant-li tant de temps, tantes paraules, tantes cançons, tantes lloances, tants llibres, tants temples, tantes processons, tantes escenificacions i recreacions... Pense en la finalitat i no li trobe cap de sentit a tant i tant de temps dedicat...


Si be els ideals de cadascuna de les religions, són moralment discutibles i de vegades, gens ètics; sí que hi ha unes idees que comuns que es repeteixen continuament i que cal respectar: La solidaritat amb el pròjim, amor, respecte, justícia, pau, la no violència, el diàleg, la comprensió... 


Què pasaria si en lloc de dedicar tant i tant de temps, saliva i suor en recordar, lloar, cantar, escriure i tantes i tantes altres coses que fem PER LA RELIGIÓ i per els morts, dedicarem eixe temps realment a complir les idees que defen la vostra religió, siga la que siga? Participar en voluntariats, col·laborar en ONG's, crear associacions de defensa del mig ambient, dels invàlids, dels desemparats, dels inmigrants... 


Què pasaria si les entitats religioses decidiren viure en la humiltat i donar totes les seues riqueses a la ciència, per investigar curacions contra el SIDA, el CÀNCER, la FAM, salvar la TERRA, i millorar la qualitat de vida de tothom...? Els castigaria el seu Deu per vendre tot el seu Or?


Què pasaría si dedicarem tot eixe temps a nosaltres mateix? A cultivar-nos per dins, a trobar-nos, a conèixer d'on venim i cap on anem, a estudiar els nostres errors i els dels nostres avantpassats, a parar-nos preguntar-nos si la realitat que creguem viure i ens mostren els mitjants de comunicació, és reial o no; a parlar en eixe veí que en sembla tan extrany, a demanar ajuda si la necesitem, a dependre a no tindre por o vergonya? 


Que pasaria? 
Els nostres Deus es sentirien abandonats si no anarem al temple a ficar-los espelmes i reçar-los?


Aniriem a l'infern, al purgatori?...


No soc el més apropiat per parlar d'aquest tema, però és algo que sovint em pregunte i desitjava comentar al bloc. 
Que passeu bon cap de setmana.


Kike.

divendres, 16 d’abril de 2010

Nou bloc valladí sobre ecologia i medi ambient: Verde Oscuro


Un nou bloc mediambiental augmenta l'oferta a seguir de blocs 100% valladins.

Felicitem al seu creador/a per dur a terme un bloc sobre concienciació ecológica.
Accions com aquesta fan falta ara que la Nostra Terra Plora.

Alhora, el bloc està enllaçat amb un altre bloc valladí també sobre fotografia de natura.

El bloc el pugueu trobar fent clic ací, i també accedint al llistat de blocs que posem a la vostra disposició més avall.

5ª Matinal Motera en Vallada



Ací un breu missatge de la colla de moteros SKP Lliure, de Vallada. Gent de poques paraules...

"Les infomamos que este domingo 18 de Abril celebramos la 5ª Matinal motera mas info
http://www.collamoteraskplliure.blogspot.com "

Estrenem nova direcció web: WWW.valladacity.COM

Estrenem domini propi:

www.valladacity.com

Més fàcil de recordar i de teclejar.

Recordeu: www.valladacity.com

CONCURS LITERARI DE HISTÒRIES CURTES: POSENYOR

L'equip de VALLADA City, ha organitzat un concurs literari dirigit a joves de entre 12 i 18 anys.

Hem redactat una carta i dissenyat un cartell, i l'hem enviat als centres de secundària de Vallada, Moixent i Xàtiva.

Com que el concurs no està limitat exclusivament a estudiants, si no a tots els joves en general, siguen o no de Vallada, deixem ací contància també, i aprofitem per a que córrrega la veu. Podeu també imprimir el cartell si cregueu convenient per fer-hi ressò de la notícia.

Podeu consultar les bases i saber quin serà el suculent premi, fent clic ací.

Vos adjuntem també la carta enviada als centres de secundària:

"CONCURS LITERARI DE HISTÒRIES CURTES

POSENYOR



Estimats companys i companyes;


Desconeguem si sabeu de l'existència del bloc sobre Vallada, anomenat VALLADA City.


Som un grup de persones als quals els uneix la necessitat de crear un espai d'intercanvi de tota classe d'informació, experiències, anuncis, opinions, queixes, etc... que qualsevol valladí puga tindre i vulga compartir amb la resta de veïns del poble i del món.


Fa més d'un any que estem a la red, i són moltes les entrades que hem publicat fins al moment i moltes més les visites que hem rebut i la gent que ens segueix dia a dia.

Lamentablement tenim la sensació de que no estem arribant a tot el col·lectiu de gent al que ens agradaria arribar, ja que, malgrat que tenim participacions habituals de gent que ens escriu setmanalment, diguem que hi falten altres tipus de participacions, participacions que no es claven tant en política, i que ens parlen d'altres coses, que ens conten històries curioses, acudits divertits... en definitiva que facen d'aquest espai, un espai al que accedisca la gent a passar una estona agradable i no a veure qui es clava en qui.

Reconeguem que part de la culpa es nostra, perquè ací la gent pot actuar des de l'anonimat i sap que no censurem res que tinga un mínim de raonament i respecte per el contrari...


Son moltes les vegades que em mostrat al bloc, el nostre desig perquè tot açò canvie, sense obtindre a penes resultats, per això em pensat que, podríem animar al col·lectiu més jove a participar en un concurs de literatura on contaren una xicoteta història fictícia o real contextualitzada en el poble de Vallada, on hi aparegueren llocs característics del poble, llocs de la nostra muntanya, carrers, i altres indrets, (afavorint alhora que aquells joves que no coneixen els llocs i indrets del nostre poble, sàpiguen de la seua existència)... Històries contextualitzades, que ens siguen reconeixibles perquè tots coneguem de què ens estan parlant. Històries interessants, originals i entretingudes que han passat o puguen passar al nostre estimat poble...


El premi per al guanyador serà una càmera compacta de fotografia de 10 mpx, amb targeta de 2 GB i funda, i també un diploma acreditatiu. A més, intentarem que la història guanyadora, siga publicada al llibre de festes d'aquest any, si a l'Ajuntament de Vallada l i sembla be. La participació seria per correu electrònic, i la llengua emprada el Valencià o el Castellà, indiferentment.


Les històries presentades, anirien penjant-se al bloc com entrades normals, on tothom podria comentar-les i anirien acompanyades de dues fotografies del poble o els seus voltants, que hi utilitzaríem per a l'arxiu de fotografia digital que també hem creat al bloc, amb fotografies de lliure ús per a tothom.


El concurs estaria dirigit a alumnes de ESO i Batxillerat dels centres de Vallada, Moixent i Xàtiva,(encara que hi podrien participar també aquells que no hagen seguit estudiant, sempre que tinguen menys de 18 anys) i no seria necessari que foren del poble, ja que entenem que qualsevol jove de les proximitats pot conèixer el poble tant com els d'ací.


Be, esperem que la participació siga bona. Hem enviat una carta com aquesta a tots els departaments de llengua i literatura dels centres per a córrer la veu.

Vos preguem que utilitzeu els cartells que us enviem per a fer ressò de la notícia als col·legis, fent ús d'ells com cregueu convenient. No dubteu en fer alguna fotocòpia si cal.

Hem penjat les bases concretes del concurs a la web http://www.valladacity.com així com unes instruccions més específiques de com realitzar el enviament i com serà la selecció de finalistes.


Esperem la vostra participació i la dels vostres alumnes.


Rebeu una cordial salutació.

L'equip de VALLADA City."

dimecres, 14 d’abril de 2010

República


El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la II República espanyola. Fa, per tant, 79 anys i encara s’amaga l’enorme avanç, en tots els terrenys, que va suposar per al país. Per a evitar parlar de les reformes profundes del període republicà s’uneix a la guerra. Els que intenten furtar la memòria històrica han aconseguit que quan sentim República pensem automàticament en la Guerra Civil. Però la realitat és que el període republicà va ser el més fecund per a la llibertat, la democràcia i el progrés d’Espanya.

