Cercar en aquest blog

dimecres, 16 de setembre de 2009

Pregó de cloenda de les festes de moros is cristians.



PREGÓ DE FÍ DE FESTES.
Degut a la plutja no es va poder fer el pregó de cloenda de les festes, per la qual cosa ací el teniu.



Poble de Vallada, acabem de viure uns dies intensos de festa amb harmonia i germanor.
Però el temps va passant amb el seu ritme constant i inexorable, la festa ha arribat al seu fi.
Any rere any anem vegent aparèixer cares noves en les nostres comparses, tanmateix com van deixant-nos els nostres éssers més estimats.
El temps també va deixant l’empremta del seu pas en els nostres cossos.
Però hi ha algunes coses que el pas del temps no podrà canviar; l’entussiasme de mantindre viva una tradició, l’alegria de viure la nostra festa i el sentiment de germanor.
VILA DE VALLADA, LLARGA VIDA A LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS.

Pergamí explicatiu de la desfilada de moros i crsitians.



Açí teniu el pergamí explicatiu de la desfilada. Ni més ni menys que una recreació històrica.



27 de novembre de 1095, any del senyor


E
l papa Urbà II, fà una crida en llengua d´Oil al concili de Clermont amb la finalitat d´ajuntar tots els regnes cristians d´Europa, per a mamprendre una croada cap a Terra Santa, amb la finalitat d´alliberar les terres del infidels que les ocupen, els quals ostiguen als germans cristians de l´Imperi Bizantí.


“Deus le volt.-Déu ho vol-. Fou el crit de guerra que incitava als nobles, cavallers burguesos i camperols a viatjar a terres llunyanes i lluitar en nom de Crist, baix la promesa del perdó de tots els pecats comesos i els que es poderen cometre durant la croada.



1118 any del senyor.



U
n grup de nou homes, els quals havien demanat al rei Balduí II hostatge al temple de Salomó, funden l´Orde dels Templaris amb la finalitat de protegir els camins i als peregrins de Terra Santa. Homes valents, els quals dedicaven la major part dels temps a entrenar-se en l´art de la guerra i la resta del temps el dedicaven majoritariament a l´oració. No debades es guanyaren el sobrenom de “lleons en la guerra i corders al claustre”.
Els templaris lluitaven contra els mussulmans, tanmateix com de vegades ajudaren a algun grup islàmic.


Durant molts anys l´orde cresqué per tot Europa, era molt poderosa i rica, tot i que els seus membre no podien tindre res en propietat, tan sols les armes l´uniforme i dos cavalls.


13 d´octubre de 1307 any del senyor.


E
ls templaris s´havien convertit en els banquers de la cristiandat, deixaven diners als nobles i reis. Açò feu que l´Orde s´enriquira, tenint més poder i diners que molts nobles europeus.Un dels deutors era Felip IV de França, el qual estava endeutat fins les celles. Pensà que la millor forma de liquidar el deute era elimininant els acreedors. Presionà al papa Clement V perquè declarara als templaris com heretges. Prompte començaren les perssecusions i els empresonaments . Sotmesos a tortura confessaren el que l´esglesia volia. Els pobres cavallers foren exterminats poc a poc: alguns d´ells aconseguiren fugir a Portugal o Escòcia. L´últim Mestre fou Jacques de Molay, fou condemnat a la foguera però abans de morir va llançar la maledicció templaria, en la que deia: “En el termini d´un any tu, Felip IV rei de França envetjos i deutor de l´Orde del Temple. I tu, Clement V serf del dimoni vestit de ministre de Déu, tots dos compareixereu davant del tribunal del tot poderós”. Així fou, en el termini d´un any moriren els botxins que començaren la perssecució dels templaris.


Les propietats confiscades es repartiren entre l´esglèsia, els nobles i altres Ordes Militars.
Cinc anys després de la supressió del Temple, les propietats confiscades a la corona d´Aragó foren donades a la recent nascuda Orde Militar de Cavalleria de Santa Maria de Montesa.


12 de setembre 2009 any del senyor


H
ui set segles després de la supressió del L’orde , encara hi ha qui espera que els cavallers Templaris resorgisquen per a lluitar en defensa dels dèbils, dels oprimits i que imparteixquen justicia al món.


Pregó d'inici de les festes de moros icristians.


Ací vos adjunte el pregó d'inici de les festes de moros i Cristians, el qual enguany ha sigut el primer any que s'ha fet.

També esmentar que la gent hauria de tindre una mica de respecte i guardar silenci a la plaça quan es va fer el pregó.




PREGO DE L’INICI DE LES FESTES
Benvolguts conveïns de Vallada, és per a mí un orgull i una satisfacció estar hui ací davant de vosaltres representant a la capitania cristiana.
Ens hem reunit per donar l’inici de les festes de moros i cristians, amb les quals rememorem el passat medieval en el que s’enfrontaven les dos grans religions que dominaven la península.
Eren temps sotragats per constants guerres i incursions en els territoris enemics. Per sort hui en dia ninguna guerra eclipsa el nostre benestar.
En la edat mitja els capitans amb els seus discursos encoratjaven les seues tropes abans de la batalla. En estos moments jo no vos vull exaltar per a cap lluita sinó més bé animar-vos a gaudir la festa.
Comparses mores i cristianes. Vila de Vallada.
Gaudiu al màxim estos dies de festa i tradició.

QUE COMENCEN LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS.