Cercar en aquest blog

divendres, 5 de febrer de 2010

¿Per què la economia actual creix infinitament?

Vull aportar reflexions sobre perquè la economia actual creix infinitament.
Per una part, es perque els diners s'emitixen a partir d'un deute amb
interés, i com que no existixen els diners per a a pagar l'interes, hi ha
que emitir més diners amb un nou deute amb interés, i en un futur hi haurà
que tornar a emitir més diners per a pagar el nou interés, i així, "el lio
que no pare", mai es podran pagar els interessos. Però hi ha més motius. A
vore, tal com estan hui les coses, els empresaris son uns paràsits que
guanyen diners aprofitant-se del treball d'altres persones, aleshores, quan
més venguen, més diners guanyen, sense cap esforç, perquè l'esforç el
fan els treballadors. Així, tenen molt d'interés en bombardejar-nos amb
publicitat: "compra, compra, compra, compra".

Pero ara imaginem que arrasem amb totes les empreses capitalistes i fem
empreses cooperatives. La cosa canvia, ara ja ningú s'aprofita del treball
d'un altre. Així que qui vullga guanyar més diners, ha de treballar més.
Així que ens fem la pregunta: ¿qué es millor, tindre més diners o més
temps lliure? ¿és millor tindré un mòbil d'ultima generació o un BMW, o
es millor rodejar-te de gent que t'estime? Així que amb tot açò, en teoria
els productors ja no tindrien tant interés en vendre molt, perquè això
significaria treballar més. Pero no sé, hem de tindre en compte que fins i
tot amb empreses cooperatives, ens trobem a la economia de mercat, i hi ha
competència, així que segurament, com a productors, intentarem tindre el
màxim nombre de clients possible, si no, ens arrisquem a quedar-nos sense
res perquè algu altre conseguisca els nostres clients, i no per mala
intenció, sino simplement perque treballa millor i els clients el
preferixen. O també pot passar que un competidor compre una màquina més
productiva, aleshores nosaltres hem de comprar-la també per a estar al
mateix nivell, i per a això ens calen diners, així que vullguem o no, hem
de vendre, vendre, vendre. Així que tinc dubtes de que inclús amb diners
sense interés i empreses cooperatives es puga frenar el creixement.

Per a evitar el creixement infinit, se m'ha passat pel cap un sistema que
podriem anomenar "comunisme descentralitzat", ja que la centralització ha
demostrat ser un desastre, un autoritarisme insoportable (URSS, Xina, Cuba,
etc.) Aprofitaria la descentralització de l'economia de mercat, però sense
diners ni intercanvi de mercaderies (no confondre amb intercanvi de
productes). En resum, vindria a ser un sistema on cadascú es relaciona amb
altres persones, fent el que més li agrada i/o alló en que està més
capacitat. I després la gent agafaria el que necessitara. No es tan
descabellat com sembla, la gent no pot estar tot el dia sense fer res,
s'avorrix, així que tard o d'hora fa alguna cosa i, a més, la activitat
crea vincles amistosos, així que puc afirmar sense temor a equivocar-me, que
a la gent li agrada fer coses. I en quant a que cadascú agafe el que
necessite, ¿hi ha perill de que algú agafe massa? NO, si aconseguim
convéncer a la gent de que és millor rodejar-te de gent que t'estime que
tindre un BMW o viatjar hui a Japò, demà al Carib i a l'altre a Irlanda,
¿Que se t'ha perdut pel món? No dic que no siga bo viatjar, però no cal
viatjar tant. Però reconec que aquest sistema no té una resposta clara a la
pregunta: ¿que passa si algú té la mala costum de consumir molt i no fer
res en absolut? Vaja, ¿que fem? ¿arrear-li d'osties? Jejejejeje ¿massa
autoritari no? I ací és on els diners solucionen el problema. ¡Vaja!, ¿no
podrem lliurar-nos dels diners?

Però encara tinc esperança en l'economia de mercat. Per una part, hem de
tindre ben clar que els productors faran tot el possible per vendre el
màxim, jo mateix, moltes vegades desitje que els ordinadors tinguen virus
perquè aixi puc aconseguir més diners, de la mateixa manera que un metge
desitja que hi hagen malalties (no va a dir-ho mai, pero ho desitja). I no es
que gaste molt, però com tot el món, necessite un mínim de diners. Açò
en quant als productors, però com a consumidors tinguem un gran poder i una
gran responsabilitat, podem provocar el decreixement consumint el mínim
possible. SÍ, hi hauria menys treball, però es que no hem de vore llocs de
treball fixos de 8 hores, sino vore una quantitat de treball global que, al
repartir-la, toquem per exemple a 5 hores diaries cadascún, que no hi haja
un que treballe 10 hores i altre que no treballe. I com que al caure la
demanda baixen els preus i, per altra banda, al crear cooperatives
eliminariem els paràsits empresarials, doncs jo crec que treballant 5 hores
podriem cobrir les nostres necessitats perfectament.

En conclusió, que en una primera etapa de canvi, hem d'arrasar amb totes les
empreses capitalistes (¡demane poc!) i sustituir-les per empreses
cooperatives. A més, hem de crear diners sense interés. I també hem de
procurar consumir el mínim possible per a provocar el decreixement.

Font: Revisionisme d'Adam Smith
http://valencia-decreix.net/

dimarts, 2 de febrer de 2010

Ni más alto, ni más claro

Sinceramente eso había esperado del mensaje de esos políticos que se dicen progresistas y defensores del medio ambiente, claridad, y no más de lo mismo, esa revuelta hacia unos planes zonales de eliminación de la basura desfasados, muertos desde su nacimiento, sin salida, sin viabilidad, condenados a ser ingentes montones de basura en constante crecimiento, con más y más vasos receptores de todo tipo de residuos sin seleccionar, todo ello debido a esa apuesta que tan solo da beneficios en una dirección, y esa no va ni a los ciudadanos, ni hacia la mejora del medio ambiente.

Políticos de grandes ciudades, madres del problema de las basuras, que pretenden que los demás lo solucionen, sin ellos mancharse las manos, políticos, esos que defienden los mega proyectos, fachadas de cartón piedra que a la larga nos convierten en paraísos hermanos de los repartidos por las Islas del Caribe, donde la propaganda solo muestra las inmensas playas y hoteles de superlujo, mientras esconden la realidad de la miseria de sus barrios periféricos, y que solo son visibles por desgracia cuando los desastres de la naturaleza se ceba en ellos.

Políticos para los que la defensa de la Naturaleza es su disfrute en las macro urbanizaciones, las playas, adosados y chalets donde explayarse, y respirar aire puro, lejos del negro y contaminado que respiran a diario, sin importarles que otros ciudadanos no puedan ni abrir sus ventanas y disfrutar de ese aire de antaño, ese que el plan zonal de esos políticos, esos macro vertederos por ellos proyectados y defendidos ha emponzoñado y hecho irrespirable.

No, esos políticos que exigen a voz en pecho la finalización del plan de basuras no son los del pueblo, pues al defender el plan zonal en vez de exigir su derogación y realización de uno mas ambicioso, mas respetuoso con los ciudadanos y los entornos naturales, se alejan de él, tan solo han desviado la atención, no han planteado la resolución del problema, ellos no viven allí donde duermen las basuras, ni tan siquiera cerca de centrales eléctricas, ni de térmicas, ni de nucleares, ni de cementerios radioactivos, y claro esta, ¿como se puede solucionar los problemas de pueblo, si no están afectados por ellos?, no, no todo lo puede arreglar el dinero tal y como opinan ellos.

Romualdo Peris García


Font: http://www.noalmacrovertedero.net/?p=2830

dilluns, 1 de febrer de 2010

Comentari nou sobre ASUSTAVIEJAS. Part III

Hem considerat, de nou, ficar com a nova entrada aquest comentari fet
en l'entrada original, i que contesta a la raó per la qual es feia
aquesta entrada de nom ASUSTAVIEJAS. Per si algú se li escapa.
Diu així:

Pareix ser que, des de fa mesos, l'Ajuntament vol desallotjar als
nostres majors del local de la plaça i vol col•locar-los en un local de
l'obra social de Caixa Ontinyent situat a la part nova del poble, prop
del camp de futbol, per tant en les afores (encara que no tant a les
afores com el nou ambulatori ¡¡quin poc trellat!!).
Per aconseguir-ho s'han aprofitat de la bona voluntat i la ignorància
dels nostres majors, però era tan descarat el volien fer que dues dones
de la directiva es varen donar compte del que estava passant i van
destorbar l'assumpte, fent tornar els mobles, que ja estaven al local
nou, al lloc d'on mai devien haver eixit.
La qüestió es: en la actualitat els pensionistes tenen l'usufructe per
temps indefinit del local de la plaça (l'antic Ajuntament) situat al
centre del poble. Lloguen el bar del baix d'on trauen l'únic ingrés,
apart de les quotes, per a funcionar i finançar les activitats de
l'associació. En canvi, si se'n hagueren anat al nou local no tenien
cap document que els assegurara la utilització permanent del local. El
local nou es, de prou, mes xicotet. El lloguer del bar no se sap qui el
cobra, però en tot cas no els majors (supose que el propi Ajuntament o
Caixa Ontinyent). I, com ja he dit, està en les afores. Així que anar
al local nou suposava canviar tot el que tenen per res.
Com no van poder a bones, l'Ajuntament va llevar, de manera il•legal,
el contador de l'aigua, de manera que el bar no va poder obrir durant
dos dies ni els majors podien anar al local perquè no podien ni
utilitzar els serveis. Sols després de fer una reclamació per escrit a
l'Ajuntament tornaren a instal•lar el contador de l'aigua.
Poc després un regidor anà exigint que afiliaren immediatament a una
serie de persones que duia en una llista. Les dones que estaven al
local es negaren a fer el que exigia el regidor en eixe moment, com ell
volia, i este les amenaçà en cridar un notari per alçar acta de la seua
negativa. Com no cediren a les amenaces cridà un notari, amb tan mala
sort per al regidor, que després de llegir els estatuts de
l'associació, li va donar la raó a les dos dones que es negaven a fer
el que, amb fanfarroneria, exigia el regidor.
En aquest context es produeixen els fets als quals es refereix l'escrit
de "asustaviejas". Davant de la convocatòria per a elegir nova
directiva de l'associació, l'Ajuntament i el partit que governa es
mobilitzaren i anaren casa per casa donant paperetes amb el seus
candidats. Açò es normal en aquest poble en les eleccions polítiques
però no havia passat mai en unes eleccions de l'associació de
pensionistes. En tot cas ho feren tan malament que presentaren
candidats que no pertanyien a l'associació i les paperetes que duien de
casa no eren vàlides.
Quan varen veure el desastre que havien fet i que no podien controlar
les eleccions varen intentar boicotejar-les armant aldarull, cridant
que no era legal i dient que estaven amanyades. En tot aquest rebombori
va jugar un paper especial el mateix regidor d'abans que, sense
pertànyer a l'associació, va estar intentant que es suspengueren unes
eleccions fora del seu control, amotinant la seu gent.
El resultat de les eleccions va ser de mes de cent vots els que
guanyaren i vuit o deu vots els candidats de l'Ajuntament.