La República va ser un oasi en l’erma història d’Espanya ofegada entre la ineptitud de la monarquia, l’avarícia dels terratinents, la hipocresia de l’Església i la brutalitat de l’exèrcit. Per primera vegada el país va poder desenvolupar polítiques dirigides als ciutadans, a la seua educació i benestar. L’Estat es proclama laic i se separa de l’Església. Poden votar lliurement tots els hòmes i totes les dones. Es projecta l’anhelada reforma agrària. La ciència, la cultura i l’art floreixen en la primavera republicana com mai abans ho havien fet. I açò no va tornar passar fins que varen superar el negre forat del franquisme.

La República mereix el reconeixement dels vertaders demòcrates. Dels que estimen la llibertat, la cultura, l’art, la dignitat humana i la justícia social.

IRON MAIDEN

diumenge, 11 d’abril de 2010

Un dia de Pasqua en l'Albufera


Feia molt de temps que volíem anar a passar un dia a l’albufera de València, però per circumstàncies mai  no havia sigut possible. Estava decidit d’estes Pasqües no passava. El diumenge era un bon dia, ja que la carretera per esta zona era el dilluns quan estava més transitada.
Havia eixit un dia solejat, tot i que bufava un poc de vent fresc, passejar pel sol resultava plaent.
El viatge d’anada no es va fer gaire pesat. El xiquet i la xiqueta es portaren d’allò més bé. Com que la quadrilla d’amics enguany s’havia escampat i cadascú havia pegat per les d’ell. Ens resultava més fàcil anar a qualssevol lloc sense dependre de ningú.
El trànsit comença a aumentar en la carretera del Saler, així i tot no es va fer molta retenció. Travessarem tot el poble cercant el restaurant El sequer de Tonyica, el qual ens havien recomanat. L’únic inconvenient va ser arribar massa tard i ja estava tot reservat, així que anàrem al d’enfront Les eres.
Férem una passejada pel poble fins l’hora de dinar gaudint de les agradables temperatures. Allí també bufava el vent, però no molestava.
Després de gojar d’un  bon arròs a banda decidírem fer un passeig en barca per vore les barraques i l’albufera ben vista.
A l’altura del restaurant El redolí, hi havia un cartell que deia: “paseos en barca” acompanyat d’un cartell amb fotos de la barca i l’albufera. Ens quedàrem uns instants llegint el cartell al temps que li comentava a la meua família: “Sí però, no posa el preu”
-Els majors 4 euros i els xiquets dos. –Ens digué una dona que hi havia en una tauleta venent paquets d’arròs. – Lluís ja ha eixit amb la barca, però si voleu esperar-vos o fer una volta tardarà una mitja hora.
-Hi ha més embarcadors? –Li vaig preguntar jo.
-Sí, però els altres són empreses que es dediquen a això. Lluís vos donarà un tracte més personal al temps que anirà explicant-vos coses.
La veritat es que la dona sabia vendre bé l’oferta.
-Ets catalana?-Li vaig preguntar.
-Sí. La veritat és que ací no trobe molta gent amb la qui parlar valencià. Ni la meua filla tampoc.
La filla una xica de cabells llargs i obscurs també molt simpàtica i agradable ens deia que quasi tothom parlava castellà. Després d’uns moments de conversa ens n’anàrem a fer una volta per fer temps. La veritat és que hi havia més embarcadors. Un jove ens convidà a pujar a la barca que estava a punt d’arribar. Per 5 euros el majors i 4 els xiquets donaríem un agradable passeig.
-Gràcies, però anem a estirar les cames, després ja vorem. –Li vaig dir amb un somriure.
Tornàrem a l’embarcador de Lluís. Mentre la barca arribava els xiquets i jo collíem unes llicssons per donar-les a unes gallines que hi havia a l’altra banda d’una tela metal.lica. Anava acudint gent i s’asseien en unes cadires de plàstic mentre esperaven al barquer.
Lluís de construcció robusta i caràcter afable instala als viatgers en la barca i comença l’excurssió. Amb la seua potent veu va explican-nos curiositats de la fauna, la peixca i la novel.la “Cañas y barro”, els problemes de la gent que sobreviu a l’Albufera i la passivitat dels polítics, així com les seues pautes per fer callar veus i comprar voluntats.
El viatge resulta d’allò més il.lustratiu. Poc a poc tornem a endinssar-nos en els canyars i anem arribant a l’embarcador.

