Cercar en aquest blog

divendres, 8 de gener de 2010

Agraïment a l'Ajuntament de Vallada

"Desde el centre excursionista volíem demanar la publicació de l'última entrada que s'ha fet al nostre bloc, ya que es tracta de un agraïment al Ajuntament de Vallada per la concesió de una ajuda al centre per la equipació de la zona de escalada situada al costat de la penya del àguila. moltes gràcies i salutacions"

Volem fer aquesta entrada per agraïr a l'Ajuntament de Vallada l'ajuda que ens ha concedit per tal d'impulsar la zona d'escalada de Vallada així com recompensar la feina feta fins al moment. També volem continuar amb la nostra implicació amb els esports a la natura fent del nostre poble un referent. Sense més una salutació del centre.

Que és el que ens està passant?

Estimats lectors i lectores;

Aquesta be podria ser una carta dedicada als pares, procedent d’una mestra, una psicòloga o una asistenta social, però no és així.

Conservaré el meu anonimat per raons obvies que més avant pudreu comprendre, però si que vos diré, per a que vos situeu, que tinc entre 20 i 25 anys i soc una xica normal d'una típica família normal valladina, que m'ha educat el millor que ha pogut.

Sí, soc joveneta, però amb prou coneixement per parlar i opinar amb la suficient credibilitat.

El tema va de drogues, un tema que, al meu parer, tots coneguem molt be però del que tots ens fem els tontos, joves i no tan joves, o al menys, eixa és la impressió que jo tinc.

La veritat és que no sen per ón començar... Fa uns anys, massa per a l’edat que tinc, que el tema de les drogues va aparèixer en la meua vida. De la meua i de la te totes les amigues i amics que tenen la meua edad. Això que quede ben clar desde un principi. La droga no és un cas aïllat, si no un tema del que cada cap de setmana tots ho vivim en les nostres carns, uns més lluny i altres més a prop.

Poc a poc i desde edats molt tempranes, moltes, moltíssimes persones del meu voltant, que han estudiat amb mí o que conec de tota la vida, amics que he anat fent d'ací i de fora... han anat caiguent... provant a vore com és... consumint esporàdicament i finalment enganxant-se. Amigues i amics, tots per igual. Cregueu-me, no exagere. Em pose a fer contes i, al menys 3 de cada 10 que conec, sé amb certeça que consumeix habitualment....

Jo sempre m’he negat (i no serà perque no m'han oferit voltes, com si fora lo més normal del món...). Podria haver provat per vore com era això i no haver seguit mai més... quí sap? Però ara, després de 4 anys desde que les drogues van aparèixer, puc dir que me’n alegre moltíssim de no haver-ho fet, perquè són moltíssimes les persones del meu voltant que estan enganxades... símplement perque un dia van dir: “A vore que se sent si...”

Lo més dur per a mí és conviure amb aquestes persones. Vore com no són capaços de reconèixer que són drogadictes (sí, sona mal, però qui consumeix droga, habitualment o no, és un drogadicte), vore com no són capaços de passar-s´ho be sense consumir els caps de setmana, vore com, malgrat els anys que jo se que ells s’esnifen, segueixen amagant-se als banys dels locals on anem (en Vallada o fora del poble), dins del cotxe, amb el seu bitllets, el DNI o un simple CD de música... com si fòren xiquets... com si tot fora un joc...

Conec de tres casos on inclús la parella sap que l'altre consumeix i tant se li fa...

De vegades pense en com són, bones persones, estudiants o treballadors exemplars, d’una personalitat magnífica, honestos, justos, tots amb famílies normals inclús exemplars... i no cap dins de mí, com poden fer el que fan...

Estic farta d’esperar sola, com un bitxo extrany, a que elles es col·loquen al bany. Estic farta de tants i tants viatgets per acompanyar al cantonet per a quedar amb el proveïdor, estic farta de la violència que desperta moltes vegades en les persones que més vullc, estic farta de disputes i rinyes amb persones a les que estime tant... de vegades senc com si jo formara part d’aquest mal somni, com si jo fora partícip d’ell, com si jo tinguera la culpa de tot açò, que sé que ocorre i que no puc fer res al respecte... perque sembla que jo siga la mala...