TOTS NO SON IGUALS

En algun comentari d'aquest mateix blog
apareix l'opinió, molt estesa i compartida, que "tots els polítics son iguals",
però aquesta afirmació pot suportar un mínim raonament? Al meu parèixer no. No
totes les persones son iguals. Hi ha d'honrats i de deshonrats, de
decents i d'indecents,
de bones persones i de dolents. I els polítics, que jo sàpia, son persones i
per tant també n'hi haurà de tot.


Es pot adduir
que a la política no més es dediquen els dolents i deshonrats, però això
seria injust i fals, perquè moltes persones han donat la seua vida per
aconseguir una societat millor, i això també es política. Per tant cal
preguntar-se: qui son els polítics? D'açò es poden escriure milers de pàgines,
però be, resumint molt podem dir que a la política sempre s'han dedicat els
prohoms de cada societat, fins que l'evolució social ha dut a la participació
de tots els ciutadans mitjançant el vot i la possibilitat de cada home o dona de
ser candidats. Açò es diu democràcia, el sistema polític que fins ara presenta
mes avantatges i menys inconvenients per a facilitar la convivència entre grups
humans amb interessos confrontats. La democràcia permet que la ciutadania trie
els menys dolents dels candidats, per tant si ens governen deshonrats es perquè
els em triat. No em de queixar-nos sinò triar altres.


Dir que tots son iguals es demolidor per a la
democràcia. Porta a no participar o, el que es pitjor, a mantenir en el poder
als corruptes perquè "si son tots iguals
que mes dona...". Però es pot demostrar que això no es de veres. Es cert que no
es pot evitar que hi hagen corruptes, però sí que es pot perseguir eixes
pràctiques. En 1995 es va crear la Fiscalia Anticorrupció amb la finalitat de
perseguir pràctiques fraudulentes. El govern d'Aznar la va buidar de
contingut (l'hemeroteca
recull les queixes i demandes del fiscal Villarejo en l'època fins que el va
destituir ) el que va permetre l'expansió de xarxes corruptes per
aprofitar-se'n dels diners públics, es a dir, el diners de tots nosaltres.


Amb la victòria de Zapatero i la seua política
de "impunidad cero", la Fiscalia Anticorrupció es va dotar de personal i diners
per a fer la seua feina. El resultat no s'ha fet esperar: Gürtel, Forum,
Malaya, Palma Arena, Millet, Andratx, Estepona, Ejido i molts casos mes, sense
importar de quin partit son els corruptes, han eixit a la llum i estan en mans
de la justícia. Tots no son iguals, hi ha polítics que permeten la corrupció i
hi ha d'altres que la persegueixen. Encara que hi haja demagogs que diguen que
ara hi ha corrupció i abans no, crec que cal alegrar-se de veure com cauen a
mans dels jutges els que volen enriquir-se a costa dels diners públics. Abans
ho feien amb tranquil·litat però ara saben que l'Estat està pendent del que fan
i poden caure.


En tot cas el que no té sentit es votar a gent
manifestament corrupta quan pots triar-ne altres. Perquè tots NO son iguals, a
banda de la justícia, el corruptes deuen patir el càstig de la ciutadania. Ens
mereixem una societat decent amb polítics decents, i està a la nostra ma.