Una excurssió pels paratges de l’albufera completen la jornada. A última hora de la vesprada amb el cos cansat i l’ànima satisfeta per una completa jornada d’esbargiment reprengem el camí de tornada a casa.

Anònim.

Adolescència i Llibertat

El procés de creixement i formació d’una persona, des del moment de la seua concepció, és semblant al procés evolutiu de la humanitat. Una simple cèl·lula creix en un ambient líquid i es va convertint, durant nou mesos, en un ser canviant que progressa fins que abandona el medi aquàtic i emergeix a la llum, on inicia la nova etapa d’humà.

Els xiquets, com els primers humans, són egoistes, només busquen satisfer les seues necessitats bàsiques: menjar, dormir i un ambient càlid i segur. No són conscients, encara, del seu jo individual. Existeixen i formen part del món, com ho fa qualsevol ésser vivent, com qualsevol animalet.

Durant l’adolescència és quan es pren vertaderament consciència de sí mateix i de la necessitat de relacionar-se amb la resta d’elements de la seua mateixa espècie. Satisfer les necessitats pròpies xoca amb les limitacions que imposen la resta d’individus que també busquen satisfer les seues pròpies necessitats. És l’època més delicada i dolorosa per a l'humà, si exceptuem la vellesa.

Com a Adam i Eva expulsats del Paradís on vivien en comunió amb la naturalesa, els adolescents se senten expulsats de la seguretat de la infància i abandonats enmig d’un món agressiu i exigent, en el qual han de buscar el seu nínxol social per a protegir-se, perquè tenen por, se senten insegurs. Es formen aleshores les tribus amb la seua societat jerarquitzada, amb les seues pròpies lleis, és a dir, les colles amb els seus líders i les seues pròpies normes.

És en aquest punt de l’evolució quan es pren el camí de ser una persona útil, socialitzada, amb projectes i valors, o ser una persona inadaptada, marginal, sense perspectives de futur. És el moment que Homer va personificar en Ulisses, quan es dirigeix als seus companys i els diu: “No vau ser fets per a viure com a bruts, sinó per a perseguir la virtut i el coneixement”.

Ulisses representa a l’home que busca incansablement el saber, el coneixement i amb això assenyala el camí de la humanització, perquè és açò el que diferència a l'animal de l’humà. Els adolescents que prenen el camí ardu, difícil i treballós d’Ulisses, es converteixen en joves que adquireixen el saber i els valors necessaris per a enfrontar-se al món amb seguretat i moltes possibilitats d’èxit en la seua cerca de la felicitat. Els que renuncien a la virtut, al coneixement i opten pel camí fàcil, el que es recorre aparentment sense esforç, estan condemnats a formar part d’eixa part de la humanitat, sempre insatisfeta, que reclama contínuament sense oferir res a canvi, perquè res pot oferir.

La cultura adolescent de la diversió, d’obtindre-ho tot de forma fàcil, sense esforç, se suma a la carència d’un guia que, com Ulisses va fer amb els seus homes, assenyale des de l’autoritat del coneixement i l’experiència, les sendes que cal seguir. Una adolescència sense guia, sense model a imitar o contra el qual rebel·lar-se, porta a una joventut sense perspectives, sense somnis, caldo de cultiu de drogues, violència i sexe irresponsable. La família no pot renunciar al seu rol perquè és insubstituïble en un món cada vegada més incert i canviant. Però tampoc deuen fer-ho els educadors ni la societat en general.

Sóc conscient que aquest discurs sona a sermó però dol veure joves sense rumb, que no troben oportunitats perquè només van pensar a passar-ho be quan tenien l’oportunitat d’encarrilar el seu futur; quan es veuen joves que pateixen perquè ningú els va fer veure en el seu moment que la llibertat, com Juno, té dues cares: permet actuar segons la voluntat de l’individu, però també carrega a cada individu amb les conseqüències de les seues accions.

IRON MAIDEN