Amb el temps, he anat preguntant a persones de confiança, opinant sobre la situació, perque el que més em preocupa es que serà del dia de demà, quan aquestos amics meus tinguen una família... I quan més preguntes faig, més pense que deuria d'haver-me callat...

Són dos les persones amb les que més parle: Un cosí meu de 30 anys i una tia de 48.

El meu cosi hem conta que, si be ell, el tema de les drogues no el va conèixer tan jove com jo, les persones més properes a ell que sap que consumeixen, ho han començat a fer quan ja estaven ben “granaets”, als 24 anys o per ahí, i que, tan mateix, tenen el comportament del que vos parlava abans... com si fòren xiquets... Alguns d'ells ja comencen a tindre problemes psicològics amb depresions i atacs d'ansietat, també em comenta que cada vegada més, són incapaços de disfrutar amb el que tenen, de disfrutar amb les petites coses de la vida... Alguns d'ells també, són ja casats, i duen aquesta “doble vida” en secret...

Respecte a ma tia... ella s'asusta molt quan li trac aquestos temes, però per a la meua sorpresa, reconeix que ella també coneix a gent de Vallada, de la quinta més o menys, que són consumidors, però clar, són casos aïllats i més reduïts, però lo cert es que van començar de joves, i ara segueixen igual... bueno... igual no... pitjor... tenen els seus problemetes... efectes secundaris que són ara quan estan sorgint... efectes secundaris de drogues de fa 40 anys, consumides en menor quantitat que ara...

Què serà el que ens depare el futur amb les persones d'aquesta dècada drogodependents?

Quines seràn les enfermetats físiques o psicològiques que sorgiran a rel de tot aquest consumisme desenfrenat i que a tots s'ens fot?

Què estan fent mal els nostres pares?

Què està fent la justícia, el govern, o qui tinga que intervindre en el control d'aquesta situació?

I no m'agrada clavar-me en política però: Què fa el nostre Ajuntament per oferir a aquesta joventut altres possibilitats diferents a jugar al fútbol o fer esport mal fet? Activitats que estimulen la “mollera”, que creen associacionisme culturat i recolçat per l'Ajuntament... cultura senyors, cultura...

En fi... són preguntes d'una adolescent que ja no sap on pertany ni a quí defendre i que moltes vegades es sent perduda entre tanta i tanta gent coneguda, però desconeguda a la vegada...

I ja deixe ja de donar-vos el roll.

Moltes gràcies per publicar açò que vos conte i donar-me veu desde l'anonimat a mí i a tanta gent que s'expresa en aquest bloc.

Anime a més gent a participar, sobre tot en altres temes que no siguen de política, ja que moltes vegades sembla açò un camp de batalla (i jo mateixa reconec que he acabat parlant de política...).

Se que vosaltres també penseu igual que jo en quant a la poca participació del poble, però no se si es que la gent no s'entera de l'existència del bloc o que...

Podrien anunciar tot el que va per ahí apegant-se a les parets. Els pubs podrien anunciar les festes que fan, els col·lectius que hi han per Vallada, la residència, el llar dels jubilats i tota aquesta gent que vol anunciar algo al poble, podria fer-ho desde ací, no? Ademés de publicar articles d’opinió o coses que ens preocupen, tal i com estic fent jo ara...

Bueno me calle. Ara sí. Fins un altra.

dimecres, 6 de gener de 2010

Pregunta per a qui corresponga

Hola, bon dia, volía saber si hi ha alguna forma de obtenir algun tipus de guia o les resenyes per escalar a vallada, ja que vaig estar per cap d'any i m'ha encantat. Vam visitar la zona de la Saladella i em vaig quedar encissat mirant la paret del penyó i la de la dreta (que no se com es diu).